Regulacions lingüístiques en l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP – L7/2007)

Més avall —i atenent el suggeriment del company Josep Andrés— publiquem els apartats de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP – L7/2007 estatal) que contenen legislació lingüística. Hem marcat amb negreta els fragments directament relacionats amb la llengua —i hem elaborat la traducció amb l’ajuda de l’Internostrum—:

[Veg. versió Generalitat de Catalunya – PDF]

[Veg. versió original espanyola (BOE)]

Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (BOE núm. 89, de 13 d’abril)

[…]

Article 54. Principis de conducta

1. Han de tractar amb atenció i respecte els ciutadans, els seus superiors i els restants empleats públics.

2. L’acompliment de les tasques corresponents al seu lloc de treball s’ha de realitzar de forma diligent i complint la jornada i l’horari establits.

3. Han d’obeir les instruccions i ordres professionals dels superiors, llevat que constituïxquen una infracció manifesta de l’ordenament jurídic. En este cas, les posaran immediatament en coneixement dels òrgans d’inspecció procedents.

4. Han d’informar els ciutadans sobre aquelles matèries o assumptes que tinguen dret a conèixer, i han de facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de les seues obligacions.

5. Han d’administrar els recursos i béns públics amb austeritat, i no els han d’utilitzar en profit propi o de persones pròximes. Tenen, així mateix, el deure vetlar per conservar-los.

6. Han de rebutjar qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses que vaja més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia, sense perjudici del que establix el Codi penal.

7. Han de garantir la constància i permanència dels documents per a transmetre’ls i lliurar-los als responsables posteriors.

8. Han de mantindre actualitzada la seua formació i qualificació.

9. Han d’observar les normes sobre seguretat i salut laboral.

10. Han de posar en coneixement dels seus superiors o dels òrgans competents les propostes que consideren adequades per a millorar el desenvolupament de les funcions de la unitat en la qual estiguen destinats. A estos efectes es pot preveure la creació de la instància adequada competent per a centralitzar la recepció de les propostes dels empleats públics o administrats que servixquen per a millorar l’eficàcia en el servei.

11. Han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua en què ho sol·licite sempre que siga oficial en el territori.

[…]

Article 56. Requisits generals

1. Per a poder participar en els processos selectius cal reunir els requisits següents:


a) Tenir la nacionalitat espanyola, sense perjudici del que es disposa en l’article següent.

b) Posseir la capacitat funcional per a l’acompliment de les tasques.

c) Tenir complits els setze anys i no excedir, quan pertoque, de l’edat màxima de jubilació forçosa. Només per llei podrà establir-se una altra edat màxima, diferent de l’edat de jubilació forçosa, per a l’accés a l’ocupació pública.

d) No haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les administracions públiques o dels òrgans constitucionals o estatutaris de les comunitats autònomes, ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrecs públics per resolució judicial, per a l’accés al cos o escala de funcionari, o per a exercir funcions similars a les quals ocupaven en el cas del personal laboral, en el qual haguera estat separat o inhabilitat. En el cas de ser nacional d’un altre estat, no estar inhabilitat o en situació equivalent ni haver estat sotmés a cap sanció disciplinària o equivalent que impedixca, en el seu estat, en els mateixos termes, l’accés a l’ocupació pública.

e) Posseir la titulació exigida.

2. Les administracions públiques, en l’àmbit de les seues competències, han de promoure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per a cobrir els llocs de treball en les comunitats autònomes que tinguen dos llengües oficials.

3. Pot exigir-se el compliment d’uns altres requisits específics que tinguen relació objectiva i proporcionada amb les funcions assumides i les tasques que cal dur a terme. En tot cas, s’han d’establir de manera abstracta i general.

[…]

Article 61. Sistemes selectius

1. Els processos selectius han de tindre caràcter obert i han de garantir la lliure concurrència, sense perjudici d’allò establit per a la promoció interna i de les mesures de discriminació positiva previstes en este estatut.

Els òrgans de selecció han de vetlar pel compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre sexes.

2. Els procediments de selecció han de tindre cura especialment de la connexió entre el tipus de proves a superar i l’adequació per a l’acompliment de les tasques dels llocs de treball convocats, incloent-hi, si és el cas, les proves pràctiques que siguen necessàries.

