Flaixos sobre signes, lletres i coneixements

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 98, 27.11.2012) ens envien, entre altres, les informacions següents:

Formació especialitzada en llengua de signes catalana per a mossos i bombers

L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ispc) dóna formació, aquesta tardor, a bombers de la Generalitat de Catalunya i mossos d’esquadra en llengua de signes catalana (lsc). L’objectiu del curs és proporcionar a policies i bombers uns coneixements bàsics de la llengua de la comunitat sorda, la seva cultura i la seva història per afavorir l’eliminació de les barreres de comunicació amb les persones sordes que utilitzen la llengua de signes catalana i per fomentar el contacte i la comunicació entre aquest coŀlectiu i els cossos de seguretat i emergències.

Més informació: Mossos i bombers reben formació especialitzada en llengua de signes catalana

Portal del projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada

El portal del projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada és un espai de documentació, consulta i debat entorn de la ela geminada. Pretén ser útil i accessible als usuaris i, alhora, una plataforma activa i portaveu de la problemàtica davant dels organismes executius, tant locals com internacionals, que permetin, en última instància, la normalització plena de la ela geminada en l’entorn digital.

Es pot consultar a: http://www.l·l.cat

Avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana a les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears ha aprovat el Decret 87/2012, de 16 de novembre (BOIB núm. 170, de l’endemà), d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, que substitueix el Decret 6/2012, de 3 de febrer, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana. Al boib núm. 175 es publica el decret complet, amb els annexos.

Es pot consultar a: http://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8039/504484/acord-del-consell-de-govern-de-23-de-novembre-de-2

Dèficits i desemparament del català en Europa

Des d’Europa arriben notícies contradictòries que afecten els drets dels catalanoparlants. D’una banda (El País, 25.10.2012):

El Consejo de Europa alerta del déficit de la enseñanza en valenciano

Neus Caballer Valencia 25 OCT 2012 – 19:13 CET

El Comité de Ministros del Consejo de Europa pide a la Generalitat un mayor compromiso con enseñanza en valenciano desde la etapa de preescolar hasta la formación técnica profesional y la universitaria. En el informe que analiza La aplicación de la Carta europea de las lenguas minoritarias en España, el Comité de Expertos considera que “la oferta actual de educación en valenciano es insuficiente, ya que no parece garantizar que todos los estudiantes que quieran una educación en valenciano puedan tenerla”.

Però per una altra banda, quan es tracta de fer efectiu l’ús de la llengua (El Punt, 26.10.2012)

El TC desempara els drets lingüístics a la justícia

Rebutja el recurs d’un ciutadà a qui es va rebutjar un escrit en català

26/10/12 08:47 – barcelona – Jordi Panyella

[…]

La seva advocada, Marta Clapés, va recórrer al Tribunal Suprem en un escrit íntegrament en català que no va ser admès a tràmit pel fet que no era en castellà. El TS va exigir la traducció, però el recorrent s’hi va negar insistint que l’empara el dret d’utilitzar el català i que és l’administració de justícia qui ha de traduir els textos. En el recurs al TC, la lletrada recorda tota la legislació que avala la conducta del seu client, com ara la Carta Europea de Llengües Minoritàries.

Jornades de sociolingüística de la Nucia

Les jornades de sociolingüística de la Nucia (9, 10, 16 i 17 de novembre) tenen enguany el programa següent:

Divendres 9 de novembre

16:00-16:30h Lliurament de materials als inscrits. Acte d’inauguració
16:30-17:30h Maria Antònia Cano, Maria Àngels Fuster, Elena Sánchez, Josep Martines, Vicent Martines, Sandra Montserrat (Universitat d’Alacant): «25 anys de Cursos de Sociolingüística de la Nucia: balanç i perspectiva de futur»
17:30-18:30h Isidor Marí (President de la Secció Filològica, Institut d’Estudis Catalans): «Perspectives en la codificació i l’estandardització del català»
19:00-20:00 h Vicent Brotons (Universitat d’Alacant, UEM): «Del valencià a l’escola a l’Escola Valenciana plurilingüe»
20:00-21:30h Miquel Àngel Pradilla (Univesitat Rovira i Virgili; Institut d’Estudis Catalans): «Ensenyament de la llengua i context sociolingüístic»

