La Comissió Europea en català per Internet

La UE en català
Segons he sentit hui en el Telenotícies Migdia de TV3, hi ha un web de la Comissió de la Unió Europea en català. De més verdes en maduren, que diuen al meu poble, i eixa no era la més verda, certament, que les tenim més a prop. Una inquietud, però: ¿per què no hi apareix el País Valencià? Francisco Camps i companyia, naturalment, tenen la resposta, i més val no sentir-la.

Segons el web de TV3, que cita l’ACN (Agència Catalana de Notícies):

El català és la primera llengua no oficial de la UE que té una pàgina web de la Comissió Europea: ec.europa.eu/spain/barcelona.

Brussel·les només havia acceptat, fins ara, traduir al català algunes notícies del portal de la Comissió i obrir un fòrum d’opinió als comentaris en llengua catalana. Des d’aquest dijous, però, la representació de la Comissió a Barcelona disposa del seu propi espai web íntegrament en català, actualitzat de forma permanent i amb notícies i informació.

Com estudiar o treballar a la Unió Europea, quins projectes s’han finançat amb fons europeus a Catalunya i les Illes Balears o quina és la situació del català a la UE són algunes de les preguntes que respon la web que han presentat aquest dijous el director de la representació de la Comissió a Barcelona, Manel Camós, i la periodista Laura Rahola.

El català, la cultura i el negoci

Els eurodiputats Maria Badia, Teresa Riera, Raül Romeva i Ignasi Guardans tornen a demanar poder fer ús del català en les preguntes a la Comissió i al Consell de la Unió Europea, segons informa Vilaweb. El diari Avui i eldebat.cat ens informen sobre l’aparició d’un llibre enquesta elaborat per Enrico Chessa, Ernest Querol, Natxo Sorolla [bloc], Joaquim Torres i Joan-Albert Villaverde. I Encarna Sant-Celoni inicia el cicle «Escriure el país» a la Universitat d’Alacant, cicle en què també participaren altres companys tècnics, per exemple, Josep Lozano amb el relat Croissant.

Està clar que si l’espanyol és un negoci [El País], qualsevol llengua ho pot ser, perquè en això del capitalisme no hi ha excepcions sinó publicitat, oferta i demanda. Al cap i a la fi, és qüestió de clients potencials, i el català en té molts més entre els milers de milions d’habitants del planeta. És simple: qualsevol que no en sàpia. Només cal fer-li arribar la necessitat —el requisit lingüístic, molt necessari a molts llocs del món.

¿El model europeu de minorització?

Sorprén, però més val anar en eixa línia: la Unió Europea considera modèlica la minorització de les llengües espanyoles (suposem que en lloc de la línea francesa o la finesa de gestió lingüística.) Ara ens haurem de calfar el cap pensant què han volgut dir.

La notícia del diari El País (traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

Brussel·les posa com a model de multilingüisme les llengües vernacles espanyoles

Ricardo M. de Rituerto – Brussel·les – 27.09.2007

Brussel·les va posar ahir com model a seguir en altres regions comunitàries el règim d’implantació del multilingüisme seguit en les quatre comunitats autònomes espanyoles amb llengua vernacla pròpia. La Comissió Europea, que va avalar l’informe d’un grup d’experts d’alt nivell amb eixes apreciacions, va prendre en canvi distàncies sobre les pressions d’algunes administracions per a elevar a categoria de llengües oficials de la Unió les que són cooficials en alguns països a l’estimar que eixe és un assumpte que correspon dilucidar per consens als mateixos governs de la Unió.

L’informe d’un grup d’alt nivell sobre multilingüisme es va fer públic amb motiu del Dia Europeu de les Llengües. En Europa hi ha unes 450 llengües, comptant llengües i parles, i algunes d’elles com el català/valencià, el gallec i el basc han aconseguit en els últims anys enfortir-se mitjançant polítiques i règims que els experts consideren modèlics.