Les proves poden consistir en la comprovació dels coneixements i la capacitat analítica dels aspirants, expressats de forma oral o escrita, en la realització d’exercicis que demostren la possessió d’habilitats i destreses, en la comprovació del domini de llengües estrangeres i, si és el cas, en la superació de proves físiques.

3. Els processos selectius que incloguen, a més de les proves preceptives de capacitat, la valoració de mèrits dels aspirants, només poden atorgar a esta valoració una puntuació proporcionada que no determinarà, en cap cas, per ella mateixa el resultat del procés selectiu.

4. Les administracions públiques poden crear òrgans especialitzats i permanents per a l’organització de processos selectius. Poden encomanar-se estes funcions als instituts o escoles d’administració pública.

5. Per a assegurar l’objectivitat i la racionalitat dels processos selectius, les proves poden completar-se amb la superació de cursos, de períodes de pràctiques, amb l’exposició curricular que puguen fer els candidats, amb proves psicotècniques o amb la realització d’entrevistes. Igualment, es poden exigir reconeixements mèdics.

6. Els sistemes selectius de funcionaris de carrera són els d’oposició i concurs oposició que haurien d’incloure, en tot cas, una o diverses proves per a determinar la capacitat dels aspirants i establir l’ordre de prelació.

Només en virtut de llei podrà aplicar-se, amb caràcter excepcional, el sistema de concurs que consistirà únicament en la valoració de mèrits.

7. Els sistemes selectius de personal laboral fix seran els d’oposició, concurs oposició, amb les característiques establides en l’apartat anterior, o concurs de valoració de mèrits.

Les administracions públiques poden negociar les formes de col·laboració que en el marc dels convenis col·lectius fixen l’actuació de les organitzacions sindicals en el desenvolupament dels processos selectius.

8. Els òrgans de selecció no poden proposar l’accés a la condició de funcionari d’un nombre superior d’aprovats al de places convocades, excepte quan així ho haja establit la mateixa convocatòria.

No obstant això, sempre que els òrgans de selecció hagen proposat el nomenament d’igual nombre d’aspirants que el de places convocades, i amb la finalitat d’assegurar la cobertura d’estes, quan es produïxquen renúncies dels aspirants seleccionats, abans del seu nomenament o presa de possessió, l’òrgan convocant podrà requerir de l’òrgan de selecció una relació complementària dels aspirants que seguixquen als proposats, per al seu possible nomenament com a funcionaris de carrera.

[…]

Artículo 95. Faltes disciplinàries

1. Les faltes disciplinàries poden ser molt greus, greus i lleus.

2. Són faltes molt greus:


a) L’incompliment del deure de respecte a la Constitució i als respectius estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla en l’exercici de la funció pública.

b) Tota actuació que supose discriminació per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, així com l’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o altres conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual i l’assetjament moral, sexual i per raó de sexe.

c) L’abandó del servei, així com no fer-se càrrec voluntàriament de les tasques o funcions que tenen encomanades.

d) L’adopció d’acords manifestament il·legals que causen perjudici greu a l’administració o als ciutadans.

i) La publicació o utilització indeguda de la documentació o informació a què tinguen o hagen tingut accés per raó del seu càrrec o funció.

f) La negligència en la custòdia de secrets oficials, declarats així per llei o classificats com a tals, que siga causa de la seua publicació o que provoque la seua difusió o coneixement indegut.

g) L’incompliment notori de les funcions essencials inherents al lloc de treball o funcions encomanades.

h) La violació de la imparcialitat, utilitzant les facultats atribuïdes per a influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit.

i) La desobediència oberta a les ordres o instruccions d’un superior, llevat que constituïxquen infracció manifesta de l’ordenament jurídic.

j) La prevalença de la condició d’empleat públic per a obtenir un benefici indegut per a u mateix o per a algú altre.

k) L’obstaculització a l’exercici de les llibertats públiques i drets sindicals.

l) La realització d’actes encaminats a coartar el lliure exercici del dret de vaga.

m) L’incompliment de l’obligació d’atendre els serveis essencials en cas de vaga.

n) L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats quan això done lloc a una situació d’incompatibilitat.

o) La incompareixença injustificada en les comissions d’investigació de les Corts Generals i de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.

p) L’assetjament laboral.

q) També són faltes molt greus aquelles que queden tipificades així en una llei de les Corts Generals o de l’assemblea legislativa de la corresponent comunitat autònoma o en els els convenis col·lectius en el cas de personal laboral.