Dissabte 10 de novembre

09:00-11:00h Xosé Antón González Riaño (Universitat d’Oviedo, Academia de la Llingua Asturiana): «El asturiano desde el punto de vista sociolingüístico y socioeducativo»
11:30-12:45h Maria Pilar Benítez (Facultat d’Educació; Universitat de Saragossa):«L’amostranza d’a luenga aragonesa: un prozeso en (de)construzión»
13:00-15:00h Jordi Suïls (Universitat de Lleida): «Situació sociolingüística i ensenyament de l’aranès»

Divendres 16 de novembre

16:00-17:30h José Antonio Pascual (Real Academia Española): «La idea del policentrismo en la lengua española»
18:00-19:30 h Juan Carlos Moreno Cabrera (Universitat Autònoma de Madrid): «El imperio de la lengua común. Ideologia, política y economía del españolismo lingüístico»
20:00-21:30h Josetxu Madariaga (Escola de Magisteri de Bilbao; Universitat del País Basc): «El euskara en el siglo XXI. El papel de la educación»

Dissabte 17 de novembre

9:30-11:00h Manuel González González (Universitat de Santiago de Composteŀla, Reial Acadèmia Gallega, Institut d’Estudis Catalans): «Proceso de codificacióndo galego».
11:00-12:30h José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona): «Romanços de frontera a la Pell de brau»
13:30-13:30: Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universitat de Santiago de Composteŀla, Reial Acadèmia Gallega): «Situación sociolingüística e ensino do galego».
13:30-15:00h Hans-Ingo Radatz (Universitat de Bamberg, Alemanya): «Per a una tipologia sociolingüística: les Llengües Regionals Occidentals (= LleROc) com a tipus configuracional»

Més informació: Universita d’Alacant.

El Síndic de Greuges i el pla de foment del valencià en la Generalitat valenciana

El Síndic de Greuges inicià una investigació sobre «el grau d’execució del Pla de Foment del Coneixement i de l’Ús del Valencià en l’Administració de la Generalitat», tal com anuncià el web d’eixa institució el 10 de juliol passat:

Ús del valencià en l’Administració

Cholbi investiga el grau de compliment del pla de foment del valencià en l’Administració

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per conéixer de primera mà el grau d’execució del Pla de Foment del Coneixement i de l’Ús del Valencià en l’Administració de la Generalitat, que va aprovar el Consell al novembre de 2010, amb una duració de tres anys a partir de la seua aprovació.

D’esta manera, Cholbi complix amb el compromís que va adquirir amb el portaveu d’EUPV en les Corts, Ignacio Blanco. El representant d’EUPV, que va intervindre en la sessió de la Comissió de Peticions de les Corts que va tindre lloc el passat 20 de juny de 2012 per a conéixer l’informe anual del Síndic, va denunciar l’incompliment d’este Pla i va soŀlicitar a Cholbi que obrira una queixa d’ofici sobre este assumpte.

No cal dir que ens resultarà molt interessant conéixer el resultat d’eixa investigació, després de la resposta tan detallada sobre la qüestió que li va fer el conseller Vela Bargues al diputat Pañella Alcocer el 29.11.2011.

Jornada sobre el DCVB

L’avl ha programat una jornada (05.10.2012, aula magna de la Universitat de València, carrer de la Nau) sobre el cinquantenari de l’edició del Diccionari català-valencià-balear. El programa és el següent:

9.15 h

Inauguració: Esteban Morcillo,
rector de la Universitat de València,
i Ramon Ferrer, president de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

9.30 h

Santi Cortés (UV), «La presentació
del DCVB a València el 1951»

10.15 h

Taula redona: «El DCVB i el valencià».
Moderador: Emili Casanova (UV-AVL)

– Josep Lacreu (AVL),
«L’aprofitament normatiu del DCVB»
– Lluís Gimeno (UJI),
«El tortosí en el DCVB»
– Santi Vicente (UV),
«La fraseologia en el DCVB»

11.30 h Descans

12.00 h

Gabriel Janer Manila (UIB),
«Antoni Maria Alcover, el promotor
del DCVB»

12.45 h

Maria Pilar Perea (UB),
«La tasca d’elaboració del DCVB»

13.30 h

Joan Veny (UB-IEC),
«Els criteris d’elaboració del DCVB»

Suport a La Bressola en Granollers

Acte de suport a La Bressola

Divendres dia 7 de setembre, a la Sala Sant Francesc (carrer Espí i Grau, 1) de Granollers, es farà un acte de suport a La Bressola. Aquest acte ha estat impulsat per les JERC Vallès i Esquerra Republicana de Catalunya i amb la coŀlaboració d’Òmnium.