El comissari romanés Leonard Orban, responsable de multilingüisme i que ahir va presentar l’informe, va insistir que la Comissió no té competències sobre l’ús del català o altres llengües vernacles espanyoles en les institucions.

L’Eurocarta i les bandositats autonòmiques

En un món cada vegada més ben comunicat, en tots els aspectes, hi ha «espanyols» que mantenen uns tics atàvics de por a la lliure circulació (d’idees, llengües, polítiques: no de capitals, ça va de soi). Tal com diu Baztarrika (en la versió del diari El País, 14.09.2007), seria «completament incomprensible» que no hi haguera cap problema perquè el País Basc puga establir convenis de col·laboració amb governs de tot el món i, en canvi, no puguera fer-ho amb Navarra. Certament, així pretenen alguns polítics —a Madrid, al País Basc o al País Valencià— que siga el món: incomprensible, desconegut, perillós… I això és justament el contrari del que hauria de ser la política.

La notícia del diari Diario Vasco (13.09.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

El Govern Basc proposa al navarrés la creació d’un òrgan per al foment de l’èuscar

El viceconseller de Política Lingüística, Patxi Baztarrika, ha anunciat que el departament farà arribar la iniciativa al govern foral «immediatament després» que es constituïxca l’Institut Navarrés del Basc

Bilbao | Vasco Press – 13.09.07

El Govern Basc aprofitarà el «canvi d’actitud» intuït amb el nou executiu navarrés per a proposar-li la creació d’un òrgan comú permanent per al foment de l’èuscar, basat en el «més absolut respecte institucional i a les respectives estructures juridicoadministratives».

Segons ha anunciat avui el viceconseller de Política Lingüística, Patxi Baztarrika, el departament farà arribar la iniciativa al govern foral «immediatament després» que es constituïxca l’Institut Navarrés del Basc. «Sense perdre ni un sol minut ens posarem en contacte amb els seus responsables», ha avançat.

Baztarrika ha valorat este matí a Bilbao l’informe lliurat al Consell d’Europa sobre grau de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals (Eurocarta), abans de viatjar a Madrid per a reunir-se amb el Comité d’Experts del Consell d’Europa. «Acudim amb els deures fets», ha indicat.

En l’estudi basc, lliurat al Ministeri d’Administracions Públiques perquè siga inclòs en el text final, el govern autònom ha tingut en compte la Comunitat Autònoma Basca, Euskadi Nord, la Comunitat Foral de Navarra i l’administració central i els seus organismes.

Baztarrika ha destacat el «continu i progressiu» avanç que està experimentant la llengua basca a Euskadi ja que cada vegada són més els ciutadans que saben èuscar i cada vegada és major el seu ús. «L’èuscar està present cada vegada més en més àmbits i pràcticament el 100 % dels pares bascoparlants garantixen la transmissió generacional de l’èuscar», ha explicat.

Quant a la comunitat foral navarresa, el viceconseller considera «totalment necessària la col·laboració i coordinació» entre ambdós governs en matèria de promoció de l’èuscar. En aquest sentit, ha lamentat que fins al moment, a pesar dels «reiterats intents», no haja estat possible establir el «més mínim marc de col·laboració» a causa del fet que el Govern navarrés «ha posat un color i un ús polític a l’èuscar que en res l’afavorix i que per a res mereix, en lloc de partir de la consideració de la llengua patrimoni de tots».

«Esperem i desitgem que amb el nou govern recentment constituït siga possible establir eixos canals de col·laboració que no han resultat factibles amb l’anterior», ha dit.

Baztarrika ha advertit així mateix que el govern central «està lluny» de complir amb el que recull l’Eurocarta i d’assumir el realment «el caràcter plurilingüe de l’estat i promoure el coneixement i l’ús de les llengües cooficials».