3. Les faltes greus seran establides per una llei de les Corts Generals o de l’assemblea legislativa de la corresponent comunitat autònoma o pels convenis col·lectius en el cas de personal laboral, atenent les circumstàncies següents:


a) El grau en què s’haja vulnerat la legalitat.

b) La gravetat dels danys causats a l’interés públic, patrimoni o béns de l’administració o dels ciutadans.

c) El descrèdit per a la imatge pública de l’administració.

4. Les lleis de funció pública que es dicten en desenvolupament del present estatut determinaran el règim aplicable a les faltes lleus, atenent les circumstàncies anteriors.

[…]

Disposició Addicional Segona

Funcionaris amb habilitació de caràcter estatal

1. Funcions públiques en les corporacions locals:

1.1 Són funcions públiques, el compliment de les quals queda reservat exclusivament a funcionaris, aquelles que impliquen exercici d’autoritat, les de fe pública i assessorament legal preceptiu, les de control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, les de comptabilitat i tresoreria.

1.2 Són funcions públiques necessàries en totes les corporacions locals, la responsabilitat administrativa de les quals està reservada a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal:


a) La de secretaria, comprensiva de la fe pública i l’assessorament legal preceptiu.

b) El control i la fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, i la comptabilitat, tresoreria i recaptació.

2. L’escala de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal es subdividix en les subescales següents:


a) Secretaria a la qual correspon les funcions contingudes en l’apartat 1.2.a.

b) Intervenció-tresoreria a la qual correspon les funcions contingudes en l’apartat 1.2.b.

c) Secretaria-intervenció a la qual correspon les funcions contingudes en els apartats 1.2.a i 1.2.b, excepte la funció de tresoreria.

Els funcionaris de les subescales de secretaria i intervenció-tresoreria estaran integrats en una d’estes dos categories: entrada o superior.

3. La creació, classificació i supressió de llocs de treball reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal correspon a cada comunitat autònoma, d’acord amb els criteris bàsics que s’establixquen per llei.

4. La convocatòria de l’oferta d’ocupació, amb l’objectiu de cobrir les vacants existents de les places corresponents als funcionaris a què es refereix l’apartat 1.2, correspon a les comunitats autònomes. Així mateix, és de competència de les comunitats autònomes la selecció d’estos funcionaris, de conformitat amb els títols acadèmics requerits i programes mínims aprovats reglamentàriament pel Ministeri d’Administracions Públiques. Les comunitats autònomes han de publicar les convocatòries de les proves selectives dels funcionaris amb habilitació de caràcter estatal en els seus diaris oficials i les han de remetre al Ministeri d’Administracions Públiques perquè siguen publicades en el Boletín Oficial del Estado.

Les comunitats autònomes han de remetre la relació de funcionaris nomenats al Ministeri d’Administracions Públiques a fi que este procedisca a acreditar l’habilitació estatal obtinguda i a la inscripció en el registre corresponent.

A este efecte, en el Ministeri d’Administracions Públiques hi ha d’haver un registre de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal en el qual haurien d’inscriure’s els nomenaments efectuats per les comunitats autònomes, situacions administratives, preses de possessió, cessament, i totes les incidències que afecten la carrera professional d’estos funcionaris. Este registre ha d’integrar les inscripcions practicades en els registres propis de les comunitats autònomes.

Els funcionaris habilitats estan legitimats per a participar en els concursos de mèrits convocats per a la provisió dels llocs de treball reservats a estos funcionaris en les plantilles de les entitats locals.

5. Provisió de llocs reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal.

5.1. El concurs és el sistema normal de provisió de llocs de treball i s’hi ha de tindre en compte els mèrits generals, els mèrits corresponents al coneixement de les especialitats de l’organització territorial de cada comunitat autònoma i del seu dret propi, el coneixement de la llengua oficial en els termes establits en la legislació autonòmica respectiva i els mèrits específics directament relacionats amb les característiques del lloc.

S’han de fer dos concursos anuals: el concurs ordinari i el concurs unitari.

