Més avall —i atenent el suggeriment del company Josep Andrés— publiquem els apartats de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP – L7/2007 estatal) que contenen legislació lingüística. Hem marcat amb negreta els fragments directament relacionats amb la llengua —i hem elaborat la traducció amb l’ajuda de l’Internostrum—:
[Veg. versió Generalitat de Catalunya – PDF]
[Veg. versió original espanyola (BOE)]
Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (BOE núm. 89, de 13 d’abril)
[…]
Article 54. Principis de conducta
1. Han de tractar amb atenció i respecte els ciutadans, els seus superiors i els restants empleats públics.
2. L’acompliment de les tasques corresponents al seu lloc de treball s’ha de realitzar de forma diligent i complint la jornada i l’horari establits.
3. Han d’obeir les instruccions i ordres professionals dels superiors, llevat que constituïxquen una infracció manifesta de l’ordenament jurídic. En este cas, les posaran immediatament en coneixement dels òrgans d’inspecció procedents.
4. Han d’informar els ciutadans sobre aquelles matèries o assumptes que tinguen dret a conèixer, i han de facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de les seues obligacions.
5. Han d’administrar els recursos i béns públics amb austeritat, i no els han d’utilitzar en profit propi o de persones pròximes. Tenen, així mateix, el deure vetlar per conservar-los.
6. Han de rebutjar qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses que vaja més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia, sense perjudici del que establix el Codi penal.
7. Han de garantir la constància i permanència dels documents per a transmetre’ls i lliurar-los als responsables posteriors.
8. Han de mantindre actualitzada la seua formació i qualificació.
9. Han d’observar les normes sobre seguretat i salut laboral.
10. Han de posar en coneixement dels seus superiors o dels òrgans competents les propostes que consideren adequades per a millorar el desenvolupament de les funcions de la unitat en la qual estiguen destinats. A estos efectes es pot preveure la creació de la instància adequada competent per a centralitzar la recepció de les propostes dels empleats públics o administrats que servixquen per a millorar l’eficàcia en el servei.
11. Han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua en què ho sol·licite sempre que siga oficial en el territori.
[…]
Article 56. Requisits generals
1. Per a poder participar en els processos selectius cal reunir els requisits següents:
a) Tenir la nacionalitat espanyola, sense perjudici del que es disposa en l’article següent.
b) Posseir la capacitat funcional per a l’acompliment de les tasques.
c) Tenir complits els setze anys i no excedir, quan pertoque, de l’edat màxima de jubilació forçosa. Només per llei podrà establir-se una altra edat màxima, diferent de l’edat de jubilació forçosa, per a l’accés a l’ocupació pública.
d) No haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les administracions públiques o dels òrgans constitucionals o estatutaris de les comunitats autònomes, ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrecs públics per resolució judicial, per a l’accés al cos o escala de funcionari, o per a exercir funcions similars a les quals ocupaven en el cas del personal laboral, en el qual haguera estat separat o inhabilitat. En el cas de ser nacional d’un altre estat, no estar inhabilitat o en situació equivalent ni haver estat sotmés a cap sanció disciplinària o equivalent que impedixca, en el seu estat, en els mateixos termes, l’accés a l’ocupació pública.
e) Posseir la titulació exigida.2. Les administracions públiques, en l’àmbit de les seues competències, han de promoure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per a cobrir els llocs de treball en les comunitats autònomes que tinguen dos llengües oficials.
3. Pot exigir-se el compliment d’uns altres requisits específics que tinguen relació objectiva i proporcionada amb les funcions assumides i les tasques que cal dur a terme. En tot cas, s’han d’establir de manera abstracta i general.
[…]
Article 61. Sistemes selectius
1. Els processos selectius han de tindre caràcter obert i han de garantir la lliure concurrència, sense perjudici d’allò establit per a la promoció interna i de les mesures de discriminació positiva previstes en este estatut.
Els òrgans de selecció han de vetlar pel compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre sexes.
2. Els procediments de selecció han de tindre cura especialment de la connexió entre el tipus de proves a superar i l’adequació per a l’acompliment de les tasques dels llocs de treball convocats, incloent-hi, si és el cas, les proves pràctiques que siguen necessàries.
Les proves poden consistir en la comprovació dels coneixements i la capacitat analítica dels aspirants, expressats de forma oral o escrita, en la realització d’exercicis que demostren la possessió d’habilitats i destreses, en la comprovació del domini de llengües estrangeres i, si és el cas, en la superació de proves físiques.
3. Els processos selectius que incloguen, a més de les proves preceptives de capacitat, la valoració de mèrits dels aspirants, només poden atorgar a esta valoració una puntuació proporcionada que no determinarà, en cap cas, per ella mateixa el resultat del procés selectiu.
4. Les administracions públiques poden crear òrgans especialitzats i permanents per a l’organització de processos selectius. Poden encomanar-se estes funcions als instituts o escoles d’administració pública.
5. Per a assegurar l’objectivitat i la racionalitat dels processos selectius, les proves poden completar-se amb la superació de cursos, de períodes de pràctiques, amb l’exposició curricular que puguen fer els candidats, amb proves psicotècniques o amb la realització d’entrevistes. Igualment, es poden exigir reconeixements mèdics.
