Primeres valoracions sobre el Diccionari normatiu valencià de l’AVL

El nou Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ja es pot consultar en línia. A banda de les polèmiques (polítiques) més o menys estrambòtiques, ja disposem de crítiques que comenten el contingut de l’obra. Per exemple, pel cantó negatiu, l’article «Dialectalitzant, incoherent, multiplicador de variants… i sovint sense criteri» de Francesc Esteve i Gómez (Vilaweb, 07.02.2014), que comença aixina:

Amb la poca perspectiva que dóna la consulta d’un sol dia —es va fer públic dimecres—, el Diccionari normatiu valencià confirma els pitjors defectes que mostrava l’obra precedent de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. És militantment dialectalitzador, multiplica les variants i molt sovint no és capaç de mantenir ni un mínim criteri de coherència: cada cas té unes raons que contradiuen les que s’apliquen en uns altres exemples.

Per contra, Felip Gumbau Morera ha tirant ja la seua pedreta un poc més endins i dóna una visió totalment diferent de l’obra. Reproduïm a continuació l’article complet (amb permís de l’autor):

Les aportacions del Diccionari normatiu valencià

 

Felip Gumbau Morera

Professor de Secundària

Benicarló

1. Introducció

Moltes han sigut les reaccions que ha generat la publicació recent del Diccionari normatiu valencià (DNV), la major part d’elles, de caràcter polític i sentimental, obsessionades per la definició de valencià, i algunes altres, de caràcter filològic, interessades en destacar-ne els aspectes negatius. Però ja va sent hora, ara que ja han passat uns dies de la publicació i s’ha escampat la polseguera mediàtica que havia alçat, que parlem del Diccionari normatiu valencià amb la justícia que es mereix, ni desprestigiant-lo ni glorificant-lo, sinó aportant dades i arguments necessaris. Només amb eixe criteri i amb la sensatesa que caracteritza el sector compromés de la societat valenciana, podrem valorar els molts encerts que té el diccionari, com tractaré de mostrar, però també algun defecte, que també en té.

Per a entendre per què era necessari que els valencians disposàrem d’un diccionari normatiu (i també d’una acadèmia), hem de ser conscients d’un fet social que és evident, encara que alguns sectors encara no ho accepten, i és que vivim –ens agrade o no– en una comunitat lingüística que té dos (inclús tres) sensibilitats identitàries: la valenciana i la catalana (i encara la balear). És per això que hem adoptat una normativa composta de modalitats. Encara que l’existència en una llengua de modalitats diferents no és la situació més idònia, ens adonem que en moltes llengües, fins i tot en les més importants demogràficament i socialment (com l’anglés i el castellà), la distribució d’una llengua en modalitats no només és un fet comú i assumit amb naturalitat pels parlants, sinó que és una resposta inevitable a la realitat social de la seua comunitat lingüística. I és que l’existència de més d’una modalitat normativa en una llengua és una alternativa a la unificació de criteris normatius quan hi han causes socials que la impedixen.

D’acord amb això, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha seguit fins ara dos criteris: el reconeixement de totes les formes de la llengua comuna i, alhora, la preferència per les peculiaritats autòctones. Eixa concepció, precisament, la va formular Pompeu Fabra mateix, que encomanava als valencians una obra de depuració i redreçament de la varietat pròpia en una de les converses filològiques i que cita Manel Sanchis Guarner a l’inici de la seua Gramàtica Valenciana:

«Nosaltres, catalans, no desitjaríem altra cosa sinó que emprenguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’acostar-vos al nostre català; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i, enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors medievals».

 

2. Dades

Una de les actuacions normals que seguix el DNV és donar preferència a les solucions lingüístiques genuïnes per mitjà del criteri de simetria amb el DIEC i seguint el principi de composicionalitat i reciprocitat. Així, si en el DIEC espill remet a la forma preferent mirall, idènticament, en el DNV mirall remet a la forma preferent espill. Això afecta a un grapat de diferències de preferència simètriques; heus ací les que afecten a les paraules que comencen per la lletra a, que són exactament vint-i-cinc.

1. Diferències de preferència (DNV / DIEC)

Vocalisme: amarar / amerar, arrancar / arrencar.

Consonantisme: alfàbega / alfàbrega, algoritme / algorisme, ametla / ametlla, aniquilar / anihilar.

Morfologia: abastir / abastar.

Formació de paraules: aborronar / esborronar, abreviar / abreujar, agilitzar / agilitar, amortidor / esmorteïdor, amuntonar / amuntegar, arrapar / esgarrapar, arruixar / ruixar, atresorar / tresorejar, autentificar / autenticar.

Lèxic: acatxar / acotxar, agranar / escombrar, alacrà / escorpí, aladre / arada, aladroc / seitó, almesc / mesc, amprar / manllevar, arena / sorra, au / ocell.

Però les crítiques filològiques que ha rebut el DNV es deuen al fet que ha incorporat no poques entrades i accepcions exclusives que no apareixen en el DIEC. Efectivament, el diccionari valencià incorre ací en una inquietant «anomalia» que vulnera el criteri de simetria i el principi de composicionalitat i reciprocitat. Ara bé, encara que eixa actuació no és desitjable, una part important d’eixes solucions exclusives no són directament atribuïbles al DNV, com vorem. D’eixes entrades o accepcions exclusives, una part són secundàries; de les que comencem per la lletra a, n’hi han vint-i-una.

2. Entrades exclusives i secundàries del DNV

Lèxic comú: abanderat (banderer), abraç (abraçada), acreiximent (acreixement), afondar (afonar), agravi (greuge), agraviar (agreujar), agrura (agror), alborç (arboç), altària (alçària), apretar (estretir), arraïl (arrel), arrastrar (arrossegar), artiste (artista), atapir (atapeir), avear (avesar), avort (avortament).

Lèxic informal: acaminar (caminar), aixina (així), almorzar (esmorzar), assumpt (assumpte).

Lèxic antic: ab (amb).

