El diari El País (dt. 17.02.2009) incloïa un article «El contador se ha parado para los freelance» que mostrava alguns efectes de la crisi econòmica en el sector relacionat amb la traducció, la correcció i l’edició —si és que realment són efectes de la crisi actual—. A més, contenia un quadre comparatiu sobre la remuneració dels traductors en Europa que també resulta especialment interessant.
L’Observatoria de la Llengua ens envia la informació de la campanya de cinema en valencià d’Alacant:
La Universitat d’Alacant reprèn el cicle de cinema d’estrena en valencià
El pròxim dijous 5 de febrer comença una nova edició del cicle Cinema en Valencià que ofereix la Universitat d’Alacant amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, el Festival de Cinema en Valencià L’Inquiet i La Cívica-Escola Valenciana.
En l’edició d’enguany l’aposta continua amb les pel·lícules d’estrena que s’exhibiran als cines Astoria, ubicats en ple centre històric d’Alacant. Les projeccions seran tots els dijous, del 5 de febrer al 2 d’abril, en dues sessions: a les 18.00 i 20.15 hores. La programació del cicle compta amb grans èxits de taquilla com Indiana Jones, Vicky Cristina Barcelona i Bolt, entre d’altres.
Un dels aspectes de nova creació són les sessions matinals en col·laboració amb la Cívica-Escola Valenciana dirigides a centres escolars, que es poden sol·licitar en el telèfon 607 930 565.
La primera pel·lícula del cicle, Austràlia, es projectarà el dijous 5 de febrer amb horari especial. L’entrada és gratuïta amb la tiu o amb invitació que es pot recollir a la Sala Aifos del campus universitari, a la Seu d’Alacant i al Consell de la Joventut. El preu de l’entrada en taquilles és reduït per al públic en general. La capacitat de les sales és limitada.
Programació:
5 de febrer
Austràlia
Dir. Baz Luhrmann
[Horari especial: 17.45 i 20.45 h] Qualificació: +7 anys12 de febrer
City of Ember
Dir. Gil Kenan
Qualificació: Apta per a tots els públics19 de febrer
Indiana Jones
Dir. Steven Spielberg
Qualificació: Apta per a tots els públics26 de febrer
Bolt
Dir. Byron Howard, Chris Williams
Qualificació: Apta per a tots els públics5 de març
Vicky Cristina Barcelona
Dir. Woody Allen
Qualificació: + 13 anys12 de març
Els nens de Huang Shi
Dir. Roger Spottiswoode
Qualificació: + 13 anys26 de març
Forasters
Dir. Ventura Pons
[Sessió a les 18.00 h] Qualificació: + 13 anys
Qualificació: + 7 anys26 de març
Vampir Cuadecuc
Dir. Pere Portabella
[Sessió a les 20.15 h] Qualificació: + 7 anys2 d’abril
Madagascar 2
Dir. Eric Darnell, Tom McGrath
Qualificació: Apta per a tots els públicsMés informació: 965 90 98 52
a/e: aula.cine@ua.es
web: http://www.ua.es/spv/
Consulteu la programació d’Alacant, Castelló i València (Pròximament estarà la programació d’Alcoi, Elx, Gandia i Ontinyent): www.cinemaenvalencia.cat.A Alacant hi ha sessions matinals dirigides als centres escolars. Més informació en el 607 930 565.
Ernest Anyó ens envia el cartell de la cinquena campanya de cinema en valencià de València. La programació és la següent:
Cinema en Valencià. 5.a edició
Del 27 de gener al 30 de juny de 2009
Programació del 27 de gener al 24 de febrer a València
Cada dimarts a les 20 h, als UGC Ciné Cité, av. Tirso de Molina, 16.
27 de gener
Vicky Cristina Barcelona
Dir. Woody Allen3 de febrer
L’advocat del terror (VOS) (L’avocat de la terreur)Dir. Barbet Schroeder
10 de febrer
Austràlia (Australia)
Dir. Baz Luhrmann17 de febrer
Els nens de Huang Shi (The Children of Huang Shi)
Dir. Roger Spottiswoode24 de febrer
ForastersDir. Ventura Pons
Ho organitzen:
Servei de Política Lingüística de la Universitat de València www.valencia.edu/spl
Àrea de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València – www.upv.es/apnl
Marc Belzunces ens informa en el seu bloc De l’Holocè Estant de la incorporació del català en el traductor del Google:
La traducció sembla bidireccional entre totes les llengües. És a dir, que podem traduir del català a: àrab, francès, alemany, espanyol, anglès, portuguès, italià, xinès (simplificat i tradicional), holandès, grec, coreà, japonès, rus, hindi, búlgar, txec, danès, finès, noruec, polonès, romanès, suec, filipí, hebreu, indonesi, lituà, serbocroat (alfabet llatí i ciríl·lic), eslovac, eslovè, ucraïnès i vietnamita i a l’inrevès.
La utilitat de l’eina, a més, és que es pot integrar en els webs de cada u mitjançant el codi que oferix la pàgina d’eines de Google. Les traduccions són una mica precàries, com és habitual, però suficients per a entendre i fer-se entendre a quasi tot arreu —sempre hi ha qui no vol entendre res, és clar.
Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir la convocatòria següent:
Primera Jornada «És A Dir»
Els noms propis d’alfabet no llatí en els mitjans de comunicació
Data de la jornada: 20.02.2009
Al-Qaeda o Al-Qaida?, Shevchenko o Xevtxenko?… La presència de noms propis procedents de llengües que no fan servir l’alfabet llatí (com l’àrab, el rus, l’hebreu, etc.), tant de l’àmbit de la política com dels esports o la cultura, és constant en els mitjans de comunicació d’arreu del món. Tot i això, no sempre s’escriuen ni es pronuncien de la mateixa manera, per factors diversos.
L’És A Dir, el web lingüístic de la CCMA, convoca una jornada de reflexió i intercanvi sobre la transcripció gràfica i la pronúncia dels noms propis de les llengües que no s’escriuen amb l’alfabet llatí.
Les llengües escrites amb l’alfabet llatí poden generar problemes d’adaptació de la pronúncia en context de locució en català: cal saber quins sons representen les lletres i adaptar-los al context català. Però en el cas de les llengües que utilitzen altres alfabets, hi ha un pas previ, que consisteix a determinar com s’han d’escriure (transcriure o transliterar), i a continuació establir com els hem de dir. La cosa es complica en el marc de les TIC i la globalització. Quan l’accés a la informació és www, té sentit que cada llengua faci servir una transcripció gràfica diferent per reproduir un mateix nom propi? O, al contrari, convé disposar de grafies «internacionals»? Per a quins noms?
Calendari previst:
— Setembre 2008: 1a convocatòria.
— Novembre 2008: 2a convocatòria.
— 17.12.2008: tancament de recepció de comunicacions.
— 14.1.2009: acceptació de les comunicacions i programa definitiu.
— 20.2.2009: celebració de la jornada, de 9.30 a 18.Aquesta convocatòria s’adreça als mitjans de comunicació, especialment els representats a l’Antena de Terminologia del Termcat, i a les institucions interessades en aquesta qüestió: l’Institut d’Estudis Catalans, el Termcat, Enciclopèdia Catalana, la Secretaria de Política Lingüística, la Secretaria de Mitjans de Comunicació, departaments de Filologia de les universitats, l’IULA, Wikipedia, etc.
El tema d’aquesta jornada és prou important, perquè genera dubtes habituals en la feina d’assessorament lingüístic. Per això us animem a presentar comunicacions, i us demanem d’incloure en el resum de presentació els exemples que fareu servir, per ajudar-nos a coordinar els continguts de la
jornada. La recepció de comunicacions es tancarà, tal com consta en el calendari previst, el 17 de desembre.
Segons informa el diari Pàgina26 (23.04.2008):
Des de dilluns fins a aquest dissabte, podeu subscriure-vos debades a un seguit de revistes que formen part de l’Associació de Publicacions Periòdiques en català (appec). Heu de d’anar fins a quiosc.cat i allà triar les publicacions que us agraden. Entre l’oferta us destaquem Benzina, publicació que se centra en l’actualitat del cinema i de la literatura. L’Avenç és una publicació d’història però que també reflexiona sobre la cultura en general. Enderrock, Folc o Jaç se centren en el món de la música. Diagonal opta per les religions, Ebén. Interiors, pel disseny i la decoració. Si vols millorar el teu nivell de valencià, no ho dubtes, la teua opció és Llengua Nacional. Heu de triar tres revistes i tot seguit omplir un formulari amb les vostres dades. Una volta heu emplenat el document de registre, us heu de descarregar el lector Zinio, el quiosc internacional de revistes més estés al món i des del qual a partir d’ara també es poden adquirir aquesta trentena de revistes de l’APPEC.
El cidaj ens informa de les convocatòries següents:
DECRET 45/2008, d’11 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova l’oferta d’ocupació pública de personal docent no universitari dependent de la Conselleria d’Educació, de la Generalitat, per a l’any 2008. [2008/4463] (docv núm. 5.742, de 15.04.2008)
– vegeu textORDE de 17 de març de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les empreses, comerços i indústries, radicades a la Comunitat Valenciana, per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2008. [2008/4219] (docv núm. 5.740, de 11.04.2008)
– vegeu text
Esta vegada la quantitat de les ajudes indicada per l’ordre de la conselleria sí que coincidix amb la línia pressupostària (500.000 euros), contràriament amb el que s’esdevingué amb la línia d’ajudes per als ajuntaments (veg. dtl, 25.03.2008).
Segons informava el diari Avui (13.04.2008 dg.):
El 60% de queixes sobre l’ús del català en l’àmbit privat són pels rètols i l’atenció al públic
Les oficines de garanties lingüístiques recullen 1.300 queixes i denúncies. Els que generen més protestes són botigues i bars
Rètols d’establiments i cartes de restaurants que no estan en català, així com la incapacitat del personal que hi treballa per atendre el client en aquesta llengua es consoliden com els motius més habituals que duen una persona a presentar una queixa o una denúncia en una oficina de garanties lingüístiques. Els comerços i empreses, amb un total de 779 consultes i queixes, i els bars i restaurants, amb 256, continuen sent els que generen més protestes, segons el balanç del 2007. […]
Al País Valencià, el govern valencià del pp garantix la discriminació lingüística: no actua per a evitar les discriminacions, sinó que les afavorix, les promou i les provoca. Com a mostra tenim l’incompliment de les sentències del tsj referides a la convalidació de titulacions en les oposicions de secundària, molts webs públics que no funcionen totalment en valencià i la pobra inversió en política lingüística [veg. dtl].
