La discriminació lingüística dels valencians provoca 2.045 queixes

L’informe que el Síndic de Greuges ha presentat enguany (el podeu descarregar del seu web) té un inici, en l’apartat referent a l’ús del valencià, certament interessant:

Les queixes presentades en 2010 relatives a l’ús del valencià han estat 2.045, una quantitat molt superior a les presentades en els anys anteriors (74 queixes en 2009; 119 queixes en 2008 i 96 queixes en 2007). Això és a causa del fet que han estat nombroses les queixes coŀlectives que ens han estat plantejades, fonamentalment per internet, però això no significa que esta institució considere que este increment de queixes evidencie l’existència d’un conflicte lingüístic, ja que la majoria de queixes examinades feien referència a la discriminació del valencià en les pàgines web institucionals, i en les quals el Síndic de Greuges de vegades no té altre remei que admetre els arguments esgrimits, sobretot, per alcaldes de petits ajuntaments, quan ens indiquen que, en l’actual conjuntura econòmica, els resulta impossible tenir una pàgina web institucional bilingüe.

Podem observar que gràcies a algunes iniciatives coŀlectives el nombre de queixes s’ha multiplicat de manera important. El cas és, però, que eixa activitat coŀlectiva, si s’haguera dut a terme en anys anteriors, no haguera donat lloc a res, perquè el sindic de greuges creu que l’existència de moltes queixes fonamentades sobre la falta d’ús del valencià i —això no ho diu— la inexistència de cap queixa sobre la falta d’ús del castellà, no manifesta «l’existència d’un conflicte lingüístic». Naturalment, tal com dien aquells en llatí, excusatio non petita, accusatio manifesta. D’altra banda, ¿quin nombre de queixes marcaria l’inici del conflicte, segons el síndic? No és una qüestió de nombre, és una qüestió de dret.

És clar, ¿com hi havia d’haver eixe conflicte esmentat pel síndic, si la legislació impedix als consumidors i usuaris valencians l’exigència de ser atesos en valencià? Només cal recordar que l’article 128.1 de la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya, diu:

Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.

En canvi, l’article 8 de la Llei 1/2011, per la qual s’aprova l’Estatut dels consumidors i usuaris de la Comunitat Valenciana, diu:

1. Els consumidors tenen dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
2. La Generalitat fomentarà l’ús del valencià en les relacions d’empreses i professionals amb els consumidors. Amb esta finalitat adoptarà mesures perquè les condicions generals dels contractes i les ofertes comercials es faciliten també en valencià, especialment les relatives a servicis bàsics.

Caldria saber quin impuls ha guiat el síndic de greuges valencià a interpretar si hi ha o no hi ha conflicte. La legislació establix que els valencians no tenim eixe dret, i quan ens discriminen cada dia en la nostres relacions amb els serveis i comerços —i «no te entiendo» és una de les fórmules més amables que pots arribar a sentir—, no podem acudir a l’administració, ja que els comerços i les empreses tenen el «privilegi» d’ignorar una de les dos llengües oficials del País Valenciàe, concretament i únicament, el valencià. ¿Què seria conflictiu per al síndic de greuges?

Flaixos sobre la llengua al País Valencià i en la restauració

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 79, 18.10.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Una llengua que camina

Documental que retrata la vida diària de cinc persones que posen rostre a l’estat de salut del valencià: una professora de periodisme de la Universitat d’Alacant, el cantant d’un grup valencià d’èxit, l’expresident d’Escola Valenciana, un dermatòleg i una romanesa valencianoparlant. El documental, dirigit per Amanda Gascó Richart, és una producció de Vilaweb en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb el suport d’Escola Valenciana, Edicions Bromera, Edicions 96 i l’Institut Català de les Indústries Culturals.

Es va emetre a TV3 amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià i es pot veure també a través del servei tv3alacarta:


Campanya per fomentar l’ús del català a la restauració

L’entitat Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle han editat 5.000 petites guies de conversa en forma de targeta de butxaca destinades al personal de restaurants, bars i granges. Inclouen un vocabulari molt bàsic en català traduït a cinc llengües: àrab, urdú, xinès, castellà i anglès i es poden descarregar des del web de l’organització en format pdf. L’objectiu és donar eines als treballadors del sector amb coneixements insuficients de català perquè puguin atendre el públic en aquesta llengua. Aquesta iniciativa, que té com a objectiu conscienciar empresaris i treballadors del sector de la restauració sobre la necessitat d’utilitzar el català en l’atenció al públic, rep el suport de la Direcció General de Política Lingüística.

