Despesa en política lingüística (4)

Segons el diari El País de hui (18.02.2008):

L’índex de lectura en valencià, sota mínims

EP – València – 18/02/2008

El nombre de persones que lligen en valencià de forma ocasional o habitual es situa sota mínims, segons el Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres 2007 elaborat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya.

L’índex de lectura en valencià es xifrava en un 5,7% en 2006, i va caure al 3,6% l’any passat. l’èuscar és l’única llengua vernacla que llança percentatges inferiors de lectors, però l’índex puja des de l’1,8% en 2006 a un 2,2% en 2007.

La Comunitat Valenciana és l’única de tota Espanya en la qual descendix el nombre de lectors en llengua vernacla.

Els índexs de lectura en català a Catalunya i Balears arriben a el 15,4% i pugen per tercer any consecutiu. Mentre, l’índex de lectura en gallec puja fins al 3,9% enfront del 3,5% que registrava en 2006.

Al marge del castellà, els lectors de llibres editats en anglés i francés superen els lectors de llibres editats en qualsevol de les restants llengües vernacles d’Espanya.

El mateix informe revela una caiguda de l’índex general de lectura a la Comunitat Valenciana enfront d’una alça d’un punt i mig en tota Espanya.

L’índex general de lectors de llibres en territori valencià se situa en desé lloc sobre el conjunt de les comunitats autònomes i per sota de la mitjana espanyola.

I davant d’això, ¿quin és el pressupost dedicat a la política lingüística valenciana? El següent:


Pressupost 2008

Prog. 422.50
Total

7.035.350 |
Habitants

4.892.475 |
Euros/habitant

1,438 €

Font: elaboració de la CDLPV a partir de dades públiques. Vegeu també la taula comparativa del 2006.


La consignació pressupostària per al 2008 de la Generaliat valenciana adreçada a la promoció del valencià és de 7.035.350 euros. És a dir, el programa 422.50 de la Conselleria d’Educació creix un 3,99% respecte a l’any 2007. Dins del programa, les ajudes als ajuntaments han augmentat enguany 10.000 euros respecte a l’any passat. Per al 2008 són 460.000 euros; per a l’any 2007 van ser de 450.000; l’any 2006 eren 456.000 euros. I aixina, encara estem a 29.900 euros dels 489.900 euros de l’any 2005.

Una dada important també és que el pressupost de l’avl —que correspon a un altre programa—, és de 4.225.150 euros. És a dir, té un increment del 9,29% respecte del de l’any 2007, segons les dades oficials.

Com es pot observar, la despesa per habitant encara es situa l’última respecte a la comparativa del 2006 i només augmenta 6 cèntims, un 4,2% en dos anys, molt per baix de l’ipc, amb la qual cosa el mercat en valencià no fa més que perdre capacitat adquisitiva.

Nomenaments en l’AVL: Josep Lluís Lacreu Cuesta

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

RESOLUCIÓ de 19 de desembre de 2007, per la qual es proveïxen les vacants anunciades per la convocatòria d’esta Presidència, de 5 d’octubre de 2007 (docv núm. 5 620, de 17 d’octubre de 2007). [2007/15701] (docv núm. 5 670, de 31.12.2007)
vegeu text

En concret, el resultat ha estat:

Primer
Nomenar el Sr. Agustí Colomer Ferràndiz, funcionari de carrera del grup A, amb NRP 21.636.872N0, com a cap de Gestió Administrativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, lloc de treball número 4, grup A, complement de destinació 30 i complement específic E050.

Segon
Nomenar el Sr. Joan Enric Tamarit Llop, funcionari de carrera del grup A, amb NRP 22.517.791J0, com a cap de Gestió Econòmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, lloc de treball número 5, grup A, complement de destinació 30 i complement específic E050.

Tercer
Nomenar el Sr. Josep Lluís Lacreu Cuesta, funcionari de carrera del grup A, amb NRP 19.878.581D0, com a cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, lloc de treball número 6, grup A, complement de destinació 30 i complement específic E050.

Observem, per tant, que el lloc del cap de Recursos Lingüísticotècnics ha pujat de complement de destinació (ara és 30) respecte del que es va fixar en el Decret 69/2003 (28).