Es critica del DNV que eixes entrades són innecessàries perquè multipliquen les variants de paraules que s’havien consolidat amb una forma comuna. Però resulta que eixes paraules tenen una llarga tradició (Ramon Llull escrivia creximent i Isabel de Villena, acaminar), són ben vives en la llengua actual (almorzar i abraç) i, en alguns casos, són d’ús general (apretar i avort), no debades apareixen reflectides totes (excepte assumpt) en el malaguanyat Diccionari català-valencià-balear (DCVB), tatxat sovint de «dialectal» en el sentit pejoratiu del terme. La incorporació d’eixes paraules, així, no només és necessària, sinó que, a més, té un doble benefici: d’una banda, dóna confiança als usuaris perquè veuen recollides en el diccionari paraules genuïnes i vives i, de l’altra, els orienta per a que sàpiguen quina és la paraula normativa que han de fer servir. Els recels a esta actuació del DNV, per tant, no són del tot fundats, i no són tampoc justos, ja que veiem que el DIEC actua de la mateixa manera amb paraules orientals que el DNV sí que arreplega, encara que serien igualment «innecessàries», com ara cargol (caragol) o cartró (cartó), entre altres.

Per un altre costat, una altra part de les entrades o accepcions que el DNV incorpora exclusivament tenen el caràcter de preferents. Així, el diccionari valencià, a més d’incorporar unilateralment variants o formes noves que no apareixen en el DIEC, els dóna preferència, de manera que, aquí sí, es crea una multiplicitat asimètrica de solucions lingüístiques entre els dos diccionaris; per exemple, en el DIEC apareix estómac, mentre que en el DNV la paraula estómac és secundària i remet a una forma nova que el DIEC no contempla: estómec. De les que comencen per la lletra a, n’hi han una quinzena (sense comptar l’accentuació de la e).

3. Entrades o accepcions exclusives i preferents del DNV

Vocalisme: albergina / albergínia, argilaga / argelaga, arredonir / arrodonir, arropir-se / arrupir-se, arrunsar / arronsar, arxipèleg / arxipèlag, atoŀló / atol, aturrullar / atorrollar.

Accentuació: alé / alè, anglés / anglès…

Formació de paraules: aconhortar / conhortar, adarga / darga, albarzer / esbarzer, altet / altell, anou / nou, autentificació / autenticació.

Lèxic: acarnissat / aferrissat, atifell / atuell.

Esta actuació no està exempta de polèmica. Es critica d’esta actuació que el diccionari valencià es guia només per la consigna de buscar i augmentar diferències amb el català. Però la veritat és que, excepte arxipèleg i atoŀló, eixes variants són recollides novament en el DCVB; el que fa el DNV és, simplement, donar-los caràcter oficial i prioritzar les formes generals valencianes (o, dit d’una altra manera, agranar cap a casa). Evidentment, aquesta no és la manera més sensata d’actuar i palesa una falta d’entesa entre els dos diccionaris i les dos institucions. Encara que més avant formularem una alternativa a esta problemàtica, potser una manera de desencallar una tal situació seria que el DIEC fóra més sensible a la incorporació de variants, més d’acord amb la diversitat de la llengua, i els dos diccionaris optaren per un recurs que tant un com l’altre exploten poc, i són les entrades compostes, tal com practica el DCVB: per exemple, argelaga o argilaga i adarga o darga. Tot és qüestió de voluntat i de seguir un mateix criteri.

Encara és més evident la necessitat de coordinació entre els dos diccionaris si ens adonem que el DIEC també incorpora un seguit de solucions lingüístiques exclusives, les quals no apareixen en el DNV i són secundàries. El fet que les entrades o accepcions exclusives del DIEC siguen mínimes no es deu tant a un mèrit del diccionari català, sinó que és més un mèrit del diccionari valencià, molt més receptiu a les diverses variants de la llengua. Esta actuació del DNV, la d’incorporar totes les solucions del DIEC, és una manera indirecta d’afirmar la unitat de la llengua molt més important que la mateixa definició del terme valencià.

4. Entrades o accepcions exclusives i secundàries del DIEC

àedre (-aedre), colistre (calostre), imbecil (imbècil), motllo (motlle).

L’expressió màxima de la descoordinació entre el DNV i el DIEC es dóna en catorze entrades o accepcions que anomenem dissimilades, ja que un mateix concepte és expressat d’una manera en el diccionari valencià i d’una altra manera en el diccionari català. Cap d’elles comença per la lletra a, però són dignes de comentar per adonar-nos que la necessitat d’entesa entre les dos institucions normativitzadores és vital.

5. Entrades o accepcions dissimilades

Ortogràfiques: malhumor / mal humor, quetxup / quètxup, rata penada / ratapenada, tòs / tos.

Morfològiques: bastant / bastant -a, coent -a / coent, lluent -a / lluent, pudent -a / pudent, revolut -uda / revolut -a.

Lèxiques: arrop i talladetes / arrop, atovó / tovot, peple / pèplum, posagots / rodal, xoriç / xoriço.

Sintàctiques: batre l’ala / batre d’ales.

Finalment, una altra de les novetats que trobem en el Diccionari normatiu valencià és que incorpora bona cosa d’entrades o accepcions exclusives que no apareixen en el DIEC i que fan referència a neologismes (com baguet o pàdel) o a lèxic genuí (escarbar o bragues). Este fet és, de bon tros, el més positiu del diccionari, ja que no entra en contradicció amb el DIEC, sinó que amplia i enriquix el vocabulari normatiu. I és que manta vegada els professionals de la llengua han denunciat l’actitud poc oberta del DIEC respecte a la incorporació de paraules noves i de termes de tots els dialectes.

Pel que fa al tractament dels dialectes, l’any 2007, quan l’Institut d’Estudis Catalans va publicar la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC), el diccionari català va perdre una oportunitat immillorable per a donar resposta a les necessitats de la societat valenciana i, incomprensiblement, va deixar d’incorporar paraules tan poc susceptibles de polèmica com alboraier, blaver, bragues, detindre, escarbar, mentira o muixeranga, entre altres. Potser eixa actuació tan poc integradora del DIEC és la que justifica l’existència del Diccionari normatiu valencià i li dóna encara més sentit. Sent que la identificació de la societat amb la normativa és essencial per al manteniment de la llengua, els valencians no podem permetre’ns el luxe de deixar paraules vives i constrastadament genuïnes fora de la normativa, sinó que han de tindre cabuda indiscutiblement en el diccionari normatiu. Heus ací el lèxic genuí que hem trobat en les paraules començades per a.

