La comunicació clara

Il·lustració del dossier La langue de bois ou la vie en moins 🔗 de l’Association Française de Communication Interne./Selçuk Demirel.W

L’apunt «Resum de la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”» d’Anna Arnall (21.11.2024, bloc de la Revista de Llengua i Dret), 🔗 a més del resum escrit permet accedir al vídeo de la jornada. 🎬

La part d’esta qüestió relacionada amb la faena dels tècnics i tècniques, més enllà de la idea general de comunicació efectiva que hauria de guiar l’activitat lingüística de l’administració, es podria concentrar essencialment en un punt:

Des del camp de la lingüística, s’ha recordat que el llenguatge administratiu català està basat en els principis de la comunicació clara i així ho expressen tots els manuals i materials didàctics publicats per institucions d’Andorra, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Cal fer esforços perquè totes les persones amb responsabilitats en la redacció i publicació de textos en webs de les administracions públiques aprenguin i implementin les estratègies de comunicació clara.

Encara és massa sovint complicat matindre una «comunicació abstrusa» amb l’administració pública valenciana en general, aixina que aconseguir una «comunicació clara» deu ser un objectiu destitjable i una tasca ingent i molt necessària.

L’aplicació de la legislació europea

L’estat espanyol incomplix des de fa molts anys la legislació europea (Moisés Pérez, «Espanya, més de dues dècades d’incompliments de la convenció lingüística europea», El Temps, 17.01.2024) tant administrativament com judicialment. És una legislació que no conté sancions, absència que els anima a continuar incomplint-la. De totes formes, és positiu que de tant en tant algun organisme europeu ho faça vore, perquè els tractats internacionals també són part del dret que cal aplicar a l’estat espanyol.

Esta setmana podíem trobar en els mitjans la informació sobre l’informe del comitè d’experts sobre la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa:

El Consell d’Europa veu «deteriorament» de la llengua al País Valencià

«Preocupació» dels experts per la sentència del TSJC que ordena un 25% de classes en castellà a l’escola

Sebastià Carratalà, Diari La Veu del País Valencià, 24.09.2024.

El Consell d’Europa retreu a Espanya la imposició d’un 25% de castellà a l’escola

El comitè europeu critica la manca d’ús del català en la justícia, l’ensenyament i la sanitat

Gerard Fageda, Ara, 24.09.2024.

Anàlisi de polítiques

Imatge decorativaAmb el canvi de govern en la Generalitat valenciana al 2023, al mateix temps que s’activaran propostes que s’hauran d’enfrontar amb la més o menys intensa i efectiva política de gestió de la imposició del castellà i el desús del valencià durant esta legislatura, convé també fer un repàs crític de les polítiques dutes a terme durant la legislatura anterior, per tal de valorar els errors i els encerts i per a intentar millorar les exigències presents i futures.

Per a dur avant eixa activitat, el centre de documentació de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha elaborat i oferix dos bibliografies que poden ser un bon punt de partida:

  • Avaluació de polítiques lingüístiques (2016-2021)
  • Avaluació de polítiques lingüístiques II (2016-2024)

 

Els llançols que anem perdent

Il·lustració per a una campanya de promoció de l’ús del valencià.

Un grup de tècnics lingüístics van publicar en abril un article, «A cada bugada perdem un llençol… i ja en van quatre» (Nosaltres La Veu, 24.04.2024) on reivindiquen la seua faena i l’activitat que s’ha dut a terme des de fa dècades per a la consolidar «la recuperació de l’oficialitat del valencià en l’espai administratiu i en la resta d’àmbits formals». A més, aporten unes quantes reflexions sobre política lingüística actual del govern del Partit Popular i Vox, tant en la seua expressió pública com en la instrumentalització dels criteris lingüístics (els nous del 2024) o la devaluació de la tasca fet pels tècnics lingüístics des de fa dècades. Una frase aclaridora que hauria de ser un referent per a resoldre dubtes i preferències:

L’avantatge d’una llengua és la seua versatilitat, la possibilitat de recórrer a les distintes opcions formals del codi segons els distints registres.

