Nova sentència del TSJ que avala la titulació de filologia catalana en les oposicions

Alfons Esteve ens envia la informació següent:

Tretzena sentència consecutiva del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià que reconeix el títol de Filologia Catalana i la denominació de català

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha estimat el recurs interposat per les universitats de València i Alacant contra les ordres de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports de 13 de març de 2006 que no reconeixien la titulació de Filologia Catalana per acreditar el coneixement de valencià en les oposicions als cossos docents no universitaris.

A més, el Tribunal, seguint els mateixos arguments que la Sentència núm. 75/1997 del Tribunal Constitucional, avala la doble denominació de valencià i català per al nom de la llengua del País Valencià: «oficialmente “valenciana” en su Estatuto de Autonomía, y en el ámbito académico “catalana”».

La sentència núm. 1233/07, de 10 de desembre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona és la tretzena sentència consecutiva del Tribunal Superior de Justícia valencià, i la quinzena si tenim em compte que sobre aquest punt hi ha també un pronunciament del Tribunal Constitucional (sentència 21 d’abril) i un del Tribunal Suprem (sentència de 15 de març de 2006).

Ofertes de faena a Andorra i Barcelona

Dos ofertes de faena (informació de Xavier Rull – InfoZèfir):

  • El Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra busca tècnic/a lingüístic/a

    Tipus de contracte: eventual

    Envieu CV a: Anna Allué
    a/e: splcultura.gov@andorra.ad

    Més informació:
    Telèfon 00 376 80 66 70
    Servei de Política Lingüística

  • Una empresa de serveis lingüístics de Barcelona necessita traductor/a

    Jornada completa
    Requisits: llicenciatura en traducció, català, castellà i anglès o francès (es valoren coneixements d’alemany i experiència laboral, tres anys)

    Les persones interessades poden enviar el seu cv, amb les seves pretensions econòmiques, a:
    a/e: info@linguacomsl.com
    assumpte: plaça de traductor/a

Nova tècnica lingüística a la Jaume I: Lourdes Lidon Pascual Gargallo

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

RESOLUCIÓ de 5 de desembre de 2007, de la Universitat Jaume I, per la qual es publica la llista definitiva de l’aspirant que ha superat les proves selectives per a l’ingrés en l’escala tècnica mitjana d’assessorament lingüístic, mitjançant el sistema d’oposició, convocades per la Resolució de 17 de juliol de 2007, docv de 26 de juliol de 2007. [2007/15104] (docv núm. 5 661, de 17.12.2007)
vegeu text

L’única aspirant de la llista és Lourdes Lidon Pascual Gargallo.

Nova tècnica lingüística a la Jaume I: Irma Mulet Vilar

El cidaj ens envia la informació següent:

RESOLUCIÓ de 28 de novembre de 2007, de la Universitat Jaume I, per la qual es publica la llista definitiva de l’aspirant que ha superat les proves selectives per a l’ingrés en l’escala tècnica mitjana d’assessorament lingüístic (tècnic/a mitjà/ana d’assessorament lingüístic d’anglès), mitjançant el sistema d’oposició, convocades per Resolució de 20 de juny de 2007, DOCV de 3 DE juliol de 2007. [2007/14770] (docv núm. 5 655, de 07.12.2007)
– vegeu text

La tasca en la JQCV no té un valor massa clar

L’escamot anònim de Junta Digna ens fa arribar un missatge econòmic sobre la valoració de la tasca en la JQCV:

  • Avaluació d’un nivell de la JQCV: de 4 a 5 hores de faena, 60 euros.
  • Avaluació d’un nivell de la Junta de Catalunya: de 4 a 5 hores de faena, 25 euros per hora (100-120 euros).
  • Avaluació d’un nivell de la Junta de les Illes: de 4 a 5 hores de faena, 10 euros per persona examinada (120-200 euros).
  • Avaluació d’un nivell a la Universitat de València: de 4 a 5 hores de faena, 126 euros.
  • Vigilància d’un examen d’oposició d’auxiliars en una universitat: 2 hores de faena, 100 euros.
  • Sentir-se enganyat per la conselleria de torn durant molts anys com a examinador, no té preu.