Requisit lingüístic al Regne Unit de la Gran Bretanya

El coneixement lingüístic és una de les capacitacions que hauria de tindre qualsevol persona, al costat d’altres capacitats valorables, en les diverses ocupacions que podem arribar a exercir. Per exemple, no estaria fora de lloc que per a ocupar càrrecs de representació política s’exigira un determinat nivell de capacitació lingüística en diversos idiomes —d’acord amb els llocs on s’exercira la funció—. Naturalment, això permetria ampliar la base de coneixement i de consens per a considerar les llengües un valor social i no un entrebanc amb el qual poden jugar segons l’interés polític conjuntural.

Per exemple, en relació ara amb les migracions, la notícia d’agència que publicava el diari El País (10.09.2007: traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

Londres exigirà als immigrants qualificats un examen d’anglés

Reuters – Londres – 10.09.2007

El govern britànic endurirà les normes d’entrada de milers d’immigrants que busquen una ocupació en el Regne Unit. Tots els treballadors qualificats, des de lampistes fins a mecànics, de fora de la Unió Europea haurien de passar un examen d’anglés, segons va informar ahir Downing Street. Este nou requisit podria bloquejar l’arribada al país de més de 35.000 persones.

Esta prova d’idioma era només necessària fins a ara per als treballadors altament qualificats (graduats), però el primer ministre, Gordon Brown, té previst anunciar avui formalment que planeja estendre-la als treballadors qualificats. Per a l’oposició conservadora, la iniciativa no tindrà un gran efecte en els nivells d’immigració, mentres que directius de diverses empreses van expressar el seu temor que la nova regulació perjudique l’economia.

Les regles britàniques d’immigració establixen tres categories de treballadors: altament qualificats, qualificats i no qualificats. Només les persones que estiguen en les dos primeres categories poden sol·licitar el permís de residència permanent. Prop de 96.000 treballadors van entrar en el Regne Unit l’any passat sota la categoria de qualificats, i al voltant de 35.000 haurien suspés l’examen d’anglés, segons va dir el Govern a The Sunday Telegraph.

La ministra de l’Interior, Jacqui Smith, va explicar al periòdic: «Els qui vénen a treballar i establir-se en el nostre país són benvinguts, però han d’entendre les nostres tradicions i sentir que formen part de la nostra cultura nacional». «És necessari que s’integren, aprenguen anglés i l’usen», va afegir.

Els futbolistes, exempts

Hi haurà excepcions. Per exemple, els jugadors de futbol que fitxen per clubs de primera divisió no haurien de passar l’examen. El primer ministre també planteja la possibilitat de demanar als treballadors no qualificats que passen un examen d’anglés, encara que no hi ha cap decisió en ferma encara.

Al director general de les cambres de comerç del Regne Unit, David Frost, li preocupen les noves regles. «En els últims anys, l’arribada de treballadors immigrants al Regne Unit ha assegurat el creixement de la nostra economia; molts tenen una ètica del treball i un nivell professional que, simplement, molts joves britànics no tenen», va dir Frost.

«Clar que parlar l’idioma és important, però em preocupa pensar que això significa que treballadors que volen vindre i contribuir al nostre creixement no poden fer-ho perquè no passen eixe examen i se’n van amb el seu talent a un altre país», va afegir.

Per la seua banda, Damian Green, portaveu del Partit Conservador encarregat de temes d’immigració, va explicar que «la mesura tindrà un efecte molt limitat». Els torys són partidaris d’establir un límit anual d’entrada d’immigrants.

El malson de l’etiquetatge només en espanyol

Hem d’insistir: «L’etiquetatge en català és una garantia!». És a dir, continuant amb el tema de l’entrada del dtl enllaçada, el diari El País d’ahir ens permet aprofundir en les hipocresies i manipulacions polítiques referides als drets lingüístics de ciutadans i consumidors. Només cal observar la insistència en el fet que l’etiquetatge hauria d’estar en «espanyol» (o en «castellà»), ni més ni menys que enfront de l’anglés, ¡la llengua més internacional i coneguda del món! És clar, no tenen res a dir sobre el fet que hi ha altres llengües a l’estat i hi hauria d’haver altres garanties lingüístiques.

