Deu reculls toponímics de l’any 2023

BeneixamaL’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha ampliat durant l’any 2023 la col·lecció «Toponímia dels Pobles Valencians» amb deu reculls més corresponents als municipis següents:

  • Alaquàs (Horta Sud)
  • Algorfa (Baix Segura)
  • Beneixama (Alcoià)
  • Callosa de Segura (Baix Segura)
  • Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre)
  • la Nucia (Marina Baixa)
  • Peníscola (Baix Maestrat)
  • Sagunt (Camp de Morvedre)
  • Villargordo del Cabriel (Plana d’Utiel-Requena)
  • Xelva (Serrania)

Sebastià Carratalà dona més detalls sobre esta tongada de reculls toponímics en el Diari La Veu (24.01.2024).

Podeu descarregar ací els 10 documents (PDF) en un arxiu comprimit (.zip).

Termes nous en el DOGC núm. 9.034

Novetats terminològiquesRecopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre el gener i l’abril del 2023 (dogv número 9.034, 06.11.2023):

[Ciències de la salut] al·lergènic -ca (sin. compl. al·lergogènic -ca), al·lergenicitat (sin. compl. al·lergogenitat), anisakidosi, anisakiosi (sin. compl. anisakiasi), ascariosi (sin. compl. ascariasi), brucel·losi (sin. compl. febre de Malta) campilobacteriosi, ciguatera, criptosporidiosi (sin. compl. criptosporidiasi), escalp, tricuriosi (sin. compl. tricocefalosi, tricuriasi

[Ciències de la vida] amina biogènica (sin. compl. amina biògena), anisakis, ascàride humana, bacil piociànic (nc: Pseudomonas aeruginosa), biocida, biotoxina marina (sin. toxina marina; sin. compl. ficotoxina), bisfenol A (sigla: BPA), brucel·la, campilobàcter, ciguatoxina, criptosporidi, estanol, estanol vegetal (sin. compl. fitostanol), fumonisines, genotòxic -ca, genotoxicitat, glicòsid cianogènic (sin. compl. glicòsid cianogen), neurotoxicitat, ocratoxines, patulina (sigla: PAT), pseudomònada (sin. compl. pseudomones), reacció de Maillard, saxitoxina, saxitoxines, toxina paralitzant del marisc (sin. toxina PSP), tricocèfal (nc: Trichuris trichiura), tricotecens, zearalenona (sigla: ZEA, ZEN)

[Comunicació. Audiovisuals] televisió a la carta (sin. compl. televisió a demanda, vídeo a la carta (sin. compl. vídeo a demanda; sigla: VOD), vídeo a la carta amb publicitat (sin. compl. vídeo a demanda amb publicitat; sigla: AVOD), vídeo a la carta per subscripció (sin. compl. vídeo a demanda per subscripció; sigla: SVOD), vídeo a la carta per transacció (sin. compl. vídeo a demanda per transacció; sigla: TVOD), vídeo quasi a la carta (sin. compl. vídeo quasi a demanda; sigla: NVOD)

[Dret penal] anàlisi forense, ciències forenses, criminalística, criminalística de camp, criminalística de laboratori, criminalística financera, criminalística informàtica, forense, informe forense, perit forense | perita forense (sin. perit judicial | perita judicial), pèrit forense | pèrita forense, pèrit judicial | pèrita judicial, peritatge forense (sin. peritatge judicial)

[Empresa] auditor forense | auditora forense, auditoria forense, comptabilitat forense, estratègia omnicanal (sin. compl. omnicanalitat)

[Indústria alimentària] aroma (sin. aromatitzant), contaminant de procés, cos estrany, migració, zona de perill (sin. compl. zona de temperatura de perill)

[Informàtica] anàlisi informàtica forense, informàtica forense, plataforma

[Lingüística] anàlisi lingüística forense, jurilingüista, jurilingüística (sin. lingüística jurídica; sin. compl. lingüística del dret), lingüística forense

[Lleure. Turisme] allotjament d’hospitalitat (sin. compl. sofà de franc), cap de sala (sin. compl. maître [fr]), glàmping, implant, lloguer amb tripulació, lloguer sense tripulació, necroturisme (sin. turisme de cementiris), paquet dinàmic, reserva oberta, spa [en], turisme de reunions i congressos (sin. turisme MICE) turisme negre, turistització, vacances a casa, venda millorada, visita guiada gratuïta

[Medi ambient] contaminació genètica, contaminació radioactiva, contaminant orgànic persistent (sigla: COP), ecotòxic -ca, ecotoxicitat, immissió, microplàstic, nanomaterial, nanoplàstic, toxicitat ambiental

Termes nous en el DOGC núm. 8.929

Novetats terminològiquesRecopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre el juliol i el desembre del 2022 (dogc número 8.929, 02.06.2023):