Les comunitats autònomes en el seu àmbit territorial han de regular les bases comunes del concurs ordinari així com el percentatge de puntuació que corresponga a cadascun dels mèrits enumerats anteriorment.

Les corporacions locals han d’aprovar el concurs ordinari anual amb inclusió de les places vacants que estimen necessari convocar. L’àmbit territorial del concurs ordinari serà el de la comunitat autònoma a la qual pertanga la corporació local.

Els presidents de les corporacions locals han d’efectuar les convocatòries del concurs ordinari i les ha de remetre a la comunitat autònoma corresponent perquè siguen publicades. Les resolucions dels concursos han de ser efectuades per les corporacions locals i les han de remetre a la respectiva comunitat autònoma que, després de la coordinació prèvia de les resolucions per a evitar la pluralitat simultània d’adjudicacions a favor d’un mateix concursant, les ha de publicar en el seu diari oficial i n’ha de donar trasllat al Ministeri d’Administracions Públiques perquè siguen publicades en el Boletín Oficial del Estado i perquè s’incloguen en el registre de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal.

El Ministeri d’Administracions Públiques ha d’efectuar, supletòriament, segons els mèrits generals i els de valoració autonòmica i d’acord amb el que han establit les comunitats autònomes respecte al requisit de la llengua, la convocatòria anual d’un concurs unitari dels llocs de treball vacants, reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal que hagen de proveir-se per concurs, en els termes que establixca reglamentàriament el Ministeri d’Administracions Públiques.

L’àmbit territorial del concurs unitari serà de caràcter estatal.

5.2 Excepcionalment, per als municipis de gran població previstos en l’article 121 de la Llei 7/1985, així com les diputacions provincials i consells insulars, poden cobrir-se pel sistema de lliure designació, entre funcionaris amb habilitació de caràcter estatal de la subescala i categoria corresponents, els llocs reservats per a ells que es determinen en les relacions de llocs de treball en els termes establits en la legislació bàsica sobre funció pública.

5.3 Les comunitats autònomes han d’efectuar, d’acord amb la seua normativa, els nomenaments provisionals de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal, així com les comissions de serveis, acumulacions, nomenaments de personal interí i de personal accidental.

6. El règim disciplinari aplicable als funcionaris amb habilitació de caràcter estatal es regula pel que dispose cada Comunitat Autònoma, i correspon al Ministeri d’Administracions Públiques la resolució dels expedients disciplinaris en què el funcionari es trobe destinat en una comunitat diferent d’aquella en la qual se li va incoar l’expedient.

7. Els funcionaris amb habilitació de caràcter estatal es regixen pels sistemes d’accés, carrera, provisió de llocs i agrupació de funcionaris aplicables en la seua corresponent comunitat autònoma, respectant allò establit en esta Llei.

Junta Digna aclarix una notícia apareguda en el Levante

Els companys i companyes de Junta Digna ens han tramés el comunicat següent:

En relació amb l’article publicat pel diari Levante el 26 de juny de 2007 sobre Junta Digna, aquest col·lectiu vol manifestar el següent:

Junta Digna és una plataforma de debat impulsada per un col·lectiu d’examinadors amb un profund compromís i implicació amb la llengua i amb la Junta Qualificadora des de fa molts anys. L’objectiu d’aquest fòrum de debat intern és discutir idees, a partir de la llarga experiència dels seus membres, que permeten plantejar a l’administració propostes de millora en el desenvolupament de les proves.

Junta Digna vol manifestar que encara no s’ha posat en contacte amb l’administració per a plantejar cap demanda ni cap proposta. El debat es troba en una fase inicial de generació d’idees, amb propostes molt diverses fetes pels membres del col·lectiu, que encara s’han d’organitzar i analitzar.

El document a què ha tingut accés el diari Levante és un esborrany redactat en clau interna. A més, es tracta d’una versió primerenca que conté algunes apreciacions subjectives i, en algun cas, errònies, que han sigut detectades i corregides en versions posteriors.

La vaga a què fa referència l’article no és, en absolut, una decisió definitiva. Certament, és una de les mesures de força suggerides, però ara com ara no n’hi ha una convocatòria ferma.

Junta Digna vol deixar clar que en cap moment ha volgut traslladar el debat als mitjans de comunicació per a no desvirtuar-lo. Aquest fòrum de debat, des del compromís i la implicació del seus membres amb la JQCV, continuarà generant propostes i fomentant el debat intern, amb esperit constructiu, dins de l’entorn tècnic i professional que li és propi.