La notícia és la següent (l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):

Malsons tot a cent

L’anàlisi de joguets revela irregularitats. Toys’R’Us retira 160.000 pitets made in Xina

Reyes Rincón – Sevilla – 19/08/2007

A qualsevol xiquet se li anirien els ulls darrere de King Motor, un motorista robust de 15 centímetres armat amb tres metralletes làser. En engegar-lo, els crits del motorista («fire!», ‘¡foc!’) es barregen amb els tirs de les metralletes i el so del motor, s’encenen bombetes roges, taronges i blaves i el vehicle ix disparat alternant les accelerades cap avant amb girs sobre ell mateix. Difícil de suportar més de 30 segons per a un adult. Diversió assegurada per al xiquet.

L’artefacte es ven per 4 euros en un basar xinés de Sevilla. Però, segons l’organització de consumidors Facua, no hauria d’estar en el mercat. L’etiquetatge i la caixa incomplixen la directiva europea sobre seguretat de joguets que la legislació espanyola va assumir en un reial decret de 1990. Esta norma exigix que l’envàs incloga: la marca CE, que indica la conformitat amb les normes; el nom i l’adreça del fabricant i de l’importador amb el missatge «conserveu-la per a referències futures»; l’edat per a la qual és apte el joguet, especialment l’advertiment «no convé a menors de 36 mesos» si conté peces menudes; la recomanació «llegiu i conserveu estes instruccions» i altres advertiments que es consideren necessaris.

Per a obtenir l’autorització de venda a Espanya, totes estes instruccions han de figurar en castellà. La caixa de King Motor no inclou ni una sola paraula en espanyol ni tampoc la referència completa de l’empresa importadora.

D’11 joguets fabricats a Xina i comprats en una tenda oriental de Madrid i tres basars de Sevilla, cinc incomplixen les normes de seguretat i tres son de dubtosa legalitat segons l’anàlisi de Rubén Sánchez, portaveu de Facua i responsable de l’àrea de control de mercat de l’organització. Només altres tres joguets són correctes en aparença, encara que per a garantir que complixen totes les exigències legals, caldria analitzar-ne la pintura, coles i altres substàncies.

L’únic requisit que duen tots els productes analitzats és la marca CE. Però Sánchez advertix que el segell europeu és «lamentablement molt fàcil de falsificar». Si les normes són tan clares, ¿per què és tan senzill trobar joguets que se les salten? Segons Sánchez, per la falta de controls. «Cal augmentar en milers el nombre d’inspectors», advertix, i considera «poc seriós» que es «demonitze» el sistema de producció xinés. El problema, no obstant això, continua: ahir la cadena Toys’R’Us va retirar en tots els seus establiments dels Estats Units 160.000 pitets de vinil fabricats a la Xina, en detectar-ne dos amb excés de plom.

Una carrosseria que cau a trossos

La caixa en la qual es ven este cotxe de carreres (2 euros) és correcta. Inclou la referència completa de l’empresa importadora i els advertiments de seguretat estan en espanyol. Una altra cosa és la qualitat del producte. Només traure’l de l’embalatge, se li cau la lluna davantera i el para-xocs, amb els fils del qual es pot tallar el xiquet. A més, els dos minúsculs retrovisors s’extrauen amb una simple estirada i poden ser ingerits per la criatura. «Hi ha joguets que està clar que inclouen accessoris menuts que els pares poden controlar. Però una altra cosa és que es vaja desmembrant. Això és molt perillós», assenyala el portaveu de Facua.

Normes de seguretat, però només en anglés

Cap dels advertiments de seguretat d’este motorista a piles (4 euros) està en espanyol. Té la marca CE, però segons el portaveu de Facua, si el segell és real i no una falsificació, només ha estat avalat per a la seua venda en països de parla anglesa. «Tot està en anglés, cosa que implica que a Espanya s’està venent il·legalment», afirma Rubén Sánchez. I, en este cas, els advertiments no són sense importància: segons les instruccions, el xiquet no s’ha d’acostar el vehicle a la cara, parar-lo en sec, ni ficar els dits en l’interior de l’aparell quan estiga funcionant. Si ni la criatura ni els seus pares lligen anglés poden córrer el perill de cometre una imprudència.