6. Entrades o accepcions exclusives del DNV (lèxic genuí)

Lèxic comú: acatxonar (acatxorrar), acoconar, afaram, ahí, aïna, aixa (interj.), animalot, ansiar, apocat, apreci, apremiar, armatost, arredossar, atalbar, atibacar, atovó, atracar (‘acostar’), atrotinat (‘tribulí’), aüssar.

Lèxic informal: acollonador, acollonant, aixana, apoquinar.

Locucions i frases fetes: en l’actualitat, alma mater, tindre algú en un altar, ser de l’ametla amarga, anar a més, per anticipat, d’arrapa-i-fuig, arrugar-se el melic, etc.

Gentilicis: adorer, agoster, agullentí, aielí, etc.

D’altra banda, moltes de les incorporacions que fa el diccionari valencià, com ara baguet, flexo, leotards, pàdel, quiniela o voràgine, donen per fi resposta a una demanda llargament desatesa i omplin un buit que manta vegada els professionals de la llengua han criticat del DIEC, que ha sigut massa refractari a la incorporació de conceptes i termes nous d’ús general. Moltes d’eixes paraules ja apareixien en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC); d’altres, com ara abrillantador, adossat o àrea (d’un camp d’esports), són incorporades valentament pel DNV, atés que es corresponen al vocabulari de la gran majoria dels usuaris de la llengua. El diccionari valencià, per tant, atén per fi la petició que feia l’any 1998 Lluís López del Castillo en el seu Diccionari complementari del català normatiu, que conté, tal com diu l’autor, «un repertori útil i imprescindible amb les paraules i les accepcions que, malgrat ser usuals i vàlides, encara no figuren en els diccionaris normatius». El criteri del diccionari valencià, per tant, és doblement positiu, per tal com dóna resposta a les necessitats actuals de la societat i aconseguix una major identificació dels usuaris amb el model de llengua, cosa que, de retruc, dóna confiança als parlants.

7. Entrades o accepcions exclusives del DNV (neologismes)

abdominals, abrillantador, acabar (‘posar fi’), acústica, adossat, aikido, airbag, Altíssim, anotar (esport), antidopatge, àrea (esport), ariet (futbol), armari de paret, armariet, art dramàtic, sèptim art, assaig (rugbi), assentada (protesta), assilvestrat, auspiciar, autogol, auxili (interj.), avantmatx, avanttítol, avassallar, aventurisme, avortar (v. tr.).

 

3. conclusió

Al llarg de l’article hem comentat uns quants aspectes del Diccionari normatiu valencià. El primer dels aspectes no aporta gran cosa en relació al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, sinó una simple priorització de les variants valencianes, com encisam (o enciam), nadar (o nedar) i melic (o llombrígol), entre altres. Però el fet d’incorporar tot el cabal lèxic consolidat pel DIEC és tota una declaració de principis, ja que garantix la simetria, la composicionalitat i la reciprocitat entre ambdós diccionaris i, en definitiva, és el millor aŀlegat en favor de la unitat de la llengua.

Ara bé: per l’altre costat, el Diccionari normatiu valencià incorpora bona cosa d’accepcions i entrades exclusives que no apareixen en el DIEC. Eixa actuació és, sens dubte, polèmica i criticable, ja que comporta un trencament dels principis de simetria, composicionalitat i reciprocitat. Tanmateix, si fem una anàlisi d’eixes paraules exclusives que incorpora unilateralment el diccionari valencià, ens adonem que una gran part d’elles no entren en contradicció amb les del DIEC, sinó que, contràriament, amplien i enriquixen el cabal lèxic del diccionari normatiu català i omplin un buit important i, en molts casos, incomprensible, més encara en una llengua que necessita guanyar-se dia a dia la identificació dels parlants amb la normativa. D’eixa manera, l’anomalia metodològica en què incorre el DNV, tot i ser reprovable, és una resposta peremptòria a les necessitats comunicatives del valencians, que sovint s’han vist encorsetats per un diccionari normatiu (el de l’IEC) no prou representatiu. Per posar un exemple, si haguérem de fer cas estrictament al DIEC, la nostrada paraula muixeranga encara ara no seria normativa, i com eixa moltes altres. És per això que les crítiques que rep el Diccionari normatiu valencià per l’adopció de solucions lingüístiques exclusives són, en gran part, injustes, ja que el fet que no apareguen en el DIEC no és demèrit seu, ans al contrari. Ens atrevim a afirmar, de fet, que tres de cada quatre entrades o accepcions exclusives, aproximadament, constituïxen les grans aportacions que fa el diccionari valencià, que resumim en cinc punts.

a) Atén les necessitats de la societat actual amb la incorporació de moltes paraules de nova creació, contemplades majoritàriament en el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i llargament reivindicades, com bolo, ceŀlo, dòberman, opa, quiròfan o xilena, entre altres.

b) Recull uns quants préstecs d’ús general que no apareixen en el DIEC, com mojito (castellà), catering (anglés), partenaire (francés), cello (italià) i jacuzzi (japonés), entre altres.

c) Dóna resposta a la demanda de la societat

valenciana de reconéixer oficialment paraules i expressions genuïnes contemplades en el Diccionari català-valencià-balear, i que d’una altra manera no apareixerien en cap diccionari normatiu, com apreci, batistot, clòtxina, comboi, despedir, de repent, rosquilleta, trompellot o tufar-se, entre altres.

d) Incorpora, amb la respectiva marca [coŀloq.], paraules vives del llenguatge coŀloquial que són generals de tota la llengua i que afavorixen una major expressivitat i una major identificació dels usuaris amb el diccionari, com ara acollonant, apoquinar, bovo, carinyo, emparrat, espitós, mono, trage o tonto, entre altres.

e) Arreplega una gran riquesa d’expressions vives que, altrament, no apareixerien en cap diccionari normatiu: locucions (com a rastrons o en porreta), frases fetes (com fer cosa o no dir ni xufa) i refranys (com qui de Déu fuig, debades corre, o el popular estira més un pèl de figa que una maroma de barco).