La traducció i interpretació de la justícia

Les traduccions del judici a l’Audiència Nacional de Madrid per l’atemptat de Barajas de l’any 2004 han donat lloc a notícies més o menys curioses o interessants, d’acord amb el punt de vist i l’estil dels periodistes. En tot cas, ha quedat clar que la pràctica de la diversitat lingüística i l’administració de justícia són coses que encara no casen com caldria, tal com sabem els ciutadans catalanoparlants d’arreu de l’estat espanyol. La gestió lingüística en els jutjats de qualsevol mena és una assignatura pendent, però com que este cas té una repercussió més gran i potser una gravetat que no convida a la brometa fàcil i al menyspreu de les llengües dels altres, allunyats dels voluntarismes patrioters o dels nacionalismes malentesos d’uns i altres, hem pogut llegir comentaris més acurats del que és habitual sobre la traducció i la interpretació.

En eixe sentit, i des d’un punt de vista professional, crec que és interessant una carta que aparegué en El País (ds. 09.06.2007):

Les traduccions en el judici de l’11-M

Arran de les informacions publicades en l’última setmana sobre la traducció de gravacions realitzades a acusats del procés pels atemptats de l’11-M, ens agradaria cridar l’atenció sobre una sèrie de qüestions:

1. S’ha posat de manifest la importància que pot tindre la interpretació d’una sola paraula, que pot convertir un home en ideòleg d’una matança o en mer coneixedor previ. La traducció i la interpretació no són, doncs, una simple qüestió auxiliar en un judici, sinó una qüestió decisiva que depén de la competència i professionalitat d’aquells que l’exercixen i que no s’ha de confondre només amb «coneixements de llengua», de la mateixa manera que no és el mateix ser advocat que tindre coneixements de dret.

2. S’ha fet evident la incapacitat del Ministeri de Justícia per a afrontar tot sol els reptes lingüístics del procés, ja que ha hagut de recórrer al Ministeri d’Exteriors perquè un dels seus intèrprets funcionaris coordine el grup de reputats intèrprets freelance que han actuat en el judici. No es tracta, doncs, de personal propi de l’Audiència Nacional, com s’ha publicat. El motiu no és altre que el Ministeri de Justícia practica una contractació laboral erràtica i denigrant (titulació de batxiller), duta a terme sense l’assessorament de les facultats de traducció i interpretació o d’associacions de professionals.

3. La importància que la justícia dispose de professionals traductors-intèrprets propis que puguen tindre accés als sumaris amb garanties de confidencialitat i en els quals es puga confiar en un moment determinat atenent la seua trajectòria i experiència.

Però el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes amb competències en la matèria estan optant per la subcontractació. Cras error, ja que les licitacions enriquixen determinades empreses que arriben a quedar-se amb el 60 % dels ingressos mentres que la qualitat de l’intèrpret va lligada al salari que li paguen: 12 euros/hora en els jutjats de la Comunitat de Madrid, 10 euros/hora en la Comunitat Valenciana… La nostra associació ha proposat al Ministeri de Justícia la creació d’un cos similar al del mae que puga conformar una xarxa que gestione registres d’intèrprets qualificats similars als d’altres països de la ue, sense que hi haja intermediaris enriquint-se i sense que quede en entredit la tutela judicial efectiva. Este sistema és possible, ja que funciona en l’illa de Gran Canària. Però continuem rebent una resposta molt habitual: el silenci.

Sonsoles Plaza Blázquez
Presidenta de l’Asociación Profesional de Traductores e Intérpretes Judiciales
I tres firmes més de directius de l’aptij.

A Gal·les també se’n fan, de bolets, quan plou

El titular és una reelabració d’un refrany que servix per a presentar el web de Víctor Pàmies i Riudor Refranyer català – castellà, una faenassa impresionant i verdaderament útil. La qüestió és que això del requisit lingüístic servix tant per a llengües minoritzades com per a llengües «majoritzades», la qual cosa demostra que és un instrument a l’abast de qualsevol política, justa o injusta. Per exemple, a l’estat espanyol tenim un requisit lingüístic genèric respecte de l’espanyol que és discriminatori en no tindre la mateixa contrapartida respecte del català, basc o galaicoportugués.

