L’arrelament lingüístic

Segons Miquel Noguer en el El País («Cataluña exige catalán y castellano a los inmigrantes», 21.03.2012):

Els immigrants que residixen a Catalunya i que vullguen obtindre el certificat d’arrelament, legalitzar la seua situació o demanar la reagrupació familiar, hauran d’acreditar un coneixement mínim de català i de castellà. Així ho han pactat la Generalitat i les dos associacions de municipis, institucions que demanaven l’establiment d’uns criteris comuns en la concessió d’estos certificats no només en l’àmbit lingüístic, sinó també pel que fa a habitatge i el treball. Estos certificats són obligatoris per a iniciar els tràmits davant el Ministeri d’Interior, però no són vinculants.

El titular, com és habitual, carrega les tintes amb l’«exige», però la lectura de l’article aclarix que la qüestió lingüística serà «un dels elements a tindre en compte» i que n’hi haurà prou havent fet vint hores d’un curs de la llengua que no es conega.

Flaixos sobre traducció i sobre coneixements de català a les Balears

El Els Flaixos d’Actualitat (núm. 85, 22.02.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Base de dades de glossaris per a la traducció

L’empresa Torsimany ofereix de manera oberta i gratuïta una única base de dades on es compilen 19 dels glossaris alliberats pel Termcat. La base de dades està preparada per utilitzar-se en entorns de traducció i correcció (sdl Trados, Wordfast, MemoQ…). Segons els promotors, l’ús d’aquesta base de dades afavoreix un increment notable de productivitat en la localització i la recerca de termes en la pràctica professional de la traducció.

Més informació: http://www.torsimany.cat/glossaris.html

Avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana a les Illes Balears

El Govern Balear ha aprovat el Decret 6/2012, de 3 de febrer (boib núm. 19, del 7), d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, que deroga el decret homònim anterior, 16/2011, de 25 de febrer. El nou Decret no introdueix modificacions en les classes de certificats, però sí algunes en els annexos que els descriuen. S’hi té en compte la desaparició de la Direcció General de Política Lingüística i l’atribució de les seves competències a la Direcció General de Cultura i Joventut. Així mateix, preveu que es pugui encarregar la convocatòria i l’administració de les proves de coneixements de llengua catalana a algun dels ens del sector públic instrumental de l’Administració i, d’altra banda, canvia la composició de la Comissió Tècnica d’Avaluació de Coneixements de Català, en la qual introdueix representants dels quatre consells insulars.

El decret es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2012019/mp5.pdf [pdf]

Flaixos sobre la llengua al País Valencià i en la restauració

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 79, 18.10.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Una llengua que camina

Documental que retrata la vida diària de cinc persones que posen rostre a l’estat de salut del valencià: una professora de periodisme de la Universitat d’Alacant, el cantant d’un grup valencià d’èxit, l’expresident d’Escola Valenciana, un dermatòleg i una romanesa valencianoparlant. El documental, dirigit per Amanda Gascó Richart, és una producció de Vilaweb en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb el suport d’Escola Valenciana, Edicions Bromera, Edicions 96 i l’Institut Català de les Indústries Culturals.

Es va emetre a TV3 amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià i es pot veure també a través del servei tv3alacarta:


Campanya per fomentar l’ús del català a la restauració

L’entitat Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle han editat 5.000 petites guies de conversa en forma de targeta de butxaca destinades al personal de restaurants, bars i granges. Inclouen un vocabulari molt bàsic en català traduït a cinc llengües: àrab, urdú, xinès, castellà i anglès i es poden descarregar des del web de l’organització en format pdf. L’objectiu és donar eines als treballadors del sector amb coneixements insuficients de català perquè puguin atendre el públic en aquesta llengua. Aquesta iniciativa, que té com a objectiu conscienciar empresaris i treballadors del sector de la restauració sobre la necessitat d’utilitzar el català en l’atenció al públic, rep el suport de la Direcció General de Política Lingüística.

