L’estudi sobre la inversió en política lingüística elaborat per un company de la CDLPV [veg.] ha tingut un cert ressò en la premsa (Levante, 08.01.2007), fet que satisfà perquè és positiu que s’arreplega i es faça pública la tasca de reflexió, d’anàlisi i de cerca de solucions a les mancances de la gestió lingüística pública actual (la del PP) que fan molts tècnics lingüístics per simple preocupació professional.
Ací teniu l’article (traduït amb l’ajuda de l’Internostrum):
Les ajudes als ajuntaments per al valencià cauen al nivell de l’any 2000
La inversió en política lingüística per habitant és inferior a la de Catalunya, Balears i Euskadi
Alfons Garcia, València
Les ajudes als ajuntaments per a la promoció del valencià estan en les mateixes xifres ara que en l’any 2000. Malgrat el temps transcorregut i les afirmacions i actes de reivindicació i defensa de la llengua pròpia dels mandataris autonòmics, els fons per a fomentar l’ús de l’idioma a través de les entitats locals no es mouen. És més: s’han reduït fins i tot fins a tornar als nivells de fa set anys.
Els pressupostos de 2007 de la Conselleria de Cultura inclouen 450.000 euros per a aquesta partida, de la qual s’ocupa la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) en virtut d’un conveni amb la Generalitat. La quantitat és lleugerament inferior a la qual la federació va distribuir en 2006, segons les seues pròpies dades (456.000 euros), i que no va suposar el total de la inclosa en els pressupostos autonòmics d’aqueix any (500.000 euros). Una anàlisi dels comptes de la Conselleria de Cultura dels últims exercicis revela que des de l’any 2000 la partida per a ajudes als ajuntaments per a la promoció del valencià mai havia estat tan baixa. La retallada —realitzat de facto en 2006, encara que no reflectit en els pressupostos— trenca la tendència a l’alça (moderada, però pujada) que es duia des de llavors. En 2001 hi van haver quasi 460.000 euros; una mica més a l’any següent; 476.660 en 2003, i quasi 490.000 en 2004 i 2005. Aquests fons serveixen perquè que els ajuntaments organitzen cursos i campanyes per a fomentar el valencià, creen oficines de sensibilització o invertixquen en la normalització dels rètols i les senyalitzacions municipals. En 2006, 191 municipis van sol·licitar aquestes ajudes. Altra dada que ajuda a observar el compromís del Consell amb la promoció de l’idioma autòcton és la inversió general en política lingüística i la seua comparança amb altres comunitats bilingües. Segons un estudi de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, que agrupa a traductors, correctors i altres tècnics, la despesa total de la Generalitat en aquest concepte és de 6.479.820 euros, d’acord amb els pressupostos de 2006. La xifra inclou la despesa completa de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que és de quasi 3,7 milions.
1,38 euros per habitant
Aquesta quantitat implica que la inversió en política lingüística és de 1,38 euros per habitant. L’informe ressalta que a Catalunya la despesa per ciutadà és quasi tres vegades major (3,88 euros). En Balears, l’esforç també és superior: 4,22 euros. I, per descomptat, també ho és a Euskadi: 28,46 euros (vint vegades la de la Comunitat Valenciana). Només l’Instituto para l’Alfabetització i Reeuskaldunització d’Adultos té més del doble del pressupost de la Generalitat per a política lingüística (15,5 milions).
