Privatització de la traducció i la correcció en la Generalitat valenciana

La Generalitat valenciana (13.01.2017; pdf) privatitza la traducció i correcció de textos:

Licitació número CNMY16/PL11A/42. Servei de traducció i correcció de textos per a la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.

Segons el diari Levante (18.01.2016), sembla que la intenció és «alliberar» els tècnics lingüístics (que es diuen tècnics de promoció lingüística; tmpl, en sigla) d’eixa funció per tal que puguen dedicar-se a la promoció de l’ús del valencià, que ara en diuen «acompanyament i impuls».

Si no les han canviades, les funcions dels tmpl són:

  • Efectuar correcció i traducció directa i inversa del valencià/castellà.
  • Estar a càrrec del reciclatge dels funcionaris.
  • Realitzar estudis lingüístics.

No pareix que hi encaixe gens un pretés «acompanyament i impuls», una activitat que pareix més pròpia dels polítics i de les disposicions reglamentàries i legals que haurien d’aprovar si pretenen aconseguir algun objectiu en eixe sentit.

Fins ara la formació i les oposicions dels tècnics lingüístics han tingut relació amb els coneiximents lingüístics, la traducció i la correcció. La nova proposta pareix que la tasca dels tmpl hauria d’estar relacionada també amb altres disciplines, com ara la sociologia, la psicologia o el dret, cosa que s’haurà d’aclarir.

Seria hora, doncs, que es revisaren la classificació i les funcions dels tècnics lingüístics de l’administració pública. I encara més, caldria fixar clarament la capacitació requerida i els deures lingüístics de la resta de funcionaris, que han de ser capaços de complir el deure de disponibilitat lingüística en les dos llengües oficials que tenen les administracions públiques. Podem suposar que majoritàriament han aconseguit la capacitació, si entenem que el funcionariat ha evolucionat, si més no, al mateix ritme que la població valenciana (i amb el suport de l’activitat de la jqcv). Ara caldrà comprovar fins a on arriba l’espenta política. No hauríem de tornar als temps en què els tècnics lingüístics havíem de «predicar» els drets i deures lingüístics.

Oposició a Borriana del grup C1

L’Ajuntament de Borriana a anunciat la convocatòria d’una oposició de «traductor corrector de valencià»:

Bases que han de regir les proves selectives per a cobrir una plaça de traductor corrector de valencià vacant en la plantilla de funcionaris d’aquest ajuntament

[…]

PRIMERA. OBJECTE DE LA CONVOCATÒRIA
És objecte de la present convocatòria la provisió en propietat d’una plaça de TRADUCTOR CORRECTOR DE VALENCIÀ, vacant en la plantilla de funcionaris d’aquest Ajuntament, inclosa en l’oferta pública d’ocupació, aprovada per acord plenari del dia 4 de febrer de 1999, enquadrada en l’escala d’administració especial, subescala serveis especials, classe comeses especials, i dotada amb les retribucions corresponents al grup C/subgrup C1, nivell de complement de destinació 20, el complement específic establit per la corporació i altres emoluments que corresponguen conformement a la legislació vigent.

[…]

Podeu consultar les bases en el bop de Castelló (núm. 127, 15.10.2011).

Sexisme ambigu

La companya de la Generalitat valenciana Imma Navarro Tomàs ha publicat (Levante, 09.07.2010) un altre article sobre el sexisme en el llenguatge. El reproduïm tot seguit:

L’ambigüitat consubstancial i l’avl

El gènere de les paraules és una categoria gramatical: masculí i femení. El sexe és una categoria biològica. No sempre hi ha correlat entre gènere i sexe. Hi ha paraules femenines per a homes i dones: les persones, i paraules masculines per a homes i dones: els individus. Així ho explica l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) al Manual de documentació administrativa.