Ajudes per a cursos de valencià per a immigrants

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

RESOLUCIÓ de 5 de desembre del 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del 30 de novembre del 2007, pel qual es convoquen ajudes per a cursos de valencià adreçats als immigrants. [2007/15362] (docv núm. 5 663, de 19.12.2007)
– vegeu text

Noves tecnologies i velles pràctiques

Després que fa unes setmanes l’acadèmic Honorat Ros i Pardo diguera que un país normal és aquell on al carrer es parla la llengua del país i a casa cada u fa el que vol, frase que a molts ens va semblar més aviat una defensa non petita d’alguna actuació individual que no venia a tomb (puga ser que al·ludint el cas d’algun col·lega acadèmic), ara es despengen amb l’ús en les noves tecnologies.

Doncs, si en les velles encara no han aconseguit aclarir-se, que els déus els il·luminen per a les noves. Fa més de vint anys que veiem la tv3 al País Valencià, cosa que no s’ha d’agrair a l’avl, però la institució acadèmica està plena d’espectadors bastant impassibles de l’apagada d’un recurs fonamental per a la llengua i per a la democràcia (que no és precisament el patrimoni ideològic més arrelat en alguns dirigents del Partit Popular). Ara que Francisco Camps ja ha censurat l’emissió al sud del País Valencià, esperem que els acadèmics siguen capaços d’insistir d’una manera més clara i directa que amb l’anterior sol·licitud que feren per a aconseguir un impuls del valencià en les televisions públiques i privades, paperet que ja hem vist per a què ha servit.

Naturalment, l’elaboració del codi (diccionaris, gramàtiques, etc.) és una tasca important, però únicament si hi ha usuaris de la llengua amb mitjans d’expressió i comunicació democràtics al seu abast. Altrament, ¿per a què o per a qui treballen?

Quant a les noves tecnologies, si es tracta d’Internet, poden fer una visita virtual a les Corts valencianes (amb el cas ben greu de les Corts infantils) i, en general, a la Generalitat valenciana, on trobaran faena a atendre quant a la castellanització excloent amb què s’apliquen les noves tecnologies i on el valencià subsistix com la molsa o el florit allà on hi ha humitat, coses del clima i de l’esforç personal de molts funcionaris i de pocs polítics.

La notícia del diari El País (22.12.2007; traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

El futur del valencià passa pel seu ús en les noves tecnologies

L’AVL celebra les Normes i Fabra diu que la llengua no ha de ser obligatòria

María Fabra – Castelló – 22.12.2007

Les denominades Normes de Castelló de 1932 van assegurar «la consolidació i expansió social de la normativa ortogràfica. Cal agrair-les als gramàtics, professors, escriptors, representants polítics i empresarials i erudits que les van fer possibles. Gràcies a les Normes, territori i llengua van entrar definitivament en el segle XX». És la declaració institucional que ahir va aprovar per unanimitat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a Castelló, amb motiu del 75.é aniversari de la normativa.

La declaració incidix que la complexitat de la situació sociolingüística contemporània «requerix que els governants competents adopten plans d’actuació i mesures de planificació adequades perquè la recuperació progressiva del valencià arribe a tots els àmbits públics, en un món internacionalitzat i marcat per les transformacions en els camps de la comunicació i dels avanços tecnològics».

De manera que l’Acadèmia considera que el futur del valencià «passa necessàriament per l’aprofitament i l’optimització de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a facilitar el seu accés sense fronteres dins dels territoris de la llengua compartida, atenent els principis de concòrdia i col·laboració que van caracteritzar el comportament dels nostres avantpassats». Van sorprendre, no obstant això, unes paraules del discurs protocol·lari de l’alcalde de Castelló, Alberto Fabra, en el ple. Va dir que «conrear la llengua no ha de ser una obligació, sinó un dret de tots els ciutadans i ciutadanes de la capital de la Plana». «Hem d’evitar les imposicions i convertir en una satisfacció ésser capaços d’entendre’ns amb el mateix idioma», va afegir.

L’alcalde va indicar que «la realitat de Castelló» demostra que «som capaces de comunicar-nos i entendre’ns i ho vam demostrar cada dia perquè l’ús de la nostra llengua, ací, en la nostra ciutat, es fa de manera natural i perquè saber valencià, parlar valencià, és un motiu d’orgull».

