Llengua i Ús (45): l’ESLUB i el català en la justícia

L’últim número de la revista Llengua i Ús (núm. 45) ens oferix, enret altres , els articles següents:

  • «Sens Dubte dins l’ESLUB hi ha el CUB. Les noves tecnologies al servei de l’assessorament lingüístic» de Xavier Albons, Àngels Egea, Anna Grau, Marta Juncadella (Universitat de Barcelona). [pdf]
  • «Els usos lingüístics a l’Administració de Justícia 2008» de Josep M. Codinach (ICC, Consultors Culturals, SL) i Ignasi Genovès (Secretaria de Política Lingüística). [pdf]

El primer dels articles parlar de l’eslub, un assistent per a la revisió lingüística de textos en català. L’eina està programada en Visual Basic i es distribuïx com una plantilla del Word.

L’elemental de la JQCV i beques del pla EVA

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 26 de juny de 2009, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de grau elemental de coneixements de valencià. [2009/7879] (docv núm. 6.051, de 07.07.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 26 de juny de 2009, de la secretària autonòmica d’Educació, per la qual es concedixen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual 2009. [2009/7880] (docv núm. 6.051, de 07.07.2009)
    – vegeu text

Pel que fa a les beques del pla EVA:

Beques concedides:

  • 1. Projecte: Consonants i vocals. Dotació: 2.200,00. Autor: Lluís Fornés Pérez
  • 2. Projecte: Òperes franceses i alemanyes: traducció al valencià. Dotació: 4.500,00. Autora: Cristina Ratfisch Siffermann
  • 3. Projecte: Tractament lexicogràfic bilingüe del vocabulari bàsic francés i valencià. Dotació: 4.700,00. Autora: M. Ascensión Sierra Soriano
  • 4. Projecte: Disseny de recursos hipermèdia per a l’ensenyament-aprenentatge de la llengua. Dotació: 2.000,00. Autora: Maria Josepa Llàcer Vidal
  • 5. Projecte: Elaboració de materials d’ensenyament-aprenentatge del valencià mitjançant les TIC. Dotació: 4.700,00. Autor: Joan Enric Pellicer Borràs
  • 6. Projecte: Relats interculturals. Dotació: 3.900,00. Autors: Maria Pilar Doménech Rodríguez,
  • Josep Lluís Doménech Zornoza, Jesús Huguet Enguita.
  • 7. Projecte: Aplicació informàtica per a la preparació de les proves de la JQCV. Dotació: 5.000,00. Autor: Vicent Grau Martínez
  • 8. Projecte: Elaboració de materials per a l’aprenentatge del valencià dirigit a immigrants àrabs i romanesos (3ª part). Dotació: 4.700,00. Autores: Sara Ribes Rosa, Virgínia Martínez Calvo.
  • 9. Projecte: Materials per a l’explotació didàctica del format audiovisual per a l’aprenentatge en xarxa del valencià. Dotació: 6.400,00. Autors: Josep Sendra Chesa, Maria Teresa Boscà Lloret, Josep Joan Fuster Muñoz, Esteve Juan Ramon.
  • 10. Projecte: INTER-VAL v2. Dotació: 3.400,00. Autors: Jorge Javier Baño Burgos, M Victòria Ferre Hernández
  • 11. Projecte: Noves tecnologies i aprenentatge del valencià. Dotació: 2.000,00. Autors: Juan Carlos Tordera Illescas, María Estelles Arguedas
  • 12. Projecte: Guia de conversa xinés-valencià. Dotació: 3.200,00. Autor: Agustí Domingo Baixauli
  • 13. Projecte: Estudi contrastiu de paraules de Bernat i Baldoví. Dotació: 2.000,00. Autor: Abelard Saragossà Alba
  • 14. Projecte: Traducció al valencià de tres òperes italianes. Dotació: 2.800,00. Autora: Núria Costa Jiménez
  • 15. Projecte: Projecte d’investigació sobre estudis lingüístics i lexicogràfics contrastius, amb metodologia prospectiva, entre valencià i castellà. Dotació: 3.000,00. Autors: Adoración Ferreres Traver, Marc Antoni Adell Cueva, Yolanda Estreder Ortí
  • 16. Projecte: Yusuf Idris i la seua obra teatral «al-Farafir» (Els Fantotxes). Dotació: 2.000,00. Autor: Hany El Erian El Bassal
  • 17. Projecte: Vocabulari de mitjans de comunicació i annexos complementaris. Dotació: 1.600,00. Autors: Jordi Giménez Ferrer, Jesus Leonardo Giménez Giménez
  • 18. Projecte: Web de material audiovisual de suport a l’aprenentatge en/del valencià. Dotació: 2.900,00. Autor: Francesc Fenollosa Ten
  • 19. Projecte: Musiquem la llengua. Guia de termes musicals: valencià / llengües cooficials de l’estat espanyol. Dotació: 3.200,00. Autors: Faustí Giner Cervà, Juan José Giner Cervà
  • 20. Projecte: Diccionari forestal multilingüe. Dotació: 3.600,00. Autors: Adriana Gil Puig, Rafael Delgado Artés, Vicente García Martínez
  • 21. Projecte: Antologia del Maznavi de Jalal ud-Din Rumi (El plaer d’escoltar i la saviesa persa). Dotació: 2.000,00. Autor: Jose Francisco Cutillas Ferrer