Quan diem: «Els professors fan vaga contra el nou model lingüístic del Consell», entenem que professors vol dir professors i professores. Segons l’avl, aquesta doble vida del masculí per a designar homes i dones queda justificada sota el nom de masculí genèric, o, eufemísticament, terme no marcat. Aquests termes no marcats s’escriuen sempre en masculí (professors), però cada vegada tenen menys de no marcats i més de marcats. En una societat on la dona forma part de tot, cada dia costa més creure’ns el gènere no marcat, el masculí, com a representant de totes i tots. Aquest gènere no marcat es justifica sota l’excusa de l’economia del llenguatge i per evitar construccions complicades i gramaticalment incorrectes, segons l’avl i el nostre Consell Jurídic Consultiu.

Si diem: «La manifestació contra el nou model lingüístic del conseller Font de Mora va reunir professors de tota la Comunitat», tenim una frase esbiaixada perquè deixa fora les professores, amb presència majoritària al coŀlectiu docent. Gramaticalment no passa res si dius: «La manifestació contra el nou model lingüístic del conseller Font de Mora va reunir professores i professors de tota la Comunitat». Aquesta frase no és complicada, ni agramatical, ni cara. La frase és clara, gramaticalment correcta, assequible i totalment representativa.
L’avl diu: «Habitualment, el gènere masculí funciona com a terme no marcat». Però dir «habitualment» no és raó suficient per consolidar el masculí com a genèric. L’avl afig: «Evidentment, l’ús del masculí amb valor genèric pot ocasionar en certs contexts problemes d’ambigüitat; però l’ambigüitat és consubstancial a la llengua, i no es pot desfigurar la realitat amb la presumpta intenció d’anuŀlar l’ambigüitat». Que una institució normativa, com l’avl, afirme que l’ambigüitat és consubstancial a la llengua resulta, com a mínim, preocupant.

La llengua és dúctil i maŀleable (Eulàlia Lledó) i disposa de mecanismes i recursos lingüístics per ser clara i concisa, sense ambigüitats. L’ambigüitat no està en la llengua, està en les persones. I la realitat no es desfigura sola, la desfiguren les persones. Dir professors i professores ni és ambigu ni desfigura la realitat. L’ambigüitat d’una llengua apareix quan li retalles recursos lingüístics, capacitat i varietat expressiva, quan promociones unes paraules i amagues i proscrius unes altres, quan fas que els seus usuaris i les seues usuàries estiguem en un procés permanent d’autocorrecció i d’autocensura, quan la converteixes en una mercaderia electoralista i la fas créixer constrenyida.

Aquesta ambigüitat desorienta i desfigura la realitat. I una llengua no pot créixer forta i sana dins d’una realitat desfigurada i desorientada. Aquesta desfiguració ve de l’ambigüitat, sí, però no d’una ambigüitat consubstancial, sinó calculada.

Es reunix la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

La Xarxa Tècnica de Política Lingüística del Govern es torna a reunir després de quatre anys

Hi ha participat 80 persones provinents dels departaments de la Generalitat i d’altres organismes que en depenen. La xarxa té per objectiu emetre propostes per fomentar l’ús del català a la societat, a més de vetllar per l’ús correcte del català a l’administració. La Direcció General de Política Lingüística planteja la necessitat de reorganitzar la xarxa per fer-la més operativa

Després de quatre anys, la Xarxa Tècnica de Política Lingüística s’ha reunit aquest matí. La xarxa és un òrgan adscrit a la Direcció General de Política Lingüística, format per personal de diferents departaments, entitats autònomes i altres ens que depenen de la Generalitat.

La directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha destacat la significació d’aquesta reunió que vol ser una represa de contacte pel que fa a la coordinació interdepartamental: «des del Departament de Cultura existeix la voluntat de treballar de manera transversal en matèria de política lingüística i volem potenciar el paper de la xarxa tècnica en aquesta missió. Aquesta jornada és la primera passa per donar-l’hi un nou impuls».