Un mercat valencià possible de 13 milions de persones

Els territoris de parla catalana som un mercat potencial de 13 milions de consumidors, i quasi 10 —exagerant un poquet— declaren que entenen el català, i més que no ho declaren podem estar segurs que l’entenen de la mateixa que poden arribar a entendre qualsevol llengua romànica (com diria Till Stegmann). Si, a més d’eixa facilitat, el govern valencià s’interessara per eixe mercat, pels seus clients, i pels seus ciutadans en general, i donara valor al seu patrimoni lingüístic i cultural, la difusió de la llengua a través dels mitjans públics i privats no trobaria els entrebancs que ha hagut de salvar fins ara.

Per exemple, no caldria fer una campanya en favor de la cervesa Moritz com a contrapartida a la San Miguel, perquè San Miguel entendria que etiquetar en català és tan normal com quan ho fa en suec, ni Francisco Camps estaria temptat de tancar la tv3 al País Valencià, perquè això és una mesura que ell mateix consideraria malament si es duguera a terme, posem per cas, a Veneçuela.

La notícia és del diari Avui (27.11.2007):

El Baròmetre confirma el domini de la televisió en els territoris de parla catalana amb un 87 % de penetració

Els territoris de parla catalana constitueixen un mercat bàsicament televisiu, amb una penetració d’aquest mitjà d’un 87 %

Els territoris de parla catalana constitueixen un mercat bàsicament televisiu, amb una penetració d’aquest mitjà d’un 87 %. En segon nivell, es troba el medi exterior, un 55 %, seguit de prop de les revistes i publicacions periòdiques, amb un 52 % de penetració, i les ràdios amb un 51 %. Amb més distància es troba la premsa, amb un 39,9 %, i Internet, amb un 26,3 %. Aquestes són les primeres dades que es desprenen del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, en el seu primer any de funcionament. Es tracta d’un estudi de mesura i anàlisi de les audiències dels mitjans de comunicació i els consums culturals en el mercat de parla catalana (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) d’un mercat potencial de 13 milions de consumidors, representats per una mostra de més de 39.000 individus que són sotmesos a una entrevista personal en profunditat de 45 minuts de durada.

I les dades sobre el mercat i els mitjans de comunicació es poden trobar en El Baròmetre de Fundacc.

La imposició del castellà a l’Espanya judicial

Tal com es diu que hi ha gent per a tot, hi ha jutges per a tot. El mal és que hi ha coses que els membres del poder judicial haurien de respectar, sobretot els drets dels acusats i de tots les ciutadans, més enllà de les seues concepcions particulars sobre el que hauria de ser l’estat en què viuen. És el cas del jutge que sentia el silenci en català.

La notícia del diari El País (27.11.2007) és la següent:

Un jutge defensa la seua imposició del castellà en un judici

Honrubia va rebutjar la traducció al català en l’Audiència

José Yoldi – Madrid – 27.11.2007

El jutge penal de l’Audiència Nacional José María Vázquez Honrubia va insistir ahir que els independentistes catalans Jaume Roura i Enric Stern, condemnats a 2.700 euros de multa per injúries a la corona per cremar fotos del rei, estaven obligats a parlar en castellà, en lloc de català, en el judici celebrat el passat dia 20 a Madrid. El text de la sentència es va fer públic ahir. La postura del jutge li ha suposat una denúncia del vocal del poder judicial Alfons López Tena, que considera que el tractar d’impedir que els acusats s’expressaren en català pot constituir una falta disciplinària molt greu d’«ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials».

