Dos beques de col·laboració a Sagunt

Tret de Migjorn; informació d'Òscar Pérez Silvestre.

ANUNCI

La Junta de Govern Local, en la sessió del dia 7 de març de 2007, va aprovar les bases que regulen la convocatòria de 2 beques de col·laboració en matèria de normalització lingüística. Les bases es podran recollir als llocs següents:
—Informació i registre de l’Ajuntament de Sagunt, de la Tinència d’Alcaldia de Sagunt-Port i de les oficines municipals de Baladre
— Gabinet de Promoció del Valencià (c/ Castell, 24).

El termini de presentació de sol·licituds s’iniciarà a partir de l’endemà a la publicació d’aquest anunci en un dels diaris valencians de major difusió i finalitzarà als trenta dies naturals. Les instàncies i la documentació requerida per a prendre-hi part han de presentar-se en qualsevol de les oficines d’informació i registre abans esmentades, o bé segons la forma que estableix l’article 38 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Més informació:
Gabinet de Promoció del Valencià
Tel. 96 265 58 58 (ext. 301)

L’economia, la llengua i l’èxode

La normalitat s’imposa i el català esdevé font de riquesa per a vora quinze mil valencians que treballen en l’ensenyament a Catalunya i les Illes Balears. Això posa en evidència diverses hipocresies dels governants valencians. En concret, el que més ens interessa professionalment, els requisits lingüístics i la importància de la indústria lingüística en l’economia valenciana, que es demostren molt importants, a pesar de la desatenció i els impediments a què es veuen sotmesos. Com sabem molt bé, la riquesa lingüística valenciana és un hort que cal cuidar, i ho haurien de fer els valencians.

Tanmateix, el País Valencià exporta catalanoparlants, no per sobreabundància, sinó a causa de la línia política general de descapitalizació cultural i econòmica del País Valencià. A canvi, observem l’enriquiment d’unes figures socials, —una oligarquia— que han decidit esprémer els recursos del territori valencià en benefici particular.

La mala cara de la notícia és, doncs, l’empobriment de l’ensenyament i de la formació dels ciutadans del País Valencià. Com és fàcil pensar, una societat que es dirigix cap al treball en la destrucció del medi ambient i que té com a política única l’enriquiment d’unes minories a partir del consum dels recursos naturals de tots, no és una societat que necessite una mitjana gens alta de persones amb estudis. Els dirigents polítics i els grups empresarials que en trauen profit econòmic no necessiten la cultura ni ciutadans amb estudis, ni ciutadans tan sols; únicament, com dia la cançó d’Ovidi Montllor, «mà d’obra».

Levante-EMV, 04.03.2007

Els baixos sous provoquen la fuga de 15.000 professors a altres autonomies

Els sindicats advertixen que hi haurà dèficit si el sistema educatiu no canvia

Victoria Bueno, Alacant

Sous substancialment més baixos que en altres comunitats autònomes, a més del fet que en alguns casos ixen menys places per a opositar i que el sistema de la borsa de treball és menys atractiu i eficaç a la Comunitat Valenciana, provoquen el continu èxode de docents a altres autonomies fins al punt que només en les veïnes Catalunya i Balears els professionals valencians de l’ensenyament sumen ja més de 15.000, segons les últimes dades de les centrals sindicals consultades.

Damunt, la nostra comunitat s’endú també la palma en el terreny de la inestabilitat laboral. Dels més de 80.000 interins comptabilitzats pel ministeri d’Educació el curs passat, en reunim quasi una tercera part, aproximadament un 27 % del total. Són fins a 20.000 professionals si se suma a tots els que tenen algun temps de servei, i no només les places actuals per cobrir de forma indefinida, situació aquesta que rebaixaria la xifra fins als 11.000 interins i que prefereix manejar oficialment la Conselleria d’Educació. El cas és que la valenciana, entre les comunitats amb més interins, tampoc afavoreix un sistema de borses de treball o d’oposicions tan atractiu com Andalusia o Castella-la Manxa, entre exemples d’altres autonomies a les quals també es dirigeixen els docents valencians per a tractar de traure la plaça. «O s’obrin les borses cada any, es zonifiquen i s’acorda una pujada salarial bloquejada des de fa tres anys que la mateixa conselleria admet, o caldrà posar anuncis en la televisió els anys pròxims perquè vinguen professors a treballar ací» , coincideixen Lluís Sánchez de CC OO, Manuel Serrano de l’STEPV i Francisco Javier González, de Fete-UGT.