Fa vora vint anys, la presidenta aleshores de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv) va publicar un article, «El nom de la llengua i la rendibilitat política» (Levante, 20.11.2004), en termes semblants. Comparant els dos articles es pot observar que s’ha avançat un poc en algunes qüestions superficials (l’onomàstica, l’extensió de l’ús escrit en l’administració…) però que persistixen les deficiències de fons, ja que les dos legislatures del Botànic (2015-2023) van tornar a la vella infraplanificació lingüística —segons el terme usat per Miquel Àngel Pradilla (2007): «La política lingüística contemporània o la deriva substitutòria de l'”idioma valencià”»— del anys huitanta i noranta dels governs socialistes, ara que sabem com han acabat les ficcions i representacions amb què mos van entretindre de tant en tant (veg. «L’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat Valenciana» de Ferran Bargues Estellés). O possiblement encara de manera més maldestra, tal com mostrava un article del sindicat stas, «La privatització de la llengua»,  fa cosa d’un any.

L’ús normal del valencià: foment i protecció

Oficina de Drets LingüísticsEl canvi de govern en la Generalitat valenciana ha iniciat una altra etapa en les institucions públiques que depenen del govern valencià enfocada a garantir la possibilitat d’imposició excloent del castellà en qualsevol actuació pública o privada, i a practicar la restricció i problematització de l’ús del valencià i la discriminació i subordinació dels ciutadans valencianoparlants. Este rumb lingüicida, que es va poder variar lleument fa huit anys, s’ha représ políticament de forma declarada i explícita com a programa d’actuació antidemocràtica del govern valencià del Partit Popular i de Vox.

Davant d’això, les associacions i entitats que treballen per la difusió de les les pautes socials que faciliten l’ús del valencià i la disponilitat no impositiva del castellà, mantenen, reprenen o impulsen algunes iniciatives que, amb un excés de confiança. s’havien deixat en mans dels poder públics. Per exemple, segons informa el Diari La Veu (04.09.2023), 🔗 com a complement o substitut del nyap de l’Oficina de Drets Lingüístics 🔗 del govern del Botànic, Escola Valenciana va crear i manté la seua pròpia Oficina de Drets Lingüístics: 🔗

L’Oficina de Drets Lingüístics ofereix diferents recursos a través d’aquesta pàgina web i també us podeu posar en contacte amb el nostre personal a través del telèfon que s’especifica o per correu electrònic. A més, des d’aquest espai, també es pretén fer campanyes per fomentar l’ús del valencià en àmbits on la presència de la nostra llengua és minoritària com l’oci i el temps lliure, el món empresarial i comercial, l’àmbit de la justícia o els mitjans de comunicació valencians.

També la Plataforma per la Llengua 🔗 i Acció Cultural del País Valencià 🔗 atenen queixes i consultes sobre el respecte a l’ús normal del valencià.

L’oficialitat del valencià-català a la Unió Europea

Tantes voltes s’ha promés quasi al mateix que s’excusava o que s’impedia, aixina que hem d’agarrar amb pinces la informació sobre l’oficialitat efectiva i real del valencià-català tant en el Congrés dels Diputats espanyol com en la Unió Europea com a llengua oficial i de treball. Convindrà esperar que es comprove que és una realitat no tan sols legalment sinó com a norma d’ús regulada i constatable a l’abast dels polítics i els ciutadans.

Mentrestant, uns quants titulars del Diari La Veu del 17 i 18 d’agot del 2023 fan pensar que per fi es pot avançar en el procés de normalització democràtica pel que fa a l’ús de les llengües:

Principi d’acord entre JxCat i PSOE per l’ús del català al Congrés 🔗

El govern espanyol demana a la UE iniciar el procés perquè el català, el basc i el gallec siguen oficials 🔗

ERC i PSOE acorden l’oficialitat del català a l’Estat i a la UE 🔗

Plataforma per la Llengua troba «insuficient» impulsar el català a la UE i en reclama l’oficialitat 🔗

El català a Europa, un recorregut entrebancat 🔗

A pesar de la prudència que convé mantindre davant anuncis d’esta importància, la iniciativa és molt rellevant, tal com exposa Lillo i Usechi en l’últim dels articles anteriors:

Es tracta de la iniciativa previsiblement més decisiva en aquest sentit, i possiblement definitiva, després d’anys d’intents frustrats pel reconeixement oficial de la llengua més enllà de l’Estat espanyol.

