L’educació i els drets lingüístics

A començament de desembre de l’any passat els mitjans informavem de l’existència d’una nova plataforma cívica que arrancava amb un «Manifest pels drets lingüístics al País Valencià» (Vilaweb, 04.12.2013) :

Neix una nova plataforma en defensa dels drets lingüístics dels valencians

Exigeix respecte a la pluralitat lingüística • Estableix una jornada anual per denunciar vulneracions i crea un protocol d’actuació davant d’agressions

Una plataforma integrada per una vintena d’entitats, sindicats i partits del País Valencià ha declarat el 4 de desembre com el Dia dels Drets lingüístics. Avui han presentat aquesta jornada, com un dia per defensar l’ús de la llengua i fer visible les vulneracions dels drets lingüístics que pateixen els ciutadans. En un acte davant la delegació del govern espanyol, representants de la plataforma han llegit un manifest i han lliurat un document explicitant les vulneracions. També han presentat el document «Què cal fer davant d’una agressió lingüística?», un protocol d’actuació davant les vulneracions dels drets lingüístics en l’àmbit privat i públic.

I l’any acaba amb la notícia ja habitual de l’anuŀlació d’una disposició de la Generalitat valenciana que, com també és habitual, deteriorava els drets lingüístics i l’accés al coneiximent i l’ús del valencià. En este cas es tractava d’una ordre de Font de Mora Turón, antic conseller d’educació i actual vicepresident de les Corts Valencianes (Levante, 28.12.2013):

El TSJ cierra la puerta a que los padres o alumnos elijan en qué lengua se examinan

Escola Valenciana, que instó el recurso, pide a Catalá que se aplique la sentencia también en la concertada

Termes nous en el DOGC núm. 6.501

Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat durant el primer quadrimestre de 2013 (dogc 6.501, 14.11.2013):

[Alimentació] cupcake [en]
[Biologia] bioxip (sin. matriu), bioxip de dna (sin. matriu de dna), bioxip de proteïnes (sin. matriu de proteïnes)
[Ciències de la salut] bràquet, ciències de laboratori clínic (sin. compl. anàlisis clíniques), clampar, clampatge, clip, clipar, clipatge, laboratori clínic
[Comunicació] fanzín
[Economia i empresa] centralització de tresoreria, mètode Delphi (sin. tècnica Delphi)
[Educació] classe inversa, criança positiva
[Esports] bugui d’estel, bugui d’estel, condició física, esquí d’estel (sin. surf de neu d’estel), esquí de cable, fitnes, parc d’esquí de cable, futtennis, monopatí d’estel, planxa de rem (sin. planxa de sup), surf de rem (sigla: sup), teleesquí nàutic
[Estadística] imputació, imputació externa, imputació interna, imputar, resum estadístic, resumir
[Informàtica i Internet] aspecte-i-sensació, joc de registres, model de filferros, model de sòlids, model de superfícies, model de volums, segrest de clic
[Transports] escúter de mobilitat

La situació de la llengua en 2012

Taula
Estimació del total de població que declara com a llengua inicial el català, entendre’l, saber-lo parlar i saber-lo escriure. Territoris de llengua catalana. Milers de persones. Any 2013. Font: Xarxa CRUSCAT

El sisé informe sobre la situació de la llengua catalana, amb data 2012, elaborat per la Xarxa Cruscat de l’iec, emet diversos senyals positius sobre l’evolució de l’ús de la llengua, tal com podem llegir en El Butlletí número 181 de l’institut:

Segons va explicar Miquel Àngel Pradilla, el 2012 el català va superar la xifra dels deu milions de parlants (10,1 milions); això significa que un 72,4  % de la població de la comunitat lingüística parla català. 12,8 milions de persones declaren entendre’l (91,7  %) i 7,3 milions diuen que el saben escriure (52,6  %). Tot i això, segons l’Informe, es mantenen profunds desequilibris territorials accentuats per les ofensives polítiques contràries al català i el setge legislatiu. El director de la Xarxa cruscat va destacar que les autonomies on el Partit Popular va recuperar l’hegemonia van iniciar una croada contra el reconeixement, la protecció jurídica i la normalització lingüística del català, que s’ha traduït en una clara involució a Aragó i a les Illes Balears, mentre que al País Valencià s’ha «rutinitzat» una política lingüística que ha estat molt perjudicial per a la vitalitat i l’ús de la llengua.

A més, en el mateix número del butlletí, Miquel Àngel Pradilla fa una anàlisi ben interesant sobre les dades que proporciona l’informe. Per exemple, hi podem llegir:

Al País Valencià, en canvi, la comunitat etnolingüística catalanoparlant, situada al voltant d’un 30  % de la població, serveix de refugi d’uns usos que quan guanyen formalitat experimenten una franca davallada. No cal dir que la causa primera d’aquest comportament funcional oposat de la llengua en els dos territoris referits s’ha de cercar en la política i la planificació lingüística institucional. Així, mentre que a Catalunya el procés de rehabilitació de la llengua en els contextos públics esdevé un dels objectius centrals del procés de normalització lingüística, al País Valencià, malgrat la retòrica institucional, l’aposta governamental no ha depassat l’objectiu de bilingüització asimètrica de la població.

