L’AVL dictamina sobre Xaló

Un canvi a la vista quant a les denominacions dels municipis valencians:

El municipi de Xaló adopta el seu nom en valencià com a única denominació oficial

VALÈNCIA, 25.05.2007 (EUROPA PRESS)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat hui la denominació valenciana de la població de Xaló (Marina Alta), després que l’Ajuntament d’este municipi, decidira adoptar el nom oficial «només» en valencià, d’acord amb la proposta la institució normativa de «fixar la forma correcta i històrica» de cada poble en esta llengua, segons han informat hui fonts d’esta entitat en un comunicat.

Sobre esta qüestió, han precisat que l’informe de la Secció d’Onomàstica, presidida per Emili Casanova, indica que la grafia «X» representa en valencià el so palatal fricatiu sord que conté el topònim en posició inicial i que apareix ja en les formes medievals que es troben documentades des del segle XIII, i també la inexistència de la «N» final en la forma popular valenciana del topònim, que sí apareix en la denominació en castellà, «Jalón».

Amb la població de Xaló, són ja dos els municipis valencians que han adaptat el seu nom oficial a «només la seua forma en valencià» des que l’AVL té plenes competències sobre l’onomàstica i la toponímia. En este sentit, han recordat que, «fa uns mesos es va aprovar la denominació única de “Vila-real», també a petició de la corporació municipal de la ciutat.

Vocabulari nàutic de l’AVL

Acabe de rebre el nou Vocabulari nàutic de l’AVL. És el segon número d’una col·lecció amanosa d’obres de consulta que incloïa fins ara únicament el Vocabulari jurídic. Sembla que l’AVL s’ha pres seriosament la tasca de publicació d’obres de referència popular. Esperem que hagen pres nota de les novetats del DIEC2 o del Termcat, aportacions que cal tindre en compte, tant com la coordinació convergent entre les nostres institucions normatives i amb altres institucions lingüístiques de referència.

Així, continuant amb les coses dels vocabularis, fent les transcripcions dels plens de les Corts valencianes relacionats amb el dret civil valencià, vam detectar alguna errada en el Vocabulari jurídic. Per exemple, era el cas del mot castellà ganancial, que introduïen com a nom i adjectiu (sense separació d’accepcions) amb una equivalència en català bastant inaplicable, ja que «bé de la societat de guanys» presentava problemes a l’hora de traduir, per posar un cas, «sociedad de gananciales»: societat de béns de la societat de guanys? S’havien complicat la vida en este cas, tenint en compte la més simple proposta guany del Diccionari castellà – català de l’Enciclopèdia Catalana. I encara n’hi ha més coses, que repassarem a poc a poc i que esperem que aniran corregint.

En esta ocasió, amb el Vocabulari nàutic, obrint a l’atzar —ho promet!— llegim en l’entrada de l’adjectiu hadal la definició «que viu en les més grans profunditats oceanogràfiques»… Certament, no són les profunditats oceanogràfiques sinó oceàniques, tal com diu el DIEC2:

adj. [EG] Que viu en les més grans profunditats oceàniques. Organisme hadal.

Com que no entenc gens en coses de la mar, espere que els qui hi tingau més relació sapiau apreciar millor que jo els mèrits del vocabulari i que comuniqueu a l’AVL les esmenes que penseu que han d’introduir en les properes edicions. Les podeu incloure en els comentaris a esta mateixa entrada fins i tot.

Declaració institucional de l’AVL, Frankfurt i Fundació Bromera

Adjuntem a continuació una declaració institucional de l’AVL (aprovada fa uns dies; no n’indiquen la data). Cal assenyalar, a més de la motivació purament «patriòtica», que l’AVL participarà amb els editors en la fira del llibre de Frankfurt, dedicada a la «cultura catalana», tret que han considerat que ens afectava lingüísticament, reflexió que no està gens malament. I, finalment, la col·laboració amb la Fundació Bromera ens permet pensar que potser els moderns desapareixeran, però els clàssics tenen encara alguna ocasió de traure el cap. És clar que… «tot és possible»!