De les entrades i accepcions exclusives del DNV, n’hi ha un percentatge no molt elevat però important que, malgrat ser paraules genuïnes i rebre el caràcter de preferents, entren en competència directa amb les solucions del DIEC. Això passa, per exemple, en doblets com febra / febre, galleta / galeta o monyica / canell, en què el diccionari valencià prioritza variants (febra, galleta i monyica) que el diccionari català no recull. Es produïx, per tant, un conflicte d’interessos indesitjable. Per un costat, el diccionari valencià, amb la legítima voluntat de «prioritzar i recuperar solucions lingüístiques genuïnes», sanciona amb el rang de normatives variants que no formaven part de la llengua comuna, però que el DCVB contemplava contrastadament; per l’altre costat, el diccionari català es manté impassiu davant de les aspiracions normatives del diccionari valencià i no conté les noves variants que recupera i prioritza. Lluny de llançar-se retrets per l’atreviment d’un diccionari o per la impassivitat de l’altre, aquest conflicte d’interessos necessita una solució assenyada basada en el debat i en el reconeixement mutu. Com apuntàvem més amunt, una manera de desencallar la situació seria que el DIEC fóra més sensible a la incorporació de les variants (i també dels molts encerts) que proposa el DNV, de manera que s’aconseguiria restablir els principis de simetria, composicionalitat i reciprocitat. Per l’altra banda, el DNV, a més de renunciar a variants poc productives i contrastades com arxipèleg o xupló (xumet), hauria de fer un pas arrere i arribar a un acord (entre molts altres) amb el DIEC per tal de practicar un recurs inteŀligent com el d’oferir entrades compostes, de l’estil de «mentida o mentira», o «orde o ordre».

Un capítol a part mereixen les entrades dissimilades, com ara quetxup / quètxup, que no trauen trellat i demostren la importància que té que els diccionaris estiguen estrictament coordinats. Podem sumar ací una divergència gràfica (i fònica) absurda, al nostre parer, que incorpora el Diccionari normatiu valencià, que és la variant bacallar, que és preferida a la ja consolidada bacallà. Tenim el ple convenciment que estos pocs «errors de sistema», que no beneficien gens a la llengua comuna –ans al contrari, fan sentir una mica de vergonya– seran resolts pròximament per les dos institucions normatives, de les quals s’espera, no cal dir-ho, que estiguen a l’altura de les circumstàncies.

Per a acabar l’article, vull referir-me a l’alternativa que vaig proposar en l’article «Una diòcesi amb dos modalitats. Entre la normalitat i l’anomalia», publicat en el llibre Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa (Onada Edicions, 2013). Allí plantejava la necessitat que les dos entitats normatives arribaren a un acord valent i transcendent en relació a les entrades o accepcions que presenten variacions dialectals, i proposava la incorporació en els diccionaris de marques de modalitat: or. (oriental), occ. (occidental), val. (valencià) i bal. (balear). Així, per exemple, l’entrada nàixer del DIEC, que remet a néixer, hauria d’anar acompanyada de

les marques val. i occ., mentre que l’entrada néixer del DNV, que remet a nàixer, hauria d’anar acompanyada de les marques or. i bal. Encara més: les entrades preferents haurien d’incloure sempre la informació del geosinònim entre claudàtors.

DIEC

DNV

nàixer (val. i occ.) néixer
néixer [o nàixer (val. i occ.)]1 Venir al món…
néixer (or. i bal.) nàixer
nàixer [o néixer (or. i bal.)]

  1 Vindre al món…


Contat i debatut, amb les dades i els arguments que hem aportat, som en condicions d’afirmar que les crítiques que ha rebut i seguirà rebent el Diccionari normatiu valencià són, en gran part, infundades i immerescudes. Com ja hem vist, el DNV ompli molts buits que té el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans pel que fa al lèxic de nova creació, al lèxic genuí i al lèxic més expressiu, i afavorix la necessària identificació dels valencians amb el model de llengua proposat, cosa que ens autoritza a declarar que les aportacions del Diccionari normatiu valencià són majoritàriament positives. Tot i això, l’adopció de solucions unilaterals per part del diccionari valencià crea conflictes d’interessos amb el diccionari català, i s’haurien de superar en els pròxims anys amb bona voluntat, coordinació i debat entre l’Acadèmia i l’Institut per tal de no augmentar les asimetries que ara hi han entre sengles corpus normativitzadors.

Mediar entre normatives

Podem llegir en el butlletí de la Scaterm l’article de Francesc Esteve «Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus)», que dedica a motivar l’acceptació en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans del verb mediar:

 

Vist tot això, podem concloure que l’ús de mediar és difícilment objectable, fins i tot des del punt de vista lingüístic: primer, perquè tenim totes les categories lèxiques (mediació, mediador, mediat i mediatament) amb un altíssim ús i amb ple reconeixement normatiu i només falta el verb per a completar la sèrie. Segon, perquè no hi ha una alternativa clara per a aquesta casella buida: mitjançar o fer (una) mediació no poden cobrir com a verbs sinó esporàdicament allò que mediació i mediador expressen com a noms. I tercer, perquè els usos generalitzats en bioquímica i biomedicina reclamen una solució viable: mediar, emprat al més sovint en la forma de participi mediat -ada (per + l’agent), té una amplitud inqüestionable i el trobem utilitzat arreu i en obres de rigor científic i lingüístic.

L’article documenta l’ús del verb i acumula documentació diversa que demostren que l’IEC l’haurà d’incloure dins del seu diccionari. Per tal de completar l’article, cal matisar un poc l’afirmació que «la normativa no admet un previsible verb mediar que completaria la sèrie» (la sèrie lèxica que forma amb mediació, mediador -ra, mediat, mediatament). La versió 2.0 del programa Salt aporta a la normativa l’entrada següent:

mediar v. intr. Intercedir, actuar de mediador. Li han demanat que medie entre les dos parts.

Per tant, ja fa temps que el verb mediar, a més d’usual i, pel que sembla, necessari, és normatiu.