Més informació: http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1430

Els vocabularis que oferix la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle:

  1. Vocabulari català-àrab [pdf]
  2. Vocabulari català-urdú [pdf]
  3. Vocabulari català-castellà [pdf]
  4. Vocabulari català-xinès [pdf]
  5. Vocabulari català-anglès [pdf]

La Vanguardia també en català

Ahir va apareixer —¡ja era hora!— l’edició en català del diari La Vanguardia. Ho comenten en El Punt (03.05.2011):

‘La Vanguardia’. cat

Avui neix l’edició en català de ‘La Vanguardia’, identificada amb una pestanya verda a la capçalera, després de 130 anys d’història

Dia històric per la premsa que s’edita a Catalunya. El rotatiu degà La Vanguardia, que va néixer el 1881, treu avui a la venda la seva edició en català, després de 130 anys d’història en castellà –a principis de febrer va celebrar el seu aniversari–. Segons va destacar David González, redactor en cap de l’edició en català, “es posa fi a una anomalia”. Es tracta, per tant, d’un signe de normalitat.

[…]

Pel que fa estrictament a les qüestions lingüístiques, l’edició en català de La Vanguardia no serà una traducció automàtica dels continguts de la versió en castellà. Els mateixos periodistes i coŀlaboradors triaran en quina llengua volen escriure i, amb l’ajuda de traductors i correctors d’estil, es responsabilitzaran de l’elaboració de la peça en l’altra llengua.

Màrius Serra ens en dóna una mostra i un petit reportatge sobre el primer dia de la versió en català en «La vigília de l’endemà». Per cert, el web no té encara versió catalana.

Flaixos sobre jutjats, consum i sobre nous parlants de català

Flaixos d'Actualitat

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 70, 30.03.2011) ens envien, entre altres, les informacions següents:

«No canviem de llengua», campanya per a l’ús del català a la justícia

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (ajdlp) ha posat en marxa la campanya «No canviem de llengua. Si vas al jutjat no canviïs de llengua», que té com a objectiu fomentar l’ús del català a l’Administració de justícia a Catalunya.

Davant del fet que només un 3 % de les demandes que es presenten als jutjats i un 17 % de les resolucions judicials són en català, la campanya vol informar la ciutadania sobre el dret fonamental a parlar en català davant l’Administració de justícia. L’Associació facilita la documentació necessària per donar a conèixer els drets dels ciutadans sobre l’ús de la llengua i posa a la seva disposició els serveis informatius de l’entitat davant de qualsevol dubte o aclariment.

Estatut valencià dels consumidors i usuaris

Les Corts Valencianes han aprovat la Llei 1/2011, de 22 de març, de la Generalitat, per la qual s’aprova l’Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana. L’article 8 porta l’epígraf «Drets lingüístics» i preveu el dret dels consumidors d’usar qualsevol de les llengües oficials i el foment de l’ús del valencià.

S’ha publicat al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6487, de 24 de març, i es pot consultar a: http://www.docv.gva.es/datos/2011/03/24/pdf/2011_3372.pdf

Guia El català també és meu

La Plataforma per la Llengua ha editat El català també és meu. Guia per a nous i futurs parlants de català. Aquesta publicació, que es pot descarregar en format pdf des de la pàgina web de l’entitat, és una guia bilingüe (en català i en castellà) que exposa i argumenta els motius i les reflexions de persones que han adoptat el català com a llengua d’ús habitual.

Flaixos sobre Google, La Vanguardia i el Congrés Convit

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 69, 15.03.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Google Docs per a mòbil, en català

L’edició per a mòbils de Google Docs incorpora el català. Actualment, aquesta aplicació està disponible en 45 llengües. La configuració de l’idioma s’ha de fer des de l’escriptori de Google Docs, no des del mòbil.

Per a més informació: http://googlemobile.blogspot.com

La Vanguardia, en català

A partir del mes de maig, el diari La Vanguardia s’editarà també en català. Les primeres presentacions públiques de La Vanguardia en català s’han fet a diverses poblacions, entre les quals, Vic, Tarragona, Manresa, la Seu d’Urgell, Lleida, Puigcerdà o Sabadell. Les properes presentacions previstes són a Sant Feliu de Llobregat (dia 16 de març), el Vendrell (17 de març) i Granollers (18 de març).

Per a més informació: http://www.lavanguardia.es/encatala

El 2n Congrés Convit acollirà la presentació d’una vintena d’experiències

El 2n Congrés Convit, que tindrà lloc els dies 24 i 25 de març i s’estructura entorn dels eixos llengua i immigració, d’una banda, i llengua i empresa, de l’altra, donarà visibilitat al màxim nombre possible d’experiències dutes a terme des dels serveis lingüístics. El 2n Congrés Convit aposta per la presentació de pòsters en lloc de les comunicacions habituals en un congrés d’aquesta mena. El comitè organitzador ha rebut 34 soŀlicituds per presentar un pòster, de les quals n’ha hagut de seleccionar una vintena. Entre aquests, hi ha, per descomptat, experiències de diversos serveis lingüístics de Catalunya, però cal destacar que també n’hi ha d’altres territoris de parla catalana com Andorra, les Balears i l’Alguer.

L’espai reservat per als pòsters, estructures de cartó ploma de 0,75 x 1,70 m, és el vestíbul del Teatre Bartrina, seu del 2n Congrés Convit. El matí del divendres 25 de març els autors podran fer els aclariments que demanin els congressistes.