Més informació: http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1430

Els vocabularis que oferix la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle:

  1. Vocabulari català-àrab [pdf]
  2. Vocabulari català-urdú [pdf]
  3. Vocabulari català-castellà [pdf]
  4. Vocabulari català-xinès [pdf]
  5. Vocabulari català-anglès [pdf]

Jornada de l’IEC a Alcoi

L’Institut d’Estudis Catalans commemora el seu centenari i els de Teodor Llorente, Joan Maragall, Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner a Alcoi:

Jornada de la secció filològica de l’iec amb motiu del seu centenari i dels de Llorente, Maragall, Valor i Sanchis Guarner

Alcoi, 20 d’octubre de 2011

El centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, creada el 1911, coincideix amb els centenaris de la mort de Teodor Llorente i Joan Maragall i del naixement d’Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner, figures del màxim relleu en les nostres lletres. Teodor Llorente va ser el principal impulsor de la recuperació de la llengua literària al País Valencià. Joan Maragall, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor van ser membres de la Secció Filològica.

Amb aquest motiu, la Secció Filològica de l’iec, a part de participar en l’homenatge a Manuel Sanchis Guarner a la Universitat de València el matí del mateix dia 20 d’octubre, ha volgut desplaçar-se a Alcoi per celebrar-hi una de les seves reunions ordinàries i ha organitzat, amb el suport de l’Ajuntament d’Alcoi, una jornada commemorativa de tots aquests centenaris.

Aquests actes constitueixen l’obertura formal del centenari de la Secció Filològica en terres valencianes, després que s’hagin celebrat altres actes inaugurals a Palma, Barcelona i Perpinyà. Les activitats del centenari s’estenen a tot el territori lingüístic i volen incloure tots els nivells, des dels més institucionals i acadèmics fins als més populars i participatius.

Així, la coincidència dels centenaris de la Secció Filològica i de Joan Maragall —preconitzador de la paraula viva en el seu Elogi de la paraula— ha impulsat la convocatòria de l’acció participativa 2011, l’any de la paraula viva, que convida els mitjans de comunicació, els creadors, els ensenyants, les entitats, les empreses i tothom en general a promoure tota mena d’iniciatives que contribueixin a descobrir, compartir, exercitar i celebrar la vitalitat, la creativitat expressiva i el dinamisme innovador de la nostra llengua.

Podeu veure el conjunt d’aquestes activitats a l’adreça http://taller.iec.cat/filologica/centenari

Programa de la sessió acadèmica i commemorativa

Sala de Graus de la seu de la Universitat Politècnica de València a Alcoi (pl. de Ferrándiz i Carbonell, s/n)

18.30 h Obertura a càrrec de les autoritats locals i dels representants de l’iec

18.50 h Lectura de poemes de Joan Maragall, a càrrec de Mariàngela Vilallonga (professora de la Universitat de Girona i vicepresidenta de l’iec), i de Teodor Llorente, a càrrec de Josep Piera (escriptor i membre de la Secció Filològica de l’iec)

19.00 h Vicent Pascual (pedagog): Un model d’educació plurilingüe i multicultural al País Valencià

19.25 h Joan Borja (professor de la Universitat d’Alacant): Semblança de Jordi Valor

19.40 h Dramatització d’una rondalla d’Enric Valor, a càrrec de l’actor Joan Gadea i la xiqueta Marina Rozalén

19.50 h Manel Rodríguez-Castelló (professor i poeta): Semblança de Joan Valls i Jordà

20.05 h Eugeni S. Reig (lingüista): L’aportació lèxica al català de Joan Valls i Jordi Valor

20.20 h Lectura d’un text de Manuel Sanchis Guarner, a càrrec d’Antoni Ferrando (professor de la Universitat de València i membre de la Secció Filològica de l’iec)

20.30 h Semblança d’Ovidi Montllor, a càrrec de Jordi Botella, i interpretació d’una cançó de l’Ovidi, a càrrec del cantautor de Cocentaina Andreu Valor

Organitzen: Ajuntament d’Alcoi i Secció Filològica de l’iec

Premi per a la recerca en català

La Universitat de València (SPL) ens envia la convocatòria següent:

Des de l’any 2008, la Xarxa Vives coŀlabora amb l’Institut Món Juïc en la convocatòria del premi Cum Laude, que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu del guardó és premiar les obres de recerca d’alt nivell de l’àmbit d’humanitats escrites en català, difondre-les i demostrar que la llengua catalana, quan el contingut que revela és de qualitat, travessa fronteres i que les primícies, les troballes i els resultats de la recerca dels investigadors dels territoris de parla catalana s’han de fer públics en català, per tal d’assegurar-ne el prestigi.