L’èxit poc exitós

Amb la calor de l’estiu arriba els butlletí de la Scaterm (núm. 37) per a refrescar un poc la terminologia.

En este número, entre altres qüestions, Marc Font, de l’Observatori de Neologia, pretén impulsar l’èxit de l’adjectiu exitós exitosa:

Tenint en compte l’ús estable i estès de l’adjectiu exitós -osa i la formació correcta i anàloga que segueixen altres adjectius en català, fóra bo que la lexicografia catalana donés entrada a aquest adjectiu.

L’article comença afirmant que «transgredim la normativa si parlem d’un examen exitós». En fi, el diccionari del programa Salt 2.0, avalat com a oficial per l’avl, inclou sense cap restricció l’adjectiu. Per tant, la validació normativa ja havia arribat fa anys. Hauríem de vore quin problema tenen les institucions normatives amb la difusió i l’acceptació de les seues decisions. Sobretot entre elles mateixes.

Un diccionari al servei d’unes ideologies

Les filòlogues Silvia Senz i Montse Alberte han fet una tasca de recerca i d’explicitació del posicionament ideològic en el vessant nacionalista que hi ha darrere de la tasca lexicogràfica de la Real Academia Española. En resum, que la redacció de les definicions de les paraules de la llengua espanyola que recull el diccionari de la institució és una activitat que té molt de politiqueig i de posicionament ideològic no necessàriament democràtic. Tal com assenyala Silvia Senz (El Punt-Avui, 18.02.2013):

La rae ha estat una eina al servei de l’Estat centralitzat i homogeneïtzat, de la purificació de la llengua, però també de substitució lingüística, ja que es pot vetllar pel castellà sense anar contra el català.

Una altra referència imprescindible de les mateixes autores sobre esta i altres qüestions polèmiques de l’activitat de la rae és el llibre El dardo en la academia (2011, editorial Melusina).

Els noms dels mamífers marins

La revista Terminàlia (núm. 5) publica l’article «Els mamífers marins i els seus noms» de Jordi Lleonart Aliberas. Segons el resum:

Al món hi ha al voltant de 120 espècies de mamífers marins pertanyents als grups dels cetacis, sirènids i pinnípedes. N’hi ha que tenen un nom català tradicional perquè són presents a les nostres aigües o perquè són importants en la cultura popular, i per a la resta han estat proposats diversos noms. En aquest treball s’ha intentat recopilar-los, identificar-ne les espècies i comentar alguns casos particulars de confusions o migració. Es presenta la llista completa d’espècies amb els noms catalans detectats, al voltant de 300, i les fonts bibliogràfiques.

Hi podreu tobar, entre altres termes, els següents (els ordenem alfabèticament; noms llatins: noms catalans):