L’actualitat previsible sobre l’ús de la llengua

Algun dia faran el balanç com toca de la gestió i la política lingüístiques del govern actual —el Botànic, que en diuen—, si és que això dels balanços i les fiscalitzacions arriba per ací a alguna cosa més que a les flageŀlacions i plors processionals. Aleshores es comprovarà si es certa la percepció que en alguns àmbits de les conselleries hi havia més afany de control i poder personal que interés aconseguir objectius polítics útils relacionats amb l’increment de l’ús lingüístic i del compliment als drets lingüístics dels valencians.

Les concordances i les discordances entre les propostes i les actuacions es poden anar resseguint a còpia d’una de les poques fonts d’informació que permeten estar al cas de l’actualitat passada, de l’actualitat present i de la previsible, el Diari La Veu. El balanç està per fer, però l’actualitat continua fent camí:

  • 10.07.2020: «Propostes d’ús lingüístic després de dir “Bon dia”» 🔗
  • 26.11.2021: «El Suprem desactiva l’Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià» 🔗
  • 07.10.2022: «La conducta lingüística dels polítics lingüístics» 🔗
  • 28.11.2022: «La Generalitat exigirà la competència lingüística en valencià per a accedir a la funció pública» 🔗
  • 01.12.2022: «Hi haurà un requisit legal, però de facto no» 🔗
  • 13.02.2023: «Llancen un manifest perquè l’Estat espanyol permeta l’oficialitat del català a la UE» 🔗
  • 13.02.2023: «Internet és l’àmbit en què els valencians més utilitzen la llengua pròpia» 🔗
  • 14.02.2023: «Escola Valenciana impulsa el Voluntariat pel Valencià a dotze instituts» 🔗
  • 18.02.2023: «Xe, en valencià, xe! (que sou À punt, ràdio i televisió)» 🔗
  • 16.02.2023: «Acció Cultural col·laborarà amb l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat» 🔗
  • 16.02.2023: «La Xarxa Vives demana incloure el català en la plataforma d’aprenentatge de llengües d’Erasmus+» 🔗
  • 21.02.2023: «Naix Apunts de Llengua, una plataforma per a aprendre valencià a través dels materials d’À Punt» 🔗
  • 21.02.2023: «En la meua setmana de la Llengua Materna: 20 anys ensenyant valencià» 🔗

Després de la desfeta legal del 2021 de l’Oficina de Drets Lingüístics regulada al 2017, la Llei 8/2022 la va tornar a activar amb una regulació diferent que caldrà comprovar fins a on arriba. Pel que fa a la resta de reivindicacions relacionades amb els drets i els àmbits d’ús de la llengua, podríem mirar documents dels anys huitanta i noranta del segle passat per a comprovar fins a quin punt les necessitats i exigències continuen pegant-los voltes als mateixos punts, tots relacionats amb una regulació i limitació dels privilegis d’imposició de l’ús del castellà. El problema per al valencià no és que se’n fomente l’ús, sinó que eixe foment només és permés mentres no entre en conflicte ni devalue la política nacional-espanyolista d’imposició de l’ús del castellà.

Pel que fa a l’ensenyament, la mala gestió, la descontextualització de les necessitats o l’assignaturització, serien un mal menor, si l’entorn sociolingüístic fora prou potent per a permetre assimilar el valencià en l’ús quotidià, i amb unes pautes d’ús saludables i democràtiques. Però sense atendre si es dona o no eixe context en cada població, l’educació s’havia convertit en el cresol general des d’on s’havia d’irradiar l’ús i la qualitat de l’ús. I això ja es sabia i s’ha vist que era un erro de comptes, ja que les llengües oficials de les nostres societats no s’aprenen en el sistema educatiu: s’aprenen a casa, en els mitjans, en la necessitat quotidiana d’atendre, d’entendre i de fer-se entendre. I el que és més evident i lamentable: en la militància, l’exigència i la reclamació, en el cas del valencià.

Però ara este govern suposadament interessat per l’extensió de l’ús de la llengua, però que encara no ha segut capaç de normalitzar l’ús del valencià en la seua paperassa ni en els seus webs, pretén que els jóvens suposadament educats en valencià obtinguen un reconeiximent d’un nivell que no tenen per a l’ús d’una llengua que la mateixa administració que reconeix fraudulentament eixe nivell sap que no demanarà que facen ús d’eixa llengua, sinó del castellà imposat en tots els àmbits i per tots els mitjans. Al cap i a la fi, pareix clar que els programes de traducció automàtica es van crear per a això, per a poder fingir que l’administració funciona en valencià.