Per la seua banda, la consellera de Justícia de la Generalitat, Monserrat Tura, va remetre una carta al president de l’Audiència, Carlos Dívar, en la qual mostra la seua preocupació sobre els mitjans necessaris per a garantir la traducció de les llengües cooficials, com el català, en l’esmentat òrgan. La Sala de Govern va agrair l’interés de la consellera, però va assenyalar que l’assumpte afecta la funció de jutjar del jutge, per la qual cosa un òrgan administratiu no pot immiscir-s’hi. El conseller català Josep Lluís Carod es va preguntar per què si els terroristes, tant d’ETA com els islamistes, poden expressar-se en el seu idioma no poden fer-lo dos ciutadans catalans que no han comés cap delicte.

El jutge Vázquez Honrubia, obviant que l’Audiència Nacional reconeix el dret dels acusats a declarar en l’idioma en el qual millor sàpien expressar-se per a la seua defensa des de l’any 1977, insistix que la interpretació de la Llei orgànica del poder judicial li permet exigir que declaren en castellà ciutadans espanyols que coneixen eixe idioma. El jutge considera que es va tractar d’una «reivindicació de la llengua pròpia d’una comunitat realitzada en un marc tan absolutament impropi com un judici penal», i nega que rebutjar «tan exagerada pretensió viole la tutela judicial efectiva i els produïxca indefensió».

No obstant això, el mateix magistrat reconeix en la sentència: «Cert és que els jutges i tribunals, i el mateix Tribunal Constitucional, ponderant els drets i deures constitucionals en conflicte han establit que quan hi haguera la possibilitat que un judicable espanyol no comprenguera la llengua oficial en tot l’estat —és a dir, la llengua espanyola—, calia procurar-li a aquell un intèrpret per a allunyar qualsevol possibilitat d’indefensió».

Altres jutges de l’Audiència consideren que el dret de defensa afecta l’idioma en què millor s’expresse per a la seua defensa l’acusat.

Servei lingüístic a Benissa

L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de Benissa ens ha fet arribar les seues dades:

Ajuntament de Benissa
Oficina de Promoció i Ús del Valencià
Carrer del Pare Andreu Ivars, 21, 2.ª
03720 Benissa (Marina Alta)
Tel.: 96 573 13 13
Fax: 96 573 34 33
A/e: envalencia@ayto-benissa.es


Model del llibre de subcontractació

El cidaj ens fa arribar la informació següent, que té un cert valor lingüístic, ja que ens informa d’una documentació que deu ser bastant abundant al País Valencià:

RESOLUCIÓ de 2 de novembre de 2007, del sotssecretari de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual es publica la versió bilingüe del model del llibre de subcontractació de què haurà de disposar cada contractista amb caràcter obligatori en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, en virtut del que disposa la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció. [2007/13383] (docv núm. 5 635, de 08.11.2007)
– vegeu text

El sexisme entre els lingüistes

Poc o molt, els lingüistes de les administracions públiques i privades també intentem fer reflexió, fer normativa i, fins i tot, fer ciència —cosa que no està reservada només a les universitats—. Tanmateix, ens veiem sotmesos a les servituds laborals i, a més, a les servituds socials, que travessen constantment les anteriors, tant en les empreses privades com en l’empresa pública.

En eixe sentit, per a la reflexió sobre la nostra tasca i sobre el fet que a pesar del nombre majoritari de dones que treballen en faenes lingüístiques, els nostres principals referents —càrrecs i autors— són homes, podem llegir l’article de Rolf Tarrach (El País, 07.11.2007; l’hem traduït amb l’ajuda de l’Internostrum), que també té el seu punt de reinvindicació que caldria tindre en compte laboralment:

Per una ciència angelical

Rolf Tarrach – 07.11.2007

Després de densos debats es va concloure que els àngels no tenen sexe

L’anterior president de la Universitat de Harvard, Larry Summers, va tenir alguns problemes causats per un comentari sobre la suposada menor capacitat innata de les dones per a fer ciència. Puga ser cert, com puga ser que hi haja hagut vida en Mart, però està molt lluny d’estar científicament provat. Que de certs fets —com que l’autisme siga més freqüent entre els homes o que els savis idiotes siguen quasi tots homes— es deduïxca que els homes siguen més genials, sembla més un acte de fe que una conclusió rigorosa. El que sí que és cert és que les dones en totes les parts són una petita minoria en la jerarquia científica, encara que l’actual president de Harvard siga una dona.