Requisit lingüístic docent

La Generalitat valenciana aprova el requisit lingüístic docent en eso i Batxillerat (veg. docv 08.11.2013). A pesar que és una bona notícia —per tard que haja arribat la mesura—, Escola Valenciana fa unes reflexions sobre la qüestió:

Aprovació del requisit lingüístic docent a Secundària i Batxillerat

[…]

Cal recordar que l’oferta d’ensenyament en valencià als instituts actualment està al voltant del 20%, mentre que a les escoles és d’un 35%. «Queda molta voluntat política per aconseguir la normalitat lingüística al sistema educatiu valencià ara que estem a punt de commemorar tres dècades de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià», ha comentat el president d’Escola Valenciana.

Des de l’entitat cívica es considera que la publicació hui en el DOCV de la catalogació lingüística de tots els llocs docents ha estat una maniobra estudiada per part del Govern de la Generalitat Valenciana. «Esperàvem des de feia mesos la notícia, des de febrer de 2013 i justament apareix hui, la vespra de les manifestacions socials contra el tancament de RTVV. Aprofitar un tema tan important com la catalogació lingüística en valencià dels llocs docents del professorat dels instituts ens sembla una maniobra de fum de la Generalitat Valenciana per desviar l’atenció informativa d’un altre tema cabdal com és el desmantellament i el tancament d’un servei públic fonamental com és la ràdio i la televisió públiques valencianes, un servei que ha de ser un altaveu fort de normalització de la nostra llengua», s’ha explicat des d’Escola Valenciana.

Jornades de l’IEC en Santa Coloma de Farners

JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC

A SANTA COLOMA DE FARNERS (LA SELVA)

Amb motiu del centenari de les Normes ortogràfiques de l’IEC

25 i 26 d’octubre de 2013

Divendres 25 d’octubre

Casa de la Paraula (carrer del Prat, 16, Can Gironès)

17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

Sessió dedicada a Josep Maria Mas Solench i a temes de llengua moderada per Joan Veny

(membre de la Secció Filològica de l’IEC)

17.45 h: Mariàngela Vilallonga (professora de la Universitat de Girona i membre de la Secció Filològica)

Josep M. Mas Solench, entre la jurisprudència i l’activisme cultural

18.10 h: Elvis Mallorquí (doctor en història, professor d’ensenyament secundari

i vicepresident del Centre d’Estudis Selvatans)

Aigua en els camins de la Selva. Impressions a partir de la toponímia selvatana

18.35 h: Jordi Dorca (lingüista)

Els parlars de les Guilleries: lèxic i fraseologia

19.00 h: Montserrat Adam (professora de la Universitat de Barcelona)

La morfologia verbal i nominal al nord del català central. Estudi de dues tipologies

lingüístiques espacials

19.25 h: Col·loqui

Biblioteca Joan Vinyoli (passeig de Sant Salvador, 1)

20.00 h: Concert Sons d’Espriu, a càrrec de Brossa Quartet de Corda

Dissabte 26 d’octubre

Biblioteca Joan Vinyoli (passeig de Sant Salvador, 1)

Sessió dedicada a temes de literatura i cultura moderada per Carles Miralles

(membre de la Secció Filològica de l’IEC)

10.00 h: Narcís-Jordi Aragó (periodista i escriptor)

Ricard Aragó, Ivon l’Escop, defensor de la llengua i de la paraula

10.25 h: Joan Ferrer i Francesc Feliu (professors de la Universitat de Girona)

El «català estrany» de les traduccions bíbliques de Mn. Frederic Clascar

10.50 h: Narcís Figueras (membre del Centre d’Estudis Selvatans,

vicepresident de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, director del Patronat Francesc Eiximenis

de la Diputació de Girona i professor de la Universitat Oberta de Catalunya)

Els Jocs Florals a la Selva

11.15 h: Pep Solà (investigador i biògraf de Joan Vinyoli)

Joan Vinyoli i el crit de la natura

11.40 h: Margarida Casacuberta (professora de la Universitat de Girona

i directora de la Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània)

Presentació de la Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània

12.05 h: Col·loqui

12.20 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

Parc de Sant Salvador

12.30 h: Ruta literària Joan Vinyoli, guiada per Pep Solà, amb lectura de poemes

a càrrec de Núria Candela

Díptic de les Jornades:

Web del centenari de les Normes ortogràfiques

Web de la Secció Filològica

Mediar entre normatives

Podem llegir en el butlletí de la Scaterm l’article de Francesc Esteve «Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus)», que dedica a motivar l’acceptació en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans del verb mediar:

 

Vist tot això, podem concloure que l’ús de mediar és difícilment objectable, fins i tot des del punt de vista lingüístic: primer, perquè tenim totes les categories lèxiques (mediació, mediador, mediat i mediatament) amb un altíssim ús i amb ple reconeixement normatiu i només falta el verb per a completar la sèrie. Segon, perquè no hi ha una alternativa clara per a aquesta casella buida: mitjançar o fer (una) mediació no poden cobrir com a verbs sinó esporàdicament allò que mediació i mediador expressen com a noms. I tercer, perquè els usos generalitzats en bioquímica i biomedicina reclamen una solució viable: mediar, emprat al més sovint en la forma de participi mediat -ada (per + l’agent), té una amplitud inqüestionable i el trobem utilitzat arreu i en obres de rigor científic i lingüístic.