Les comissions i l’any del valencià

S’acosta el moment de la presa de possessió dels tècnics i tècniques que van aconseguir plaça en les darreres oposicions de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana.

Abans que s’haja resolt eixa qüestió, però, ja hi ha moviments de peces —és a dir, de funcionaris— de les maneres més opaques, desiguals i contràries al mèrit i la capacitat, però curiosament legals, com són les comissions de servei. Per posar un exemple de l’ús del mecanisme, a les Corts li s’han acabat els dos anys possibles al lloc de metge/metgessa i l’Ajuntament de València ha reclamat el retorn del funcionari que ocupava el lloc en comissió de serveis en l’administració de la cambra legislativa. Amb tot, els dirigents de la cambra es resistixen a acceptar la legalitat i la necessitat i comminen l’ajuntament a validar una nova pròrroga de la comissió de serveis. Ja vorem com queda la cosa.

En canvi, en la Conselleria de Presidència, assumpte que ja vam comentar, potser encara no s’ha firmat legalment, però s’aplica de fet —fets i no paraules—, el cap del Servei de Publicacions ha decidit posar un TMPL de cap de no sabem què encara —una unitat o una secció— i en la carambola i per a cobrir el lloc que aquest ocupava interinament promourà un TMPL del DOCV.

Curiosament, el cap de publicacions pretén fer-ho, si encara no ho ha fet, utilitzant el mateix procediment que menysté la igualtat, el mèrit i la capacitat, atés que ha triat a dit les persones que més bé li cauen —o vés a saber per què— que s’embutxacaran així uns bons calerons més que els seus companys i companyes. Naturalment, esta política ni és nova ni és positiva per a l’administració. Són actuacions que afecten negativament el funcionament dels organismes i la faena del funcionariat públic, i sobretot, evidencien el nivell democràtic dels qui decidixen seguir eixos camins d’arbitrarietat i menyspreu professional.

Cal assenyalar, doncs, que els TMPL poden perdre una ocasió de promoció clara, transparent i justa. En canvi, aconseguiran noves precarietats, incerteses, desigualtats, malhumors, greuges comparatius i comentaris de carrer. I ahí hauríem de voler arribar: després de la consecució de la reclassificació, hem deixat córrer la possibilitat de respondre organitzadament?, ens ha guanyat la mandra després de l’esforç anterior? Potser sí, o potser és un simple descans preelectoral. Ho haurem de vore.

En tot cas, sembla que tindrem un any del valencià per la banda de Castelló de la Plana, que pot ser una iniciativa positiva si té algun efecte concret en la gestió lingüística de l’entitat municipal, més enllà i tot del «desmai» simbòlic. En parla el diari Mediterráneo:

EL 2007 SERÁ EL AÑO DEL USO DEL VALENCIANO

Estudian crear la Fundació Les Normes de Castelló

23/02/2007 J. ANDREU

El Ayuntamiento de Castellón, por acuerdo de los tres grupos municipales, acordó ayer, a propuesta del portavoz adjunto del Bloc, Enric Nomdedéu, “estudiar la posibilidad de crear la Fundació Les Normes de Castelló”, cara a impulsar la normalización del uso del valenciano y a fomentar el estudio y la enseñanza de esta lengua en la capital.

Pero para llegar a este acuerdo, que centró el debate del pleno municipal, se produjo primero la presentación de una moción del Grupo Socialista, que fue sustituida por una conjunta de los grupos Socialista y Popular, a la que posteriormente se presentó una enmienda del Grupo del Bloc. Tras un amplio debate y receso por parte de los portavoces de ambos grupos, junto al alcalde de Castellón, Alberto Fabra, se llegó al acuerdo final, que consta de cinco puntos en su texto.

Año del valenciano

De esta forma, por unanimidad, el Ayuntamiento de Castellón acordó declarar el 2007 como “Año de fomento del uso del valenciano a Castellón”, con motivo de la conmemoración del 75° aniversario de la firma en la capital de La Plana de Les Normes de Castelló, acto que se produjo el 21 de diciembre de 1932 en el caserón de la calle Caballeros, que durante años ha sido sede del Museo Provincial de Castellón.

También se dará soporte a todas las iniciativas que, con motivo de esta conmemoración, se están diseñando, y se promoverán nuevas acciones con los medios de comunicación, entidades deportivas, colectivos festeros y representantes del comercio.

El consistorio se ha comprometido a elaborar una campaña de dinamización lingüística para promover el uso del valenciano.

