L’estil de l’AVL per als mitjans audiovisuals

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ens envia la informació següent:

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua presentarà este dijous, a les 13.00 hores, en la sala d’actes del monestir de Sant Miquel dels Reis, el Llibre d’Estil per als Mitjans Audiovisuals en Valencià, dins de la coŀlecció Manuals. L’acte estarà presidit per la consellera de Cultura, Lola Johnson, i comptarà amb la presència del director general de Radiotelevisió Valenciana, José López Jaraba.

Suposem que a causa de limitacions d’espai, demanen la confirmació de l’assistència (telèfons: 96 387 40 89 / 96 387 40 90). Suposem que sí que deuen haver confirmat que a Lola Johnson i a José López Jaraba que la publicació els resulta d’interés per algun motiu —per qualsevol motiu: gruix, color, pes, fa joc amb les cortines…

Polítiques valencianes contra la capacitació lingüística

El conseller Font de Mora Turón ha iniciat una campanya contra l’aprenentatge de les llengües en l’educació pública valenciana, particularment, contra l’aprenentatge del valencià. És evident que ell no dirà que es proposa això, però els fets sí que indiquen que eixa és la seua proposta, ja que pretén eliminar el model que millor ha funcionat i imposar un model que no té cap aval educatiu.

En parlen Manel Pérez Saldanya, «Una escuela valenciana y multilingüe» (El País, 31.05.2011):

El conseller coneix bé que totes les avaluacions que s’han fet de les competències lingüístiques han mostrat que els alumnes escolaritzats en programes d’ensenyament en valencià tenen una competència en castellà igual o superior a la dels que s’han escolaritzat en castellà i són els únics que aconseguixen dominar d’una manera equilibrada les dos llengües. La teòrica «igualtat» en el repartiment d’hores entre les dues llengües oficials que proposa la conselleria, lluny d’assegurar l’adequat ensenyament de les dos llengües, no millora la competència del castellà i condemna el valencià a una situació clarament deficitària. Perquè les llengües no només s’aprenen a les aules i, donada la realitat sociolingüística, l’única manera d’aconseguir l’equilibri de les dos llengües oficials és corregint a les aules el dèficit del qual partix el valencià.

A més, Neus Caballer («Partidos y asociaciones se unen contra la supresión de la línea en valenciano», El País, 01.06.2011) aporta dades sobre la mala situació actual, que sembla més aviat avalar la pretensió real de la nova proposta del conseller valencià en funcions:

El procés d’unificar les línies de castellà i valencià —que està en marxa i es materialitzarà al setembre, amb les instruccions verbals de la inspecció educativa als instituts amb dos línies—amenaça, a més, amb «reduir grups». «Portarà a l’atur a més professorat i augmentarà les retallades dels programes que tenien», afegix Javier González Zurita, de Fete-ugt. L’stepv, el sindicat majoritari de l’ensenyament no universitari, insistix que «la supressió de les línies en valencià, a més d’augmentar les retallades docents, és l’atac més greu a aquest ensenyament des que el pp va arribar al Govern». «L’Informe sobre la situació del valencià 2011, publicat pel sindicat, ja va denunciar la involució del valencià, i aquest és el pas decisiu».

Finalment, la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua ha hagut de recordar la seua declaració sobre el valencià en el sistema educatiu (01.06.2011):

L’avl recorda el document sobre el valencià en el sistema educatiu aprovat enguany

València, 1 de juny del 2011. El ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va aprovar el dia 28 de gener d’enguany una declaració sobre el valencià en el sistema educatiu, on fixava el seu criteri en relació a la presència de la llengua pròpia en l’escola i centres educatius de la Comunitat Valenciana.

DECLARACIÓ

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix que tots els valencians i valencianes «tenen el dret a rebre l’ensenyament del i en idioma valencià» (article 6.2).

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià preveu que els alumnes de l’ensenyament obligatori «al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà» (art. 19.2).

Entre les funcions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua figura «vetlar per l’ús normal del valencià» (Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, art. 7d).

De l’anàlisi de l’actual situació del valencià en tot el sistema educatiu, des de l’Educació Infantil fins a l’ensenyament universitari, es deduïx que no es garantixen plenament els drets lingüístics i, per tant, el principi d’igualtat lingüística que preveu la llei.