L’AVL aprova una declaració amb motiu del 300 aniversri de la Batalla d’Almansa

El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha aprovat hui per unanimitat una declaració institucional amb motiu del 300 aniversari de la Batalla d’Almansa. A més, l’Acadèmia també ha aprovat una línia de subvenció dirigida a l’Associació d’Editors, per a promocionar la presència del llibre valencià en la pròxima Fira de Frankfurt.

El text de la declaració institucional de l’AVL ha quedat aprovat en estos termes:

«L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en compliment de la seua Llei de Creació i del seu deure de vetlar per l’ús normal del valencià, i conscient de la transcendència negativa que per al poble valencià tingué la Batalla d’Almansa i el posterior Decret de Nova Planta, en la mesura que comportà la supressió de les institucions pròpies i de l’ús oficial del valencià, insta el Consell de la Generalitat i les Corts a dur a terme totes les possibilitats de promoció de la llengua que preveu l’Estatut d’Autonomia (2006), així com la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), la Llei de Creació de l’Entitat Pública Radiotelevisió Valenciana (RTVV) (1984) i el Pacte pel Valencià subscrit pels partits majoritaris en l’any 2001.

Així mateix, fa una crida a totes les institucions públiques i privades, i a la societat en general, perquè es comprometen, de manera conjunta i amb voluntat ferma i decidida, a potenciar l’ús del valencià com a llengua pròpia, com a vehicle habitual de comunicació i cultura, i com a instrument de convivència del nostre poble.»

Igualment, l’Acadèmia també ha aprovat el nou conveni de col·laboració amb la Universitat d’Alacant, dins del Projecte Institucional de Recerca (IVITRA), destinat a l’organització de cursos i seminaris sobre llengua, literatura i cultura valenciana; a l’edició, digitalització i traduccions d’obres d’escriptors valencians, i a programes sobre multilingüisme i traducció a Europa.

D’altra banda, el Ple de l’AVL ha habilitat una línia de subvenció per a destinar 30.000 euros a l’Associació d’Editors del País Valencià amb la finalitat de fer visible i reforçar la internacionalització del llibre i la cultura valenciana en la pròxima Fira de Frankfurt. L’Acadèmia, d’esta forma, donarà suport al llibre valencià i als editors en este important certamen cultural.

Finalment, l’AVL tornarà a col·laborar amb la Fundació Bromera en la promoció de la lectura en valencià amb una nova campanya titulada «Llegir en valencià, els nostres clàssics», a través de diversos mitjans de comunicació que s’encarregaran de la difusió de les obres. L’aportació de l’AVL a esta iniciativa de la Fundació Bromera serà de 20.000 euros.

Ajudes de l’AVL: immigrants i mitjans d’informació

[Font: CIDAJ]

RESOLUCIÓ de 10 d’abril de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del 30 de març de 2007, pel qual es convoquen ajudes per a cursos de valencià adreçats als immigrants. [2007/4879] (DOCV núm. 5.497, de 24.04.2007)
– vegeu text

RESOLUCIÓ de 10 d’abril de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del 30 de març de 2007, pel qual es convoquen ajudes al foment de l’ús del valencià en les emissores locals de ràdio i en les publicacions escrites de caràcter local o comarcal, o de temàtica especialitzada. [2007/4878] (DOCV núm. 5.497, de 24.04.2007)
– vegeu text

Futur llibre d’estil municipal a Alzira

La retòrica del pionerisme a hores d’ara, després de l’ús i l’abús de l’expressió que n’han fet els dirigents del Partit Popular en administracions diverses, més que moderna i encoratjadora sona a tòpica i rància. En este cas, l’Ajuntament d’Alzira es proclama «pioner» —segons diuen— en tindre un llibre d’estil. La veritat que per ara només es tracta d’un anunci d’elaboració, cosa que sabem que entra en la dinàmica propagandística d’anunciar els esdeveniments futurs i els beneficis i avantatges que han de reportar com si foren realitats materials ja efectives. L’interminable conte de la lletera.