Treballs exclosos per causes diverses:

  • Projecte: Estudi terminològic. Diccionari especialitat de les assegurances. Estudi fonètic valencià i castellà. Autora: Beatriu Sales Olmos
  • Projecte: Estudi lexicogràfic contrastiu del diccionari del Salt i la 2ª ed. del DIEC. Autora: Ofèlia Sanmartín Bono
  • Projecte: El rebost. Recursos educatius per a l’aprenentatge del valencià actual. Autors: Margarida Castellano Sanz, Raül Hurtado Vendrell
  • Projecte: A, B, C… Autora: Laura Peris Pérez
  • Projecte: L’ensenyament de la literatura a través dels llibres de text de BUP, Secundària i Batxillerat (1983-2008). Autor: Paül Limorti Payà
  • Projecte: Com sona el valencià. Autor: Francesc Fenollosa Ten

Beques del pla EVA

Rosa sense punxes del drac mort

La Conselleria d’Educació convoca les beques següents:

Orde de 10 de març de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual. [2009/3437]

L’ordre es publicà en el docv núm 5.986, d’1 d’abril del 2009, i el termini per a la presentació de sol·licituds acaba als vint dies hàbils a partir de l’endemà.

Talaia terminològica

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Us informem que al web del TERMCAT (www.termcat.cat) podeu consultar un diccionari en línia que us pot resultar d’utilitat: Talaia, un observatori de terminologia de la societat del coneixement fruit d’un acord de col·laboració entre el TERMCAT i la Universitat Oberta de Catalunya (uoc). L’observatori recull, a partir d’un buidatge semiautomatitzat i de tècniques de filtratge de tipus lingüístic i estadístic, la terminologia en català, castellà i anglès publicada a les revistes acadèmiques de la uoc, que estudien els efectes i la influència de l’ús de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en les persones, les organitzacions i el conjunt de la societat.

L’objectiu de Talaia és posar a disposició pública terminologia neològica de qualitat en català, castellà i anglès, a fi de facilitar les comunicacions especialitzades i afavorir el treball multilingüe i l’elaboració d’estudis sobre neologia emergent o sobre formes que tenen un ús especialment rellevant en la comunitat d’especialistes.

Actualment, l’observatori (http://www.termcat.cat/dicci/talaia/index.html) conté 168 procedents de la primera revista buidada, Artnodes, una publicació sobre art, ciència i tecnologia. Destaquen termes com art en xarxa, art transgènic –a, cibercepció, hacktivisme o wiki, entre d’altres. Progressivament s’hi aniran incorporant els termes procedents d’altres publicacions acadèmiques de la uoc.

El contingut terminològic de Talaia és descriptiu i els termes s’hi recullen tal com han aparegut publicats en les fonts de buidatge. Tot i això, cada fitxa incorpora un indicador que orienta sobre l’adequació de la denominació catalana utilitzada. Cada fitxa terminològica conté els camps següents: entrada catalana, categoria gramatical de la denominació catalana, indicador de ponderació, equivalent castellà, equivalent anglès, àrea temàtica genèrica, freqüència d’ús del terme, rellevància del terme, nota i contextos d’ús en català, castellà i anglès, amb la font de procedència corresponent.