[Biologia] biòleg alternatiu | biòloga alternativa, biologia alternativa

[Ciències de la salut. Seguretat alimentària] al·lèrgia alimentària, bioamplificació, brot d’origen alimentari (sigla: BOA), contaminació creuada, infecció alimentària, infestació alimentària, intolerància alimentària, intoxicació alimentària, malaltia transmesa per aliments (sin. compl. malaltia de transmissió alimentària; sigla: MTA) reacció adversa a aliments (sigla: RAA), toxiinfecció alimentària (sigla: TIA)

[Comunicació] desinformació, desinformació, informació errònia, informació maliciosa, notícia falsa

[Economia. Empresa. Treball] cotreball, dades de font zero (sin. compl. dades declarades), dades de primera font (sin. compl. dades pròpies), dades de segona font, dades de tercera font (sin. compl. dades de tercers), delicte d’ús d’informació privilegiada (sin. compl. delicte d’iniciat), tràfic d’informació privilegiada, efecte d’atracció, efecte d’expulsió, entrevista exprés, entrevistes exprés, espai de cotreball, finançament col·lectiu mixt, intel·ligència de fonts obertes (sigla: OSINT), intel·ligència de negoci (sigla: BI), llista de persones amb informació privilegiada (sin. compl. llista d’iniciats), persona amb informació privilegiada (sin. compl. iniciat | iniciada), trobada exprés, trobades exprés

[Esport] canvi de direcció (sin. compl. canvi explosiu), ziga-zaga, cistella decisiva (sin. llançament decisiu), de camp a camp (sin. des de camp propi), de punta a punta (sin. compl. de cistella a cistella; de porta a porta), eliminatòria (sin. compl. play-off), fals canvi de direcció (sin. compl. fals canvi explosiu; ziga-zaga falsa), fase final (sin. compl. play-off), jugador decisiu | jugadora decisiva, llançament damunt la botzina (sin. llançament sobre la botzina; sin. compl. cistella damunt la botzina; cistella sobre la botzina), minuts decisius (sin. moment de caixa o faixa, punta a punta (sin. compl. cistella a cistella; porta a porta), revisió instantània (sin. compl. repetició instantània), ull de falcó, videoarbitratge (sigla: VAR)

[Informàtica. Ciberseguretat] galeta de tercers, galeta pròpia, intel·ligència contra amenaces

[Lleure. Turisme] circuit obert, hora feliç, interval de reserva, joc d’escapada, modificació de reserva, només per a adults, refer taula, turismofòbia

[Meteorologia] derecho, descàrrega de retorn, descàrrega subsegüent, desdoblament de tempesta, doll blau, doll gegant, elf, espectre vermell, fenomen lumínic transitori (sigla: TLE), halo, llamp ascendent (sin. compl. llamp terra-núvol), llamp núvol-núvol (sigla: NN), llamp núvol-terra (sin. compl. llamp descendent; sigla: NT), mesoalta (sin. compl. alta mesoescalar), mesobaixa (sin. compl. baixa mesoescalar), mesocicló, mesoescala, mesoescalar, predicció retrospectiva, procés de connexió, supercèl·lula (sin. compl. tempesta supercel·lular), tempesta en desdoblament, traçador, traçador de connexió, traçador descendent, traçador esglaonat, traçador ràpid

[Política] servei d’informació (sin. servei d’intel·ligència; sin. compl. intel·ligència; servei secret)

[Química] bifenil policlorat similar a les dioxines (sin. compl. PCB similar a les dioxines sigla: DL-PCB), congènere

L’ús normal del valencià: foment i protecció

Oficina de Drets LingüísticsEl canvi de govern en la Generalitat valenciana ha iniciat una altra etapa en les institucions públiques que depenen del govern valencià enfocada a garantir la possibilitat d’imposició excloent del castellà en qualsevol actuació pública o privada, i a practicar la restricció i problematització de l’ús del valencià i la discriminació i subordinació dels ciutadans valencianoparlants. Este rumb lingüicida, que es va poder variar lleument fa huit anys, s’ha représ políticament de forma declarada i explícita com a programa d’actuació antidemocràtica del govern valencià del Partit Popular i de Vox.

Davant d’això, les associacions i entitats que treballen per la difusió de les les pautes socials que faciliten l’ús del valencià i la disponilitat no impositiva del castellà, mantenen, reprenen o impulsen algunes iniciatives que, amb un excés de confiança. s’havien deixat en mans dels poder públics. Per exemple, segons informa el Diari La Veu (04.09.2023), 🔗 com a complement o substitut del nyap de l’Oficina de Drets Lingüístics 🔗 del govern del Botànic, Escola Valenciana va crear i manté la seua pròpia Oficina de Drets Lingüístics: 🔗

L’Oficina de Drets Lingüístics ofereix diferents recursos a través d’aquesta pàgina web i també us podeu posar en contacte amb el nostre personal a través del telèfon que s’especifica o per correu electrònic. A més, des d’aquest espai, també es pretén fer campanyes per fomentar l’ús del valencià en àmbits on la presència de la nostra llengua és minoritària com l’oci i el temps lliure, el món empresarial i comercial, l’àmbit de la justícia o els mitjans de comunicació valencians.