Objectius

La xarxa té per objectiu analitzar l’ús del català en els diferents sectors socials i fer les propostes adients per fomentar-ne l’ús amb especial incidència en els sectors on l’ús de la llengua catalana és menor. La xtpl també treballa per vetllar per l’ús correcte del català a l’administració.

La jornada de treball s’ha articulat al voltant de dos grans debats sectorials en el primer dels quals s’ha fet una valoració de la situació actual de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística. En aquest debat s’ha plantejat la necessitat de fer una posada al dia a aquest organisme, que en els darrers set anys només s’ha reunit dos cops, l’últim d’ells el juliol de 2007. La directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha explicat que: «cal modificar l’organització, la composició, les formes de coordinació i la representativitat de la xarxa tècnica per garantir que pugui acomplir les funcions per a les quals va ser creada, ser l’instrument tècnic del govern que vetlla pels usos lingüístics a l’administració i de proposta d’actuacions de foment de l’ús del català des de la transversalitat».

En el segon debat s’ha tractat sobre la implicació d’aquest òrgan en les accions de política lingüística relacionades amb els àmbits de l’ús oficials del català, dels serveis públics i del foment i la regulació en el sector privat.

A la sessió de treball hi han participat 80 tècnics en representació dels serveis centrals dels departaments del Govern i d’organismes adscrits a l’Administració de la Generalitat de les comarques de Barcelona, així com també les persones encarregades de la coordinació de la xarxa tècnica territorials.

Funcions de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

Les seves funcions són:
a) Informar la Direcció General de Política Lingüística sobre l’actuació dels diferents departaments en matèria de política lingüística.
b) Vetllar pel compliment de la legislació sobre usos lingüístics a l’administració i de la normativa sobre coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de la Generalitat
c) Vetllar per l’ús correcte i uniforme de la terminologia, en coŀlaboració amb el Termcat, i prestar l’assessorament lingüístic necessari.
d) Proposar als òrgans competents del respectiu Departament o entitat, o si s’escau a la Direcció General de Política Lingüística, les actuacions encaminades a fomentar l’ús del català en els àmbits corresponents.

La Xarxa Tècnica de Política Lingüística, conjuntament amb la Comissió Tècnica de Política Lingüística, és l’organisme encarregat d’aplicar de manera coordinada i sectorialitzada la política lingüística del Govern des de l’Administració de la Generalitat.

Font: Direcció General de Política Lingüística

La sàtira de Bernat i Baldoví

El company Josep Lluís Marín ens envia la informació següent:

El pròxim dimecres 9 de febrer es presenta el llibre Sàtira i falles de Josep Lluís Marín i Garcia. És una edició crítica de les explicacions falleres de Bernat i Baldoví. L’han coeditat l’Ajuntament de Sueca i la Universitat de València..

La presentació és el 9 de febrer, a les 19:30, al Coŀlegi Major Rector Peset (pl. Forn de Sant Nicolau, 4), a tocar del Tossal, lloc on es van plantar algunes de les falles en les quals va coŀlaborar Bernat.

El gènere de les dones

La companya de la Generalitat valenciana Imma Navarro Tomàs ha publicat (Levante, 20.11.2010) un article sobre llenguatge sexista que reproduïm a continuació:

El femení genèric

El 31 de març de 2010 (Levante) em queixava perquè una institució pública de la nostra comunitat, en concret el Consell Jurídic Consultiu (CJC), al seu dictamen 137/2010 desoïa les recomanacions que les lleis i guies actuals fan sobre l’ús no sexista del llenguatge en les administracions públiques.

Ras i curt, l’esmentat CJC al seu dictamen recomanava, entre altres coses, l’ús del masculí genèric als textos adduint que si especifiquem el masculí i el femení en la redacció dels escrits tenim com a resultat textos difícils d’entendre i en alguns casos incorrectes gramaticalment. Aquestos arguments em portaren a fer una queixa formal al Síndic de Greuges.