Els termes es poden consultar actualment seguint tres procediments diferents: utilitzant l’Accés alfabètic, utilitzant l’Accés per ponderació o bé utilitzant la Cerca.

Font: TERMCAT
www.termcat.cat

Jornada de la Societat Catalana de Sociolingüística

Ferran Isabel ens informa a través de la llista InfoZèfir sobre la jornada següent:

Jornada científica de la Societat Catalana de Sociolingüística a Castelló de la Plana

La Societat Catalana de Sociolingüística es presentarà a Castelló de la Plana amb una Jornada científica. L’acte tindrà lloc el dissabte 21 de Febrer, de 9:00 a 14:00 h a la llotja del Cànem de Castelló de la Plana.

9:00-9:15 Presentació de la Jornada (Margarita Porcar, Vicent Pitarch i Joaquim Torres)
9:15-9:45 Ernest Querol: «Dades sociolingüístiques més recents de la Regió de Castelló»
9:45-10:30 Albert Fabà: «Política i demolingüística: una comparació entre territoris valencians i catalans»
11:00-11:30 Enric Forner: «La transmissió del valencià a Castelló de la Plana»
11:30-12:00 Josep J. Conill: «Paradoxes i dilemes: el valencià a través de l’espill»
12:00-12:15 Col·loqui sobre les dues intervencions precedents
12:15-13:45 Taula redona sobre la situació sociolingüística de Castelló en el context dels Països Catalans. Joaquim Torres (context general dels Països Catalans), Miquel Àngel Pradilla (context general del País Valencià), Brauli Montoya (la transmissió de la llengua al País Valencià), Vicent Pitarch (paper de Castelló en el futur del català)
13:45-14:00 Conclusions i roda de premsa de la Jornada (Vicent Pitarch, Joaquim Torres i Miquel Àngel Pradilla)

Font: Natxo Sorolla (Cruscat, IEC)
Més informació en: http://socs.iec.cat/

La vitalitat de les llengües

Aprofitant la tasca dels companys del bloc Addenda et Corrigenda, provem a deixar una pinzellada sobre recursos, dades i iniciatives que atenen el problema de la denominada «vitalitat» de les llengües. Més enllà de la normativa i de les propostes estilístiques, hi ha la indefugible valoració de l’ús real de la llengua en tots els àmbits de la societat. La unesco ha elaborat alguns materials ben interessants i que poden ser ben útils.

La nostra petita aportació serà la traducció al català del quadre dels criteris que cal tindre en compte per a valorar la vitalitat de les llengües (que aparegué en la revista Le Messager du Patrimoine Immatériel, 4, setembre del 2006):

La vitalitat de les llengües, segons la UNESCO

Acció Valenciana (1930-1931) de Santi Vallés

L’avl vos convida a la presentació del llibre Acció Valenciana (1930-1931). La consciència desvetlada de Santi Vallés. L’acte tindrà lloc dimecres 4 de febrer del 2009 a les 19:00 en la sala d’actes del Museu de la Ciutat, plaça de l’Arquebisbe, número 3, de València.

Acció Valenciana (1930-1931)
La consciència desvetlada

El 8 de març de 1930, un grup d’universitaris valencians, entre els quals es trobaven Emili Gómez Nadal, Sanchis Guarner, Antoni Igual Úbeda i Francesc Carreres i de Calatayud, desafien el directori militar del general Dámaso Berenguer i funden Acció Cultural Valenciana. Des de les pàgines d’Acció Valenciana, el seu òrgan d’expressió, aquella entitat aspira a convertir-se en l’avançada del redreçament identitari valencià.

A partir d’una descripció minuciosa, el present estudi fa una radiografia profunda del periòdic Acció Valenciana com a mitjà de comunicació, alhora que situa en perspectiva les claus interpretatives de l’ideari de la publicació i la complexitat del seu discurs ideològic a través de l’anàlisi dels debats que la recorren. Des d’un punt de vista lingüístic, l’estudi de Santi Vallés permet reconstruir una part important del procés previ a l’aprovació de les normes de Castelló, així com el debat suscitat a l’entorn de la creació d’una acadèmia de la llengua.