Tenint en compte la quantitat d’ajuntaments que hi ha al món, sembla frívol i trist que els nostres polítics puguen pensar que encara és motiu d’autobombo ser «pioners» al País Valencià en un tema tan bàsic. Hauria de ser motiu de reflexió —que la penitència ja la portem molt avançada—. En este sentit, hi ha molts companys i companyes de l’administració local que han impulsat i assajat iniciatives d’este tipus al llarg dels anys de democràcia i encara estan esperant un mínim grau de col·laboració eficaç de funcionaris i polítics de torn. Esperem que en este cas la cosa vaja realment avant i que a Alzira més que «pioners» en l’anunci siguen efectius en la materialització.


Alzira elaborarà el primer llibre d’estil d’un ajuntament de la Comunitat i seguirà les normes de l’AVL

VALÈNCIA, 12.04.2007 dj. (EUROPA PRESS)

L’Ajuntament d’Alzira (Ribera Alta) ha aprovat l’elaboració d’un llibre d’estil del Consistori, una iniciativa «pionera en la Comunitat Valenciana, ja que serà el primer llibre d’estil d’una administració local», segons han informat hui fonts municipals, que han ressaltat que el volum seguirà les normes establides per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

El document tindrà la funció de definir, establir i pautar el marc formal per al conjunt de documentació administrativa, tant des del punt de vista lingüístic i estilístic com de disposició i disseny dels documents. Igualment, contindrà el model lingüístic i estilístic de la pàgina web municipal, campanyes institucionals, retolació i senyals i qualsevol aspecte de l’administració i de la comunicació al si de la corporació i entre la corporació i els ciutadans, han explicat les mateixes fonts.

La iniciativa ha estat presentada hui per la regidora de Cultura de la població, Consuelo Berenguer, que ha destacat el fet que es tracte «del primer ajuntament de la Comunitat Valenciana que tindrà un llibre d’estil propi». «És una aposta del Consistori pel valencià ja que és un desplegament del reglament d’ús del valencià aprovat per l’Ajuntament la legislatura passada», ha afegit.

Berenguer ha detallat que el llibre establirà el model de llengua i unificarà els criteris dels documents de l’Ajuntament, «el que augmentarà l’eficàcia administrativa», ha asseverat.

Respecte al model lingüístic en valencià se seguirà el que configure o vaja configurant l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, tant en els seus diccionaris com en la seua gramàtica, «el que vol dir açò que la forma prioritària seran les genuïnes valencianes o les més usualment valencianes», ha assegurat.

De la mateixa manera seran també prioritàries les solucions lingüístiques contingudes en el programa SALT i en general les pautes marcades pels organismes dependents de la Generalitat valenciana, «sense prohibir les solucions generals, però primant les que s’entenen per valencianes genuïnes, en la línia establida per l’AVL i de l’Àrea de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport», han recalcar fonts municipals.

Respecte al castellà, ja que contindrà documents en bilingüe, se seguiran les directrius de la RAE i, singularment, el manual d’estil de la llengua espanyola de José Martínez de Sousa.

El llibre d’estil s’editarà en forma de llibre tradicional i en suport informàtic i estarà penjat en la pàgina web de l’ajuntament mateix. A més de tindre com a objectiu la unificació de criteris en el disseny i en el model lingüístic administratiu, serà també una «eina decidida en favor de l’ús del valencià no sols a l’ajuntament mateix sinó també un gran suport en eixe ús per a la ciutadania en general, que tindrà models de tot tipus al seu abast», han conclòs.