La presidenta de l’Acadèmia Ascensión Figueres, va assenyalar que el valencià «es troba en una situació molt bona, doncs ja hi ha una generació que sap llegir-lo i escriure’l, i se li ha donat la dignitat que mereix», encara que va apuntar que «encara queda molt camí per caminar, i en això estem».

Després del ple, celebrat en la casa Matutano, on es van signar les normes, la comitiva es va traslladar a l’acte d’inauguració de la plaça de les Normes de Castelló.

Cap a futbol

L’avl va fent les seues coses. Ara trau un vocabulari de futbol. El més sorprenent de la notícia de Ferran Bono (El País, 07.12.2007) és, però, el comentari de l’acadèmic J. L. Doménech:

Per a confeccionar-lo s’ha consultat material divers —«la veritat és que no n’hi ha molt», postil·la Doménech—, el model de Canal 9 i s’ha parlat amb professionals. Es publicarà en uns mesos amb il·lustracions per als xiquets i estudiants.

Al cap de més de trenta anys de futbol en català sentir que un acadèmic diu que no n’hi ha molt de material de treball sembla un poc fora de lloc. El que no hi deu haver al País Valencià és la difusió mínima imprescindible ni una oferta que tinga el gruix i la qualitat desitjables, si tenim en compte que ni tan sols en Canal 9 les transmissions són totalment en valencià. El que no n’hi ha al País Valencià són mitjans que difonguen les solucions conegudes, assentades i en evolució permanent, tot el que les transmissions i cròniques esportives han pogut aportar i que els usuaris hem rebut i assimilat perfectament quan hem tingut ocasió —principalment a través de tv3 i Catalunya Ràdio.

En canvi, una cerca ràpida de materials ens permet trobar els vocabularis del Termcat (1992 i 2006: [en línia]), ara en procés de revisió, o, anterior encara, pel Vocabulari del futbol de J. M. Puyal i A. Badia i Gabarro (1976); també hi ha el llibre de Neus Faura i Pujol Futbol i llenguatge (1998), i el Vocabulari bàsic de futbol [en línia] de l’Ajuntament de Vila-real; a més, el Diccionari de futbol d’Ortega Robert (2003) o fins i tot altres recursos més informals, però que tenen en compte l’anglés, com el Soccer dictionary [en línia], preocupació que —segons la notícia del diari— no ha tingut l’acadèmia, i és una mancança que comença a ser preocupant en les seues tasques (com s’esdevenia en el cas del Vocabulari nàutic [pdf]), a més del mal costum, que espere que hagen corregit, de no indicar la bibliografia d’on beuen.

Una altra qüestió que podríem esbrinar és com ha segut que si, segons Toni Mollà, es van inventar en Canal 9 l’expressió «fer un ciri», la forma en espanyol siga una equivalència directa: «hacer un cirio» (expressió que no hem sabut documentar en esta llengua), per a una idea que, d’altra banda, supose que devien conéixer. O potser és la nostra aportació al món del futbol, al costat del flèquic rescatat i reviscolat per Puyal.

Concurs de tècnic superior en l’AVL: cap de recursos lingüísticotècnics

Puga ser que finalment l’avl haja començat el procés per a donar una certa estabilitat al seu personal. Al cap dels anys i després de diverses protestes de la cdlpv per la situació de precarietat en què es troba el personal interí. Encara que hagen començat pel lloc de lliure designació, esperem que continuen amb la resta de llocs que afecten els tècnics lingüístics i que cal cobrir per concurs.

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

RESOLUCIÓ de 5 d’octubre de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es convoquen, per a la seua provisió pel sistema de lliure designació, tres llocs de treball de naturalesa funcionarial. [2007/12412] (docv núm. 5 620, de 17.10.2007)
– vegeu text

Entre altres, es tracta del lloc d’assessorament lingüístic següent:

Lloc de treball número 6: Cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics.
Naturalesa: Funcionarial.
Sector: Administració especial.
Funcions: Programar, dirigir i supervisar els treballs tècnics encomanats pels òrgans de govern de l’Acadèmia; dirigir i coordinar els tècnics adscrits a la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics.

Requisits: Grau superior de coneixements de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Assessor lingüístic.
Complement de destinació: 30.
Complement específic: E050.
Forma de provisió: lliure designació.