Importador fantasma i cables a l’aire

Este buldog taronja de plàstic (4 euros), que s’encén i lladra en pressionar-li el llom, no du etiqueta que n’identifique l’importador ni l’avís en espanyol que no és recomanable per a menors de tres anys. A més, el compartiment de les piles no té el tancament de seguretat obligatori per als joguets. El gos, d’aspecte bonàs, pot convertir-se en un animal perillós si l’amo és mínimament inquiet. Amb un petit colp en la cara, se li cauen els ulls, de la grandària d’una moneda de cinc cèntims, que poden acabar en la boca de la criatura. La mandíbula també pot causar danys al deixar a l’aire els cables i les bombetes que fan que el ninot s’il·lumine.

[…]

Ni instruccions ni etiqueta espanyola

Este conat de Robocop (6,90 euros) de 25 centímetres i vistosos colors que s’il·lumina al caminar, també presenta tots els indicis d’haver arribat des de Xina sense control duaner. La capsa no identifica l’empresa importadora a Espanya i cap de les instruccions de seguretat estan en castellà. L’avís que només ha de ser usat per xiquets de més de tres anys, així com altres advertiments importants sobre la manipulació de les bateries i sobre la conservació del joguet, només s’arrepleguen en anglés. «És clarament una importació il·legal i no hauria d’estar a la venda a Espanya», afirma el portaveu de Facua.

[…]

Advertiments de joc segur, però il·legibles

El cartó en el qual es ven este joc de pesca (0,75 euros) complix la normativa: està reetiquetat per l’importador espanyol (l’empresa Vidal) i arreplega en castellà totes les normes de seguretat. Però l’etiqueta de l’empresa espanyola és tan menuda que les instruccions són quasi il·legibles. «En teoria és legal, però no hauria de ser-ho», assenyala Rubén Sánchez. «El fabricant ha donat molta importància a estes instruccions perquè el joguet té peces menudes i pot ser perillós. Per això ho posa en lletres molt grans. No obstant això, l’importador quasi ho amaga». Sánchez recorda que Vidal és també una de les sospitoses d’importar dentífrics il·legals.

La princesa que es desmembra

L’etiquetatge d’esta nina (2,5 euros) és correcte, encara que el portaveu de Facua creu que l’adhesiu amb les instruccions en espanyol hauria de ser més gran. Però la qualitat del joguet és bastant més deficient. Els braços es desprenen fàcilment i es convertixen en peces menudes que poden ser ingerides pel xiquet. Així mateix, les sabates de punta de plàstic dur tenen fils que tallen. «La qualitat del producte és una autèntica porqueria. No hauria d’estar en el mercat», assegura Sánchez, que recorda que no només els menors de tres anys es duen els joguets a la boca. «Una de les xiquetes que es va engolir dos imants de Mattel tenia set anys».

El català a Europa: quina gràcia!

El català continua sense ser oficial al parlament espanyol, tot i que Manuel Marín li perdona a Vicent Cerdà algunes emboscades lingüístiques d’un frase &mdas;ho vam vore ahir en tv3—. L’actual eurodiputat català Josep Borrell demanava el dia de la seua investidura com a president de la cambra europea que no intentaren —especialment, suposem, els eurodiputats catalans— parlar català en els plens mentres la llengua no fóra oficial a la ue.

Amb tota la barra i la tranquil·litat del món el web Endavant Digital (del psc) dia el 15 de gener del 2007, quan Borrell deixava de ser president de la cambra europea:

Durant la presidència de Borrell s´ha aconseguit també que els ciutadans catalans puguin adreçar-se al Parlament Europeu en català i rebre resposta en la mateixa llengua.