  • Arctocephalus australis: ós marí sud-americà
  • Arctocephalus forsteri: ós marí de Nova Zelanda
  • Arctocephalus galapagoensis: ós marí de les Galápagos
  • Arctocephalus gazella: ós marí antàrtic
  • Arctocephalus phillippi: ós marí de Juan Fernández
  • Arctocephalus pusillus: ós marí afroaustralià
  • Arctocephalus townsendi: ós marí de Guadalupe
  • Arctocephalus tropicalis: ós marí subantàrtic
  • Australophocaena dioptrica: Marsopa d’ulleres, Marsopa d’ullera
  • Balaena mysticetus: balena, balena de Groenlàndia, balena polar, balena franca àrtica
  • Balaenoptera acutorostrata: rorqual d’aleta blanca, rorqual d’aletes blanques, balena d’aleta blanca
  • Balaenoptera bonaerensis:
  • Balaenoptera borealis: rorqual del nord, rorqual de Rudolphi, rorqual de Rudolf, balena del nord, rorqual boreal
  • Balaenoptera edeni: rorqual de Bryde
  • Balaenoptera musculus: rorqual blau, balena blava
  • Balaenoptera omurai:
  • Balaenoptera physalus: rorqual comú
  • Beraudis arnuxii: zifi de quatre dents meridional
  • Beraudis bairdii: zifi de quatre dents septentrional
  • Callorhinus ursinus: ós marí septentrional
  • Caperea marginata: balena franca pigmea, balena franca nana, balena pigmea
  • Cephalorhynchus commersonii: dofí de Commerson
  • Cephalorhynchus eutropia: dofí negre, tonina negra
  • Cephalorhynchus heavisidii: dofí de Heaviside, tonina de Heavside
  • Cephalorhynchus hectori: dofí d’Héctor, tonina d’Hèctor
  • Cystophora cristata: foca de cresta
  • Delphinapterus leucas: beluga, balena blanca, marsuí
  • Delphinus capensis:
  • Delphinus delphis: dofí (o dofí comú), dalfi, delfi, golfí (pl. golfins), galfí (pl. galfins), defí, deufí, ruassa, dufí
  • Dugong dugon: dugong
  • Erignathus barbatus: foca barbuda
  • Eschrichtius robustus: balena grisa
  • Eubalaena australis: balena franca del sud
  • Eubalaena glacialis: balena dels bascos, balena franca comuna, balena franca atlàntica, balena basca, balena dels bascs
  • Eubalaena japonica:
  • Eumetopias jubatus: lleó marí de Steller
  • Globicephala macrorhynchus: cap d’olla tropical, cap d’olla d’aleta curta, cap d’olla negre d’aleta curta, cap d’olla d’aleta curta
  • Globicephala melaena: capdolla, cap d’olla negre, cap d’olla negre d’aleta llarga, cap d’olla d’aleta llarga, cap d’olla comú, vaca
  • Globicephala melas: cap d’olla
  • Grampus griseus: cap d’olla gris, dofí gris
  • Halichoerus grypus: foca grisa
  • Hydrodamalis gigas: vaca de Steller, vaca marina de Steller
  • Hydrurga leptonyx: foca lleopard
  • Hyperoodon ampullatus: cap d’olla de bec boreal, cap d’olla amb bec boreal, cap d’olla gran, cap d’olla boreal, zífid cap d’olla boreal, zifi cap d’olla boreal
  • Hyperoodon planifrons: zífid cap d’olla austral, zifi cap d’olla austral
  • Indopacetus padificus: zifi de Longman
  • Inia geoffrensis: dofí de l’Amazones, ínia, bufeo
  • Kogia breviceps: cap gros pigmeu, catxalot pigmeu
  • Kogia simus: catxalot nan
  • Lagenodelphis hosei: dofí de Fraser
  • Lagenorhynchus acutus: dofí de flancs blancs, dofí de flancs blancs de l’atlàntic
  • Lagenorhynchus albirostris: dofí de bec blanc, dofí de musell blanc, dofí de morro blanc
  • Lagenorhynchus australis: dofí de peale, llampa
  • Lagenorhynchus cruciger: dofí de franja blanca, dofí creuat
  • Lagenorhynchus obliquidens: dofí de flancs blancs del Pacífic, dofí fosc
  • Leptonychotes weddellii: foca de Weddell
  • Lipotes vexillifer: dofí del Iang-tsé, baiji
  • Lissodelphis borealis: dofí septentrional, dofí sense aleta boreal
  • Lissodelphis peronii: dofí meridional, dofí sense aleta austral
  • Lobodon carcinophagus: foca menjacrancs
  • Megaptera novaeangliae: xibarta, iubarta, balena geperuda, balena amb gep, jubarta, rorqual geperut
  • Mesoplodon bidens: balena de bec de Sowerby, zífid de Sowerby, zifi de Sowerby
  • Mesoplodon bowdoini: zífid d’Andrew, zifi d’Andrew
  • Mesoplodon carlhubbsi: zífid d’Hubb, zifi de Hubbs
  • Mesoplodon densirostris: balena amb bec de Blainville, balena de bec de Blainville, balena picuda de Blainville, zífid de Blainville, balena de Blainville, zifi de Blainville
  • Mesoplodon europaeus: zífid de Gervais, zifi de Gervais
  • Mesoplodon ginkgodens: zífid de dents de gingko, zifi de Nishiwaki
  • Mesoplodon grayi: zífid de Gray, zifi de Gray
  • Mesoplodon hectori: zífid d’Héctor, zifi d’Hèctor
  • Mesoplodon layardii: zífid de Layard, zifi de Layard
  • Mesoplodon mirus: balena de bec de True, zífid de True, zifi de True
  • Mesoplodon pacificus: zífid de l’Indopacífic
  • Mesoplodon perrini:
  • Mesoplodon peruvianus:
  • Mesoplodon stejnegeri: zífid de Stejneger, zifi de Stejneger
  • Mesoplodon traversii:
  • Mirounga angustirostris: elefant marí septentrional
  • Mirounga leonina: elefant marí meridional
  • Monachus monachus: vedell marí, vell marí, foca mediterrània, foca monjo del mediterrani, llop marí, bou marí, vaca marina, foca, foca frare, bellmarí, foca caputxina
  • Monachus schauinslandi: foca monjo de Hawaii
  • Monachus tropicalis: foca monjo del Carib
  • Monodon monoceros: narval
  • Neophoca cinerea: lleó marí australià
  • Neophocuena phocaenoides: marsopa sense aleta, marsopa negra
  • Odobenus rosmarus: morsa
  • Ommatophoca rossii: foca de Ross
  • Orcaella brevirostris: cap d’olla d’Irauadi, cap d’olla de Irrawaddy
  • Orcaella heinsohni:
  • Orcinus orca: orca, orga, capdorga, òrgena, orqueda, ballenato
  • Otaria byronia: lleó marí sud-americà
  • Phoca caspica: foca del Caspi
  • Phoca fasciata: foca de bandes
  • Phoca groenlandica: foca de Groenlàndia
  • Phoca hispida: foca jaspiada, foca ocel·lada, foca marbrada
  • Phoca largha: foca tacada
  • Phoca sibirica: foca del Baikal
  • Phoca vitulina: foca comuna
  • Phocarctos hookeri: lleó marí de Nova Zelanda
  • Phocoena phocoena: marsopa (o marsopa comuna), marsopla, marsuí
  • Phocoena sinus: marsopa de Califòrnia, cochito
  • Phocoena spinipinnis: marsopa de burmeister, marsopa espinosa
  • Phocoenoides dalli: marsopa de dall
  • Physeter catodon: capgros
  • Physeter macrocephalus: catxalot, molar (o peix molar), molà (o peix molà), mular (o peix mular), mulà (o peix mulà), mula, fisetera, quexalot, cacalot, marsopla
  • Platanista gangetica: dofí del Ganges
  • Platanista minor: dofí de l’Indo
  • Pontoporia blainvillei: dofí del Plata, dofí del riu de la Plata
  • Pseudorca crassidens: falsa orca, orca falsa, orca pigmea, orca nana
  • Sotalia fluviatilis: dofí d’estuari sud-americà, sotàlia, dofí fluvial, tucuxi
  • Sotalia guianensis:
  • Sousa chinensis: dofí d’estuari indo pacífic, dofí geperut indopacífic
  • Sousa teuszii: dofí d’estuari atlàntic, dofí geperut atlàntic
  • Stenella attenuata: dofí ratllat tropical, dofíclapat de careta
  • Stenella clymene: dofí d’elm
  • Stenella coeruleoalba: dofí ratllat, dofí llistat
  • Stenella frontalis: dofí ratllat de l’atlàntic, dofí embridad [sic], dofí, dofí clapat atlàntic, dofí tacat tropical
  • Stenella longirostris: dofí de musell llarg, dofí de morro llarg
  • Steno bredanensis: dofí de dents rugoses, dofí, dofí rostrat, dofí negre , dofí de morro llarg, dofí de morro estret
  • Tasmacetus shepherdi: zífid becut de Shepherd, zifi de Shepherd
  • Trichechus inunguis: manatí amazònic
  • Trichechus manatus: manatí del Carib
  • Trichechus senegalensis: manatíafricà
  • Tursiops aduncus:
  • Tursiops truncatus: mular (o dofí mular), mulà (o dofí mulà), molar (o dofí molar), molà (o dofí molà), mula, golfí (pl. golfins), galfí (pl. galfins), gran dofí, roassa, roaça, corçana
  • zalophus californianus: lleó marí de califòrnia
  • Ziphius cavirostris: balena de Cuvier, balena amb bec de Cuvier, zífid comú, zífid de Cuvier, zifi comú, zifi de Cuvier

Flaixos sobre traducció, lèxic, legislació i política lingüística

Els últims Flaixos d’Actualitat de la Generalitat de Catalunya contenen, entre altres, les informacions següents:

Nou servei de traducció automàtica amb el suport de la Unió Europea

Un consorci europeu amb el suport de la Unió Europea ha posat en marxa un nou servei de traducció automàtica per a les llengües de la Unió i d’altres. En total hi ha 62 llengües, entre les quals hi ha el català i l’occità. Aquest servei permet la traducció en línia de textos i de pàgines web a partir de diferents sistemes de traducció. Un dels sistemes que hi participa és Apertium, el traductor automàtic desenvolupat per la Universitat d’Alacant.