La notícia de l’Avui (dj. 14.06.2007) diu:

El govern de Cardiff veu «inacceptable» el fet i els nacionalistes criden a un boicot a l’empresa

Prohibit parlar gal·lès en públic

La companyia de viatges britànica Thomas Cook demana als seus empleats de Gal·les que a la feina parlin només en anglès

Un grup de manifestants protestaven dilluns passat amb la boca tapada amb un pedaç davant l’oficina de Thomas Cook a Bangor (País de Gal·les), una de les zones amb un índex més elevat de parla gal·lesa. La companyia de viatges i paquets de vacances Thomas Cook va demanar als seus empleats a Gal·les que per tractar de negocis i de feina parlessin «only English» (només anglès). La petició va provocar polèmica i els empleats van portar el cas a la Comissió per la Igualtat Racial —a falta d’una comissió per la igualtat lingüística—, que va dir que la petició o normativa era «il·legal».

Thomas Cook va puntualitzar que els seus empleats a Gal·les poden parlar en gal·lès en les seves converses privades o si algun client els demana productes en aquesta llengua, però la llengua de comunicació sobre negocis, formació del personal o treball en equip seria l’anglès.

El govern autònom de Cardiff va intervenir en l’assumpte dient que la petició laboral és «totalment inacceptable» i el partit nacionalista Plaid Cymru ha demanat un boicot a Thomas Cook mentre no canviï la política lingüística. Les associacions en defensa de la llengua gal·lesa com Cymdeithas yr Iaith (Societat de la Llengua Gal·lesa) creuen que aquest cas demostra «la necessitat de fer una nova llei per regular el gal·lès». La companyia Thomas Cook, una de les més grans de la Gran Bretanya en la venda de paquets de vacances i viatges, recorda: «No hem prohibit parlar gal·lès en converses privades o als clients que volen ser atesos en aquesta llengua, però l’empresa demana l’ús de l’anglès als seus empleats quan tractin temes de feina en el lloc de treball». Clive Adkin, encarregat de recursos humans a Thomas Cook, i la Comissió per la Igualtat Racial han anunciat que es reuniran a finals de setmana per resoldre el conflicte lingüístic.

Per una JQCV més digna i moderna

És el propòsit de la CDLPV contribuir a millorar tant la situació lingüística del País Valencià com la situació professional del personal que treballa amb eixe mateix objectiu fent tasques tècniques lingüístiques. En eixe sentit, ens ha arribat a la bústia una iniciativa que pretén moure i organitzar el col·lectiu de tècnics que participen en les proves de la JQCV, missatge que reproduïm a continuació:

Col·legues i amics,

Des del col·lectiu d’examinadors i correctors de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià s’ha impulsat un moviment de reivindicació denominat Junta Digna que pretén reclamar una dignificació i una actualització de les proves de la JQCV.

En aquest col·lectiu hi ha un cert malestar, que ha anat augmentant amb el temps, per l’immobilisme que ha caracteritzat la Junta tant pel que fa a retribucions al seu personal de suport com al mateix procediment d’examen. El resultat és que, en aquests aspectes, les proves que organitza la Generalitat Valenciana estan a una distància sideral de les equivalents organitzades per la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, que curiosament en molts casos tenen la mateixa validesa administrativa. Creiem que les proves de la Junta necessiten urgentment passar un procés d’actualització, modernització i dignificació.

Considerem que la situació és ja inajornable, tenint en compte no solament el greuge que provoca la baixa retribució per exercir d’examinadors i correctors sinó també la proximitat dels canvis que representa el nou Marc europeu comú de referència per a les llengües. Creiem que el col·lectiu d’examinadors i correctors som un grup de personal especialitzat i altament qualificat que mereixem una retribució adequada i que la nostra veu siga escoltada per l’administració.

Alguns membres d’aquest col·lectiu, pertanyents a diferents seus de la JQCV, hem fet un primer pas i hem elaborat un document, el Manifest Junta Digna, amb la intenció de fer-lo circular entre tot el col·lectiu i totes les persones interessades arreu del País Valencià. La finalitat d’aquest manifest és generar un debat entre nosaltres i anar confeccionant un document, que presentarem a l’Àrea de Política Lingüística, amb una sèrie de propostes i reivindicacions, algunes de les quals, com ara les relatives a la retribució i altres relacionades amb el procediment, hem de considerar irrenunciables.