Afortunadament, el Síndic resolgué donant-me la raó i recomanant al Consell Jurídic Consultiu: “… que en els dictàmens que fa, s’esforce per trobar termes no sexistes i que els adeqüe a una nova correcció gramatical que avui exigeix la legislació vigent.” El Levante publicava l’11 d’octubre de 2010, un article molt interessant del Síndic de Greuges sobre aquesta qüestió.

Així doncs i d’acord amb la línia argumental del Síndic de Greuges, podem dir que tenim una gramàtica solvent i adaptable al nou tipus de discurs inclusiu i no sexista i tota una legislació vigent que avala aquesta nova redacció discursiva. El punt de partida és esperançador.

Ara bé, fer un discurs no sexista no és sinònim de fer un ús i abús del masculí genèric. La solució no passa per escriure-ho tot en masculí genèric sota el pretext de l’economia lingüística i del caràcter universalitzador del masculí. Masculí genèric és quan dic: Els homes són éssers sexuats, i en realitat vull dir que: Els homes i les dones són éssers sexuats. El caràcter inclusiu del primer exemple queda clar? El masculí genèric com a element universal va a la baixa i les excuses sobre l’economia i l’agramaticalitat dels textos resulten ridícules quan sabem que les dones som el 60 % de la població universitària i estem sobretitulades respecte als homes, (Amelia Valcárcel, catedràtica de Filosofia Moral i Política a la uned) i en l’administració pública de la Generalitat treballem més dones que homes (I Pla d’igualtat entre dones i homes, docv 22.10.2010), per exemple, i, en definitiva, les dones som més de la meitat de la població mundial. Amb aquestes xifres a la mà i atenent només la variable quantitativa, en una societat democràtica com la nostra, haurem de parlar, doncs, del femení genèric perquè comporta una major representativitat, no? D’acord amb açò podem dir: Les dones són éssers sexuats i entendre que parlem de dones i homes? És clar que no.

Com pot ser que el terme funcionari s’use com a masculí genèric a l’Estatut bàsic de l’empleat públic si a la Generalitat Valenciana som més funcionàries que funcionaris? Aquest terme apareix a l’esmentat estatut en 175 ocasions i el terme funcionària hi apareix només en 9 ocasions, en drets sobre la maternitat i en la violència de gènere. Els funcionaris no tenen drets sobre la paternitat?

El masculí genèric no representa tota la societat, d’homes i dones, i una de les persones que més en sap és la doctora María Rodríguez Fernández, que al seu llibre La evolución del género gramatical masculino como término genérico(2009), ho explica detalladament.

Si reivindicar un femení genèric fa riure, consolidar un masculí genèric com a alternativa al discurs discriminatori resulta obsolet i cada vegada menys representatiu, perquè no s’adequa a la realitat de totes i de tots.

La classificació dels tècnics lingüístics valencians

Durant el debat de la nova llei de la funció pública valenciana els diputats van trobar adient parlar una mica de la classificació dels tècnics lingüístics de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana i de qüestions relacionades com el requisit lingüístic. Ho podeu llegir en el Diari de Sessions del 10.06.2010 de la Comissió de Governació. En extracte:

[Diputada Huesca Rodríguez] Respecto a la enmienda 307, es para corregir una situación que se da en el colectivo de técnicos en promoción lingüística de la Generalitat valenciana, el cual que encuentra en el grupo A2, y ha hecho una propuesta de reclasificación laboral al grupo A1; ocupan, desde hace más de veinte años, una categoría profesional inferior a su titulación y el trabajo que realizan como grupo A2 es idéntico al trabajo del grupo A1, desde el primer día.

Además, por ejemplo, todas las convocatorias de La Generalitat para técnico en promoción lingüística de los grupos A1 y A2 son idénticas, son los mismos temarios de oposición y es el mismo trabajo. Y otro ejemplo es que en el resto de comunidades autónomas, los traductores o técnicos en promoción lingüística son A1.