6. Els sistemes selectius de funcionaris de carrera són els d’oposició i concurs oposició que haurien d’incloure, en tot cas, una o diverses proves per a determinar la capacitat dels aspirants i establir l’ordre de prelació.
Només en virtut de llei podrà aplicar-se, amb caràcter excepcional, el sistema de concurs que consistirà únicament en la valoració de mèrits.
7. Els sistemes selectius de personal laboral fix seran els d’oposició, concurs oposició, amb les característiques establides en l’apartat anterior, o concurs de valoració de mèrits.
Les administracions públiques poden negociar les formes de col·laboració que en el marc dels convenis col·lectius fixen l’actuació de les organitzacions sindicals en el desenvolupament dels processos selectius.
8. Els òrgans de selecció no poden proposar l’accés a la condició de funcionari d’un nombre superior d’aprovats al de places convocades, excepte quan així ho haja establit la mateixa convocatòria.
No obstant això, sempre que els òrgans de selecció hagen proposat el nomenament d’igual nombre d’aspirants que el de places convocades, i amb la finalitat d’assegurar la cobertura d’estes, quan es produïxquen renúncies dels aspirants seleccionats, abans del seu nomenament o presa de possessió, l’òrgan convocant podrà requerir de l’òrgan de selecció una relació complementària dels aspirants que seguixquen als proposats, per al seu possible nomenament com a funcionaris de carrera.
[…]
Artículo 95. Faltes disciplinàries
1. Les faltes disciplinàries poden ser molt greus, greus i lleus.
2. Són faltes molt greus:
a) L’incompliment del deure de respecte a la Constitució i als respectius estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla en l’exercici de la funció pública.
b) Tota actuació que supose discriminació per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, així com l’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o altres conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual i l’assetjament moral, sexual i per raó de sexe.
c) L’abandó del servei, així com no fer-se càrrec voluntàriament de les tasques o funcions que tenen encomanades.
d) L’adopció d’acords manifestament il·legals que causen perjudici greu a l’administració o als ciutadans.
i) La publicació o utilització indeguda de la documentació o informació a què tinguen o hagen tingut accés per raó del seu càrrec o funció.
f) La negligència en la custòdia de secrets oficials, declarats així per llei o classificats com a tals, que siga causa de la seua publicació o que provoque la seua difusió o coneixement indegut.
g) L’incompliment notori de les funcions essencials inherents al lloc de treball o funcions encomanades.
h) La violació de la imparcialitat, utilitzant les facultats atribuïdes per a influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit.
i) La desobediència oberta a les ordres o instruccions d’un superior, llevat que constituïxquen infracció manifesta de l’ordenament jurídic.
j) La prevalença de la condició d’empleat públic per a obtenir un benefici indegut per a u mateix o per a algú altre.
k) L’obstaculització a l’exercici de les llibertats públiques i drets sindicals.
l) La realització d’actes encaminats a coartar el lliure exercici del dret de vaga.
m) L’incompliment de l’obligació d’atendre els serveis essencials en cas de vaga.
n) L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats quan això done lloc a una situació d’incompatibilitat.
o) La incompareixença injustificada en les comissions d’investigació de les Corts Generals i de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.
p) L’assetjament laboral.
q) També són faltes molt greus aquelles que queden tipificades així en una llei de les Corts Generals o de l’assemblea legislativa de la corresponent comunitat autònoma o en els els convenis col·lectius en el cas de personal laboral.3. Les faltes greus seran establides per una llei de les Corts Generals o de l’assemblea legislativa de la corresponent comunitat autònoma o pels convenis col·lectius en el cas de personal laboral, atenent les circumstàncies següents:
a) El grau en què s’haja vulnerat la legalitat.
b) La gravetat dels danys causats a l’interés públic, patrimoni o béns de l’administració o dels ciutadans.
c) El descrèdit per a la imatge pública de l’administració.4. Les lleis de funció pública que es dicten en desenvolupament del present estatut determinaran el règim aplicable a les faltes lleus, atenent les circumstàncies anteriors.
[…]
Disposició Addicional Segona
Funcionaris amb habilitació de caràcter estatal1. Funcions públiques en les corporacions locals:
1.1 Són funcions públiques, el compliment de les quals queda reservat exclusivament a funcionaris, aquelles que impliquen exercici d’autoritat, les de fe pública i assessorament legal preceptiu, les de control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, les de comptabilitat i tresoreria.
1.2 Són funcions públiques necessàries en totes les corporacions locals, la responsabilitat administrativa de les quals està reservada a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal:
a) La de secretaria, comprensiva de la fe pública i l’assessorament legal preceptiu.
b) El control i la fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, i la comptabilitat, tresoreria i recaptació.2. L’escala de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal es subdividix en les subescales següents:
a) Secretaria a la qual correspon les funcions contingudes en l’apartat 1.2.a.
b) Intervenció-tresoreria a la qual correspon les funcions contingudes en l’apartat 1.2.b.
c) Secretaria-intervenció a la qual correspon les funcions contingudes en els apartats 1.2.a i 1.2.b, excepte la funció de tresoreria.Els funcionaris de les subescales de secretaria i intervenció-tresoreria estaran integrats en una d’estes dos categories: entrada o superior.
