El municipi d’Alboraia (Horta Nord) ha fixat la forma oficial del seu nom (docv, 19.04.2016; [pdf]):
Decret 39/2016, de 15 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi d’Alboraya, per la forma bilingüe d’Alboraia/Alboraya. [pdf]
El municipi de Benissanó (Camp de Túria) ha fixat la forma oficial del seu nom (docv, 01.04.2016; [pdf]):
Decret 31/2016, de 23 de març, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi Benisanó per la forma exclusiva en valencià de Benissanó [pdf]
Xavier Rull ens fa conéixer, a través d’Infozèfir, una pàgina ben interessant sobre la història del lèxic català elaborada per Maria-Pilar Perea i Germà Colón:
Estratigrafia dialectal
L’«Estratigrafia dialectal» té l’objectiu de cartografiar el lèxic antic. Es pretén de representar l’evolució diatòpica i cronològica d’una mostra de seixanta paraules catalanes. El projecte s’inicia en el període més primerenc del català escrit i mostra la ubicació geogràfica de les paraules seleccionades, la seva forma gràfica i la possible progressió semàntica que han experimentat amb el pas del temps fins arribar als nostres dies. A diferència dels atles sincrònics convencionals, que utilitzen sols l’espai com a eix, aquesta metodologia permet de fer servir simultàniament dos eixos: l’espai i el temps. La distribució de cada paraula en el mapa es representa en forma de capes, les quals mostren el canvi lingüístic que el mot ha experimentat tant des d’una perspectiva temporal com des d’una perspectiva espacial.
En la llista de diatopismes, si s’activa el símbol corresponent a una base de dades, apareix l’evolució cronològica del diatopisme seleccionat; si s’activa el símbol corresponent a un mapa, se n’observa dinàmicament l’evolució cronològica i geogràfica.
Divendres passat, 8 d’abril, va concloure el primer procés independent de renovació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El primer terç d’acadèmics que han entrat a renovar l’avl són: Joan Francesc Mira, Joan Rafael Ramos Alfajarín, Carme Miquel Diego, Josep Martines Peres, Immaculada Cerdà Sanchis, Brauli Montoya Abad i Abelard Saragossà Alba.
Segons la informa Eldiario.es (08.04.2016):
Amb Abelard Saragossà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tancat el procés de renovació de la institució, que havia iniciat el passat 11 de març. El procés ha resultat molt rellevant perquè és la primera vegada que els acdèmics ja no han estat elegits per les Corts Valencianes, fet que representa la definitiva independència de la institució de la tutela política que ha tingut durant els seus primers 15 anys de funcionament.
En el programa La Represa de Ràdio Godella, podeu sentir una entrevista a Abelard Saragossà Alba (18.03.2016) on el professor i gramàtic fa un repàs sobre quasi tot. Com ara:
L’enfrontament ente el català heavy i el català light és un enfrontament amb poques argumentacions, perquè cada constituent lingüístic necessita un estudi, i sense això no podem solucionar-ho.
Els embolics i debats ortogràfics no afecten només el català. En vam parlar l’any 2009, i ara torna a l’actualitat. A França, sembla que finalment va a implantar-se del tot una reforma ortogràfica del francés que va ser aprovada fa un quart de segle i que fins ara no havia tingut una aplicació generalitzada.Segons Samuel Laurent («Non, l’accent circonflexe ne va pas disparaître», Le Monde:
Tout a commencé avec un article publié par le site de TF1, mercredi 3 février, qui annonçait que « la réforme de l’orthographe votée en 1990 sera[it] appliquée à la rentrée prochaine », sans préciser sa source. […]
Mais alors, quelle est la nouveauté de 2016 ? « Cette fois, les éditeurs de manuels scolaires ont décidé de tous appliquer la réforme à la rentrée », explique-t-on au ministère. Jusqu’ici, en effet, ils respectaient ou non les réformes orthographiques de manière disparate.
La réforme sera désormais appliquée dans les nouveaux manuels, confirme-t-on chez deux éditeurs scolaires.
Per tant, no és cap novetat, però fa uns dies es va renovar l’interés per la qüestió, atés que els editors van decidir aplicar amb un poc més de ganes la reforma.
L’Ajuntament de Torrent anuncia la convocatòria d’una beca per a fer pràctiques professionals de dinamització lingüística:
L’ Ajuntament de Torrent ha aprovat pel Decret 94/2016, de 18 de gener, les bases i convocatòria de concessió d’ una beca, en règim de concurrència competitiva, per a persones titulades en Traducció i Interpretació (amb el valencià i castellà com a idioma A o B), Traducció i Mediació Interlingüística o Filologia Catalana.
Les bases que regulen la convocatòria es troben a disposició dels interessats en la página web municipal del servei de recursos humans.
El període màxim de duració de gaudiment de la beca és d’un any, tot i que pot prorrogar-se expressament per un altre any més, sempre que hi haja disponibilitat pressupostària i l’exercici de l’activitat que s’estiga efectuant així ho requerisca o aconselle.
La dotació mensual bruta de la beca és de 800,00 euros amb una dedicació màxima de 35 hores setmanals.
El termini de presentació de sol·licituds, junt a la documentació establida en la base tercera de les que regulen la convocatòria és de deu dies naturals, des de la publicació d’este anunci en el BOP.
Les sol·licituds s’han d’omplir en el model RRHH-002 BEQUES PER A PRÀCTIQUES PROFESSIONALS, disponible en la pàgina web i s’han de presentar per mitjà de registre telemàtic en la seu electrònica (www.torrent.es)o a través de qualsevol dels mitjans previstos en l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.
El termini de presentació de sol·licituds és del 10.02.2016 al 19.02.2016 (ambdos inclosos).
La Xarxa Cruscat de l’IEC ens dóna a conéixer el dossier sociolingüístic sobre les Balears elaborat pel diari Ara (17.10.2015; [pdf]), que té els continguts següents:
La societat reactiva el Consell de la Llengua després del desert Bauzá
El Coŀlegi d’Advocats denuncia la nuŀla presència del català a la Justícia
Feina per fer (J. Melià)
La meitat dels balears parla català habitualment
10 accions per recuperar la llengua
Som un poble unit, alegre i combatiu (B. Busquets)
Adolescents i llengua (M. Gomila)
Entrevista a Marta Fuxà, responsable de Política Lingüística: «Hem de fer possible la vida en català a les Balears»
Ús del català a les Illes Balears
Com a conclusió, podem destacar el comentari final de Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern Balear :
Si jo rall en català a persones de fora és perquè els vull oferir la meva llengua i que s’hi sentin bé. La llengua catalana ha de ser entesa com un valor afegit el qual ja oferim a tots els que vénen a estar entre nosaltres.
El número 201 del butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans informa d’un bon grapat de modificacions que s’han incorporat a la versió en línia del diccionari de la institució. Entre altres:
Els femenins batlle, metge i jutge, així com els mots carpa, creuerista, desvelar, fibromiàlgia, malcregut, ocupa, olivada, paradista i vacacional són alguns dels articles que ha aprovat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (iec) i que s’han afegit a la versió en línia del diec2 i a les aplicacions per a iPhone i Android del diccionari. També s’hi han incorporat prop de tres-centes modificacions que poden afectar qualsevol part de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les definicions, etc.).
A més, oferixen un document que conté totes les modificacions: [pdf].