Si sou examinadors o correctors de la JQCV us interessarà visitar la web del moviment Junta Digna, www.juntadigna.tk. És convenient també que us subscriviu a la llista de distribució que hem creat enviant un correu electrònic amb l’assumpte “Alta en la llista” a l’adreça juntadigna@gmail.com per a mantenir-nos informats i en contacte. Si treballem units podem aconseguir que l’administració de la GV dignifique i actualitze les proves. Difoneu aquesta informació perquè puguem arribar a tots els examinadors o correctors de la JQCV. La descoordinació entre els membres del col·lectiu és la gran basa amb què ha jugat l’administració per a disposar de nosaltres com ha volgut. És hora de dir prou i de fer-nos escoltar.

Junta Digna
a/e: juntadigna@gmail.com
Web: www.juntadigna.tk

Inaccessibilitat en l’elecció dels llocs de TMPL (35/04 i 36/04)

Vam fer ahir l’acte d’elecció de llocs de treball (convocatòries 35/04 i 36/04), finalment, al servei Prop del carrer de l’Historiador Chabàs. I fou allà finalment —dic— i no on ens havien convocat (al carrer del Micalet, seu de la conselleria), perquè vam poder descobrir que l’accessibilitat encara no té fonament real i suficient en les administracions públiques: una de les noves TMPL no podia accedir amb la seua cadira de rodes a la sala de reunions prevista per a l’acte, que es trobava en l’entresòl de l’edifici. De fet, van haver de col·locar una rampa de fusta perquè puguera accedir a l’entrada de la conselleria. Després, escales i ascensors inaccessibles.

Al l’edifici del Prop, les cadires de rodes poden accedir fins a l’àrea de de registre, però, ai!, han condicionat una sala de reunions amb tres escalonets, que van haver de requerir l’assistència de personal forçut a fi de salvar l’obstacle. És clar, doncs, que la coherència en el disseny d’espais no es troba a l’alçada de la capacitat de crear obstacles dels dirigents de l’administració pública valenciana. Esperem que els responsables n’hagen pres nota.

Quant a l’elecció de llocs, la cosa va quedar així (si ho vam anotar correctament):

Cognoms i nom Núm. lloc Conselleria
COMECHE PALANQUES, RAFAEL ANTONI 12 630 CCEE
SELLÉS LLORET, JAUME 17 678 CCEE
LLOPIS PASTOR, LLUIS 16 010 CBS
BORONAT COGOLLOS, MIQUEL 15 528 CAPA
MOMPÓ VIDAL, CARME 7 711 CIT
SAVAL GUARDIOLA, ISABEL 23 942 CTH
SALVADOR ALAMAR, EMPAR 21 215 Servef
SAHUQUILLO AGUSTÍ, MARINA 22 049 CCEE
PESUDO CANTAVELLA, NATIVITAT 19 526 CEUC
NAVARRO CAMPOS, AURORA 13 304 CCEE
FAYOS CAMARENA, ANTONI 10 195 CIT
SÁEZ ARANDA, EMILI JOSEP 22 050 CCEE
CARABAL SOBRINO, MARIA 25 188 Presidència
VENDRELL ALBENTOSA, M. ASUNCIÓN 17 677 CCEE
QUEROL ANGLÉS, AURELI 17 670 CJIAP
PARDINES LÓPEZ, SUSANA 17 668 CCEE
SELVA ARANDA, M. LEONOR 17 672 CCEE
PEIG GÓMEZ, ANNA EVA 17 667 CCEE
MARTÍNEZ BERNAT, ANTONI 17 669 CCEE
RUBIO FENOLLOSA, ADELINA 17 674 CCEE
MARTÍNEZ BLANCH, JOSEFA 17 679 CCEE
RABASA SANCHIS, SALVADOR 17 675 CCEE
GIMÉNEZ CAMPOS, M. ÁNGELES 17 676 CCEE
ESPUIG NAVARRO, BEATRIU 17 673 CCEE

Això queda pendent de la resolució que adjudicarà les destinacions. Hi haurà algunes persones que no s’incorporaran al lloc, perquè tenen previst demanar excedències.