L´aprovació en el Consell de Ministres de la Unió Europea del Memoràndum del Govern espanyol sobre l´ús oficial del català, l´euskera i el gallec en les institucions europees, el 14 de juny de 2005, va suposar un pas endavant molt important cap al reconeixement oficial del català a la ue.

Borrell, com a president del Parlament, també ha vist com una altra institució europea, el Consell de Ministres , obria les portes a la participació de consellers del Govern de la Generalitat, i fins i tot com un ministre del Govern espanyol, José Montilla, s´hi adreçava en català.

És clar que gràcies a la mobilització d’altres parlarmentaris —recordem ara especialment les intvervencions de Bernat Joan— i a la voluntat d’altres companys de Borrell i d’altres grups polítics, s’han aconseguit millores, però cal parar esment en el que diu Endavant Digital quan assenyala que Borrell «ha vist»… Ho ha vist passar, quin remei!. Així doncs, com diu el refranyer de Víctor Pàmies, «puja aquí dalt!».

Amb tot, no podem negar que si ara li ha trobat gustet a la cosa i creu que li convé eixir en eixa foto, que continue insistint-hi i esperem que tant o més com Vidal-Quadras ho fa contra el català a Europa; i tant o més com ho fan els socialistes i altres contra el català i la resta de llengües de l’estat al parlament espanyol.

Al capdavall, esta és la notícia que du el diari Avui (dc. 04.07.2007):

Envien una carta al president de la cambra europea amb una petició de reunió

Els eurodiputats catalans pressionen per la llengua

Els set eurodiputats de PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA que han constituït un front comú des de fa mesos per reivindicar l’ús de la llengua catalana al Parlament europeu demanaen una reunió al president de la cambra, Hans-Gert Pöttering, per exposar-li de viva veu les seves peticions

Redacció

Els set eurodiputats de psc, ciu, erc i icv-euia que han constituït un front comú des de fa mesos per reivindicar l’ús de la llengua catalana al Parlament europeu van demanar ahir una reunió al president de la cambra, Hans-Gert Pöttering, per exposar-li de viva veu les seves peticions i també per fer-li arribar el contingut de la reunió que el dia 15 de juny van mantenir amb el seu homòleg català, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. En aquesta reunió, els eurodiputats catalans —Josep Borrell, Maria Badia, Teresa Riera i Raimon Obiols, del psc; Ignasi Guardans, de ciu; Bernat Joan, d’erc, i Raül Romeva, d’icv-euia— van denunciar a Benach el paper «obstaculitzador» de l’eurodiputat i vicepresident del Parlament europeu, el conservador Aleix Vidal-Quadras, en aquesta qüestió.

El president del Parlament de Catalunya va donar suport als representants catalans a Europa per engegar noves mesures que garantissin l’ús del català a la cambra de Brussel·les.

Resposta en català

Es dóna la circumstància que el president de l’Europarlament ja va respondre a principis de mes algunes de les peticions que feien els eurodiputats catalans en una carta precisament escrita en català, però que denegava la petició que li feien d’utilitzar aquesta llengua a la cambra. En la nova carta, remesa amb data de dilluns a Pöttering, els eurodiputats, malgrat la resposta negativa inicial, li agraeixen «la bona disposició envers l’acostament dels ciutadans de parla catalana a les institucions comunitàries».

A Gal·les també se’n fan, de bolets, quan plou

El titular és una reelabració d’un refrany que servix per a presentar el web de Víctor Pàmies i Riudor Refranyer català – castellà, una faenassa impresionant i verdaderament útil. La qüestió és que això del requisit lingüístic servix tant per a llengües minoritzades com per a llengües «majoritzades», la qual cosa demostra que és un instrument a l’abast de qualsevol política, justa o injusta. Per exemple, a l’estat espanyol tenim un requisit lingüístic genèric respecte de l’espanyol que és discriminatori en no tindre la mateixa contrapartida respecte del català, basc o galaicoportugués.