Quan una comissió ordena els candidats per a ocupar una plaça de professor o d’investigador té en compte una sèrie d’indicadors i quantificadors de l’activitat docent i investigadora. Després, mitjançant un algorisme explícit o no, conscient o no, transforma aquestes dades en un valor equivalent a un nombre. El candidat que té el nombre més alt és el qual guanya la plaça.

El mètode sembla científicament correcte, però pot amagar moltíssims biaixos, a part de la seua dependència de l’algorisme utilitzat, una cosa molt subjectiva. ¿Com valorem la fatxenderia —més freqüent entre els homes— d’un candidat? ¿Com la seua agressivitat, el seu desig de competir? ¿No ens deixem influir pels models, generalment masculins? ¿Qualifiquem l’efectivitat —només els resultats— com solen preferir els homes pragmàtics, o l’eficiència —els resultats tenint en compte els mitjans i les condicions inicials— en principi un indicador millor de la qualitat de l’individu? ¿Com es conten els anys dedicats a cuidar els infants? ¿Com es té en compte el fet que la suposició del fracàs (femení) ho induïx? ¿Com es compensa el freqüent escepticisme dels pares i supervisors pel que fa a la capacitat d’una dona investigadora?

El problema de la dona investigadora és enormement complex i estem molt lluny d’arribar a conclusions sobre les quals hi haja un consens entre els especialistes. A més, molts dels que ho considerem un problema seriós per a la ciència tampoc som sempre suficientment conseqüents, i ho dic amb coneixement de causa, com a associat (a pesar del meu sexe) ad honorem de la Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (AMIT), que està ajudant-nos a tenir present el problema. Fa un any vaig llegir en la revista Nature un article sobre la desaparició misteriosa de les dones en el programa europeu de joves investigadors EURYI, en la gènesi dels quals vaig participar en el seu moment. En traduïxc una frase: «En Espanya, on prop d’un terç dels sol·licitants eren dones, no se’n va nominar ni una». En eixa convocatòria vaig participar en la fase nacional de la selecció i no vaig tenir suficientment present les meues pròpies idees. Quina vergonya i quina ràbia!

Igual que amb el canvi climàtic, mentre la nostra comprensió científica del problema avança cal començar a actuar. Mentre es debat si el problema s’arreglarà per ell mateix només amb el pas del temps, ja que és conjuntural, o requerix iniciatives, perquè és estructural, es poden anar prenent mesures correctores d’alguns aspectes sobre els quals hi ha pocs dubtes que perjudiquen especialment la dona. Un dels més obvis és que les dones que tenen fills els solen tenir en una edat en la qual també són científicament molt creatives i que una interrupció de cinc anys dificulta enormement la promoció a les categories superiors.

En la jove Universitat de Luxemburg hem introduït un programa que vol evitar aquesta disminució de l’activitat investigadora de les dones professores. Suposem que esta dona solia treballar 50 hores reals, 16 en docència, 4 en administració i 30 en investigació (oficialment 20, ja que el contracte esmenta 40 hores setmanals). El que li proposem al tornar després del permís de maternitat és treballar durant 5 anys realment 40 hores, 8 en docència, 2 en administració i 30 en investigació. Així allibera 10 hores mantenint la seua activitat investigadora, que a més, al tenir horaris més flexibles que la docència, facilita el compliment de les seues obligacions com a mare. Com que cap comissió de promoció seriosa la castigarà per haver disminuït la seua activitat docent, es pot esperar que esta mesura ajude a compensar el desavantatge procreatiu de la dona. Òbviament, el programa no és discriminatori —els homes tenen tantes obligacions pel que fa a la família com les dones— i un home també se’n pot beneficiar.

Más val actuar que discutir ad nauseam sobre el sexe.

Rolf Tarrach és rector de la Universitat de Luxemburg i professor de la Universitat de Barcelona.