Política lingüística negativa en Carcaixent

Celebràvem el 25 de setembe del 2006 la sentència 765/2006 de Tribunal Superior de Justícia valencià. Més avant, els jutjats van rebutjar el recurs de la Generalitat valenciana contra l’acord de perfils lingüístics del 2002, perfils que establien en Carcaixent nivells lingüístics superiors per als habilitats estatals.

Tanmateix, a pesar dels arguments propis fonamentats i de les sentències favorables al manteniment d’eixa qualificació lingüística per a llocs de treball qualificats, una decisió política totalment contrària a l’interés públic —demanar menys qualificació als funcionaris que més en necessiten— firmada per Lola Botella Arbona rebaixa l’exigència dels habilitats estatals en l’accés als llocs de treball de Carcaixent (bopv 121, 23.05.2009):

Ayuntamiento de Carcaixent
Edicto del Ayuntamiento de Carcaixent sobre modificación de la plantilla orgánica y la relación de puestos de trabajo
EDICTO

[…]

SEGUNDO.- MODIFICAR el acuerdo del Ayuntamiento Pleno de fecha 27 de junio de 2.002, respecto al requisito de conocimiento del valenciano exigible a todos los puestos de habilitados estatales, en el sentido de requerir el conocimiento del Nivel Medio, quedando comprometidos los que no puedan acreditar tal nivel de conocimientos en el momento de concursar, a hacerlo en el plazo de cinco años a contar desde la toma de posesión.

[…]

Tal com es pot observar, a més apareix publicat en castellà en la versió valenciana del BOPV, fet que indica que l’ajuntament els l’ha remés en castellà (si els l’haguera enviat en valencià, apareixeria ¡en les dos llengües!).

Ensenyament altruista

Podem llegir en el diari El País (10.06.2009):

Profesors s’oferixen a donar valencià de forma altruista

N. C. – València – 10.06.2009

Davant de la supressió de grups en valencià oficiada per la Conselleria d’Educació de la Generalitat, un grup de docents de l’IES Ramon Llull de València s’han oferit a continuar impartint classes en valencià, «de forma desinteressada i altruista» —és a dir, sense que represente cap cost d’increment horari per a l’administració— a fi que «els alumnes de 1r curs de Batxillerat estiguen atesos en valencià en el seu centre».

Deu ser una estratègia contra la crisi econòmica, que pot ser que podrem salvar-la gràcies al voluntarisme i a l’altruisme, tal com demostren cada dia els sectors bancaris i financers. Sense oblidar, és clar, el màxim exemple que es dóna des del sector polític i institucional, on hi ha qui regala obres als amics empresaris, i on hi ha qui accepta vestits i cotxes d’eixos amics empresaris. Ara bé, açò sembla altruisme, però debades no sembla que ho facen.

Pel que fa a les llengües, el castellà és un deure i, per tant, l’aprenem (gratuïtament o pagant), perquè és obligatori, i a pesar que pot ser que no el parlem mai. El valencià, en canvi, en temps de crisi, és un valor afegit, quasi un luxe. Per això l’hem de compartir i ensenyar, i res millor que ensenyar amb l’exemple, amb l’ús, i amb la generositat que mostren els professors de l’institut.

El que no queda clar és si la mesura s’hauria d’estendre a les matemàtiques o la física, perquè d’això tampoc estem massa ben atesos. Segurament sí, cal més altruisme, i segurament podríem ajustar una miqueta millor els preus.

Flaixos de traducció i interpretació i de base de dades jurídica

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 35, 03.06.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Convocatòria de proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades 2009

El dogc 5.391, del 2 de juny de 2009, publica la resolució de convocatòria de les proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació juradesd’altres llengües al català i viceversa per a l’any 2009.

Enguany les llengües objecte d’examen són:
— Anglès (prova de traducció i prova d’interpretació)
— Castellà (prova de traducció i prova d’interpretació)

La sol·licituds s’han de presentar del 3 al 15 de juny a la Secretaria de Política Lingüística a Barcelona (C. de Mallorca, 272, 1r); Girona (Gran Via de Jaume I,9, 1r pis); Lleida (C. de Lluís Companys, 1); Tarragona (C. de Sant Francesc, 3) o Tortosa (C. de Montcada, 23).

Per a més informació: http://www.gencat.cat/llengua/tij

Llengües i legislació. Base de dades jurídica

La base de dades de dret i legislació lingüístics és fruit d’un conveni de col·laboració entre la Secretaria de Política Lingüítica i el ciemen (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), responsable del programa Mercator: dret i legislació lingüístics. L’objectiu és reunir les bases de dades d’aquestes dues organitzacions i posar-les a disposició dels estudiosos i la ciutadania en general a través d’Internet. Té gairebé 30.000 entrades, de les quals unes 21.000 han estat aportades per la Secretaria de Política Lingüística.

Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/bdjuridica

ACPV i l’STEPV denuncien el conseller Font de Mora

Acció Cultural del País Valencià ens fa arribar la nota de premsa següent:

acpv i l’stepv denuncien el conseller Font de Mora per no respectar les diverses sentències judicials que validen la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de «català»

Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (acpv), Alfons Esteve (delegat sindical en la Universitat de València de l’stepv, advocat, tècnic lingüístic i també membre de l’Institut de Política Lingüística d’acpv) i Marc Candela (responsable de comunicació de l’stepv) han comparegut en roda de premsa conjunta de les dues entitats per a presentar la denúncia que l’associació cultural i el sindicat han decidit de presentar contra el conseller Font de Mora.

El coordinador d’acpv ha fet, en la roda de premsa, dues reflexions. La primera és la consideració de la gravetat que un dels màxims representants del Govern autonòmic no respecte les diverses sentències judicials que reconeixen la titulació de Filologia Catalana com a títol suficient per avalar els coneixements de valencià de qualsevol persona que es presente a la darrera convocatòria d’oposicions de la Conselleria d’Educació. Com és possible que un càrrec públic faça cas omís dels múltiples pronunciaments judicials, tots ells unànims en el mateix sentit, sense cap conseqüència? Què passaria si un ciutadà qualsevol obviés el que dicta una sentència judicial?

La gravetat d’aquesta situació justifica sobradament la denúncia que han decidit presentar acpv i l’stepv per pressumpta desobediència a la justícia i pressumpta desviació de diners públics, i l’exigència d’una rectificació pública del conseller, en el sentit d’acatar allò que diuen els tribunals i validar el títol de Filologia Catalana com a suficient per acreditar els coneixements de valencià.

La segona reflexió fa referència al fet que estem parlant d’una qüestió que no afecta només a la comunitat educativa, sinó al conjunt de la societat valenciana, ja que no només estem parlant de la resistència a acatar unes sentències judicials que afecten la convocatòria d’unes oposicions: ja hi ha un total de 21 sentències —de moment— (1 del Tribunal Constitucional, 3 del Tribunal Suprem i 17 del Tribunal Superior de Justícia valencià) que reconeixen la unitat de la llengua i la plena legalitat de la denominació també de «català» per al «valencià». Amb l’actitud del conseller Font de Mora —i del President Camps com avalador d’aquest i màxim responsable del Govern valencià— a acatar els pronunciaments dels tribunals en aquest sentit, el Govern valencià es situa fora de la llei i dificulta la necessària entesa entre el País Valencià i Catalunya en un context de crisi econòmica, agreujada en el cas valencià per la crisi del model econòmic i social del PP i els casos de pressumpta corrupció en els quals hi ha implicat diversos alts càrrecs de la Generalitat valenciana.

És per això que el coordinador d’acpv ha reclamat un canvi en la política del Govern valencià en aquest àmbit, en el sentit de posar fi a la censura que pateix tv3 al País Valencià i acatar el reconeixement de la unitat de la llengua i de la denominació de català.

L’associació dels tècnics lingüístics al País Valencià

A voltes diuen: «Si no existira, caldria inventar-lo» (o crear-lo), i sembla que estiguen parlant d’algú o d’alguna cosa imprescindible per a la vida de la humanitat sobre la terra —exagerant un poquet—. En canvi, comprove cada dia que també es dóna la contrapartida següent: «Com que existix, l’ignorem» (o no en fem ús).

Ara com ara, fa més de deu anys que existix la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), creada en 1998, que fou no sé si el segon o tercer intent de crear una associació de tècnics lingüístics al País Valencià, i l’únic que va arribar a port.

Va nàixer en emulació ni més ni menys que del cpnl de Catalunya, sabent, això sí, que mai no arribaríem a gaudir dels beneficis de ser pròxims al poder polític institucional, ja que no volíem mantindre eixa dependència. Al cap de deu anys tenim vora una seixantena de persones associades que pertanyen a tots els àmbits en què treballen els tècnics lingüístics.

Així, la tasca de la cdlpv intenta arribar sempre a la globalitat dels tècnics lingüístics, elabora materials i recursos, participa en campanyes i iniciatives sempre amb la intenció que tots els tècnics lingüístics que arribem a localitzar al País Valencià en coneguen l’existència i hi puguen participar. Naturalment, el mitjà de més abast de què disposem és Internet (Eines de Llengua i Diari per a Tècnics Lingüístics), tot i que ho complementem amb una revista —que té l’aparició que li permeten les col·laboracions que l’omplin de contingut.