A la convocatòria poden participar els estudiosos que hagen defensat la seua tesi doctoral en el decurs de l’any corresponent a la convocatòria en qualsevol universitat de la Xarxa Vives, que hagen obtingut la qualificació de cum laude i que l’hagen redactada en català.

iv edició (2011, tesis 2010)
Bases de la convocatòria [pdf]

L’enganyifa lingüística de Font de Mora Turón

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, formada per tècnics lingüístics que participen en tots els àmbits de la societat, reclama també un ensenyament públic i de qualitat que garantixca la igualtat d’oportunitats dels estudiants, sense discriminacions injustes de cap tipus. En eixe sentit, el diari Levantepublica hui un article de la cdlpv que expressa el nostre punt de vista sobre la nova proposta educativa que ha elaborat el conseller d’Educació Font de Mora Turón, proposta que no tindria altra conseqüència que devaluar les capacitats lingüístiques dels estudiants i, pitjor encara, entrebancaria encara més les possibilitats d’aprendre el valencià plenament i com a llengua d’ús normal i habitual. Reproduïm ací la versió original de l’article:

El grotesc parany del decret del plurilingüisme

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià volem expressar la nostra indignació per l’esborrany del decret de plurilingüisme presentat recentment pel conseller d’Educació.

Els nostre coŀlectiu, com a professionals de la llengua que som, ens reconeixem, igual com el senyor Font de Mora, partidaris entusiastes d’un nou marc educatiu plurilingüe que garantisca plenament que l’alumnat valencià finalitze l’educació obligatòria amb uns nivells òptims de capacitat lingüística, no sols en la llengua pròpia, sinó també en la llengua cooficial i en altres llengües estrangeres.

Però la situació evident de precarietat que pateix el nostre sistema educatiu públic des de fa molts anys ens fa pensar que la pretesa injecció extraordinària d’anglés en el currículum educatiu no és més que un romanç, una altra ocurrència del senyor conseller, que (igual que amb el xinés mandarí) només pretén embolicar la troca. Perquè no cal tindre una vista privilegiada per a constatar la situació de complet abandó a què la Conselleria d’Educació ha sotmés durant un bon grapat d’anys tota la xarxa de l’educació pública, no sols quant a les deficiències estructurals que s’hi perpetuen de forma indefinida, sinó també quant a la retallada incessant de recursos humans (baixes que no es cobreixen, reducció o supressió de personal especialitzat com ara logopedes o els mateixos mestres d’anglés). És en aquest marc educatiu on el senyor conseller té previst implantar el seu flamant pla plurilingüe, amb la dotació econòmica i el personal capacitat corresponents? Més prompte ens sembla una broma de mal gust. I si no, que ho pregunten als nombrosos grups de manifestants que es concentren dia sí dia també a les portes de la conselleria de l’avinguda de Campanar.

I així l’anglés esdevé només un pretext embolcallat de «modernor» perquè el castellà desplace el valencià de bona part de les assignatures que fins ara ha vehiculat als centres amb línia en valencià. L’oposició real que se’ns presenta és la de sempre: castellà versus valencià; o dit d’una altra manera: allí on hi havia dos barracons, en deixarem un sol.

Les tècniques i tècnics lingüístics som conscients que una mesura de caire polític que equipara la presència del castellà amb la del valencià en l’ensenyament ens aboca a la desaparició del valencià a llarg termini, per la senzilla raó que la nostra llengua es troba en una clara situació de desavantatge en la distribució dels àmbits d’ús de caràcter formal respecte del castellà en la nostra societat.

I és que per a la nostra classe política no ha passat desapercebut que els darrers 25 anys de línies en valencià ens han deixat com a herència l’únic àmbit on la normalització lingüística ha esdevingut real, en gran part gràcies a l’esforç i al voluntarisme que les comunitats educatives i les associacions de pares i mares de l’alumnat hi han hagut d’invertir; tot això en una societat on la màxima responsable de vetlar per la llengua pròpia és la que s’esforça de forma reiterada a invisibilitzar-la en els àmbits prestigiosos.