Premi per al Curs de valencià en línia

L’activitat professional dels tècnics i tècniques lingüístics no sol ser massa premiada ni publicitada —en el millor dels casos—, així que una vegada que hi ha una faena que ha rebut un premi, convé destacar-ho. Les anàlisis sobre altes «activitats» de la Diputació de València caldrà, per tant, vore-les des d’una perspectiva més ampla. Podem pensar que una institució no hauria de veure enfosquit el treball dels seus professionals públics, que treballen per a tota la ciutadania, a causa d’una gestió política més o menys cridanera, com és el cas de les declaracions o d’alguns escrits del president d’una diputació, que treballa d’una altra manera i amb uns altres interessos més particulars.

Enhorabona, doncs, a tots els companys i companyes que han col·laborat en l’elaboració dels Curs de Valencià en línia.

El Govern espanyol premia el Curs de valencià en línia de la Diputació de València

10/01/2007 17:40

VALÈNCIA, 10 (EUROPA PRESS)

El Govern espanyol, a través de l’Institut Nacional d’Administracions Públiques (INAP), ha premiat el Curs de valencià en línia de la Diputació de València, en els Premis a la Qualitat de Materials Didàctics, segons ha informat la corporació provincial en un comunicat.

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Vicente Ferrer, ha mostrat la seua satisfacció perquè «este premi reconeix l’excel·lent treball desenvolupat pels tècnics de la institució per oferir una iniciativa pionera de formació, atendre un dret dels treballadors i complir així la nostra obligació com a representants de la gestió pública».

La Diputació de València, a través del Servici de Formació, va concórrer a la quarta edició dels Premis a la Qualitat de l’INAP, on va obtindre l’accèssit en la modalitat de materials en línia amb el Curs de valencià mitjà en líniaz.

El Curs de valencià en línia forma part del Pla de Formació Contínua de la Diputació de València i es presenta dins el seu Campus Virtual. Segons la corporació, en vista de l’absència en el mercat d’un producte estàndard que permetera cobrir les necessitats formatives en la matèria, les Àrees de Personal (Servici de Formació) i de Cultura (Unitat de Normalització Lingüística), «van emprendre este projecte, i van assumir el disseny pedagògic i de continguts, alhora que encarregaven un disseny tècnic a mida del curs a l’empresa Sistemas Avanzados de Tecnología (Satec)».

A més, s’ha comptat amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Així, coordinat per la Unitat de Normalització Lingüística amb la col·laboració de l’entitat normativa, a través de la Secció d’Assessorament, el curs «invertix l’ensenyament lectiu habitual i canvia les aules i els professors per tutors i contrasenyes perquè els alumnes accedisquen als continguts».

SISTEMA FORMATIU “MÉS FLEXIBLE”

L’objectiu de la proposta pedagògica premiada pel Govern espanyol és formar en valencià els treballadors de les administracions públiques municipals, a través del Pla de Formació Contínua de la Diputació de València, «mitjançant un curs semipresencial, tutoritzat a través de les noves tecnologies, proposant un sistema formatiu més accessible i adaptable a les necessitats de cada usuari».

Ferrer ha explicat que en vista de «la dificultat d’organitzar accions formatives presencials, que exigixen un horari preestablit més rigorós, la Diputació de València ha plantejat una alternativa al treballador, un curs amb més del 75 per cent de la formació en línia, un total de 45 hores, a través d’Internet, i més de 12 hores de conversa distribuïdes en quatre sessions presencials a la Diputació de València».

El Curs de valencià mitjà en línia és gratuït i està destinat a tots els treballadors municipals de l’administració pública de la província de València. Esta proposta pedagògica permet que els alumnes obtinguen un «nivell òptim per a superar sense dificultat les proves de nivell mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià».

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha creat tots els materials del curs, que vénen implementats amb tecnologia multimèdia per a oferir a l’alumne una àmplia varietat d’unitats d’àudio i vídeo que facilitaran l’aprenentatge. La tecnologia reforça la dinàmica de les unitats pedagògiques amb multitud de pràctiques autocorregibles que permeten a l’alumne fer un seguiment de les unitats apreses, segons han explicat.