Accés al traductor:
http://www.iTranslate4.eu

Reial decret llei de mediació

El Govern de l’Estat ha aprovat el Reial decret llei 5/2012, de 5 de març (suplement en llengua catalana núm. 56, de l’endemà), de mediació en afers civils i mercantils. El Reial decret llei conté referències a la tria de la llengua del procediment per les parts (article. 16.1.a) i a l’especificació de la llengua com un dels fets que ha de constar a l’inici del procediment (article 19.1.g).

Es pot consultar a:
http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2012/03/06/pdfs/BOE-A-2012-3152-C.pdf

Proves de traducció i interpretació jurades

Durant el 2012 la Direcció General de Política Lingüística no convocarà les proves de traducció i interpretació jurades, que anualment s’han convocat per mitjà d’una resolució que establia les condicions i els calendaris de tot el procediment. Aquest any es publicarà un nou decret de traducció i interpretació jurades que substituirà l’actual (Decret 119/2000, de 20 de març) i que introduirà canvis en la regulació de l’habilitació professional motivats per diversos factors entre els quals hi ha l’adequació a la nova estructura i configuració dels ensenyaments universitaris d’acord amb els criteris de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Així doncs, aquest any no hi haurà resolució de convocatòria de proves, però sí que es pot sol·licitar l’habilitació mitjançant titulació universitària en matèria de traducció i/o interpretació tal com es regula en l’actual Decret 119/2000.

Actualització del Lèxic de fàrmacs

S’ha actualitzat el diccionari en línia Lèxic de fàrmacs amb la incorporació de noves denominacions de fàrmacs seleccionats pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. El TERMCAT n’ha dut a terme la revisió terminològica. El diccionari conté prop de 3.000 termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac, i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.

Més informació:
http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/260/

Nomenament dels membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya múmero 6101 de 3 d’abril de 2012 ha publicat el nomenament de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. La Xarxa Tècnica de Política Lingüística és l’òrgan que ha de donar suport tècnic a la Direcció General de Política Lingüística i a la Comissió Tècnica de Política Lingüística en cadascun dels departaments de l’Administració de la Generalitat en l’aplicació de la política lingüística del Govern.

Més informació:
– Xarxa Tècnica de Política Lingüística
– Resolució CLT/580/2012, de 12 de març, de nomenament de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística [pdf]

Flaixos sobre traducció i sobre coneixements de català a les Balears

El Els Flaixos d’Actualitat (núm. 85, 22.02.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Base de dades de glossaris per a la traducció

L’empresa Torsimany ofereix de manera oberta i gratuïta una única base de dades on es compilen 19 dels glossaris alliberats pel Termcat. La base de dades està preparada per utilitzar-se en entorns de traducció i correcció (sdl Trados, Wordfast, MemoQ…). Segons els promotors, l’ús d’aquesta base de dades afavoreix un increment notable de productivitat en la localització i la recerca de termes en la pràctica professional de la traducció.

Més informació: http://www.torsimany.cat/glossaris.html

Avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana a les Illes Balears

El Govern Balear ha aprovat el Decret 6/2012, de 3 de febrer (boib núm. 19, del 7), d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, que deroga el decret homònim anterior, 16/2011, de 25 de febrer. El nou Decret no introdueix modificacions en les classes de certificats, però sí algunes en els annexos que els descriuen. S’hi té en compte la desaparició de la Direcció General de Política Lingüística i l’atribució de les seves competències a la Direcció General de Cultura i Joventut. Així mateix, preveu que es pugui encarregar la convocatòria i l’administració de les proves de coneixements de llengua catalana a algun dels ens del sector públic instrumental de l’Administració i, d’altra banda, canvia la composició de la Comissió Tècnica d’Avaluació de Coneixements de Català, en la qual introdueix representants dels quatre consells insulars.

El decret es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2012019/mp5.pdf [pdf]

La RAE privatitza els «beneficis» del castellà

Els hispanoparlants i el ciutadans que financen amb els seus imposts l’existència de la Real Academia Española tenen uns quants motius per a estar rebotats amb la institució, i ho mostren (tret d’Infoling):

Título:Imposiciones públicas, beneficios privados: la RAE contra la utilización de sus recursos en la red

URL: http://addendaetcorrigenda.blogia.com/2011/100501–todo-sobre-mi-rae-.-la-larga-cola-del-asunto-rae-…

Descripción
La RAE —una institución financiada con dinero público— parece combinar con todo descaro su actividad pública, como la reciente imposición a toda la comunidad hispánica de unas nuevas normas ortográficas banales con sus Academias satélites como coartada, con la privatización de sus recursos lingüísticos, bloqueando su utilización mediante las actuaciones coactivas de su estructura empresarial:

– La RAE y su entramado empresarial han obligado a cerrar una página de la web http://elcastellano.org, aduciendo supuestas cuestiones legales. En dicha página, se ofrecía una versión mejorada de los avances de la vigésimo tercera edición del Diccionario académico, comparándolos con la versión actual. Con esta actuación coercitiva, la RAE ha mostrado de nuevo su desprecio por sus usuarios y por el beneficio que la iniciativa de elcastellano.org aportaba a la lingüística hispánica (cf. http://www.elcastellano.org/ns/edicion/2011/septie… y http://jamillan.com/librosybitios/2011/09/planeta-…). Como señala Ricardo Soca, director del portal elcastellano.org:

«[…] es sorprendente que una compañía poderosa como el Grupo Planeta pueda presentarse en nombre de la Real Academia, presionando para impedir la divulgación en la Internet de obras en cuya elaboración han participado las veintidós academias, como es el caso del Diccionario de la lengua española […]” (cf. Compartir enlaces de la RAE “viola los derechos de propiedad intelectual», elEconomista.com, http://ecodiario.eleconomista.es/espana/noticias/3…)

Asimismo, la pagina web en la que se ofrecía una versión mejorada del Diccionario panhispánico de dudas (DPD), desarrollada por Franz Mayrhofer, profesor del Gavilan College de California, también ha tenido que cerrar de forma preventiva ante las amenazas proferidas por la RAE contra elcastellano.org. Como señala Ricardo Soca, en la versión mejorada del DPD, era «posible ver todo el lemario, tal como ocurre con las versiones por pago de los diccionarios digitales de la Academia, algo que la RAE podría haber hecho en su propia versión en línea, sin esa restricción impuesta por razones meramente comerciales, tan impropias de una academia que, por otra parte, ya está generosamente financiada.» (cf. Un DPD en línea más generoso que el de la RAE, http://www.elcastellano.org/ns/edicion/2009/julio/…)

Las críticas contra la RAE que se han ido propagando masivamente por la red han tenido un impacto de tal magnitud que la RAE ha tenido que abandonar su tradicional arrogancia y se ha visto obligada a dar una respuesta:«La RAE está a favor de facilitar los enlaces externos de sus recursos públicos siempre que haya una petición formal que no tenga, por parte de terceros, fines comerciales o lucrativos.»
(cf. http://www.rae.es/rae/gestores/gespub000011.nsf/vo…)

Resulta lamentablemente grotesco contrastar la respuesta de la RAE con las actuaciones reales que está llevando a cabo: las páginas que la RAE ha obligado a cerrar NO tenían en ningún caso fines comerciales o lucrativos, sin embargo, se puede acceder sin problemas a los diccionarios de la RAE desde wordreference.com —una web abiertamente comercial de diccionarios en línea—, como se puede observar p. ej. desde la siguiente consulta: http://www.wordreference.com/definicion/lamentable.

¿Puede una institución que está financiada con dinero público bloquear el acceso a sus recursos online como si fuera una empresa privada? Cuando en España ya no se pueda impedir que las campañas masivas de denuncia contra la RAE trasciendan a los medios de comunicación, que tradicionalmente —ya sean éstos supuestamente de derechas o de izquierdas— han hecho de correa de transmisión de la ideología que sostiene a dicha institución, y/o cuando los países de la América hispanohablante decidan liberarse de una vez de la arrogante tiranía lingüística de la RAE, sólo entonces se pondrá fin a la imposición del atraso y el centralismo lingüístico —convenientemente disfrazado ahora de «panhispanismo» (cf. Subirats (2011), «Gramáticas del desastre» http://infoling.org/docs/Gramaticas_del_desastre-2…)— de una institución científicamente quebrada, financiada mayoritariamente con dinero público, que actúe impunemente como una empresa privada.

Fuentes y más información:– Hashtags para seguir la polémica en Twitter (cf. Addenda & Corrigenda):
#RAEcensura #RAEdominiopublico #defineRAE #RAE

– Compilación organizada temáticamente sobre los cierres de páginas web provocados por la RAE (cf. Addenda & Corrigenda):
http://addendaetcorrigenda.blogia.com/2011/100501-…

– Campañas abiertas en internet:

Remitente: Carlos Subirats
Institución: Universidad Autónoma de Barcelona, España

Traductors i traductores

Els traductors van deixant de ser invisibles (Ara.cat, 20.09.2011):

Un nou diccionari compila per primera vegada tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950

Cada entrada recull dades biogràfiques, presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut

ACN

Un nou diccionari compila, per primera vegada, tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950. Des de Ramon Llull i les Homilies d’Organyà fins als nascuts abans de 1950, tots els traductors han quedat recollits en el primer diccionari exhaustiu d’aquest àmbit, que ha presentat aquest dimarts l’editorial Eumo amb el suport de les universitats UAB, UIB, UJI i UVic. Més de 1.000 entrades i 700 pàgines són el fruit de deu anys de feina de les traductores Montserrat Bacardí, Pilar Godayol i un nodrit coŀlectiu de 84 coŀlaboradors, sis assessors i nou redactors. Cada entrada recull dades biogràfiques del traductor, així com la presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut.

Esperem que que les editorials i els mitjans d’informació recorden que la traducció és creació i és una faena que ens permet llegir els llibres de Stieg Larsson, de Cervantes, d’Italo Calvino, de Darwin o de Plató en català. Els títols de crèdit són el mínim imprescindible (que no sempre es complix).

Revisió del Multicerca

Multicerca, el cercador múltiple per a tècnics lingüístics

Gràcies als comentaris i suggeriments dels usuaris, hem continuat fent petits canvis en el Multicerca. Entre altres:

  • 1.2: cercador general dins d’Eines de Llengua, impulsat per Google.
  • 44: revisió del cercador de la Fundación del Español Urgente (agència Efe – bbva))

El més important de tot en el món dels recursos en xarxa sembla clar que és el manteniment i la revisió constants. Els instruments de cerca van canviant, els recursos apareixen i desapareixen, i el Multicerca ha d’estar atent a eixos canvis si vol continuar sent una eina útil per a la faena diària.

En esta revisió, a més, hem intentat resoldre els problemes generats pel xoc de les dos codificacions principals amb què treballen els cercadors (iso-8859-1 i utf). Així, quan això és útil, hem incorporat la marca de la codificació amb què treballa cada recurs. Eixa marca és un avís i, si convé, un enllaç que permet accedir a la versió corresponent del Multicerca. D’eixa manera, podrem salvar un poc millor els inconvenients d’eixa divergència de codis (accents, lletres modificades i símbols).

Com sempre, esperem les vostres les vostres propostes per a millorar tant el Multicerca com Eines de Llengua.