La nova regulació de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat valenciana

La Llei 8/2022 (art. 136) de la Generalitat valenciana ha aprovat la regulació de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana (odl):

Es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana (odl), adscrita a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, com a òrgan administratiu al qual els ciutadans poden dirigir-se quan consideren vulnerats els seus drets lingüístics.

Fins ara el funcionament d’eixa oficina s’havia regulat en el Decret 187/2017 i l’oficina no havia acabat d’arrancar, tal com mostra el fet que només haja publicat una memòria d’activitat (2018) , memòria que oferix unes dades difícils d’interpretar:

Durant l’any 2018, l’Oficina de Drets Lingüístics ha rebut 87 soŀlicituds, de les quals 31 han sigut reclamacions (36 %); 53, suggeriments (60,7 %), i 3, consultes (3,4 %). […] Del total de les 87 soŀlicituds, 10 (11,5 %) s’han presentat emprant el castellà i 77 (88,5 %) el valencià. […] La diferència és aclaparadora, la majoria de les soŀlicituds es presenten per persones
valencianoparlants que consideren que s’han vulnerat els seus drets lingüístics.

Sembla que el nombre és molt coincident amb les queixes ateses pel Síndic de Greuges l’any 2018: 83, segons indica la memòria d’eixa institució. Com a curiositat, podem llegir que la primera queixa comentada pel síndic és una queixa ciutadana contra una actuació de l’odl.


[Text extret del dogv 9.501, 30.12.2022]

Article 136. Regulació del funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana (odl)

U. Àmbit d’actuació

Aquesta regulació és aplicable, en els termes que preveu, a les institucions, als òrgans i a les entitats següents:

  1. El conjunt de la Generalitat, d’acord amb la definició que en fa l’article 20 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, així com el seu sector públic instrumental, que preveu l’article 2.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
  2. Les entitats que integren l’Administració local i els organismesque depenen d’aquesta, així com les universitats públiques valencianes, en els termes que preveu l’article 7.
  3. L’Administració de l’Estat i els organismes que depenen d’aquesta amb seu a la Comunitat Valenciana, incloent-hi l’Administració de justícia, així com les persones jurídiques de naturalesa privada, en els termes que preveu l’article 7.

Dos. Actuacions d’ofici de l’Oficina de Drets Lingüístics

Quan l’Oficina de Drets Lingüístics (odl) tinga coneixement que, presumptament, s’ha produït un fet o un esdeveniment que vulnera els drets lingüístics de la ciutadania, podrà contactar amb l’òrgan de l’Administració, l’entitat pública o la persona jurídica privada de què es tracte per a obtindre la informació necessària i oferir així l’assessorament que corresponga per a garantir l’aplicació dels drets que emparen els ciutadans i les ciutadanes en l’ús de les llengües oficials.

Tres. Actuacions a instància de part

Qualsevol persona física o jurídica pot presentar una queixa, un suggeriment o una consulta per vulneració dels seus drets lingüístics davant de l’Oficina de Drets Lingüístics.

  1. Es consideren queixes els escrits i les comunicacions que la ciutadania presenta a l’odl per a denunciar vulneracions dels seus drets lingüístics patides en qualsevol dels àmbits d’actuació de l’article 1 d’aquesta llei.
  2. Es consideren suggeriments els escrits i les comunicacions que la ciutadania presenta a l’odl amb la intenció de contribuir a la salvaguarda dels drets lingüístics en la societat i, especialment, per a millorar l’atenció lingüística dels serveis públics.
  3. Tenen la consideració de consultes els escrits i les comunicacions que formula la ciutadania a l’odl per a obtindre assessorament sobre els drets lingüístics i sobre la normativa que els empara.