A més, el sistema de tutories permet que l’alumne marque el seu propi ritme d’aprenentatge, que és seguit pels tutors assignats, els quals estaran pendents dels avanços i progressos per a «ajudar, animar i resoldre dubtes de l’alumnat».

El curs ha estat complementat amb més de 300 paraules locutades, il·lustracions animades, esquemes interactius, un glossari de tecnicismes i textos d’autors valencians contemporanis, també locutats, com és el cas d’Enric Lluch, Josep Lozano, o Marc Granell.

Despesa en política lingüística (2)

L’estudi sobre la inversió en política lingüística elaborat per un company de la CDLPV [veg.] ha tingut un cert ressò en la premsa (Levante, 08.01.2007), fet que satisfà perquè és positiu que s’arreplega i es faça pública la tasca de reflexió, d’anàlisi i de cerca de solucions a les mancances de la gestió lingüística pública actual (la del PP) que fan molts tècnics lingüístics per simple preocupació professional.

Ací teniu l’article (traduït amb l’ajuda de l’Internostrum):

Les ajudes als ajuntaments per al valencià cauen al nivell de l’any 2000

La inversió en política lingüística per habitant és inferior a la de Catalunya, Balears i Euskadi

Alfons Garcia, València

Les ajudes als ajuntaments per a la promoció del valencià estan en les mateixes xifres ara que en l’any 2000. Malgrat el temps transcorregut i les afirmacions i actes de reivindicació i defensa de la llengua pròpia dels mandataris autonòmics, els fons per a fomentar l’ús de l’idioma a través de les entitats locals no es mouen. És més: s’han reduït fins i tot fins a tornar als nivells de fa set anys.

Els pressupostos de 2007 de la Conselleria de Cultura inclouen 450.000 euros per a aquesta partida, de la qual s’ocupa la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) en virtut d’un conveni amb la Generalitat. La quantitat és lleugerament inferior a la qual la federació va distribuir en 2006, segons les seues pròpies dades (456.000 euros), i que no va suposar el total de la inclosa en els pressupostos autonòmics d’aqueix any (500.000 euros). Una anàlisi dels comptes de la Conselleria de Cultura dels últims exercicis revela que des de l’any 2000 la partida per a ajudes als ajuntaments per a la promoció del valencià mai havia estat tan baixa. La retallada —realitzat de facto en 2006, encara que no reflectit en els pressupostos— trenca la tendència a l’alça (moderada, però pujada) que es duia des de llavors. En 2001 hi van haver quasi 460.000 euros; una mica més a l’any següent; 476.660 en 2003, i quasi 490.000 en 2004 i 2005. Aquests fons serveixen perquè que els ajuntaments organitzen cursos i campanyes per a fomentar el valencià, creen oficines de sensibilització o invertixquen en la normalització dels rètols i les senyalitzacions municipals. En 2006, 191 municipis van sol·licitar aquestes ajudes. Altra dada que ajuda a observar el compromís del Consell amb la promoció de l’idioma autòcton és la inversió general en política lingüística i la seua comparança amb altres comunitats bilingües. Segons un estudi de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, que agrupa a traductors, correctors i altres tècnics, la despesa total de la Generalitat en aquest concepte és de 6.479.820 euros, d’acord amb els pressupostos de 2006. La xifra inclou la despesa completa de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que és de quasi 3,7 milions.

1,38 euros per habitant

Aquesta quantitat implica que la inversió en política lingüística és de 1,38 euros per habitant. L’informe ressalta que a Catalunya la despesa per ciutadà és quasi tres vegades major (3,88 euros). En Balears, l’esforç també és superior: 4,22 euros. I, per descomptat, també ho és a Euskadi: 28,46 euros (vint vegades la de la Comunitat Valenciana). Només l’Instituto para l’Alfabetització i Reeuskaldunització d’Adultos té més del doble del pressupost de la Generalitat per a política lingüística (15,5 milions).