L’article documenta l’ús del verb i acumula documentació diversa que demostren que l’IEC l’haurà d’incloure dins del seu diccionari. Per tal de completar l’article, cal matisar un poc l’afirmació que «la normativa no admet un previsible verb mediar que completaria la sèrie» (la sèrie lèxica que forma amb mediació, mediador -ra, mediat, mediatament). La versió 2.0 del programa Salt aporta a la normativa l’entrada següent:

mediar v. intr. Intercedir, actuar de mediador. Li han demanat que medie entre les dos parts.

Per tant, ja fa temps que el verb mediar, a més d’usual i, pel que sembla, necessari, és normatiu.

La carta de l’IEC en castellà

La revista El Temps va publicar fa unes setmanes (03.09.2013) una entrevista de Víctor Maceda amb Pere Maria Orts que conté diversos passatges ben interessants, fins i tot inquietants:

—A través de l’AVL, la Generalitat vol instar la RAE a modificar la definició de valenciano que apareix al seu diccionari perquè esmenta textualment el català.

—Això és una ximpleria, una ximpleria; jo deixaria les coses com estan… I ja posats a fer, us diré una altra ximpleria: a causa de l’article dels topònims, mirant de consensuar si es posen amb majúscula o no i en quins casos, un catedràtic de l’AVL va escriure al IEC perquè ens digueren què feien ells. Sabeu què han fet?

—No.

—Ens han contestat en castellà! Si aquell paper m’arriba a les mans, els el torne l’endemà al matí, per correu urgent i certificat! Si aquells senyors s’han cregut que som igual que l’Argentina per als castellans, van molt errats. Em va semblar un menyspreu absolut, una manca de sentit de la realitat! I una manca d’educació, també. Això no es fa! Si una persona m’escriu en castellà, jo li conteste en castellà, i si algú ve a casa i em parla en castellà, primerament li parle en valencià, però si veig que continua parlant-me en castellà, me’n passe de seguida. No em cau bé allò de parlar en dues llengües distintes. Jo he rebut cartes en català i en valencià vulgar, i quan les he respostes, no he dit als destinataris que han escrit malament açò, allò i allò altre. Cal tenir criança, però aquells del IEC, de criança, no en tenen gens.

—Esteu molt molest.

—Moltíssim! Ja em va molestar molt que ara fa poc el president del IEC [Salvador Giner] diguera que fins i tot es reuniria amb el dimoni, però que mai no ho faria amb el president de l’AVL [Ramon Ferrer]. Però quin dimoni? Escolteu, que ja estem farts d’anar a Barcelona i que la gent canvie al castellà en sentir-nos parlar valencià.

—Potser es pensen que us esforceu a parlar català i us ho volen fer més fàcil.

—No, no; ho fan per fastidiar. Conec molta gent de Barcelona amb qui parle en català sense cap problema, però uns altres ens veuen com els valencianets… Per a tots ells, el Regne de València és com Hispanoamèrica per als espanyols. Les coses cal dir-les tal com són, i m’ha ofès moltíssim aquesta contestació en castellà. La persona a qui ho han enviat no els ha respost, però jo ho hauria fet l’endemà mateix.

En el número d’esta setmana de la revista una carta de l’Institut d’Estudis Catalans desfà el malentés (o l’engany) en què havia caigut l’erudit valencià. La carta existia, efectivament, però no anava adreçada a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sinó a una entitat toponímica estatal espanyola que té com a llengua de treball el castellà. A pesar de les consideracions de Pere Maria Orts, la realitat ens permet llevar-mos un poc de victimisme de damunt.

Elx contra la discriminació lingüística

El diari Avui ens informa d’una iniciativa reivindicativa, que malauradament sembla últimament ben necessària:

Elx denunciarà la discriminació lingüística

El Tempir ha convocat per al pròxim 1 d’octubre una concentració davant la comissaria de la policia espanyola

La convocatòria té autorització de la subdelegació de Govern

L’entitat assegura que els últims casos del País Valencià palesen que l’objectiu de les autoritats és «humiliar» els valencianoparlants

23/09/13 08:37 – Elx – Daniel Betoret

Els darrers casos de discriminació lingüística que han patit ciutadans del País Valencià per expressar-se en la seua llengua tindran una contundent resposta en forma de concentració el proper dimarts 1 d’octubre a les 17.30 hores i serà davant la comissària de la policia espanyola a Elx.