Quatre. Presentació de les queixes, els suggeriments i les consultes per vulneració de drets lingüístics

  1. Les queixes, els suggeriments i les consultes s’han de presentar, preferentment, utilitzant mitjans electrònics. Per a això s’ha d’accedir a través de la pàgina web de l’odl, que els remetrà a la seu electrònica de la Generalitat, o directament des de l’adreça de la seu electrònica, https://sede.gva.es, en el procediment reservat per a aquesta finalitat.
  2. En el cas de les persones jurídiques, la presentació és obligatòriament telemàtica.
  3. Les persones físiques també poden presentar les queixes, els suggeriments i les consultes de manera presencial per qualsevol dels mitjans que preveu l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest cas, s’utilitzarà el formulari disponible en la pàgina web de l’odl i en la seu electrònica de la Generalitat, https://sede.gva.es.

Cinc. Requisits per a l’admissió a tràmit

  1. Les queixes i els suggeriments han d’incloure les dades següents per a la tramitació:

a) Nom i cognoms.
b) Adreça i, si és el cas, correu electrònic.
c) Fets ocorreguts i raons que motiven l’escrit.
d) Data i signatura.
e) Òrgan, entitat o persona jurídica a què es dirigeix la queixa o el suggeriment.
f) Representant en el cas de persones jurídiques.

  1. En cas que l’escrit presentat no complisca els requisits que exigeix el punt 1 d’aquest article, l’odl requerirà a la persona interessada que, en un termini de 10 dies, l’esmene, amb l’advertiment que, si no ho fa així, se li tindrà per desistit de la seua petició, prèvia resolució, que haurà de ser dictada en els termes previstos en l’article 21 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
  2. Per a tramitar les consultes, és suficient que s’incloga la informació que preveuen les lletres a, b, c i d, o la que incloguen els apartats del formulari previst per al tràmit específic.
  3. També s’accepten les consultes que es formulen per correu electrònic que continguen, com a mínim, la informació de l’apartat anterior.
  4. No s’han d’admetre ni, per tant, tramitar els escrits anònims, els que no es basen en fets concrets de vulneració dels drets lingüístics o manquen manifestament de fonament, així com els que pretenguen fer un ús abusiu del procediment i les queixes que es basen en fets que hagen sigut, o siguen, objecte d’actuacions judicials.
  5. La presentació d’una queixa per una persona jurídica en relació amb una vulneració patida per una persona física requereix una autorització d’aquesta per a tramitar-la, llevat que la persona jurídica, si és una associació o una fundació, tinga atribuïda en els estatuts la representació de la ciutadania en la presentació de queixes en matèria de vulneració de drets lingüístics. En cas contrari, s’haurà d’arxivar la queixa, i se n’informarà la persona interessada
  6. La no admissió a tràmit de la queixa o el suggeriment ha de ser motivada i es comunicarà a la persona interessada.

Sis. Tramitació de les queixes en l’àmbit competencial de l’Administració de la Generalitat, el seu sector públic instrumental i les institucions esmentades en l’article 20.3 de l’Estatut d’Autonomia

  1. Quan es presente una queixa, l’odl determinarà, d’acord ambla normativa vigent en matèria de drets lingüístics, si els fets exposats per la persona interessada constitueixen una possible vulneració d’aquests drets, i, si és el cas, admetrà a tràmit la queixa i iniciarà les actuacions.
  2. L’inici de les actuacions s’ha de comunicar a l’òrgan administratiu o l’entitat en què s’ha produït l’actuació denunciada, i se li n’enviaràuna còpia. En el termini de deu dies des d’aquesta comunicació, l’òrgan administratiu o l’entitat presentarà a l’odl un informe en què s’indiquen les mesures que adoptarà o les valoracions que considere pertinents relacionades amb el contingut de la queixa. Transcorregut aquest termini, l’odl ha d’emetre un informe o, si és el cas, una recomanació sobre la normativa de drets lingüístics presumptament infringida i, si és el cas, les bones pràctiques a adoptar per a evitar situacions com la que haja donat lloc a la queixa.
  3. La presentació d’una queixa no impedeix ni condiciona l’exercici de totes les reclamacions, els drets i les accions de caràcter administratiu o judicial que puguen correspondre a la persona interessada, ni comporta, per tant, la interrupció dels terminis per a la interposició d’aquestes.
  4. En cas que els fets exposats afecten els drets lingüístics de les persones consumidores o usuàries d’establiments turístics, l’odl ha de derivar la queixa als òrgans que tenen les competències en matèria de consum o turisme, segons corresponga, que hauran d’informar l’odl sobre les actuacions que facen en relació amb la queixa.
  5. L’odl comunicarà a la persona interessada que haja registrat laqueixa la resposta de l’òrgan administratiu, l’entitat pública, la institució o la persona jurídica competent. Així mateix, l’odl ha de comunicar a la persona interessada les actuacions que aquestes persones o òrgans han dut a terme per a evitar que es reproduïsquen els fets que han originat la queixa.
  6. La resposta es comunicarà en la llengua emprada en la redaccióde la queixa.
  7. Amb aquesta comunicació, que té caràcter informatiu, es tancaràla incidència.