Gramàtica obligatòria

Com que ja tenim gramàtica de l’AVL, ens han recordat que «serà d’aplicació obligatòria en totes les administracions públiques» (tal com diu l’anunci publicat en el DOGV), amb la qual cosa podem preveure que els tècnics lingüístics de l’administració tenim una petita faena de posada al dia per davant.

Això mateix, doncs, els tècnics i tècniques lingüístics tenen esta faena (funció, atribució, capacitació…) —i no els càrrecs polítics de l’administració, que la poden llegir i il·lustrar-se una mica, però que no tenen l’atribució d’explicar-los-la ni de versionar-los-la als tècnics—. Naturalment, per a qualsevol problema d’interpretació, caldrà acudir a l’AVL (excepte si la DGPL dóna altres directrius, en el cas de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana). El problema és que continuem sense saber com fer-ho, atés que no s’ha creat cap mitjà de comunicació àgil i directe amb personal responsable de l’AVL.

Quant a detallets punxeguts, podem llegir el § 15.5 (pàg. 127-130), «L’article neutre», que tracta un tema complicat. Preveig uns quants malabarismes en la qüestió a partir d’ara, però ja tenim plenament admesa una construcció paradigmàtica, lo + possessiu («lo nostre»), «en aquells contexts orals o escrits en què es fa o es representa un ús espontani del llenguatge». Encara gràcies de l’acotació.

La gramàtica, l’AVL i treballar en pau

Ha aparegut la gramàtica de l’AVL —que ja hem pogut consultar una mica—. És un element de referència per a la tasca professional dels tècnics lingüístics, però encara cal una mica de temps per a valorar-la, supose. Jo només puc dir, de moment, que crec que la utilització de lletres de pal sec complica la lectura en paper. Però, vaja, potser són manies meues.

D’altra banda, però molt relacionat amb la gràmàtica i la tasca de l’AVL, i amb relació directa amb els tècnics lingüístics, crec que convé llegir i valorar l’escrit aparegut en la revista El Temps (1.171, 21.11.2006) que reproduïxc tot seguit:

Deixeu-nos treballar i feu coses útils

Un programa factible i efectiu per a l’AVL

Deixeu-nos treballar, als professors, als tècnics lingüístics i als escriptors, i feu alguna cosa realment de profit per la llengua. Aquest podria ser el programa de treball que, recollint la voluntat de molts professionals de l’ensenyament, de l’assessorament lingüístic i la literatura, proposaríem a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a la nova etapa que s’enceta amb les eleccions a càrrecs directius. Les actuacions que considerem de profit, les exposem a continuació.

Amb la seua primera obra impresa al carrer, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, l’AVL ha demostrat que és incapaç de fer una aportació d’una mínima qualitat lingüística i que, en comptes de guiar els usuaris, allò que fa és confondre’ls desballestant el model lingüístic ja en ús i creant una perillosa situació de contradiccions en la normativa. En teoria, l’AVL proclama com a «criteri inspirador» de la seua obra contribuir «al procés de construcció d’un model de llengua convergent amb la resta de modalitats de l’idioma comú». Però, de fet, comet la greu irresponsabilitat de no haver acordat els canvis en la normativa morfològica, ortogràfica i lèxica almenys amb les altres entitats que tenen potestat legal en la codificació lingüística: l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat de les Illes Balears, a més de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, referència de facto en l’àmbit valencià. Ara els usuaris ens enfrontem amb la realitat que hi ha centenars -potser milers- de grafies o paraules que són normatives o no ho són segons quin diccionari usem, gràcies exclusivament a l’obra que l’AVL té la ironia de proclamar «de convergència lingüística».