3. La creació, classificació i supressió de llocs de treball reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal correspon a cada comunitat autònoma, d’acord amb els criteris bàsics que s’establixquen per llei.
4. La convocatòria de l’oferta d’ocupació, amb l’objectiu de cobrir les vacants existents de les places corresponents als funcionaris a què es refereix l’apartat 1.2, correspon a les comunitats autònomes. Així mateix, és de competència de les comunitats autònomes la selecció d’estos funcionaris, de conformitat amb els títols acadèmics requerits i programes mínims aprovats reglamentàriament pel Ministeri d’Administracions Públiques. Les comunitats autònomes han de publicar les convocatòries de les proves selectives dels funcionaris amb habilitació de caràcter estatal en els seus diaris oficials i les han de remetre al Ministeri d’Administracions Públiques perquè siguen publicades en el Boletín Oficial del Estado.
Les comunitats autònomes han de remetre la relació de funcionaris nomenats al Ministeri d’Administracions Públiques a fi que este procedisca a acreditar l’habilitació estatal obtinguda i a la inscripció en el registre corresponent.
A este efecte, en el Ministeri d’Administracions Públiques hi ha d’haver un registre de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal en el qual haurien d’inscriure’s els nomenaments efectuats per les comunitats autònomes, situacions administratives, preses de possessió, cessament, i totes les incidències que afecten la carrera professional d’estos funcionaris. Este registre ha d’integrar les inscripcions practicades en els registres propis de les comunitats autònomes.
Els funcionaris habilitats estan legitimats per a participar en els concursos de mèrits convocats per a la provisió dels llocs de treball reservats a estos funcionaris en les plantilles de les entitats locals.
5. Provisió de llocs reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal.
5.1. El concurs és el sistema normal de provisió de llocs de treball i s’hi ha de tindre en compte els mèrits generals, els mèrits corresponents al coneixement de les especialitats de l’organització territorial de cada comunitat autònoma i del seu dret propi, el coneixement de la llengua oficial en els termes establits en la legislació autonòmica respectiva i els mèrits específics directament relacionats amb les característiques del lloc.
S’han de fer dos concursos anuals: el concurs ordinari i el concurs unitari.
Les comunitats autònomes en el seu àmbit territorial han de regular les bases comunes del concurs ordinari així com el percentatge de puntuació que corresponga a cadascun dels mèrits enumerats anteriorment.
Les corporacions locals han d’aprovar el concurs ordinari anual amb inclusió de les places vacants que estimen necessari convocar. L’àmbit territorial del concurs ordinari serà el de la comunitat autònoma a la qual pertanga la corporació local.
Els presidents de les corporacions locals han d’efectuar les convocatòries del concurs ordinari i les ha de remetre a la comunitat autònoma corresponent perquè siguen publicades. Les resolucions dels concursos han de ser efectuades per les corporacions locals i les han de remetre a la respectiva comunitat autònoma que, després de la coordinació prèvia de les resolucions per a evitar la pluralitat simultània d’adjudicacions a favor d’un mateix concursant, les ha de publicar en el seu diari oficial i n’ha de donar trasllat al Ministeri d’Administracions Públiques perquè siguen publicades en el Boletín Oficial del Estado i perquè s’incloguen en el registre de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal.
El Ministeri d’Administracions Públiques ha d’efectuar, supletòriament, segons els mèrits generals i els de valoració autonòmica i d’acord amb el que han establit les comunitats autònomes respecte al requisit de la llengua, la convocatòria anual d’un concurs unitari dels llocs de treball vacants, reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal que hagen de proveir-se per concurs, en els termes que establixca reglamentàriament el Ministeri d’Administracions Públiques.
L’àmbit territorial del concurs unitari serà de caràcter estatal.
5.2 Excepcionalment, per als municipis de gran població previstos en l’article 121 de la Llei 7/1985, així com les diputacions provincials i consells insulars, poden cobrir-se pel sistema de lliure designació, entre funcionaris amb habilitació de caràcter estatal de la subescala i categoria corresponents, els llocs reservats per a ells que es determinen en les relacions de llocs de treball en els termes establits en la legislació bàsica sobre funció pública.
5.3 Les comunitats autònomes han d’efectuar, d’acord amb la seua normativa, els nomenaments provisionals de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal, així com les comissions de serveis, acumulacions, nomenaments de personal interí i de personal accidental.
6. El règim disciplinari aplicable als funcionaris amb habilitació de caràcter estatal es regula pel que dispose cada Comunitat Autònoma, i correspon al Ministeri d’Administracions Públiques la resolució dels expedients disciplinaris en què el funcionari es trobe destinat en una comunitat diferent d’aquella en la qual se li va incoar l’expedient.
7. Els funcionaris amb habilitació de caràcter estatal es regixen pels sistemes d’accés, carrera, provisió de llocs i agrupació de funcionaris aplicables en la seua corresponent comunitat autònoma, respectant allò establit en esta Llei.