La ciutat de les llengües i dels diners

Els tècnics i tècniques lingüístics ens ocupem de la gestió lingüística de les administracions públiques. Rebem un sou per una tasca que fem tan bé com podem i, moltes vegades, millor del que ens pertocaria, perquè hem de suplir les insuficiències d’una política i d’una planificació lingüístiques dirigides a incomplir els deures lingüístics de l’administració pública i entrebancar l’exercici dels drets lingüístics de la ciutadania.

En canvi, hi ha qui sap traure-li un bon rendiment pecuniari a la qüestió lingüística. Naturalment, dins del mal econòmic i social, encara és una sort que els efectes de la seua actuació siguen només pressupostaris i no tinguen cap relació amb la tasca lingüística real.

La notícia del diari El País (traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

Gimeno només ha fet «contactes» des de 2005 per a la Ciutat de les Llengües

La consellera de Cultura admet que no pot donar una data per a la seua engegada

El País / EP – València – 01.10.2007

La consellera de Cultura, Trinitat Miró, ha afirmat en resposta a la diputada per Compromís Marina Albiol que en quasi tres anys, des que es va presentar el projecte de la Ciutat de les Llengües, s’han fet «contactes» que estan pendents de formalització. El conseller delegat de Castelló Cultural, José Luis Gimeno, va deixar al gener de 2005 l’ajuntament de Castelló amb l’objecte de desenvolupar este nou projecte emblemàtic del PP, que també estava inclòs en el programa electoral del partit per a materialitzar-lo en l’anterior mandat.

La consellera de Cultura, Trinitat Miró, assenyala en la resposta a la diputada Marina Albiol que, amb la finalitat de fer realitat el projecte Ciutat de les Llengües de Castelló, la societat Castelló Cultural, de la qual José Luis Gimeno és conseller delegat, «ha mantingut contactes amb diverses institucions, associacions i professionals de l’àmbit de la llengua i la cultura», i que està «pendent de formalitzar-se alguns d’ells per mitjà de diferents formes de participació en el projecte».

Així mateix, Miró subratlla que «s’ha procedit a la constitució d’una comissió que s’encarrega de la part educativa i de la definició de les necessitats urbanístiques i arquitectòniques d’ús del sòl». No obstant això, subratlla que «el projecte no ha pogut iniciar-se com a tal, ja que no es disposa encara dels terrenys necessaris, que, fins al moment, s’estan utilitzant com zona aeroportuària». Per això, subratlla que no pot donar una data d’inici del projecte, i remarca referent a això que «a partir del moment que es dispose dels esmentats terrenys», és a dir, una vegada estiga en funcionament el futur aeroport de Castelló, «es calcularà el temps necessari per a l’engegada efectiva de la Ciutat de les Llengües de Castelló».

En la seua resposta, Miró subratlla l’evidència que la Ciutat de les Llengües, així com la resta dels projectes a càrrec de la societat Projecte Castelló Cultural, «es gestiona a càrrec dels pressupostos de l’esmentada societat anònima, sense que hi haja un pressupost o plantilla de personal específic i independent ni per al projecte Ciutat de les Llengües ni per a cap altre dels gestionats per l’entitat Projecte Cultural de Castelló».

Poc es sap sobre el contingut d’este projecte. Precisament, la passada setmana, el ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va considerar «necessari» sol·licitar a la direcció de Castelló Cultural «una major concreció sobre l’ús del valencià i sobre el contingut científic del projecte». Esta petició va ser conseqüència del nomenament de l’acadèmica Marisol González per a formar part de la Comissió d’Educació de Castelló Cultural atenent una petició d’esta entitat, que des de fa uns anys tracta d’impulsar la Ciutat de les Llengües.

Un càrrec nebulós

José Luis Gimeno va deixar l’ajuntament per a ocupar el càrrec de conseller delegat de Castelló Cultural i amb l’objectiu concret de desenvolupar el projecte de la Ciutat de les Llengües. Es tractava d’impulsar «un centre internacional d’ensenyament de castellà», segons va anunciar el president de la Generalitat, Francisco Camps, qui va dir que este projecte anava a convertir a Castelló en «la capital internacional del castellà». No obstant això, des de llavors, tant el Consell com l’Ajuntament de Castelló han eludit donar més informació referent a això, remetent al lacònic «no hi ha novetat».