Plurilingüismes d’aquesta mena, no, gràcies.

Concessió de les beques del Pla EVA del 2011

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (6.537, 07.06.2011) publica la resolució de concessió de les beques del pla EVA d’enguany:

Resolució de 23 de maig de 2011, de la secretària autonòmica d’Educació, per la qual es concedixen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual 2011. [pdf]

Els treballs que s’han repartit l’import global de 32.000 euros són:

Núm. / Nom del projecte Autor/s Dotació
1. Escoltem, llegim i fem Doménech Rodríguez, M. Pilar; Doménech Zornoza, Josep Lluís; Huguet Enguita, Jesús 1.200 €
2. Guia de conversa valencià-japonés Lozano González, Helena 2.300 €
3. Valencià especialitzat per al sector de l’agricultura i la pesca I: Aspectes gramaticals i convencions ortotipogràfiques Lluch Hervàs, Joan-Antoni 1.950 €
4. Recopilació i traducció al valencià de locucions no-verbals franceses per al seu tractament lexicogràfic Sierra Soriano, M. Ascensión 2.400 €
5. Traducció al valencià d’òperes franceses i alemanyes Ratfisch Siffermann, Cristina 2.500 €
6. Elaboració de materials per a l’aprenentatge del valencià adreçat a immigrants. Valencià, dibuixos i rock and roll Prenafeta i Baró, Carme 500 €
7. Littlemoon, un projecte bilingüe Luna Esparza, Maria Pilar 500 €
8. Píndoles formatives en format estàndard per a l’autoaprenentatge del valencià Grau Martínez, Vicent 2.900 €
9. INTERVAL: nivell elemental i adaptació al sistema de puntuació de les proves de la JQCV Baño Burgos, Jorge Javier; Ferre Hernández, M Victòria 1.000 €
10. Traducció al castellà d’una antologia de quatre poetes valencians contemporanis Navarro Tomàs, Alexandre-Josep 400 €
11. Projecte A·PROVA: aplicació d’autoaprenentatge de valencià per a les proves de la JQCV amb les TIC Moral Elola, Iñaki Borja 1.500 €
12. Materials per a l’avaluació dels nivells d’ensenyament i aprenentatge del valencià Pellicer Borràs, Joan Enric 1.900 €
13. Material didàctic per a un curs d’iniciació al llenguatge valencià del sector informàtic Escolano López, Robert; Ivars Ribes, Xavier 1.950 €
14. Noves cançons per a noves situacions. Reelaboració del cançoner infantil valencià Guardiola Guardiola, Laura 500 €
15. L’aprenentatge de la llengua mitjançant les tradicions musicals valencianes Giner Cervà, Juan José; Giner Cervà, Faustí 600 €
16. Curs d’iniciació al llenguatge dels servicis socials Maroto Delgado, Olga 1.950 €
17. Curs d’iniciació al llenguatge del medi natural Gil Puig, Adriana; Delgado Artés, Rafael 1.950 €
18. Curs d’iniciació al llenguatge valencià del sector del foment de l’ocupació Salvador Alamar, Impar; Seguí Francés, Romà 1.950 €
19. Curs d’iniciació al valencià d’especialitat del sector sanitari Gállego Huguet, Xavier; Bosch i Espert, Enric 1.950 €
20. Reculls lèxics complementaris per a diccionari en línia Giménez Giménez, Jesús L.; Giménez Ferrer, Jordi 1.000 €
21. Thalassa. Diccionari en xarxa valencià-grec clàssic Díaz Ávila, Mario; Ovejas Arango, Mercedes; Caño Cano, Víctor 600 €
22. El teatre de Tawfiq al-Hakim i la seua obra teatral El Erian El Bassal, Hany 500 €

Sí, contra tots els valencians

Josep Torrent fa un repàs sobre el fals «Sí al valencià» (El País, 05.06.2011) dels governs de Francisco Camps Ortiz, des de la bufa de la declaració d’Ares fins a la prevista liquidació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià en l’educació valenciana preparada per l’últim conseller Font de Mora Turón:

El 22 desembre 2004 va irrompre en el ple de l’Acadèmia València de la Llengua (avl), on s’anava a debatre un dictamen sobre la unitat lingüística entre el valencià i el català, amenaçant als acadèmics amb tot tipus d’accions legals si seguien avant amb la seva proposta. La presidenta de l’Acadèmia, que no debades anteriorment havia estat diputada pel pp, va llevar el punt de l’ordre del dia i va suprimir el debat. La llei de creació de l’avl recull que valencià i català pertanyen al mateix sistema lingüístic, però això no ha frenat el pp a l’hora de predicar el secessionisme. La situació del valencià a l’ensenyament públic anà degradant-se més i més. A primeries d’enguany any, l’oferta de l’ensenyament de l’idioma propi en educació infantil i primària no arribava al 45 % a la xarxa pública. La conselleria obvia que la demanda d’ensenyament en valencià és superior a l’oferta, i arriba a enviar professors que desconeixen l’idioma a fer classes en castellà en les línies en valencià.

Més dades sobre la qüestió en «Las trampas del plurilingüismo» de Neus Caballer (El País, 04.06.2011):

» Castellanització. Obrir la consulta als pares d’en quina llengua cooficial volen que siguin atesos en infantil, acaba de la primera etapa educativa amb la línia d’ensenyament en valencià i castellanitza tota l’escolarització. Res no garantix, a més, que en els centres concertats en les matèries assignades per a ser donades en valencià (història, geografia, biologia i geologia, en secundària), els alumnes aprenguen la llengua cooficial, ja que no han d’usar-la, ni parlar-la, ni escriure-la.

Tot això, tal com diu Adolf Beltran en el mateix diaria («Atropello de derechos civiles», 04.06.2011):

Que certs càrrecs públics professen esta manera d’entendre la cooficialitat lingüística, contra les pròpies normes legals i reglaments municipals en vigor, induïx a la commiseració. Que vullguen fer de la seua ignorància un argument per a derogar certs drets civils només pot causar indignació. El que va anunciar fa uns dies el pitjor conseller d’Educació que ha passat per la Generalitat és un atropellament dels drets civils d’estudiants, pares d’alumnes, professors i valencianoparlants en general.

Polítiques valencianes contra la capacitació lingüística

El conseller Font de Mora Turón ha iniciat una campanya contra l’aprenentatge de les llengües en l’educació pública valenciana, particularment, contra l’aprenentatge del valencià. És evident que ell no dirà que es proposa això, però els fets sí que indiquen que eixa és la seua proposta, ja que pretén eliminar el model que millor ha funcionat i imposar un model que no té cap aval educatiu.

En parlen Manel Pérez Saldanya, «Una escuela valenciana y multilingüe» (El País, 31.05.2011):

El conseller coneix bé que totes les avaluacions que s’han fet de les competències lingüístiques han mostrat que els alumnes escolaritzats en programes d’ensenyament en valencià tenen una competència en castellà igual o superior a la dels que s’han escolaritzat en castellà i són els únics que aconseguixen dominar d’una manera equilibrada les dos llengües. La teòrica «igualtat» en el repartiment d’hores entre les dues llengües oficials que proposa la conselleria, lluny d’assegurar l’adequat ensenyament de les dos llengües, no millora la competència del castellà i condemna el valencià a una situació clarament deficitària. Perquè les llengües no només s’aprenen a les aules i, donada la realitat sociolingüística, l’única manera d’aconseguir l’equilibri de les dos llengües oficials és corregint a les aules el dèficit del qual partix el valencià.

A més, Neus Caballer («Partidos y asociaciones se unen contra la supresión de la línea en valenciano», El País, 01.06.2011) aporta dades sobre la mala situació actual, que sembla més aviat avalar la pretensió real de la nova proposta del conseller valencià en funcions:

El procés d’unificar les línies de castellà i valencià —que està en marxa i es materialitzarà al setembre, amb les instruccions verbals de la inspecció educativa als instituts amb dos línies—amenaça, a més, amb «reduir grups». «Portarà a l’atur a més professorat i augmentarà les retallades dels programes que tenien», afegix Javier González Zurita, de Fete-ugt. L’stepv, el sindicat majoritari de l’ensenyament no universitari, insistix que «la supressió de les línies en valencià, a més d’augmentar les retallades docents, és l’atac més greu a aquest ensenyament des que el pp va arribar al Govern». «L’Informe sobre la situació del valencià 2011, publicat pel sindicat, ja va denunciar la involució del valencià, i aquest és el pas decisiu».