També la Plataforma per la Llengua 🔗 i Acció Cultural del País Valencià 🔗 atenen queixes i consultes sobre el respecte a l’ús normal del valencià.

L’oficialitat del valencià-català a la Unió Europea

Tantes voltes s’ha promés quasi al mateix que s’excusava o que s’impedia, aixina que hem d’agarrar amb pinces la informació sobre l’oficialitat efectiva i real del valencià-català tant en el Congrés dels Diputats espanyol com en la Unió Europea com a llengua oficial i de treball. Convindrà esperar que es comprove que és una realitat no tan sols legalment sinó com a norma d’ús regulada i constatable a l’abast dels polítics i els ciutadans.

Mentrestant, uns quants titulars del Diari La Veu del 17 i 18 d’agot del 2023 fan pensar que per fi es pot avançar en el procés de normalització democràtica pel que fa a l’ús de les llengües:

Principi d’acord entre JxCat i PSOE per l’ús del català al Congrés 🔗

El govern espanyol demana a la UE iniciar el procés perquè el català, el basc i el gallec siguen oficials 🔗

ERC i PSOE acorden l’oficialitat del català a l’Estat i a la UE 🔗

Plataforma per la Llengua troba «insuficient» impulsar el català a la UE i en reclama l’oficialitat 🔗

El català a Europa, un recorregut entrebancat 🔗

A pesar de la prudència que convé mantindre davant anuncis d’esta importància, la iniciativa és molt rellevant, tal com exposa Lillo i Usechi en l’últim dels articles anteriors:

Es tracta de la iniciativa previsiblement més decisiva en aquest sentit, i possiblement definitiva, després d’anys d’intents frustrats pel reconeixement oficial de la llengua més enllà de l’Estat espanyol.

L’ús del valencià en l’activitat parlamentària

Les dades del període 2019-2023 sobre les llengües més utilitzades pels parlamentaris en les intervencions en les Corts Valencianes es poden consultar en la fitxa corresponent, fitxa que d’ara en avant apareixerà en el bloc Fitxes de Dubtes i Terminologia.
El quadre comparatiu de les últimes cinc legislatures manté la continuïtat en l’evolució dels usos, una estabilitat que actua en perjuí de l’ús del valencià. Els parlamentaris que fan ús en general del valencià van estar un pèl —una dècima— per baix de la mitjana la legislatura passada, mentres que els que acostumen a usar únicament el castellà van estar quasi tres punts per damunt de la mitjana. Són dades poc satisfactòries pel que fa a l’ús normal —i també simbòlic— del valencià. 🔗
L’augment del nombre de persones que disposen d’una titulació de coneiximent de valencià és un factor positiu, sobretot en els àmbits laborals, perquè facilita la disponibilitat de les administracions i les empreses davant de la ciutadania, però això no genera un efecte directe i equivalent sobre l’ús de la llengua. Les dades sobre la llengua que es parla a casa indicaven una evolució negativa fins al 2023:

    • 1992 (44,1%)
    • 2005 (32,6%)
    • 2010 (28,8%)
    • 2015 (23,5%)
    • 2021 (19,5%)
    • 2023 (29%)
Dades: Baròmetre i enquestes de coneixement i ús social del valencià. Generalitat valenciana.

El rebot que s’observa en la dada del 2023 no és previsible que es consolide com a tendència positiva, ja que la política lingüística de la Generalitat per a esta legislatura —amb govern del pp i Vox— ha anunciat el retorn a ideologies i pràctiques contràries a l’ús del valencià.

Denominacions oficials: Algar de Palància

El municipi d’Algar de Palància (Camp de Morvedre) ha fixat la forma oficial del seu nom (dogv, 28.03.2023; ; boe, 11.05.2023; ):

Decret 35/2023, de 24 de març, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi d’Algar de Palancia per la forma exclusiva en valencià Algar de Palància.

Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).

Seminari sobre el model lingüístic de la CVMC

El Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació ha penjat en la xarxa el seminari impartit per Adrià Castells Ferrando sobre «Configuració del model lingüístic de la CVMC». La iniciativa del seminari es fonamenta amb la idea següent:

La consolidació d’un model lingüístic és necessària per establir un consens pel que fa a les directrius lingüístiques que han de seguir els comunicadors. La problemàtica (estretament lligada al dialecte propi) a l’hora de prendre decisions pel que fa a la tria d’un model lingüístic no és exclusiva de les Illes Balears, sinó compartida entre tots els territoris de parla catalana. Conèixer les resolucions lingüístiques a les quals han arribat altres territoris, en aquest cas la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, al País Valencià, ens permetrà arribar a solucions paral·leles pel que fa a les nostres tries lingüístiques.