Malgrat això, Gimeno ha estat cobrant tots estos anys per un projecte del qual ningú no en sap res i sense que s’haja concretat la tasca que realitza. Fins i tot al juny de 2006, quan amb motiu de la presentació d’un retaule restaurat es va produir la seua primera aparició pública en qualitat de conseller delegat després d’haver deixat l’ajuntament de Castelló, va evitar donar explicacions als requeriments dels periodistes.

Gimeno ha compatibilitzat este càrrec amb una mercantil relacionada amb la construcció en societat amb un membre del Grup Gimeno, que alhora és concessionari de diversos serveis municipals, fet que ha provocat diverses protestes de l’oposició.

Els lingüistes de l’administració pública

Els companys i companyes lingüistes estan classificats de maneres bastant diverses en les distintes administracions públiques valencianes. Actualment fóra quasi tema per a una tesi recollir totes les classificacions (funcions, sous, condicions de treball, etc.) que es donen en l’administració local [veg. serveis lingüístics].

En canvi, no hauria de ser tan complex conéixer l’estat d’eixos professionals en la Generalitat valenciana, que és el que hem recollit en una fitxa: tmpl.

Les estacions i l’AVL

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) té preocupacions de detall i de prestigi. Potser som líders en extravagància, segons el Tribunal Constitucional, però el camí iniciat per l’avl, contràriament, no és gens extravagant. Ja posats, esperem que siga sistemàtic.

La notícia que ens ha oferit Vilaweb (18.07.2007) és la següent:

L’AVL demana a Ferrocarrils de la Generalitat retolar en valencià el nom de totes les estacions de metro

VALÈNCIA, 18/07/2007 (EUROPA PRESS)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha proposat a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) que es retolen en valencià els noms de totes les estacions de metro. L’ens normatiu ha realitzat esta sol·licitud després d’un informe elaborat per la Secció de Toponímia que conclou que «els noms de les estacions de metro tenen un alt grau de correcció, tot i que en determinats casos cal fer algunes modificacions perquè els rètols siguen tots en valencià».

Els casos «més clars», segons l’AVL, són aquells en què el nom, actualment retolat en castellà, no planteja cap problema d’identificació en la forma valenciana, com és el cas d’Aragón (Aragó), Ayora (Aiora) o Realón (el Realon), han assenyalat fonts de l’entitat en un comunicat.

En un segon grup, l’Acadèmia proposa a FGV que retole amb doble denominació les estacions que actualment estan només en castellà «perquè la forma valenciana no és molt coneguda», segons la companyia de transport. L’objectiu seria vehicular el nom en valencià i poder deixar-lo com a forma única en un futur, han apuntat.

Dins d’este segon bloc hi ha estacions com Alameda (l’Albereda), Fuente del Jarro (Font del Gerro), Serrería (la Serradora) o Marítim-Serrería (el Marítim-la Serradora).

Finalment, l’AVL establix un tercer grup on caldria posar únicament l’article inicial o la preposició corresponent perquè la denominació fora totalment valenciana, i no com fins ara.

Els casos més significatius serien les retolacions de les estacions d’Amistat (l’Amistat), Empalme (l’Empalme), Fira València (Fira de València), Hospital (l’Hospital) i Masies (les Masies), entre d’altres. Totes estes propostes ja han estat tramitades i enviades a la companyia de Ferrocarrils de la Generalitat.

¿Els acadèmics ens volen impulsar?

Diu ara l’AVL que cal un nou impuls per a l’ús del valencià. I s’oferixen a la societat valenciana a participar activament en este procés. Doncs, benvinguda siga la iniciativa. Potser podrien començar per fer que les Corts, que han segut capaces de gestionar un nou carnet d’identificació en català, faça les gestions a fi que el web permeta predeterminar l’idioma amb l’opció del navegador, sense que ens envie per defecte a la pàgina en espanyol (i sense que hajam de passar cada vegada pel Flash inicial i la tria idiomàtica). Vaja, bufar i fer ampolles per a la nova presidenta, si li ho suggerix l’AVL.

Una altra: ¿per què els serveis d’atenció al client del 902 01 22 20 d’Orange —per dir un nom i un número— no ens entenen en català? En tota la sala només el xic que recollia les queixes (opció 5) féu l’esforç d’entendre’ns, i ho aconseguí, tal com ensenya Til Stegmann, que parlant mexicà, el meu valencià fou un joc de cries. La resta de telefonistes, en canvi, van ser incapaces de tindre l’obertura mental suficient i fins i tot una ens va penjar el telèfon. Estic d’acord amb elles: els coneixements idiomàtics es paguen.