Tanmateix, segurament per malaptesa dels qui hem regit la cdlpv fins ara, no ens hem promogut prou o no hem convençut de la possibilitat de participació col·lectiva que naixia amb el projecte de la cdlpv. Dic això, perquè em comenten que hi ha tècnics municipals —n’hi ha que formen part de la cdlpv— que participen en una xarxa de tècnics en estat permanent de creació i que no ha arribat a consolidar-se com a associació, amb la qual cosa continuen sent un conglomerat informal i poc definit de professionals de diversos àmbits.

L’estiu passat, durant uns cursos d’estiu, un companya de l’administració local em va comentar que eixa xarxa pretenia consolidar-se d’una manera formal i professional i em va demanar el meu parer. Li vaig dir que em semblava molt bé eixa iniciativa professional. Amb tot, també li vaig comentar que, com que ja existia eixe ens formal —la cdlpv—, no entenia per què no havien utilitzat eixa via, per què no havien fet servir eixe instrument que tenien al seu abast. La cdlpv és una entitat que els tècnics que ja hi estaven associats podien utilitzar i modular activament per a la fi de crear eixa xarxa de tècnics municipals. Però no ho havien fet i, en canvi, volien crear una altra entitat.

Ha passat un any, tornarem als cursos d’estiu, i encara no s’han constituït, ni tampoc han participat en les activitats ni en l’assemblea de la cdlpv, ni han provat a fer ús de les possibilitats d’esta associació per a conglomerar professionalment el col·lectiu de tècnics lingüístics municipals. Segurament és perquè no els ho hem fet saber adequadament o de manera prou clara.

Per això, insistixc, la cdlpv és una associació que té precisament eixa finalitat: coordinar i cohesionar el col·lectiu de tècnics valencians de qualsevol àmbit per tal que puguen exercir la seua tasca professional de la manera més efectiva, sempre amb la finalitat principal d’aconseguir que la política lingüística general que s’aplique al País Valencià respecte els drets lingüístics dels ciutadans valencians i afavorixca l’ús del valencià.

Miquel Boronat Cogollos
Secretari de la cdlpv

Oferta laboral a Manacor

Magdalena Ramon ens envia a través d’InfoZèfir l’oferta següent:

L’empresa Femarec (www.femarec.es), amb seu a Barcelona, busca professors/res de llengua per a diversos cursos (nivells A,B i C) a Manacor, que han de començar el mes d’abril de 2009.

Si hi esteu interessats/ades, podeu enviar el vostre currículum a Marina Subirana (msubirana@femarec.es) amb telèfon de contacte 932922181.

Crònica d’un lingüista d’IB3

Magdalena Ramon ens envia a través d’InfoZèfir l’article següent:

Crònica d’un lingüista d’IB3

Després de quatre anys de rodatge trobam que ha arribat el moment de pronunciar-nos i de dir prou! La història comença el maig de 2005: IB3 es posa en marxa i, entre d’altres tècnics, contracta un equip d’assessors lingüístics que s’encarreguen de corregir els serveis informatius de la casa i alguns programes de producció pròpia. La plantilla és assumida pel COFUC (Govern) a través d’un conveni amb IB3. A més dels de televisió i ràdio, hi havia els lingüistes encarregats de corregir els programes que feien les productores. En total, érem una trentena de professionals implicats en les tasques d’assessorament lingüístic per a l’ens de Ràdio i Televisió de les Illes Balears, IB3. Tot això en una època de govern del PP.

Amb les eleccions de 2008, l’assessorament lingüístic dels informatius passa a les mans de la UIB, amb un conveni de just un any. La UIB, segons l’Estatut d’Autonomia, representa la màxima autoritat lingüística a les Illes Balears; i emprenem la nova etapa. Ara, però, la plantilla ja només és de catorze lingüistes per corregir els informatius de ràdio i televisió autonòmics de totes les Illes Balears (incloses les de les Pitiüses i Menorca, i les subdelegacions d’IB3 a Inca, Manacor, Alcúdia, Madrid i Barcelona) i la programació de producció pròpia..

Amb tot aquest procés ens sentim víctimes de mentides i promeses incomplertes. D’ençà del canvi de govern hem anat com baldufes sense destí.

En un exemplar de la revista Brisas d’aquest mes de febrer Llorenç Capellà fa una entrevista al director general d’IB3, Antoni Martorell. Respecte dels informatius, Martorell diu:

[…] Son nuestro producto bandera. Hemos dignificado la información y hacemos uso de un catalán correctísimo […].

Dia 17 de febrer, després d’una reunió entre UIB i IB3, ens comuniquen, de manera extraoficial, que, tot seguint la línia de l’ens de reduir costos, tenen la intenció de reduir la plantilla de lingüistes a la meitat. Això sí, els polítics i directius s’omplen la boca de dir que tota la programació s’emet en un català correctíssim, tot i que l’equip de lingüistes de la UIB bàsicament només corregim els informatius. Sabem que algunes de les productores que proveeixen IB3 tenen lingüista, però n’hi ha d’altres que no i la cadena n’emet els programes sense cap casta de revisió lingüística. És el que també passa amb tots els programes —hi ha alguna petita excepció, i els revisen els lingüistes de la UIB, no de cap productora— que emet l’emissora de ràdio.