Árbol simbólico

Para cerrar el acuerdo alcanzado, se plantará en la plaza Les Normes de Castelló, en el barrio Rafalafena, un sauce llorón, como elemento simbólico que hará referencia a esta conmemoración.

A pesar del consenso alcalzado, hubo sus más y sus menos sobre el interés municipal en el uso del valenciano. En opinión el portavoz del ejecutivo, Miguel Ángel Mulet, el Ayuntamiento “da soporte a todas las iniciativas” y su defensa “debe estar rodeada de normalidad”.

En cambio, para el portavoz adjunto del Bloc, el consistorio “debe implicarse más y todos los años” y reclamó la creación de un gabinet de normalizació.

El perfeccionament de la traducció i la correcció

El curs de reciclatge per a tècnics lingüístics denominat «Curs de perfeccionament en la correcció i traducció de textos» i impartit per Joan Ramon Borràs, s’està duent a terme en una aula de l’Acadèmia de Ciències de l’Home XXI, a l’avinguda de Maria Cristina, 1, a València.

La primera sessió ha tractat principalment aspectes relacionats amb la intervenció dels traductors en l’elaboració d’un projecte editorial de llibre de text. El centre d’interés han estat principalment les qüestions relacionades amb la part informàtica de la faena: tipografia i imatges en Word, Quark, Acrobat, etc.; distribució del text en el full de la maqueta i en el full del traductor; ús de traductors i correctors informàtics (WordCorrect, Salt, Ara, Trados, Déja Vu), amb exemples d’avantatges i d’inconvenients d’estos instruments en la tasca editorial, i amb alguna possible proposta de millora per al futur, com ara la possibilitat de mantindre els diccionaris personalitzats d’una versió d’estos programes a les següents.

És evident, doncs, que el curs serà una immersió en la tasca professional de la traducció i correcció des del punt de vista de l’empresa privada. És a dir, per variar, tenim ocasió de comprendre i valorar uns aspectes de la nostra faena que solen quedar fora del camp de visió dels tècnics de les administracions públiques.

Eixa variació de perspectiva ens pot aportar moltes dades interessants i, possiblement, una valoració més exacta d’allò que és important i d’allò que és accessori o simplement innecessari, específicament amb vista a la tasca editorial. Joan Ramon Borràs ens en va donar una bona mostra amb alguns exemples relacionats amb les deficiències del Word, el maneig dels PDF (els avantatges de l’Acrobat 5), o els embolics que ens poden dur els tipus o famílies de lletres.

Naturalment, seria interessant que esta iniciativa de formació contínua específica —com és més habitual en Catalunya— es consolide, s’amplie temàticament i estiga a l’abast dels tècnics lingüístics. És clar, açò pot anar més enllà de les «alegres» trobades amb l’AVL.

Cursos, concursos i un petit dol literari

En el món dels tècnics lingüístics dins de les administracions públiques no hi solen haver molts moviments que airegen l’ambient i la promoció professional, no hi ha massa ocasions per a provar llocs de treball diferents. Per sort, els rumors ben fonamentats de la possibilitat que en la Conselleria de Presidència de la Generalitat valenciana —en el servei que elabora el diari oficial— estiguen pensant a canviar algunes peces de lloc, és a dir, a crear un lloc de cap —d’alguna cosa sense concretar encara— per als tècnics i, en conseqüència, a possibilitar dos concursos, és un rumor que caldrà que seguim tots de prop —sobretot els interessats—, per vore en què és concreta i com es gestiona eixe procediment.

Suposem —i és molt suposar, certament— que voldran fer-ho respectant els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Una altra cosa, ja ho sabem massa, seria impensable i possiblement il·legal. O potser només seria una gestió normal? Ara no sé si estic confós…

D’altra banda, una altra notícia de la setmana és que el curs de reciclatge per a tècnics lingüístics que s’han tret del barret en Política Lingüística, doncs, ha estat un èxit pel que fa a les inscripcions —cosa que es veu que no s’esperaven— i han hagut de fer dos grups i ampliar les dates. El Joan Ramon Borràs, que és el professor del curs, deu estar ben desvanit.

Finalment i malauradament, hem sabut que ha faltat Xelo Carbonell, bibliotecària de Silla i impulsora del premi Samaruc que concedix l’Associació de Bibliotecaris Valencians. Potser ella sí que va entendre el que canta Carla Bruni: «Tout le monde a une seule vie qui passe, mais tout le monde ne s’en souvient pas».