Finalment, fins i tot faria un gran impuls si tots els acadèmics reclamaren els rebuts dels seus ajuntaments en valencià. Naturalment, que ho feren públicament, que sempre faria molt més impuls. Pel que sabem, n’hi ha uns quants que viuen a València; pel que sabem, a nosaltres —després d’unes quantes queixes— ens els envien en espanyol a la bústia de casa, però abans que pugam badar boca de nou, ens els envien en català per correu certificat, que hem d’anar a arreplegar a Correus. No és gens ètic, però són aixina en l’ajuntament de València, no volen que ens apoltronem, volen que ens impulsem…

Bé, entre tots ho impulsarem tot. Deixem constància ja de la notícia tal com la publicà Vilaweb (29.06.2007):

L’AVL insta les institucions a aplicar “actuacions urgents” a favor del valencià i a impulsar un “pacte cívic”

VALÈNCIA, 29.06.2007 (EUROPA PRESS)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat en la seua sessió plenària de hui una declaració institucional en què, entre d’altres qüestions, insta “els poders públics que tinguen com un dels seus objectius primordials fomentar l’ús i l’ensenyament del valencià en tots els àmbits per a garantir-ne l’oficialitat efectiva” per a la qual cosa destaca la “necessitat d’aplicar actuacions urgents”. Alhora, l’ens normatiu considera que la Generalitat “hauria de propiciar un ampli pacte cívic per al foment del valencià”.

El document, que està dirigit a les Corts, al Consell, a les diputacions provincials i als ajuntaments de la Comunitat Valenciana i que es remetrà a tots ells, porta el lema de “Cal un nou impuls per a fomentar l’ús del valencià”. En el text, l’AVL assenyala que amb la constitució de la Generalitat i l’Administració local després dels últims comicis del 27 de maig, s’obri un “nou període legislatiu que comença poc després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, el qual, com a norma institucional bàsica de la Comunitat Valenciana, establix que “La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià” i atorga caràcter estatutari i normatiu a l’AVL”, recorda.

Estes disposicions estatutàries “exigixen ineludiblement que les Corts o el Consell aproven i apliquen noves iniciatives legislatives que reforcen una política lingüística que garantisca l’ús normal del valencià”, assenyala la declaració.

A més, recalca que “totes les administracions públiques hauran de prendre en consideració els dictàmens o informes que, respecte a la situació sociolingüística actual del valencià, han elaborat últimament diferents institucions”.

“Estos informes -prosseguixen els acadèmics- destaquen la pèrdua de vitalitat del valencià i plantegen la necessitat d’aplicar actuacions urgents”. En este sentit, “cal assenyalar que encara no s’han aplicat algunes disposicions de la Llei d’ús i Ensenyament del Valencià, el 25 aniversari de la qual es commemorarà el 2008”.

En el mateix sentit, l’AVL considera “que és de gran rellevància política el document “Pacte pel valencià. Acords per a la promoció del valencià”, signat pels grups majoritaris de les Corts Valencianes el 14 de juliol del 2001; també en la Declaració de l’AVL de 23 de juliol del 2003, aprovada a propòsit de les eleccions autonòmiques i municipals del 25 de maig del 2003, on s’indicava que calia fer efectius, urgentment, alguns dels compromisos de l’esmentat pacte i que calia fer-ho “amb el major consens possible durant el nou període de quatre anys que ara comencen les institucions valencianes”. “Ara, quatre anys després, en aprovar esta declaració, no fem sinó reiterar la mateixa manifestació”, apunten.

DRETS LINGÜÍSTICS

Per a l’AVL, la Generalitat “hauria de propiciar que les institucions valencianes i les organitzacions polítiques, sindicals i ciutadanes, formalitzen un ampli pacte cívic pel foment del valencià, encoratjant a la societat valenciana a aprofundir en els drets lingüístics i a renovar el compromís per a promoure l’ús del valencià en tots els àmbits socials”.

Al respecte, és “desitjable que es produïsca una convergència solidària entre les institucions valencianes, les associacions cíviques i els grups implicats en el foment del valencià, a fi de coordinar mesures pragmàtiques i positives en favor del seu ús normal”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua “s’oferix a tota la societat valenciana a participar activament en este procés”, conclou la declaració