La notícia de l’Avui (dj. 14.06.2007) diu:

El govern de Cardiff veu «inacceptable» el fet i els nacionalistes criden a un boicot a l’empresa

Prohibit parlar gal·lès en públic

La companyia de viatges britànica Thomas Cook demana als seus empleats de Gal·les que a la feina parlin només en anglès

Un grup de manifestants protestaven dilluns passat amb la boca tapada amb un pedaç davant l’oficina de Thomas Cook a Bangor (País de Gal·les), una de les zones amb un índex més elevat de parla gal·lesa. La companyia de viatges i paquets de vacances Thomas Cook va demanar als seus empleats a Gal·les que per tractar de negocis i de feina parlessin «only English» (només anglès). La petició va provocar polèmica i els empleats van portar el cas a la Comissió per la Igualtat Racial —a falta d’una comissió per la igualtat lingüística—, que va dir que la petició o normativa era «il·legal».

Thomas Cook va puntualitzar que els seus empleats a Gal·les poden parlar en gal·lès en les seves converses privades o si algun client els demana productes en aquesta llengua, però la llengua de comunicació sobre negocis, formació del personal o treball en equip seria l’anglès.

El govern autònom de Cardiff va intervenir en l’assumpte dient que la petició laboral és «totalment inacceptable» i el partit nacionalista Plaid Cymru ha demanat un boicot a Thomas Cook mentre no canviï la política lingüística. Les associacions en defensa de la llengua gal·lesa com Cymdeithas yr Iaith (Societat de la Llengua Gal·lesa) creuen que aquest cas demostra «la necessitat de fer una nova llei per regular el gal·lès». La companyia Thomas Cook, una de les més grans de la Gran Bretanya en la venda de paquets de vacances i viatges, recorda: «No hem prohibit parlar gal·lès en converses privades o als clients que volen ser atesos en aquesta llengua, però l’empresa demana l’ús de l’anglès als seus empleats quan tractin temes de feina en el lloc de treball». Clive Adkin, encarregat de recursos humans a Thomas Cook, i la Comissió per la Igualtat Racial han anunciat que es reuniran a finals de setmana per resoldre el conflicte lingüístic.

Avant amb el valencià a la Unió Europea

La bona del cas és que algú s’ha adonat que hi ha «falta de contingut» en alguns plantejaments polítics contra el valencià. Això hauria de ser un bon principi general per als ciutadans: comprovar el contingut dels missatges i les actuacions dels dirigents polítics. En este cas, tal com diu l’adagi del meu poble, que és ben aplicable a esta actuació de Sentandreu: «D’on no n’hi ha, no se’n pot traure». Per cert, esperem que el memoràndum no patixca el mateix mal de falta de contingut, mal que va afectar el conseller Font de Mora Turón (13.11.2006) quan va silenciar la llengua a la Unió Europea.

Reproduïm a continuació la notícia apareguda en Vilaweb:

El Suprem rebutja el recurs de CV contra el memorádum de sol·licitud de reconeixement a la UE de llengües oficials

VALÈNCIA, 08/05/2007 (EUROPA PRESS)

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha desestimat «per falta de contingut» el recurs presentat per Coalició Valenciana (CV) contra el memoràndum de sol·licitud de reconeixement en la Unió Europea (UE) de totes les llengües oficials d’Espanya, presentat a Brussel·les al desembre del 2004 pel ministre d’Afers Estrangers i Cooperació, Miguel Ángel Moratinos.

El text del Ministeri d’Exteriors indica que en l’ordenament constitucional de l’Estat espanyol «tenen el caràcter de llengües oficials al seu territori, l’èuscar, el gallec i la llengua que es denomina català a la comunitat autònoma de Catalunya i a la de les Illes Balears i que es denomina valencià a la Comunitat Valenciana».

Coalició Valenciana demanava en el seu recurs que es declarara la nul·litat del memoràndum per «conculcar» l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i la Constitució Espanyola i en defensa de la «singularitat valenciana».

