El municipi de Vilallonga (Safor) ha fixat la forma oficial del seu nom (docv, 20.05.2013):
Decret 60/2013, de 17 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Villalonga per la forma bilingüe de Vilallonga/Villalonga. [pdf]
Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).
Amb la calor de l’estiu arriba els butlletí de la Scaterm (núm. 37) per a refrescar un poc la terminologia.
En este número, entre altres qüestions, Marc Font, de l’Observatori de Neologia, pretén impulsar l’èxit de l’adjectiu exitós exitosa:
Tenint en compte l’ús estable i estès de l’adjectiu exitós -osa i la formació correcta i anàloga que segueixen altres adjectius en català, fóra bo que la lexicografia catalana donés entrada a aquest adjectiu.
L’article comença afirmant que «transgredim la normativa si parlem d’un examen exitós». En fi, el diccionari del programa Salt 2.0, avalat com a oficial per l’avl, inclou sense cap restricció l’adjectiu. Per tant, la validació normativa ja havia arribat fa anys. Hauríem de vore quin problema tenen les institucions normatives amb la difusió i l’acceptació de les seues decisions. Sobretot entre elles mateixes.
Continuant amb la tasca d’informació sobre la inversió del govern valencià en política lingüística, hem revisat les xifres dels pressuposts anteriors relatius a la despesa del programa 422.50 (promoció i ús del valencià) i hem precisat les xifres que havíem recollit en l’apunt anterior, on no havíem tingut en compte el detall important de la diferència entre el que proposava el projecte de llei i la llei de pressuposts una vegada aprovada. Hem procurat ser més exactes esta vegada i el resultat és el següent:
|
Pressupost
|
Variació
|
% de variació
|
|
|
2006
|
6.457.880
|
—
|
—
|
|
2007
|
6.765.440
|
304.560
|
4,76
|
|
2008
|
6.790.550
|
25.110
|
0,37
|
|
2009
|
7.001.760
|
211.210
|
3,11
|
|
2010
|
6.155.750
|
-846010
|
-12,08
|
|
2011
|
6.629.940
|
474.190
|
7,70
|
|
2012
|
5.926.020
|
-703.920
|
-10.61
|
|
2013
|
4.834.530
|
-1.091.490
|
-20.10
|
En el mateix període, el govern del País Basc ha invertit una mitjana de vora el triple d’euros en la promoció del basc, i de fent, enguany (veg. Irekia):
La Viceconsejería de Política Lingüística destinará más de 41 millones de euros a las convocatorias de subvenciones
La nova llei de llengües de l’Aragó i els polítics que li han donat suport passaran segurament a la història, però a la de la ignomínia política. Segons podem llegir en Vilaweb (10.05.2013):
Les Corts de l’Aragó consumen l’agressió al català i l’aragonès
[…]D’una banda, deroga la llei de llengües anterior, que reconeixia el català a la Franja de Ponent, tot i que hi mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. D’una altra banda, substitueix els noms del català i l’aragonès per eufemismes: el català passa a dir-se ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (lapao) i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (lapapyp). A més a més, els topònims en català deixaran de ser oficials a la Franja.
Per contra, convé escoltar els discursos que mantenen la racionalitat i la dignitat de l’activitat política, a més del mínim respecte polític i humà pels seus conciutadans. És el cas de la intervenció de la representant de la Chunta Aragonesista contra la nova llei de llengües.
No cal dir que les polítiques lingüístiques estatals (del Partit Popular i del Partit Socialista Obrer Espanyol) tenen molt a vore amb eixos desficacis legals i lingüístics (Vilaweb, 06.05.2013):
Vuit països (Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, els Estats Units, Sèrbia, la República Txeca i Hongria) superen Espanya en nombre d’estudiants de llengua catalana. Espanya ofereix l’ensenyament del català en quatre universitats i té 187 estudiants.
Les filòlogues Silvia Senz i Montse Alberte han fet una tasca de recerca i d’explicitació del posicionament ideològic en el vessant nacionalista que hi ha darrere de la tasca lexicogràfica de la Real Academia Española. En resum, que la redacció de les definicions de les paraules de la llengua espanyola que recull el diccionari de la institució és una activitat que té molt de politiqueig i de posicionament ideològic no necessàriament democràtic. Tal com assenyala Silvia Senz (El Punt-Avui, 18.02.2013):
La rae ha estat una eina al servei de l’Estat centralitzat i homogeneïtzat, de la purificació de la llengua, però també de substitució lingüística, ja que es pot vetllar pel castellà sense anar contra el català.
Una altra referència imprescindible de les mateixes autores sobre esta i altres qüestions polèmiques de l’activitat de la rae és el llibre El dardo en la academia (2011, editorial Melusina).
Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:
Selecció de professorat de català a l’exterior 2013
A partir del 3 de maig s’inicia el termini de presentació de soŀlicituds per a la convocatòria de selecció de professorat de català a les universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per al curs 2013-2014 organitzada per l’Institut Ramon Llull. Amb aquesta convocatòria comença el procés de selecció dels futurs docents d’estudis catalans a universitats d’Alemanya, Croàcia, Estats Units, França, Hongria, Itàlia, Israel, Portugal, Regne Unit i Rússia.
El termini de presentació de soŀlicituds és del 3 al 17 de maig del 2013.
Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l’Institut Ramon Llull (http://www.llull.cat/catala/aprendre_catala/seleccio_professors_formularis.cfm), on hi ha també les bases de la convocatòria, i adjuntin la documentació requerida.
Font:
Àrea de Llengua i Universitats
Institut Ramon Llull
La Neoloteca del Termcat s’ha renovat amb la incorporació de termes i accepcions nous corresponents al primer trimestre del 2013 [veg. la Neoloteca]. Recopilem les novetats a continuació:
[Alimentació] cupcake [en]
[Arxivística] calendari de conservació, conservació, disposició, període de retenció, retenció
[Biblioteconomia. Documentació] , [Arxivística] captura, capturar
[Ciències de la salut] clampar, clip, clipar, clipatge, infermer -ra d’enllaç, pacient crònic -ca, pacient crònic -ca complex -xa, pacient en fase avançada, pacient postagut -uda, pacient subagut -uda, bràquet, comorbiditat, multimòrbid -da, multimorbiditat, patologia, cronicitat, problema de salut crònic, atenció a la cronicitat, atenció intermèdia, estratègia multipalanca, hospitalització domiciliària, matriu de cures, model d’atenció, pla d’intervenció individualitzat, ruta assistencial, telemedicina, telemonitoratge, via clínica, autocura, conciliació terapèutica, desprescripció, edatisme, guia de pràctica clínica, revisió de la medicació
[Ciències de la vida. Biologia molecular] bioxip, bioxip de proteïnes, matriu, matriu, matriu de proteïnes, bioxip de DNA, matriu de DNA
[Economia] centralització de tresoreria
[Gastronomia] xifonada, tallar a la xifonada
[Informàtica] model de filferros, model de sòlids, model de superfícies, model de volums, admetre, captura, captura, capturar
[Sociologia] convivial, convivialitat, familiarisme, familiarisme amoral, familiarista, parella en semiconvivència, semiconvivència, edatisme
Ferran Isabel ens informa a través de la llista Infozèfir de la publicació de dos convocatòries d’ajudes a la promoció de l’ús del valencià:
Ordre 26/2013, de 21 d’abril, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa i altres entitats, per al foment del valencià en 2013. [pdf]
Ordre 25/2013, de 21 d’abril, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a municipis i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2013. [pdf]
Silvia Senz ens recorda el primer Príncep d’Astúries a Puerto Rico, recompensa per haver establit l’espanyol com a única llengua oficial de l’estat americà. «Doble moral», en diu:
«Mientras en España no se escatima en batallas jurídicas y políticas para garantizar que el castellano sea única lengua oficial con máximos derechos de usarlo y deberes de conocerlo en toda España, se premia al mismo tiempo a Puerto Rico por declarar el español único idioma oficial del país, rechazada la cooficialidad del inglés:»
sábado, 20 de abril de 1991
El pueblo de Puerto Rico recibe el premio Príncipe de Asturias de las Letras
http://elpais.com/diario/1991/04/20/cultura/672098415_850215.html
A més, ens aporta documentació sobre la diversitat lingüística a Espanya:
Juan Carlos Moreno Cabrera: «La manipulación de la lingüística al servicio del nacionalismo españolista. El caso del andaluz en la fonología de la Nueva gramática de la RAE y la Asale», en Actas de la de la 6a Hunta d’Ehkritoreh en Andalú, Sociedad para el Estudio del Andalú, Chiclana, 2012, pp. 12-29; en línea: http://es.scribd.com/doc/116473742/Libro-de-Actas-VI%C2%AA-Hunta-d-ehkritoreh-en-andalu
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que sembla que ha pretés sentenciar una mena de supremacisme lingüístic castellà ha tingut repercussió en les corts espanyoles (El Punt, 11.04.2013):
Els tres diputats d’ERC, expulsats de la tribuna del Congrés per parlar en català
Joan Tarda, Alfred Bosch i Teresa Jordà traslladen al Congrés la interlocutòria del TSJC i insten els diputats a parlar en català si «un sol diputat» ho demana
El president de la cambra els crida a l’ordre perquè utilitzar el català «està prohibit pel Reglament»
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