Elecció de destinació dels TMPL (35/04 i 36/04)

Doncs, la cosa no s’ha allargat tant com ens podíem témer arran de la resolució de 26 de març del 2007 que allargava els terminis. El DOCV de hui (núm. 5 519, 24.05.2007 dj.) publica la resolució següent:

[PDF]

Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques
RESOLUCIÓ de 17 de maig de 2007, de la Direcció General d’Administració Autonòmica, per la qual es convoquen els aspirants que han superat les proves selectives d’accés al grup B, sector administració especial, tècnic mitjà de promoció lingüística, convocatòries 35/2004 i 36/2004, per a elecció de destinació. [2007/6509]

Per sengles resolucions de 30 d’octubre de 2006, del conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques (DOGV núm. 5.384, de 9 de novembre de 2006), es publica la relació d’aspirants que han superat les proves selectives d’accés al grup B, sector administració especial, tècnic mitjà de promoció lingüística, pels torns d’accés lliure, Convocatòria 35/2004, i discapacitats, Convocatòria 36/2004. Fent ús de les competències que tinc atribuïdes, en virtut del que disposa l’article 18 del Decret 153/2005, de 28 d’octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, resolc:

Primer
Convocar el personal relacionat en l’annex de la present Resolució, per a l’elecció de destinació, en acte obligatori, presencial i únic, el dia 5 de juny de 2007, a les 10.00 hores, a la Sala de Juntes de la conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, carrer Miquelet, 5-entresòl, de València (CP 46001).

Segon
D’acord amb el que disposa l’article 9.1 de la Llei de la Funció Pública Valenciana, l’elecció de destinació s’efectuarà per orde de major a menor puntuació obtinguda en la superació de les proves selectives.

Tercer
En la resolució per la qual s’adjudiquen destinacions, com a conseqüència del present procés, s’indicarà la data de les preses de possessió i cessament que se’n deriven.

Quart
La present Resolució posa fi a la via administrativa. D’acord amb els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i també amb els articles 8, 14.2 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, les persones interessades poden interposar recurs de reposició, amb caràcter potestatiu, davant de l’òrgan que l’ha dictada, en el termini d’un mes, comptador des de l’endemà de la seua publicació.

Alternativament, si no es recorre en reposició, pot interposar-se recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu de la ciutat de València, en el termini de dos mesos, comptadors des de l’endemà de la publicació de la present Resolució.

València, 17 de maig de 2007.

El director general d’Administració Autonòmica:
Miguel Antonio Crespo Marzal.

ANNEX
Convocatòries 35/2004 Torn Lliure i 36/2004 Discapacitats
DNI Cognoms i nom Nota final
29186110 COMECHE PALANQUES RAFAEL ANTONI 86,20
52780231 SELLES LLORET JAUME 82,20
21427859 LLOPIS PASTOR LLUIS 80,40
20002116 BORONAT COGOLLOS MIQUEL 78,20
20402368 MOMPO VIDAL CARME 77,60
21408734 SAVAL GUARDIOLA ISABEL 76,40
22529846 SALVADOR ALAMAR EMPAR 74,55
19091359 SAHUQUILLO AGUSTI MARINA 73,90
18909142 PESUDO CANTAVELLA NATIVITAT 73,80
25379494 NAVARRO CAMPOS AURORA 71,30
19978503 FAYOS CAMARENA ANTONI 70,75
24343809 SAEZ ARANDA EMILI JOSEP 70,45
19892032 CARABAL SOBRINO MARIA 70,00
19463924 VENDRELL ALBENTOSA M. ASUNCION 69,50
40912249 QUEROL ANGLES AURELI 69,35
29169740 PARDINES LOPEZ SUSANA 68,80
20823785 SELVA ARANDA M. LEONOR 64,45
73772515 PEIG GOMEZ ANNA EVA 59,95
18977010 MARTINEZ BERNAT ANTONI 58,85
44795821 RUBIO FENOLLOSA ADELINA 55,70
73537029 MARTINEZ BLANCH JOSEFA 55,45
18978437 RABASA SANCHIS SALVADOR 54,90
33475574 GIMENEZ CAMPOS M. ANGELES 53,25
24368438 ESPUIG NAVARRO BEATRIU 37,75