L’acte començarà a les 19h00 amb un concert de Música Clàssica al carrer a càrrec de joves alumnes del Conservatori Municipal Josep M.ª Ruera, i continuarà a les 20h00 amb una xerrada coŀloqui a càrrec de:
– Joan Pere Le Bihan, president de La Bressola,
– Francesc Franquesa, director pedagògic de La Bressola,
– Aleix Andreu, president de l’Associació d’Amics de La Bressola.

Us hi esperem!

Associació d’Amics de la Bressola

L’èuscar i Colòmbia

El Govern Basc coopera amb el Govern de Colòmbia en política lingüística (Euskararen Berripapera, 221, ):

L’èuscar i les llengües indígenes de Colòmbia

Al món es parlen més de sis mil idiomes, la majoria a Àsia. Els països de Sud-amèrica són molt rics des del punt de vista lingüístic, per exemple Colòmbia, on a banda del castellà es parlen 68 idiomes més: 65 són indígenes, dos són criolls i el romaní.

El Govern de Colòmbia reconeix legalment i protegeix la diversitat lingüística del seu país. Per això, el Govern Basc, coneixedor que la llarga experiència adquirida ací amb l’èuscar pot resultar de molta utilitat en altres països, ha decidit prorrogar l’acord de cooperació vigent en esta matèria amb el Ministeri de Cultura del país andí. Així mateix, el Ministeri d’Educació de Colòmbia i el Departament de Cultura del Govern Basc, conscients de la importància que l’educació té en la transmissió intergeneracional l’idioma, han subscrit un protocol que té com a eixos principals la formació i l’assessorament lingüístic.

Per cert, la cooperació que podria aportar la Generalitat valenciana és tota una altra.

Jornada de la Societat d’Onomàstica sobre l’exonímia

Ferran Isabel ens envia a través de la llista Infozèfir la informació següent:

II Jornada de la Societat d’Onomàstica

A l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (València)
Del 19.10.2012 al 20.10.2012

Els dies 19 i 20 d’octubre de 2012 a la seu de Octubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran, 12, València). Organitza: Societat d’Onomàstica i Octubre CCC. Hi col·labora: Institut Cartogràfic de Catalunya i Acadèmia Valenciana de la Llengua.

«L’Exonímia: una manifestació més de la globalització»

Programa provisional

19 d’octubre
19.30h: Emili Casanova: «La deonomàstica i l’exonímia: dos fonts de la creació lèxiconomàstica»

20 d’octubre
09.00h: Recollida de material
09.30h: Josep Lacreu (AVL): «Problemes de l’exonímia valenciana»
10.30h: Mar Batlle i Joan Anton Rabella (Oficina d’Onomàstica-IEC): «Els principis d’adaptació de l’exonímia catalana»
11.30h: Descans
12.00h: Lluís Polanco (UV-IEC): «Com han solucionat les adaptacions les altres llengües de zones multilingües»
13.00h: Juli Moll (ICC) i David Ordóñez: «La difusió de l’exonímia catalana en un món interconnectat»

14.00h: Dinar

16.00-17.30h: Cinc comunicacions lliures de 15 minuts
17.30-19.00h: Taula redona «Les necessitats exonímiques diàries»
Modera: Joan Tort (UB)
Daniel Casals (UAB): «L’exònim en la premsa»
Alexandre Berenguer (UV-Canal Nou): «L’exònim en la TV»
Joan Ramon Borràs (Talens Ass.): «El traductor literari davant l’exònim»
Leopold Forner (UV): «L’adaptació en la indústria mèdica»
19.15h: Cloenda: Vicenç Rosselló (UV-IEC): «Un precedent medieval de l’exonímia: les Cartes Portolanes»

Comunicacions lliures: Qualsevol tècnic o usuari en exonímia disposarà de 15 minuts per a poder presentar a la Jornada la seua experiència o el fruit de les seues reflexions. El comité organitzador en triarà 5 per a la seua lectura i la resta per a la seua publicació dins de les actes de la Jornada.