Ahora tenemos la oportunidad de corregir la situación de este colectivo a través de estas enmiendas y, por tanto, en la nueva ley, y poder consolidar así una reivindicación histórica. Además, es un colectivo poco numeroso y su reclasificación no supone en absoluto un gran gasto público. […] [Diputat Pañella Alcàcer] Sí que n’hi ha una que volia fer esment també, que és el coŀlectiu de tècnics de promoció lingüística, és el cos, diguem, on diu…, vostés proposen el cos superior de gestió i de promoció lingüística, l’A2-03. Nosaltres proposem que eixe cos se denomine també «a extingir», perquè també hi ha una disfunció. El coŀlectiu de tècnics en promoció lingüística, que són de l’antic grup B, pertanyen a l’antic grup B i l’actual A2. Les funcions que realitzen coincidixen amb els assessors lingüístics, que són A1. I això ho podem vore fins i tot en temaris d’oposicions, que són idèntics.

Tampoc podem trobar diferències en les funcions. I si volem comparar la resta de comunitats autònomes en llengua pròpia, tots els funcionaris de la traducció i de normalització lingüística són del grup A1. Ací, normalment, la majoria són del grup A2. No obstant, la majoria d’ells són llicenciats, o siga, reunixen el requisit per al grup A1. […]

La diputada del Partit Popular Quinzá Alegre rebutja la reclassificació proposada dels tècnics lingüístics, això sí, sense dir-ho, ja que nega la possibilitat de declarar el grup A2 com a grup a extingir, que era la via proposada pels diputats anteriors per a permetre la classificació del tècnics en el grup A1 i la continuïtat dels que no posseïren la titulació.

D’altra banda, la nova llei també establix explícitament la classificació dels tècnics lingüístics de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana:

Administració especial
Cos: Superior tècnic de traducció i interpretació lingüística de l’administració de la Generalitat A1-07
Requisits: Llicenciatura en Filologia o llicenciatura en Traducció, o bé, títol universitari oficial de grau més títol oficial de màster universitari que, d’acord amb els plansd’estudi vigents, habiliten per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades al cos.

Grup/Subgrup professional: A1
Funcions: Dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les activitats de traducció i interpretació lingüística.

Administració especial
Cos: Superior de gestió de promoció lingüística de l’administració de la Generalitat A2-03
Requisits: Mestre i diploma de Mestre de Valencià, o bé, títol universitari oficial de grau que, d’acord amb els plans d’estudi vigents, habilite per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades al cos i diploma Mestre de Valencià.

Grup/Subgrup professional: A2
Funcions: Activitats de proposta, gestió, execució, control, tramitació i impuls, estudi i informe i, en general, les de coŀlaboració tècnica amb el cos superior i les pròpies de la professió relacionades amb les activitats de traducció i interpretació lingüística.

I pel que fa a les titulacions actuals, podem llegir:

Disposició transitòria novena
Règim transitori d’accés a determinats cossos i escales

Fins a l’acabament del procés d’implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, continuaran sent vàlides per a l’accés als cossos que s’indiquen, tres anys de les llicenciatures següents:

1. Cos Superior de Gestió de Promoció Lingüística (A2-03): Filologia.
[…]

La comissió de seguiment del protocol de l’administració local

Infomigjorn ens ha fet arribar una notícia que no deixa de tindre interés de llegir encara que semble a deshora, després de les declaracions de la presidenta de l’AVL sobre el requisit lingüístic valencià en l’ensenyament universitari. Es tracta de la notícia següent apareguda en Pàgina 26 (16.06.2010):

Figueres presideix la constitució de la comissió institucional de promoció del valencià