A este respecte, la sentència del Tribunal Suprem declara sense contingut «per manca d’objecte» el recurs, ja que en el text del Govern «es reconeix l’ús de les llengües que compten amb estatut oficial en part del territori espanyol, situació en què es troba la llengua valenciana».

També estima que el contingut del memoràndum suposa «una simple apreciació de caràcter lingüístic sense cap transcendència quant a la possible creació de drets subjectius o cap alteració de l’ordenament jurídic vigent» i remarca que «no se’n deduïx» que els dos idiomes oficials a la Comunitat Valenciana «no siguen el valencià i el castellà».

La poca cortesia espanyola

Els tècnics lingüístics no únicament vivim de les opinions que tenim de nosaltres mateixos. De fet, molt sovint les nostres possibilitats laborals depenen no del que opinen els dirigents polítics de la gestió de les llengües en l’administració i la societat valenciana, sinó del que fan.

Per tant, a pesar del que poden arribar a dir que opinen els dirigents del PP valencians, convé recordar esta mostra pràctica del que fa el conseller del PP Font de Mora Turón quan té l’oportunitat de mostrar la llengua dels valencians (i catalans, en general) en Europa:

La Generalitat valenciana renuncia a parlar en valencià en el Consell de la UE

BRUSSEL·LES, 13 (EUROPA PRESS)

El conseller de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat valenciana, Alejandro Font de Mora, ha renunciat hui a utilitzar el valencià en la seua intervenció en el Consell de la UE i parlarà en castellà, l’idioma que, ha declarat, «representa les 17 comunitats autònomes» en nom de les quals parlarà este dilluns i també per deferència al Govern espanyol.

«Intervindré en castellà per una raó molt senzilla: jo intervinc ací en representació de les 17 comunitats autònomes i el nexe comú entre totes és l’idioma castellà», ha explicat en arribar al Consell, on participarà a la reunió de ministres europeus de Cultura i Educació que es fa hui i demà. Ha agregat que «nosaltres no som ni una comunitat nacionalista ni una comunitat amb complexos, en conseqüència, creiem que hem d’intervindre en l’idioma que representa les 17 comunitats autònomes».

A més, el conseller ha assenyalat que la seua decisió d’utilitzar el castellà i no el valencià és per «una qüestió de cortesia: intervenim juntament amb el Govern d’Espanya i amb l’ambaixador espanyol i, per tant, seria un contrasentit que estes persones espanyoles hagueren d’utilitzar un servici de traducció per a entendre’ns» .

Així, s’ha confirmat la intenció de Font de Mora d’intervindre en castellà que ja van apuntar fonts diplomàtiques la setmana passada i que, tot i això, han assegurat també que el servici d’intèrprets en valencià, la tramitació del qual va sol·licitar la Generalitat valenciana a través de la Representació Permanent d’Espanya davant de la UE, estaria hui preparat per si de cas el conseller canviava d’opinió. «Nosaltres vam demanar traductors m’imagine que per a tindre totes les opcions, perquè sempre s’ha de fer», ha puntualitzat el conseller.

L’opció entre castellà i valencià és possible gràcies a l’acord que l’any passat va signar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero amb la secretaria general del Consell de la UE, per a fer possible que els representants d’aquelles comunitats autònomes on l’espanyol és llengua cooficial amb el català/valencià, èuscar i gallec puguen utilitzar estes últimes si així ho desitgen, sempre que hagen avisat amb set setmanes d’antelació per a gestionar la presència d’intèrprets en estes llengües.

Mentrestant, el vicepresident de la Xunta de Galícia, Antxo Quintana, sí utilitzarà el gallec durant la intervenció que realitzarà esta vesprada juntament amb el ministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera, en la part del Consell dedicada a Joventut.

Queda clar que hi ha cortesia valenciana, però no n’hi ha ni gallega (o portuguesa) i ni molt menys espanyola, ja que els espanyols no renuncien mai a imposar-nos la seua llengua.