Santi Vallés Casanoves (l’Alcúdia, 1967), filòleg i assagista, ha sigut professor de la Universitat de València i és tècnic de promoció lingüística de la Generalitat Valenciana i membre de la Unió de Periodistes Valencians. Com a periodista, ha exercit de corresponsal, redactor, col·laborador i crític literari en diversos mitjans de la premsa escrita. Com a investigador, ha publicat monografies sobre llengua i literatura i treballs de caràcter etnogràfic i sociològic, com ara El rebost de la memòria (2002) o Digues blau cel (2002). Especialitzat en l’estudi del valencianisme polític i cultural del segle xx, és autor de la biografia Josep Lluís Bausset. Converses amb l’home subterrani (Premi de la Generalitat Valenciana al llibre més ben editat de l’any 2000). En la mateixa línia d’investigació encetada amb l’estudi que ara veu la llum, actualment treballa en l’elaboració d’una tesi doctoral sobre Adolf Pizcueta i la seua participació en les publicacions valencianistes de la dècada de 1930.

XXV aniversari de la Revista de Llengua i Dret

Marta Torres Vilatarsana ens informa a través d’InfoZèfir de l’acte següent:

Jornada de celebració del 25è Aniversari de la Revista de Llengua i Dret

Barcelona, 3 de desembre de 2008

A la Jornada reconeguts especialistes internacionals i catalans analitzaran l’evolució, en els darrers 25 anys, del dret lingüístic, la política i planificació lingüístiques i el llenguatge jurídic en el món. Així mateix, es presentarà el nou portal web de la revista i l’exposició dedicada als 50 números de la publicació.

Programa complet: [pdf]

Dia i hora:
Dimecres 3 de desembre de 2008, de 9 a 14 h

Lloc:
Escola d’Administració Pública de Catalunya
C. de Girona, 20 – 08010 Barcelona

És imprescindible confirmar l’assistència a publicacions.eapc@gencat.cat o al telèfon 93 567 23 87

S’obsequiarà el públic assistent amb el número 50 de la revista.

Font: EAPC

La terminologia reflectix el món

Ester Franquesa i Bonet ens envia la informació següent sobre el seu llibre La terminologia. Un mirall del món:

Pergamí, linotipista, dida, sereno, trabucaire, quinqué, fitxa perforada, apotecari, operador, pentinadora, transportista, representant, elapé, transistor… Aliment funcional, cèl·lula mare, bulímia, bàner, GPS, servidor FTP, qualitologia, contrabrífing, diner electrònic, enoteca, família heteroparental, ambientòleg… Evoquen móns diferents.

A La terminologia. Un mirall del món veurem com s’organitzen, construeixen i transfereixen els coneixements, com es creen nous conceptes per a tot discurs i tota forma de comunicació per generar continguts especialitzats i posicionar-se en aquest món d’avui, sense límits fronterers.
Entrarem al món de la ciència i la tecnologia de la mà del llenguatge que li és propi i els textos articulats amb lèxic especialitzat.

Ens acostarem al terme en la doble cara de forma i noció, als elements claus de la teoria de la terminologia, avui més propera a l’ús social de la llengua; a les modalitats de recerca, a la diversitat de productes i les metodologies per a elaborar-los, amb especial dedicació als projectes de naturalesa temàtica. Observarem el traçat propi del català en l’àmbit de la ciència, dotada d’un sistema organitzat per a l’activitat terminològica, avui prou consolidat.

Científics, tècnics, docents, traductors, professionals del sector empresarial i responsables polítics saben el valor de la terminologia com a factor i recurs per a l’intercanvi d’informació i com a element que no té punt final.

El món i les llengües no s’aturen.

Corpus oral dels sis dialectes catalans

Segons ens informa Xavier Rull a través d’InfoZèfir:

El Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona ha editat el CD Corpus oral dialectal.

Aquest CD ha estat elaborat per Joaquim Viaplana, Maria-Rosa Lloret, Maria-Pilar Perea i Esteve Clua. Conté informació sobre morfologia i fonètica dels 6 dialectes catalans (amb entrevistes fetes a tots els caps de comarca entre el 1994 i el 1996). Aquestes dades es poden localitzar amb el cercador que conté el CD. És una eina útil per a la recerca dialectal però també per a la docència.

Podeu trobar més dades en el web del projecte.