Set. Tramitació de les queixes en els àmbits competencials que preveuen els números 2 i 3 de l’apartat 1

  1. Quan es presente una queixa, l’odl la remetrà a l’administració o l’entitat en la qual s’ha produït l’actuació.
  2. Així mateix, l’odl oferirà el seu assessorament i mediació, i podrà, si és el cas, formular les recomanacions i aconsellar bones pràctiques en matèria de drets lingüístics.

Huit. Tramitació dels suggeriments

  1. Quan es presente un suggeriment dirigit a qualsevol de les institucions, les entitats, els òrgans administratius i les persones jurídiquesdins de l’àmbit d’actuació de l’odl, i aquesta considere que s’adequa a la definició que d’aquesta estableix l’article 3.2, l’odl li l’haurà de remetre.
  2. En el cas dels suggeriments remesos als òrgans, les institucions i les entitats del número 1 de l’apartat 1, transcorregut un termini de tres mesos, l’odl sol·licitarà informació sobre les actuacions dutes a terme, si és el cas, en relació amb el suggeriment remés.

Nou. Negativa a col·laborar amb l’odl

  1. Es considera que no hi ha col·laboració amb l’odl quan, en els terminis establits, es produïsquen els fets següents:

a) No es facilite la informació sol·licitada.
b) No es done resposta a un requeriment vinculat a una queixa o un suggeriment.
c) No s’atenguen, malgrat haver-les acceptat, les recomanacions o els suggeriments efectuats des de l’odl.

  1. La falta de col·laboració de les persones jurídiques, públiques i privades als quals s’haja comunicat una queixa o un suggeriment s’ha de fer constar en la memòria anual de l’odl, regulada en l’article 11.

Deu. Valoració de les queixes i dels suggeriments en matèria de drets lingüístics

  1. El contingut de les queixes i dels suggeriments ha de tindre’ls en compte l’odl com a òrgan responsable de la seua atenció i resposta, i també, sempre de manera coordinada, els òrgans de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental competents en la matèria afectada, a l’efecte de millorar de manera contínua la qualitat dels serveis públics.
  2. Quan de l’anàlisi d’un conjunt de queixes o suggeriments es desprenga la reiteració de les mateixes mancances o la necessitat de millorar la prestació d’un servei en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, l’odl pot promoure la constitució d’un equip de treball per a elaborar un pla de millora que continga les mesures oportunes per a corregir les deficiències i les propostes concretes de millora. Poden formar part de l’equip de treball, a més de les persones en representació de l’odl, els departaments i les entitats afectats, i una persona en representació de la Inspecció de Serveis de la Generalitat Valenciana.
  3. L’equip de treball ha d’elaborar un informe que contindrà unes conclusions i una proposta de mesures a aplicar per a evitar la situació de vulneració de drets lingüístics que s’ha produït de manera reiterada. Aquest informe s’haurà de comunicar a la presidència de la Comissió Interdepartamental per a la Prevenció d’Irregularitats i Males Pràctiques i a la Comissió Interdepartamental per a l’Aplicació de l’Ús del Valencià.

Onzé. Memòria anual

  1. L’odl elaborarà una memòria anual sobre les seues actuacions i també sobre el nombre i la naturalesa de les queixes, dels suggeriments i de les consultes que reculla, tramite i resolga. D’aquesta memòria donarà compte en el Consell de la Generalitat, mitjançant la persona titular de la conselleria competent en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme. Aquesta memòria també es remetrà a les Corts i al conjunt d’administracions públiques amb seu a la Comunitat Valenciana.
  2. La memòria anual té caràcter públic i ha d’estar disponible per a la ciutadania, en format electrònic, en la pàgina web de l’odl.