El termini de presentació de propostes finalitzarà el 20 de juny de 2012. Les comunicacions s’han d’enviar per correu electrònic a ltomas@octubre.cat. El Comité avaluador remetrà resposta abans del 10 de juliol.

La inscripció per a participar en les jornades és gratuïta a través d’Internet.

Font: Vicent Ferran Garcia Perales
Enllaç: http://breu.bulma.net/?l14619

Flaixos sobre traducció, lèxic, legislació i política lingüística

Els últims Flaixos d’Actualitat de la Generalitat de Catalunya contenen, entre altres, les informacions següents:

Nou servei de traducció automàtica amb el suport de la Unió Europea

Un consorci europeu amb el suport de la Unió Europea ha posat en marxa un nou servei de traducció automàtica per a les llengües de la Unió i d’altres. En total hi ha 62 llengües, entre les quals hi ha el català i l’occità. Aquest servei permet la traducció en línia de textos i de pàgines web a partir de diferents sistemes de traducció. Un dels sistemes que hi participa és Apertium, el traductor automàtic desenvolupat per la Universitat d’Alacant.

Accés al traductor:
http://www.iTranslate4.eu

Reial decret llei de mediació

El Govern de l’Estat ha aprovat el Reial decret llei 5/2012, de 5 de març (suplement en llengua catalana núm. 56, de l’endemà), de mediació en afers civils i mercantils. El Reial decret llei conté referències a la tria de la llengua del procediment per les parts (article. 16.1.a) i a l’especificació de la llengua com un dels fets que ha de constar a l’inici del procediment (article 19.1.g).

Es pot consultar a:
http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2012/03/06/pdfs/BOE-A-2012-3152-C.pdf

Proves de traducció i interpretació jurades

Durant el 2012 la Direcció General de Política Lingüística no convocarà les proves de traducció i interpretació jurades, que anualment s’han convocat per mitjà d’una resolució que establia les condicions i els calendaris de tot el procediment. Aquest any es publicarà un nou decret de traducció i interpretació jurades que substituirà l’actual (Decret 119/2000, de 20 de març) i que introduirà canvis en la regulació de l’habilitació professional motivats per diversos factors entre els quals hi ha l’adequació a la nova estructura i configuració dels ensenyaments universitaris d’acord amb els criteris de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Així doncs, aquest any no hi haurà resolució de convocatòria de proves, però sí que es pot sol·licitar l’habilitació mitjançant titulació universitària en matèria de traducció i/o interpretació tal com es regula en l’actual Decret 119/2000.

Actualització del Lèxic de fàrmacs

S’ha actualitzat el diccionari en línia Lèxic de fàrmacs amb la incorporació de noves denominacions de fàrmacs seleccionats pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. El TERMCAT n’ha dut a terme la revisió terminològica. El diccionari conté prop de 3.000 termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac, i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.

Més informació:
http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/260/

Nomenament dels membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya múmero 6101 de 3 d’abril de 2012 ha publicat el nomenament de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. La Xarxa Tècnica de Política Lingüística és l’òrgan que ha de donar suport tècnic a la Direcció General de Política Lingüística i a la Comissió Tècnica de Política Lingüística en cadascun dels departaments de l’Administració de la Generalitat en l’aplicació de la política lingüística del Govern.

Més informació:
– Xarxa Tècnica de Política Lingüística
– Resolució CLT/580/2012, de 12 de març, de nomenament de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística [pdf]

L’arrelament lingüístic

Segons Miquel Noguer en el El País («Cataluña exige catalán y castellano a los inmigrantes», 21.03.2012):

Els immigrants que residixen a Catalunya i que vullguen obtindre el certificat d’arrelament, legalitzar la seua situació o demanar la reagrupació familiar, hauran d’acreditar un coneixement mínim de català i de castellà. Així ho han pactat la Generalitat i les dos associacions de municipis, institucions que demanaven l’establiment d’uns criteris comuns en la concessió d’estos certificats no només en l’àmbit lingüístic, sinó també pel que fa a habitatge i el treball. Estos certificats són obligatoris per a iniciar els tràmits davant el Ministeri d’Interior, però no són vinculants.

El titular, com és habitual, carrega les tintes amb l’«exige», però la lectura de l’article aclarix que la qüestió lingüística serà «un dels elements a tindre en compte» i que n’hi haurà prou havent fet vint hores d’un curs de la llengua que no es conega.