La manera d’evitar que hi haja queixes per les discriminacions, segons el govern valencià, és que no hi haja oficines que atenguen els ciutadans davant d’este problema. Sort tenim que hi ha el Síndic de Greuges, que arreplega algunes dades (per al 2006: vegeu la imatge).
Amb tot, hi ha més organismes –fora de l’abast de l’executiu valencià– que sí que atenen els ciutadans catalanoparlants que són discriminats, a més de la sindicatura de Greuges, una miqueta l’avl, i una miqueta més molts ajuntaments i serveis municipals. Fins i tot les Corts Valencianes, allà on es fan les lleis i es vigila l’acció del govern, són el primer lloc on es discrimina els ciutadans, començant pels mateixos xiquets i xiquetes. [Veg. dtl, 06.12.2008.]
Ara que ja ha passat el vertigen de les eleccions generals «espanyoles», i tal com havíem esbossat una mica en una entrada anterior (dtl, 30.01.2008), podem aprofundir una mica més, a partir de l’entrada «Eleccions de llengua» (Sílvia Senz, Addenda et Corrigenda), en el que podríem considerar com una línia propagandística llançada no tant per les institucions espanyoles com pel nacionalisme espanyol, atés el plantejament subordinant que fan en els àmbits culturals i lingüístics, que també són àmbits econòmics.
Com a mostra del que podem trobar a partir de l’article esmentat, només cal que llegim com enfoquen la suposada realitat espanyola vista des del Japó en «El Proyecto Marca España en la Exposición Universal Aichi 2005» (de l’Asociación de Directivos de Comunicación, Foro de Marcas Renombradas Españolas, Instituto Español de Comercio Exterior i Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos):
3. En lo que respecta a la lengua y la cultura, para la mayor parte de los japoneses la cultura española y la japonesa son distintas. Consideran que España ha tenido un papel destacado en la historia de Europa y que la contribución de España a la cultura europea es muy importante. A pesar de lo anterior, los japoneses también creen que la cultura española se parece más a la de los países latinoamericanos que a la de los europeos.
Los japoneses saben que el español es una de las lenguas más habladas del mundo. Aún así, la lengua que despierta más interés es el inglés. A gran distancia, en segundo lugar, se sitúa el francés. Y ya en último lugar, encontramos el alemán, el italiano y el español.
Enfocament (i silencis) que no són anecdòtics ni casuals, tenint en compte l’informe «Proyecto Marca España»:
En este sentido, también se amplía la idea de la lengua española más allá del concepto de España.
El español y la cultura en español es el activo más importante para el prestigio de una imagen de España en el mundo, teniendo en consideración que el español se diluye a escala internacional en el concepto más genérico de hispánico. La creación de la marca España es inseparable de la relación cultural que nos liga a Iberoamérica y, por tanto, la creación de una marca España debe dejar una puerta abierta a la asociación de una marca hispánica. Por ejemplo, la imagen en Estados Unidos del español está más ligada a lo hispánico que a España. Como idioma, el español es el gran competidor del inglés.
Carles Barrull ens avisa a través de la llista ICF sobre la informació següent:
Empresa de servicios culturales que presta servicios específicos para todo tipo de equipamientos de difusión cultural —museos, producción y gestión de eventos—, ya sean relacionados con tareas de atención al público o con funciones de gestión interna, aportando equipos adecuadamente cualificados para la realización de cada función, precisa personal para trabajar en pabellón de la Exposición Universal 2008, realizando las labores de bienvenida al visitante, informar sobre los contenidos, seguimiento de las diferentes actividades a realizar por el visitante en el pabellón.
Se ofrece:
- Contrato temporal de junio a septiembre.
- Formación a cargo de la empresa.
- Horario intensivo de mañana, tarde o fines de semana.
Precisamos:
- Formación superior en Turismo, Historia, Historia del Arte, Humanidades, etc.
- Dominio catalán y castellano, conocimientos de otros idiomas inglés o francés preferentemente.
- Experiencia en docencia, actividades culturales, monitores de tiempo libre, etc.
- Personas dinámicas, con un trato al público correcto y amable, con ganas de trabajar en eventos culturales.
Rastrejant en Internet hem pogut trobar que es tracta d’una oferta de treball apareguda el 20.03.2008 en Loquo Zaragoza. Es tracta d’una dada puga ser que aïllada, però esperem que siga un senyal positiu del nivell d’atenció que podran rebre els catalanoparlants en l’esdeveniment de Saragossa. A més, és una nota positiva pel que fa al valor estratègic [veg. dtl, 19.03.2008] de les llengües, del català en este cas.
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