Oposicions a Petrer

El company Cèsar Mateu ens informa d’unes oposicions a Petrer per a «Tècnics mitjans de normalització lingüística». Tot i que la cosa encara està pendent de publicació en el BOE, teniu la informació i podeu fer-ne el seguiment per a la cosa dels terminis en el servei Prop de la Generalitat.

Pel que fa a les bases:

Bases generals: BOP d’Alacant de 21/12/04, núm. 292

Bases específiques: BOP d’Alacant de 29/12/06, núm. 297; Bases específiques que han de regir la convocatòria d’oposició lliure per a cobrir, dins de la plantilla de funcionaris d’este Ajuntament, una plaça de tècnic de Normalització Lingüística (OEP 2004).

Oposició a Castelló de la Plana

Ajuntament de Castelló de la Plana

Convocatòria per a proveir en propietat, mitjançant oposició lliure, una plaça de tècnic lingüístic, vacant en la plantilla de funcionaris d’aquest Ajuntament, enquadrada en el grup A, corresponent a l’escala d’administració especial, subescala tècnica, tècnic superior. (DOGV núm. 5392, de 21.11.2006)

El tinent d’alcalde regidor delegat de Personal, mitjançant Decret de data 31 de juliol de 2006, resolgué convocar, per a proveir en propietat, una plaça de tècnic lingüístic.

Nombre de places: una.

Forma de selecció: oposició lliure.

Bases: regiran les publicades integres en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló número 101, de data 24 d’agost de 2006. [PDF]

Drets d’examen: 30,00 euros (compte denominació: Oposicions i concursos Ajuntament de Castelló de la Plana, entitat Bancaixa, número 2077 0580 42 3105081227).

Ordre d’actuació: l’ordre d’actuació dels opositors començarà per aquell el primer cognom del qual comence per la lletra T, segons el que estableix la Resolució de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques de data 4 d’abril de 2006, i continuarà per ordre alfabètic.

Participants: els qui desitgen participar en les corresponents proves selectives hauran de sol·licitar-ho mitjançant el model general d’instància, dirigida a l’alcalde en la Secretaria d’aquest ajuntament (Registre General), i hauran d’adjuntar resguard justificatiu d’haver-hi pagat els drets d’examen. Si el pagament s’efectua mitjançant gir postal o telegràfic, es consignarà el número de gir.
Per a ser admesos i prendre part en les proves selectives, a més de les seues circumstàncies personals, els sol·licitants hauran de manifestar en les instàncies que reuneixen tots i cadascun dels requisits exigits, referits sempre a la data d’expiració del termini assenyalat per a la presentació d’instàncies.

Termini: el termini de presentació de sol·licituds serà de 20 dies naturals comptadors a partir de l’endemà de la publicació d’aquest anunci en el Boletín Oficial del Estado.

Els successius anuncis es publicaran en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló i en el tauler d’anuncis d’aquest ajuntament, d’acord amb la legislació aplicable.

Resposta dels «altres tècnics del DOGV»

A/a de Josep Nogués i Lluís Solera, responsables (o exresponsables) lingüístics del DOGV,

Els sotasignats (altrament coneguts com «els altres tècnics del DOGV») ens veiem en la necessitat de contestar la vostra carta difosa fa uns pocs dies en InfoMigjorn [veg. «Censura i autocensura (3)»]; amb els anys, per estes latituds n’hem vist de tots colors, però ara la grollera manipulació que heu fet d’uns esdeveniments que també vam compartir ja passa de la ratlla. Només volem fer quatre aclariments:

1. En primer lloc, els tres sotasignats que vam estar, com vosaltres, companys de Miquel Boronat en el DOGV, només podem veure una molt mala consciència en l’enfilall d’acusacions tendencioses amb què l’heu obsequiat en el vostre escrit, per uns fets de què no va ser sinó l’únic cap de turc: una carta redactada per algú, que tots vam signar com a queixa perquè ens havien prohibit corregir certs documents, i que va ser filtrada a la premsa per algú sense consultar la resta de companys.

2. Ara ens preguntem si la vostra «professionalitat» com a responsables lingüístics –això heu dit que sou– s’ha basat en un esforç continuat per tal d’esdevenir uns brillants «passants» de documents directes on no quedava cap traça d’esmena lingüística, però que –això sí– us permeté assolir el primer lloc en el rànquing de productivitat del DOGV, posant de retop en evidència els vostres companys desvagats que sí que féiem el que ens corresponia. Corporativisme professional o acció sindical esforçada? No ho hem pogut esbrinar encara, però estem tranquils perquè la vostra virtut s’ha vist recompensada (i/o promocionada).