En conseqüència, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua s’adreça al Govern valencià i als rectorats de les universitats valencianes per a soŀlicitar-los que adopten les mesures oportunes per a garantir que no s’hi produïsquen situacions de discriminació real entre els ciutadans valencians per motius lingüístics. Amb esta finalitat, caldria:

a) En les escoles infantils, proveir dels mitjans necessaris, tant de recursos humans com materials, per a preservar el dret dels pares i mares a poder educar els seus fills en valencià.

b) Assegurar l’ensenyament en valencià en tots els centres educatius d’Educació Infantil, Primària i Secundària, i fer compatible la docència en valencià, en castellà i en una llengua estrangera en tots els programes educatius, a fi d’assolir realment el principi de cooficialitat lingüística entre el valencià i el castellà.

c) Garantir en l’ensenyament universitari el dret de tots els alumnes que s’han matriculat en valencià a rebre una docència real i efectiva en valencià. I, en general, la presència del valencià com a llengua cooficial en el currículum i en les activitats de tota la comunitat universitària.

d) Satisfer, no només la demanda d’ensenyament de valencià i en valencià en tot el sistema educatiu, sinó adoptar i incentivar totes aquelles iniciatives que servisquen per a fer real el principi de la igualtat lingüística, tant en l’àmbit estrictament docent com en el comunicatiu a tots els nivells.

e) Dissenyar programes d’educació multilingüe que optimitzen la concurrència de llengües en l’àmbit educatiu valencià i que afavorisquen els valors de respecte i d’enriquiment cultural.

f) Promoure programes d’intercanvi educatiu que permeten la difusió íntegra de la cultura valenciana, tant en la resta d’Espanya com en el conjunt de la Unió Europea, així com l’accés a la nostra cultura per part dels alumnes i estudiants nouvinguts.

g) Recomanar, en especial als responsables de les institucions públiques, que adopten una actitud exemplar quant a l’ús oral i escrit del valencià, «la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana» segons figura en l’Estatut d’Autonomia (art. 6.1).

En eixe sentit, convé conéixer l’experiència gallega i els resultats que ha donat («Carlos Callón: ‘El PP ha fet servir Galícia de banc de proves del model d’involució lingüística’», Vilaweb, 01.06.2011):

—Arran de l’experiència a Galícia, com veieu el cas valencià?
El cas valencià demostra allò que ja dèiem a Galícia, que el PP feia servir la llengua gallega de banc de proves amb la idea d’estendre la involució lingüística i cultural al conjunt de l’estat. Cal tenir en compte que a Galícia es va aprovar malgrat la resistència social i el repudi de tota l’oposició. Aquest decret del terç teòric del gallec, el castellà i l’anglès ha tingut contra tots els sindicats de l’ensenyament; totes les associacions de pares i mares, tret d’una, vinculada al PP; totes les associacions estudiantils i tots els moviments de renovació pedagògica, totes les institucions culturals i el consell escolar de Galícia.

Petit balanç del vicepresident de l’AVL

El vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Manuel Pérez Saldanya, fa un petit balanç (Levante, 07.05.2011) del que ha estat la política lingüística de la Generalitat Valenciana durant esta legislatura. Seria interessant que la institució desplegara un poc més el que en este article es deixa esbossat. Per exemple:

S’ha rebaixat el clima de confrontació política centrada en les «essències» de la llengua, i això és un símptoma positiu, però no s’ha avançat en els debats i l’aplicació de les polítiques lingüístiques necessàries per a assegurar el futur i la vitalitat del valencià. És difícil d’entendre que les mateixes Corts que van crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no hagen reunit ni una sola vegada la comissió encarregada de vetlar per les iniciatives recollides en el Pacte pel Valencià.

Sobre este punt relatiu a les Corts Valencianes, cal esmentar que la comissió de política lingüística s’ha reunit cinc vegades durant esta legislatura, tal com es pot vore en el web de la institució. En canvi, la valoració d’eixes reunions sí que és una qüestió que mereixeria una anàlisi acadèmica.