Dotzé. Normativa aplicable

En la tramitació de les queixes i els suggeriments per vulneració de drets lingüístics és aplicable, en tot el que no regule aquesta llei i els articles vigents del Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics, la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Els pressuposts de les llengües

Els pressuposts estatals dedicats a la política lingüística no solen ser massa tinguts en compte, perquè pareix una convenció entendre que l’estat espanyol no aplica una política o gestió lingüístiques, sinó que eixa és una activitat polèmica i insidiosa que duen avant algunes comunitats autònomes i alguns partits polítics «nacionalistes».
És fàcil no vore l’aire que respirem, és fàcil no vore que el «nacionalisme» més excloent i prepotent és el que té també el pressupost més alt i els mitjans d’actuació més nombrosos i de més abast, el de l’estat l’espanyol i la seua política «espanyolista» —és a dir, d’imposició del castellà i exclusió de la resta de llengües—.

Enllacem alguns articles periodístics on podem trobar dades i valoracions sobre eixes polítiques i eixos pressuposts estatals i, per contrast, els d’altres àmbits:

  • Rudolf Ortega (El País, 22.03.2022): «Pluja de milions per al castellà»
    • «Potser algun dia assolirem el reconeixement a Europa, però mentrestant Europa estarà finançant a doll el corró del monolingüisme.»
  • Sebastià Alzamora (Ara, 10.04.2022): «Llengües i milions»
    • «Dels 1.100 milions amb què compta aquest perte lingüístic, en fi, se’n destinen 30 (trenta) a “projectes en llengües cooficials”. És a dir, 30 milions sobre 1.100, i encara a repartir entre el català, el gallec i l’euskera.»
  • dlv (Diari La Veu, 18.11.2022): «La llengua, la gran perjudicada dels pressupostos municipals de València»
    • «El de València, amb quasi 800.000 habitants, dedicarà 0,08 euros per veí per al foment del valencià. Almassora, a la Plana Alta, amb 26.000 habitants, en dedicarà 2,28 tot i que compta amb un pressupost total de 61.540 euros en aquesta partida.»
  • Laura Serra (Ara, 03.01.2023): «Espanya també fa política lingüística»
    • «Fins i tot un idioma que té 585 milions de parlants al món fa política lingüística, encara que no ho sembli, perquè no en diuen així. »

Les quantitats pressupostades no són les invertides, i les invertides no solen tindre un efecte real proporcional a la inversió, però eixe quantitats són un primer indicador i un factor rellevant per a analitzar i valorar els èxits i deficiències de les polítiques lingüístiques, de les normes que es promulguen i de les possibilitats i opcions per a aconseguir que les actuacions tinguen incidència i efectes en la societat.

Les interpretacions de l’enquesta

L’enquesta sobre coneiximent i ús social del valencià de l’any 2021 publicada per la Generalitat valenciana ha mogut un poc de pols i remolí entre els actors socials implicats en la gestió lingüística, on trobem interpretacions interessants i interessades:

  • Diari La Veu (07.12.2022): «L’ús del valencià disminueix a casa o amb amics, segons una enquesta de la Direcció General de Política Lingüística»
  • El Periòdic.com (07.12.2022): «Augmenta de manera generalitzada la competència lingüística en valencià»
  • Intersindical Valenciana (09.112.2022): «Intersindical Valenciana denuncia la inacció del govern davant la devallada de l’ús social del valencià»
  • Diari La Veu (09.12.2022): «Intersindical denuncia la inacció de la Generalitat davant la baixada d’ús social del valencià»
  • Diari La Veu (09.12.2022): «Crítiques [de Gerard Furest] a l’enquesta de la Direcció General de Política Lingüística sobre el coneixement i l’ús del valencià»
  • Ricard Chulià (Diari La Veu, 10.12.2022): «Per la conflictivització del valencià»
  • Diari de la Llengua (20.12.2022): «Demanen retirar l’homologació dels títols de valencià del batxillerat»

Convindria que hi haguera sociolingüistes de guàrdia al País Valencià analitzant les dades i proposant mesures per a millorar la política i la gestió lingüístiques que s’apliquen per a millorar l’ús del valencià-català. Seria interessant que intentaren corregir-les quan s’apliquen per a empitjorar les possibilitats d’ús del valencià, situació habitual que fa que es continuen mantenint actituds anormalment» prepotents d’imposició del castellà-espanyol.