3. O potser la vostra professionalitat es deu referir al paper exemplar i totalment Des-Interessat que vau assumir en una ocasió en què sí que vau «corregir» uns documents mentre la morralla féiem riure més d’un per signar una carta dirigida a l’AVL, que amb tota probabilitat ens podia reportar problemes amb els nostres superiors.

4. Sabem que, com a sindicalistes compromesos que sou, deveu tenir més clar que nosaltres que pertoca defensar l’autonomia professional d’un tècnic d’administració especial enfront d’ingerències polítiques. O, com heu dit en el vostre escrit, qui paga mana? L’STAPV mateix va fer un comunicat el 18 de juliol de 2002 on es comprometé a donar el seu suport als tècnics lingüístics en este sentit, però es veu que de llavors ençà ha plogut molt.

I per part nostra, donem per acabat el debat.

Què hi farem! La memòria és laxa … però convé exercir-la de tant en tant, ni que siga per higiene mental.

Atentament,

Alícia Marqués Palàcios, Immaculada Navarro Tomás, Maribel Estrems Daròs, Aureli Querol Anglés i Susanna Bosch Espert

Un comentari d’una tècnica rasa del DOGV

Jo també m’imposaré una autocensura per a no haver de tirar més llenya al foc sobre el cúmul de despròsits i l’exhibició de vanitats de què alguns col·legues han donat bona mostra en el seu escrit [vegeu més avall «Censura i autocensura (3)»]. Les nostres paraules, en major mesura que el nostre rostre, ens tornen el reflex del que som. I deixarem per a una altra ocasió el que hauria d’haver estat un debat asserenat sobre les alternatives que alguns vam triar (amb millor o menor fortuna) a l’hora d’exercir les nostres funcions amb un mínim de professionalitat.

Només vull fer un comentari personal: per a lamentar-nos d’evidències derrotistes del tipus «l’AVL està polititzada», sempre hi som a temps, però crec que no és vàlid com a excusa per a assumir la responsabilitat que ens correspon com a personal especialitzat en matèria ligüística davant de l’administració; ni tampoc ens eximeix de la nostra responsabilitat l’ús pur i dur que fem d’un traductor automatitzat per a produir documents infumables adduint-ne els criteris particularistes amb què va ser creada aquella eina. Molt sovint, proclames puristes d’este tipus ens duen a la inhibició —quan no a coses pitjors.

Alícia Marqués Palàcios

Oposicions a Montserrat

El CIDAJ ens ha fet arribar la informació següent:

Informació pública de l’edicte de l’Ajuntament sobre la modificació de les bases específiques que han de regir la convocatòria per a la provisió en propietat d’una plaça de tècnic lingüístic. [2006/S11824] (DOGV n.º 5374, de 25.10.2006)

En el Butlletí Oficial de la Província de València número 206 de data 30 d’agost de 2006, s’ha publicat edicte de l’Ajuntament de Montserrat sobre modificació de les bases particulars que han de regir la convocatòria per a la provisió en propietat d’un plaça de tècnic lingüístic, pel procediment de concurs oposició lliure de l’Ajuntament de Montserrat.

Cosa que es fa pública.
Montserrat, 28 de setembre de 2006. L’alcalde: Josep M. Mas i García.

I l’edicte esmentat diu:

EDICTE

En relació amb el recurs de reposició contra les bases específiques que han de regir la convocatòria per a la provisió en propietat d’un plaça de tècnic/a lingüístic/a, pel procediment de concurs oposició lliure, de l’Ajuntament de Montserrat, publicades en el BOP número 144, de 19-6-2006, procedim a esmenar allò estipulat en les bases tercera i sisena, B) fase de concurs de les bases, les quals quedaran de la següent manera:

En la base tercera s’establix com a titulació per a l’accés a la plaça esmentada: “diplomat/da universitari/a, o equivalent, o llicenciatura en filologia catalana”.

En la base sisena, B) Fase de concurs… Formació “(…màxim de 4,60 punts): -Titulacions acadèmiques:…màxim 0,60 punts,…: a)…. 0,30 punts; b)…… 0,60 punts.”

Ho fem públic perquè en prengueu coneixement.
Montserrat, 31 de juliol del 2006.-L’alcalde, Josep M. Mas Garcia.