Finalment, el vicepresident reitera la paradoxa de tindre un «objectiu inajornable» que és ajornat des de fa…:

Un objectiu inajornable que haurà d’assumir el nou govern és convertir el valencià en la llengua d’ús habitual de l’acció de govern i de l’Administració, tal com estableix la Llei d’ús i ensenyament del valencià.

Beques del Pla d’Estudis del Valencià Actual per al 2011

S’ha obert el termini per a la concessió de beques dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual:

Orde 9/2011, de 28 de febrer, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual. (docv núm. 6.481 de 16.03.2011)

[…]

Segon
La dotació econòmica de les beques se sufragarà a càrrec de l’aplicació pressupostària 09.02.04.422.50.4, línia «Ajudes a la investigació lingüística sobre el valencià», codi T2151000, dels pressupostos per a la Generalitat per a l’any 2011. L’import global màxim destinat a estes ajudes és de 32.000 euros.

[…]

Tercera. Termini de presentació de soŀlicituds
El termini de presentació de les soŀlicituds i de la documentació serà de 15 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la publicació de la convocatòria en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Si el termini acaba en dia inhàbil, s’entendrà prorrogat fins al primer dia hàbil següent.

[…]

Documentació administrativa

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ens envia la informació següent:

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua acaba de publicar un Manual de documentació administrativa que, a més de diversos models de documents administratius d’ús freqüent, incorpora moltes altres referències lingüístiques complementàries (com ara l’ús de les majúscules, les abreviacions, els signes de puntuació, els tipus de lletra, els criteris de traducció, etc.). Esperant que siga del seu interés, si vol pot descarregar-se’l fent clic ací.

Atentament,

Ascensió Figueres Górriz
Presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Ajudes i beques de l’AVL

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) ha publicat les convocatòries d’ajudes i beques següents:

  • Resolució de 22 de novembre del 2010, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 19 de novembre del 2010, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes per a la promoció dels escriptors en valencià. [pdf]
  • Resolució de 22 de novembre del 2010, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 19 de novembre del 2010, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen beques per a la realització de pràctiques de formació en Informàtica, en Lexicografia i Terminologia, en Onomàstica i en Edició i Digitalització de Texts. [pdf]
  • Resolució de 22 de novembre del 2010, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 19 de novembre del 2010, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes a la difusió i promoció del valencià en els centres valencians a l’exterior. [pdf]
  • Resolució de 22 de novembre del 2010, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 19 de novembre del 2010, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes al foment de l’ús del valencià en les emissores locals de ràdio i en les publicacions escrites de caràcter local o comarcal, o de temàtica especialitzada. [pdf]

La funció pública valenciana sense capacitació

S’ha aprovat ja la nova llei de la funció pública valenciana. La vespra de l’aprovació, el vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), Manuel Pérez Saldanya, feia unes consideracions sobre la «competència lingüística» que haurien de tindre els funcionaris públics (El País, «Por una administración más valenciana», 29.06.2010). Vist com ha anat la cosa, podem concloure amb el paràgraf següent:

Si la llei valenciana continua sent l’excepció i l’única que no dóna cabuda a la competència lingüística, serà lícit entendre que la Generalitat no creu en el valencià més que per a usos folklòrics i menysprea l’esforç de tants valencians, joves i menys joves, per aprendre la nostra llengua i viure en valencià.

Res que no sabérem. La qüestió serà aconseguir-ho a pesar d’eixe menyspreu. Com fins ara, i a pesar del que puga opinar la presidenta de l’avl, Ascensió Figueres, quant a la «capacitació lingüística» esmentada per Pérez Saldanya.

La comissió de seguiment del protocol de l’administració local

Infomigjorn ens ha fet arribar una notícia que no deixa de tindre interés de llegir encara que semble a deshora, després de les declaracions de la presidenta de l’AVL sobre el requisit lingüístic valencià en l’ensenyament universitari. Es tracta de la notícia següent apareguda en Pàgina 26 (16.06.2010):

Figueres presideix la constitució de la comissió institucional de promoció del valencià