En conseqüència, si l’AVL vol realment contribuir a un model de llengua unitari per a tota la comunitat catalanoparlant, hauria de respectar l’obra feta i acordar qualsevol modificació, per mínima que siga, almenys amb l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de les Illes Balears i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Promoure una normativa i un model de referència unitaris és condició necessària però no suficient. La unitat i la convergència lingüístiques es demostren i s’aconsegueixen amb l’ús efectiu. Contra l’escissió entre «valencià» i «català» presentades com a dues llengües diferents per molts organismes oficials (Generalitat Valenciana, ministeris espanyols, BOE, etc.), l’AVL té l’obligació de garantir que aquests organismes oferesquen una versió única i unitària. Això -i no la dispersió normativa- sí que resulta una tasca ineludible si l’AVL pretén que creguem que el seu paper «acadèmic» és seriós i que exerceix de veritat el mandat estatutari de fer complir les seues decisions en matèria lingüística a totes les administracions públiques.

Igualment, si aspira a un mínim de credibilitat entre els usuaris i els professionals de la llengua, l’AVL hauria de denunciar i eradicar la censura lingüística (i ideològica) que s’aplica en el seu nom, en lloc d’inhibir-se’ n irresponsablement mirant cap a una altra banda. És un fet flagrant que hi ha una censura exercida per càrrecs polítics sobretot en la Generalitat Valenciana i que aquesta es basa en les llistes de les «genuïnitats» valencianes que l’AVL elabora i que s’imposen com a solucions exclusives en les publicacions oficials de la Generalitat i als llibres de text.

Si, com diu l’AVL en la introducció al Diccionari ortogràfic que ha publicat, els valencians «compartim una mateixa literatura i un mateix espai cultural i comunicatiu» amb altres territoris, l’AVL hauria d’instar públicament el Govern valencià a participar en institucions i en actes culturals comuns amb la resta de la comunitat lingüística catalana. Per exemple, en un institut compartit de promoció de la llengua i la cultura, i en esdeveniments com la fira del llibre de Frankfurt, en els quals sembla que no participarà. I sobretot, l’AVL hauria d’exigir que la Generalitat Valenciana i els poders públics fessen efectiu, en un àmbit socialment tan important com el dels mitjans de comunicació, aquest «mateix espai cultural i comunicatiu» al qual apel3la, amb la recepció recíproca de totes les televisions i ràdios que emeten en català.

L’AVL, per mitjà de la Secció de Foment de l’Ús del Valencià, hauria de fer un seguiment estricte de l’ús de la llengua pròpia en els mitjans de comunicació públics i del grau de compliment dels programes d’ensenyament en valencià, d’immersió lingüistica i d’incorporació progressiva, que sovint resulten més nominals que reals i massa vegades són víctimes d’entrebancs administratius en l’escola pública i del frau injustificable en l’ensenyament concertat o privat.

Finalment, si s’ha de guanyar el respecte dels usuaris i dels professionals de la llengua, l’AVL ha de deixar de ser un òrgan polític governat per comissaris i per consignes de partit i integrat per persones amb carnet que sovint no tenen la competència lingüística per a exercir d’«acadèmics» . Si ha de dur a terme la seua tasca «acadèmica» amb eficàcia i reconeixement, l’AVL ha de passar a ser un ens tècnicament solvent, capaç de fer aportacions lingüístiques rigoroses i socialment útils per a la normalitat de la llengua.

Si no és així i no canvien radicalment el paper que han fet fins ara, els demanem que pleguen o que es dediquen a qüestions d’erudició lingüística o etnogràfica. Però almenys que tinguen l’amabilitat -pensem que no és massa demanar- de deixar-nos treballar amb la llengua i deixar-nos utilitzar-la amb dignitat, sense crear-nos més entrebancs que els que ja ens posa el PP tot solet.

Isidre Crespo, professor
Toni Cucarella, escriptor
Francesc Esteve, tècnic lingüístic
Gemma Pasqual, escriptora