Finalment, la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua ha hagut de recordar la seua declaració sobre el valencià en el sistema educatiu (01.06.2011):

L’avl recorda el document sobre el valencià en el sistema educatiu aprovat enguany

València, 1 de juny del 2011. El ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va aprovar el dia 28 de gener d’enguany una declaració sobre el valencià en el sistema educatiu, on fixava el seu criteri en relació a la presència de la llengua pròpia en l’escola i centres educatius de la Comunitat Valenciana.

DECLARACIÓ

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix que tots els valencians i valencianes «tenen el dret a rebre l’ensenyament del i en idioma valencià» (article 6.2).

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià preveu que els alumnes de l’ensenyament obligatori «al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà» (art. 19.2).

Entre les funcions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua figura «vetlar per l’ús normal del valencià» (Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, art. 7d).

De l’anàlisi de l’actual situació del valencià en tot el sistema educatiu, des de l’Educació Infantil fins a l’ensenyament universitari, es deduïx que no es garantixen plenament els drets lingüístics i, per tant, el principi d’igualtat lingüística que preveu la llei.

En conseqüència, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua s’adreça al Govern valencià i als rectorats de les universitats valencianes per a soŀlicitar-los que adopten les mesures oportunes per a garantir que no s’hi produïsquen situacions de discriminació real entre els ciutadans valencians per motius lingüístics. Amb esta finalitat, caldria:

a) En les escoles infantils, proveir dels mitjans necessaris, tant de recursos humans com materials, per a preservar el dret dels pares i mares a poder educar els seus fills en valencià.

b) Assegurar l’ensenyament en valencià en tots els centres educatius d’Educació Infantil, Primària i Secundària, i fer compatible la docència en valencià, en castellà i en una llengua estrangera en tots els programes educatius, a fi d’assolir realment el principi de cooficialitat lingüística entre el valencià i el castellà.

c) Garantir en l’ensenyament universitari el dret de tots els alumnes que s’han matriculat en valencià a rebre una docència real i efectiva en valencià. I, en general, la presència del valencià com a llengua cooficial en el currículum i en les activitats de tota la comunitat universitària.

d) Satisfer, no només la demanda d’ensenyament de valencià i en valencià en tot el sistema educatiu, sinó adoptar i incentivar totes aquelles iniciatives que servisquen per a fer real el principi de la igualtat lingüística, tant en l’àmbit estrictament docent com en el comunicatiu a tots els nivells.

e) Dissenyar programes d’educació multilingüe que optimitzen la concurrència de llengües en l’àmbit educatiu valencià i que afavorisquen els valors de respecte i d’enriquiment cultural.

f) Promoure programes d’intercanvi educatiu que permeten la difusió íntegra de la cultura valenciana, tant en la resta d’Espanya com en el conjunt de la Unió Europea, així com l’accés a la nostra cultura per part dels alumnes i estudiants nouvinguts.

g) Recomanar, en especial als responsables de les institucions públiques, que adopten una actitud exemplar quant a l’ús oral i escrit del valencià, «la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana» segons figura en l’Estatut d’Autonomia (art. 6.1).

En eixe sentit, convé conéixer l’experiència gallega i els resultats que ha donat («Carlos Callón: ‘El PP ha fet servir Galícia de banc de proves del model d’involució lingüística’», Vilaweb, 01.06.2011):

—Arran de l’experiència a Galícia, com veieu el cas valencià?
El cas valencià demostra allò que ja dèiem a Galícia, que el PP feia servir la llengua gallega de banc de proves amb la idea d’estendre la involució lingüística i cultural al conjunt de l’estat. Cal tenir en compte que a Galícia es va aprovar malgrat la resistència social i el repudi de tota l’oposició. Aquest decret del terç teòric del gallec, el castellà i l’anglès ha tingut contra tots els sindicats de l’ensenyament; totes les associacions de pares i mares, tret d’una, vinculada al PP; totes les associacions estudiantils i tots els moviments de renovació pedagògica, totes les institucions culturals i el consell escolar de Galícia.