Ara la proposta nova és que els lingüistes facem una feina de seguiment a posteriori i eliminar progressivament la correcció. Pensam que la tasca de seguiment (escoltar el que ja han emès i, a partir d’aquí, fer recomanacions lingüístiques als periodistes) hi ha de ser i encara molt més que no ara; ha de ser complementària de la correcció (no ha d’existir l’una sense l’altra), però per això necessitam ser més lingüistes.

Pensem, per un moment, que fa quatre anys que corregim i corregim, i que el producte no surt amb la qualitat que nosaltres desitjam perquè la decisió final no és nostra, sinó d’IB3. A més, consideram que, per al bon funcionament de la feina diària, l’hem de continuar fent l’equip de lingüistes de la UIB (màxim organisme científic de la comunitat autònoma) perquè el producte final sigui més o manco homogeni lingüísticament. De la mateixa manera, volem denunciar que, si la tasca de correcció desaparegués, els lingüistes perdríem la feina en un temps de govern anomenat de centreesquerra. Recordem que el Govern d’Antich havia promès que internalitzaria tota la plantilla de treballadors dels serveis informatius.

Els lingüistes, com els periodistes, reporters gràfics i tècnics, hauríem de ser de la casa, d’IB3, i no dependre de la bona voluntat de cap partit polític ni institució. Això no és seriós! Si les coses no canvien, veurem que la ràdio i televisió autonòmiques (que pagam entre tots –és una de les més cares de l’Estat– i que teòricament haurien de ser un model de referència lingüística), aigualeixen (o en prescindeixen) el servei d’assessorament lingüístic (mínim i amb moltes mancances) que ja té. Consideram que és una llàstima que els partits que lluiten per la llengua cometin l’error de no mirar per la qualitat, la qual depèn, a més del producte en si mateix, del bon ús lingüístic que s’hi faci.

No entenem a partir de quin criteri IB3 decideix retallar el pressupost destinat a la qualitat lingüística. En canvi, seguit-seguit signa convenis amb la Sexta per emetre partits de futbol –que són caríssims i dels quals, per més inri, no en tenen ni l’exclusiva! Amb quin criteri d’estalvi econòmic justifica la cadena la compra dels drets per emetre la Fórmula 1?, com és que es gasta una doblerada ofensiva per canviar la imatge corporativa?

Creim que la raó de ser dels mitjans de comunicació públics de les Illes Balears és la normalització lingüística, una tasca importantíssima que intentam fer els lingüistes. Si no és aquest el motiu…, ja hi ha altres cadenes i ràdios.

D’aquí a tretze dies, dia 4 de març, expira el conveni entre IB3 i la UIB. A dia d’avui, 20 de febrer, el futur dels lingüistes a l’ens autonòmic és totalment incert.

Volem deixar clar que IB3 no ens ha fet cap mena d’advertència. La situació real i objectiva és la que hem expressat en aquest manifest.

La crisi en el sector lingüístic

El diari El País (dt. 17.02.2009) incloïa un article «El contador se ha parado para los freelance» que mostrava alguns efectes de la crisi econòmica en el sector relacionat amb la traducció, la correcció i l’edició —si és que realment són efectes de la crisi actual—. A més, contenia un quadre comparatiu sobre la remuneració dels traductors en Europa que també resulta especialment interessant.

Traductors europeus

Borsa de TL (A2) del Departament de Promoció Lingüística de Vila-real

L’Ajuntament de Vila-real ha fet pública la convocatòria següent:

Bases de la convocatòria per a la constitució d´una borsa de treball per a proveir provisionalment llocs de treball de tècnic/a mtjà d’Administració especial per al departament de Promoció Lingüística.

Presentació de sol·licituds: del 17 al 27 de febrer de 2009

OBJECTE DE LA BORSA: L’objecte d’aquestes bases és regular la constitució i el funcionament d’una borsa de treball per a cobrir provisionalment els llocs de treball de tècnic/a mitjà d’Administració especial, grup A, subgrup A2, del Departament de Promoció Lingüística que puguen quedar vacants en virtut de les places que figuren en la plantilla pressupostària d’aquest Ajuntament, mitjançant nomenament com a funcionaris/àries interins/es.

SISTEMA DE SELECCIÓ: El sistema selectiu serà el concurs oposició, d’acord amb les proves i temari que es recullen en l’annex I d’aquestes bases, i al barem que s’estableix en l’annex II. Serà requisit indispensable haver superat la fase d’oposició per a optar a la fase de concurs.

[…]→ [pdf]