El passat 23 de novembre es va signar al monestir de Sant Miquel dels Reis el protocol de coŀlaboració entre la Generalitat i més de cinquanta ajuntaments i mancomunitats per fomentar la relació entre les institucions que treballen per normalitzar el valencià. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua es va comprometre a proposar un pla d’actuacions concretes i convocar ajudes econòmiques dirigides a les oficines de dinamització lingüística municipal. Des de la Conselleria d’Educació, Alejandro Font de Mora es va comprometre a crear més oficines en els municipis de més de 5.000 habitants. Aquest dimecres la presidenta de l’ens normatiu ha participat en la constitució de la comissió de seguiment de l’acord signat el novembre passat. En l’acte també han participat Concepción Gómez, número dos de la Conselleria d’Educació; Vicent Satorres, cap de l’Àrea de Política Lingüística i Cèsar Mateu, Nathalie Torres i Agnés Talaya com a representants dels tècnics dels ajuntaments. Honorat Ros, membre de l’AVL, completa la comissió.

En aquesta primera reunió s’ha analitzat els objectius que apareixen en el protocol, entre els quals s’ha d’esmentar la consolidació i l’impuls de les estructures que promouen el valencià en l’administració. A través de projectes, estudis i activitats es pretén promoure el coneixement i l’ús del valencià des les oficines de promoció lingüística. El protocol també planteja estratègies a l’hora de fomentar l’ús social, el desenvolupaments d’estudis sobre la situació de la llengua i la difusió de la normativa de l’Acadèmia.

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), entitat que no ha estat informada ni convidada a participar en eixe procés, a pesar que és una associació que agrupa tècnics lingüístics de totes les administracions públiques valencianes i que es tracta d’un àmbit d’actuació central per als seues objectius, desitja que el procés aconseguixca impulsar això que s’assenyala en la notícia.

Amb tot, esperem que el funcionament de la comissió es fonamente en la informació i la coŀlaboració amb totes les entitats que treballen en eixe mateix àmbit, contràriament al que, almenys des de la cdlpv, hem conegut fins ara. L’experiència que tenim, per sort, és que la manca de difusió de la informació, l’excés de parcel·lació sectorial i la restricció en la participació professional són alguns dels problemes que, encara que són recurrents, es poden corregir i evitar.

Ascensió Figueres, la incompetència i el demèrit

Fa uns dies mos sorprenia la presidenta de l’AVL quan declarava que el valencià no havia de ser més que un mèrit per a ser professor d’universitat. El company Francesc Esteve ha tret més conclusions sobre la qüestió en El Punt:

L’AVL reivindica la incompetència?

24.06.10 – Francesc Esteve

Per increïble que puga semblar, la presidenta d’una entitat que s’anomena acadèmia, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), reivindica la incompetència lingüística en la mateixa llengua que té l’obligació estatutària de promoure. En la presentació del documentadíssim Informe sobre els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes dirigit per Artur Aparici i Rafael Castelló, que avalua el coneixement, l’ús i les actituds lingüístiques dels universitaris valencians, la presidenta de l’AVL, Ascensió Figueres, manifestava que si les universitats demanen als professors la competència també en valencià —en castellà sí que s’exigeix— «potser estaríem lligant-nos de peus i mans i podríem penedir-nos-en en un moment donat». I ella, sense aportar mai cap xifra ni cap argument, proposava que el domini de la llengua oficial i pròpia no fos una exigència —al contrari del castellà— sinó només «un mèrit».

[…]

Podem recordar ara també una entrevista de l’any 2003 que té relació amb esta qüestió en la qual Ascensió Figueres responia:

— Quina posició ha pres l’AVL davant del requisit lingüístic?

— Hi hagué set acadèmics que varen demanar que es tractara el tema en el Ple, i es va incloure en l’orde del dia, però el document que es va elaborar intentant aproximar posicions no va tindre la majoria absoluta perquè anara avant; per tant, l’avl no es va pronunciar sobre este tema. Este ha sigut l’únic punt en què no hi ha hagut consens des de la creació de l’Acadèmia.

És a dir, que n’hi han més encara dins de l’avl que no tenen res a dir contra el requisit castellà, però, en canvi, tenen problemes amb el requisit valencià. Una cosa com si el ministre d’hisenda no recomanara que la declaració de la renda fóra voluntària… Ai, que això es veu que ho deuen haver sentit uns quants que també puŀlulen per la Generalitat valenciana.