Al llarg de l’hora que dura el vídeo, Adrià Castells exposa una panoràmica sobre la gestió del material lingüístic del mitjà públic valencià, a partir del llibre d’estil de la corporació —que no han elaborat els lingüistes de l’ens—, tenint en compte les referències de l’Observatori de la Qualitat Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i les obres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i aportant la seua visió de l’activitat professional dels tècnics lingüístics en el medi audiovisual valencià, on destaca la idea i la necessitat que els mateixos departaments lingüístics dels mitjans haurien de fer recerca i reflexió sobre els models de llengua que vehiculen.

A continuació transcrivim algunes de les reflexions exposades en el seminari:

Els mitjans de comunicació valencians, pel que fa a lèxic, han deixat de ser una font de creació del novetats lèxiques. Aquest és un punt important, sobretot pel que fa a la programació infantil. Ja no generem paraules noves, o ja no tenim, en este cas, la potestat de generar estes paraules noves, perquè tot està acaparat, en este cas, pels continguts dels canals temàtics en castellà i en anglés. Els programes infantils, que haurien de ser la porta d’entrada de les expressions lèxiques recuperades, aquells que van més enllà del model de llengua escolar, doncs, ja no creen, ja no està creant llengua a partir de la programació infantil, perquè els préstecs, els neologismes, doncs, ja ens arriben i es creen en altres llengües. Això no passava abans. […]

En una consulta que vaig fer, recorde ara mateix, a un grup d’assessors lingüístics (traductors, ajustadors, subtituladors…), de lingüistes externs, que treballen en les productores externes, vaig poder comprovar que el terreny més procel·lós, el terreny que més inseguretats causava, sobre el qual els professionals se sentien més insegurs, és el de la llengua més popular i el de la llengua col·loquial, i és el del lèxic col·loquial i és el de les estructures, podem dir, més genuïnes. […] Les respostes van permetre aventurar una primera conclusió, i és que la llengua viva, les formes col·loquials que sentim cada dia els parlants habituals de la llengua, i en les mateixes situacions de comunicació que els formats audiovisuals busquen reproduir (a la ficció, a l’entreteniment…) no forma part de les grans obres lexicogràfiques ni de cap compendi alternatiu i paral·lel que reculla solucions menys formals o que aporten naturalitat i autenticitat, però que siguen consensuades, que siguen correctes, que siguen acceptades socialment. I entre els assessors lingüístics el que funciona finalment és el «diccionarisme», que és inclement. […]

La recuperació de les formes d’expressió tradicionals, altrament, necessària, doncs, té també una conseqüència no desitjada si no es fa de manera estratègica i amb uns objectius clars. La projecció en els continguts d’una visió antropològica com a base de la recuperació d’un context social portador d’uns valors neorurals és altament alienadora. El problema no és el discurs de la tradició, és més aïna la transversalitat de l’essencialisme com a aparador únic de la manifestació cultural pròpia, i això es recull a través de les tries lingüístiques. El resultat pot esdevenir, com he dit adés, pervers. El tradicionalisme, amb la bona intenció de recuperar formes idealitzades del passat, acaba desplaçant els parlants actuals no només de l’ús de la llengua, sinó també de les representacions culturals i simbòliques que vehicula, perquè demana un grau elevat de pertinença i d’integració que va més enllà de les funcions comunicatives de la llengua. Hem de recordar que la funció bàsica d’una llengua no és la simbòlica, i la funció bàsica de la llengua en els mitjans de comunicació no és la simbòlica, sinó la funcional, l’operativa. […]

Si el que volem és incorporar els parlants a l’ús habitual de la llengua, i en totes les circumstàncies de comunicació, per una banda haurem de ser més flexibles i acceptar algunes modificacions en el tractament del codi, però no només en el tractament del codi, sinó també en el codi de les representacions simbòliques dels discursos mediàtics que es vehiculen en valencià, com ara la relació entre l’ús social de la llengua i la paròdia constant, l’humor barroer, en què hem construït molts continguts. Eixa relació directa, eixa connexió conscient entre la llengua i els discursos més essencialistes, més humorístics, més folkloritzants tenen efectes també sobre el model lingüístic que nosaltres hem triat. L’objectiu bàsic seria que el model de llengua consensuat no afectara els continguts mediàtics. […] Però igualment és fer veure que els continguts que s’expressen en valencià no han d’afectar el prestigi públic de la llengua. […]