El passat 23 de novembre es va signar al monestir de Sant Miquel dels Reis el protocol de coŀlaboració entre la Generalitat i més de cinquanta ajuntaments i mancomunitats per fomentar la relació entre les institucions que treballen per normalitzar el valencià. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua es va comprometre a proposar un pla d’actuacions concretes i convocar ajudes econòmiques dirigides a les oficines de dinamització lingüística municipal. Des de la Conselleria d’Educació, Alejandro Font de Mora es va comprometre a crear més oficines en els municipis de més de 5.000 habitants. Aquest dimecres la presidenta de l’ens normatiu ha participat en la constitució de la comissió de seguiment de l’acord signat el novembre passat. En l’acte també han participat Concepción Gómez, número dos de la Conselleria d’Educació; Vicent Satorres, cap de l’Àrea de Política Lingüística i Cèsar Mateu, Nathalie Torres i Agnés Talaya com a representants dels tècnics dels ajuntaments. Honorat Ros, membre de l’AVL, completa la comissió.

En aquesta primera reunió s’ha analitzat els objectius que apareixen en el protocol, entre els quals s’ha d’esmentar la consolidació i l’impuls de les estructures que promouen el valencià en l’administració. A través de projectes, estudis i activitats es pretén promoure el coneixement i l’ús del valencià des les oficines de promoció lingüística. El protocol també planteja estratègies a l’hora de fomentar l’ús social, el desenvolupaments d’estudis sobre la situació de la llengua i la difusió de la normativa de l’Acadèmia.

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), entitat que no ha estat informada ni convidada a participar en eixe procés, a pesar que és una associació que agrupa tècnics lingüístics de totes les administracions públiques valencianes i que es tracta d’un àmbit d’actuació central per als seues objectius, desitja que el procés aconseguixca impulsar això que s’assenyala en la notícia.

Amb tot, esperem que el funcionament de la comissió es fonamente en la informació i la coŀlaboració amb totes les entitats que treballen en eixe mateix àmbit, contràriament al que, almenys des de la cdlpv, hem conegut fins ara. L’experiència que tenim, per sort, és que la manca de difusió de la informació, l’excés de parcel·lació sectorial i la restricció en la participació professional són alguns dels problemes que, encara que són recurrents, es poden corregir i evitar.

Pla Nualart parla d’això del català

Ignasi Aragay entrevista el lingüista Albert Pla Nualart en el diari Avui (19.03.2010) arran de la publicació del llibre Això del català, en què Pla Nualart arreplega els seus articles en eixe diari. L’entrevista acaba amb la sentència següent:

Mentre els filòlegs de l’iec es barallen amb la història, els lingüistes dels mitjans es barallen amb la realitat: han de comunicar i han de sonar creïbles. L’estàndard és avui, més que mai, registres informals, col·loquialitat. La col·loquialitat, per ser creïble, necessita un referent real, i l’únic referent real que s’acaba percebent com a no dialectal és el dialecte amb més pes social, econòmic i demogràfic.

Esperem que els lingüistes (i els tècnics lingüístics, en general), més que barallar-se amb la realitat, aprenguen a participar-hi. I, això, que els dialectes guanyen pes, perquè si és per això, per «pes», ¿«cedim el pas» o «deixam passar»?

Oferta laboral a Puçol

Els companys Àngel Alexandre i Coloma Gradolí ens envien una informació sobre l’oferta pública d’ocupació de l’Ajuntament de Puçol (docv, núm. 6.136, 03.11.2009):

Informació pública de l’oferta d’ocupació pública 2009 de l’Ajuntament de Puçol i de la Fundació Municipal de Cultura i Esports

[…]

Plaça subjecta a procés de consolidació temporal d’ocupació.

[…]

– Subgrup A2. Classificació: escala d’administració especial, subescala tècnica, classe mitjana. Nombre de vacants: 1. Denominació: tècnic mitjà promoció lingüística.

En lloc de la «consolidació d’ocupació temporal» de què parla la Llei 7/2007, l’ajuntament de Puçol ha canviat l’ordre dels mots i ho ha deixat «consolidació temporal d’ocupació», que és més aviat preocupant.