Aquesta iniciativa ha de permetre acostar noves metodologies i recursos de treball als assistents a més de constituir un dipòsit de recursos en línia per als professionals de la llengua en forma d’experiències. En aquest sentit, ben aviat es penjaran els resums dels pòsters seleccionats al web del Congrés.

El clip de Francisco Camps que amaga el valencià

Softcatalà aclarix els bombos i platerets de la Generalitat valenciana arran de la notícia de Canal 9 sobre «Windows presenta una aplicació per a treballar en valencià en el sistema operatiu». La nota de premsa de Softcalà deixa ben clar l’abats gallinaci de la iniciativa del govern de Francisco Camps:

El Windows i l’Office subtitulats releguen el valencià fora dels estàndards internacionals de traducció de programari

Softcatalà

Softcatalà nega que hi hagi un Windows i un Office en valencià, tal com afirma la Generalitat Valenciana, i mostra la més absoluta disconformitat amb el clip en valencià de Microsoft

El passat 7 de febrer, la presidenta de Microsoft Ibérica, María Garaña, i el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, van presentar a València el clip (Captions Language Interface Pack) de valencià, una aplicació que subtitula al valencià els menús del Windows 7, Office 2010 i altres programes informàtics. Aquest producte és el resultat de l’acord que Microsoft i la Generalitat Valenciana signaren fa un any per impulsar la difusió i ús del valencià en l’àmbit de les tecnologies de la informació i comunicació (tic). L’adaptació d’aquest producte ha estat duta a terme per l’Àrea de Política Lingüística de la Secretaria Autònoma d’Educació de la Generalitat. Segons Microsoft, amb aquesta tecnologia els usuaris poden així incorporar el valencià als seus ordinadors.

Igualment, el president valencià i altres membres del govern han donat a entendre que per primer cop el valencià era present a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) [veg. Levante]. Es pot veure un exemple d’aquesta tecnologia en aquest vídeo.

Les característiques del producte presentat per Microsoft i les afirmacions governamentals sobre aquest (allunyades de la realitat del producte) han causat estupor entre els membres de Softcatalà.

Aclariments

Des de Softcatalà creiem que és necessari aclarir a la ciutadania, usuaris, mitjans de comunicació i responsables polítics quina és la realitat del producte presentat per Microsoft i la Generalitat Valenciana.

1. Traducció per subtítols, una tecnologia inexistent fins ara en la traducció de programari

La tecnologia clip presentada per Microsoft és inèdita: no coneixem cap programa informàtic que utilitzi la subtitulació. Quan una empresa o una comunitat vol adaptar un producte als usuaris, el que s’ha fet fins ara és traduir el producte total o parcialment. Microsoft ja fa traduccions a l’estàndard general de la llengua catalana mitjançant paquets LIP (Language Interface Pack). En aquest sentit, un paquet clip és un clar pas endarrere en relació a un paquet LIP, i duu a l’extrem la subordinació del català a l’espanyol o l’anglès, les úniques llengües en què funciona el paquet clip de valencià.

L’únic equivalent a la tecnologia clip que coneixem és el de traductors i ajudes contextuals, utilitzats en l’aprenentatge de llengües estrangeres per tal que els usuaris puguin utilitzar els productes en la llengua original, i no pas per utilitzar-ne la pròpia. Des d’un punt de vista tècnic, el paquet clip de valencià estaria orientat a què els valencianoparlants aprenguessin castellà o anglès, més que no pas a utilitzar el valencià.

2. La traducció a variants dialectals és un fet comú en la informàtica

La traducció a variants és un fet comú arreu del món. Fa anys que Softcatalà manté relació amb institucions acadèmiques i entitats cíviques valencianes per tal d’adaptar les traduccions de l’estàndard general a la variant valenciana. Això ha dut a la creació de la iniciativa Softvalencià, amb una guia d’estil de traducció per al valencià i diverses eines informàtiques que permeten crear molt fàcilment versions valencianes a partir de les catalanes (i a l’inrevés) en segons i a un cost nul (amb un posterior control de qualitat estàndard).

Actualment els usuaris valencians disposen de les versions en valencià del principal programari lliure (OpenOffice.org, Firefox, Thunderbird, Gnome, Ubuntu, Gimp, LibreOffice, etc.), així com eines lingüístiques (traductors i correctors) adaptades al valencià.

Softcatalà ofereix aquests recursos i eines a qualsevol altra iniciativa que vulgui adaptar els seus productes al valencià, amb el benentès que es faran servir respectant la normativa lingüística acadèmica i els codis internacionals de llengua i variants dialectals (normes iso i bcp-47), amb la utilització dels codis ca (català, valencià), ca-valencia (variant valenciana del català), ca_ES-valencia (variant valenciana del català, Espanya). En el cas dels entorns Linux, fa temps que s’utilitzen els seus equivalents ca@valencia i ca_ES@valencia, que asseguren la compatibilitat de les traduccions valencianes.

3. El Govern valencià del pp fa anys que intenta separar el valencià del català en l’àmbit informàtic

Softcatalà té plena constància que en els darrers anys el Govern valencià del pp ha promogut activament la separació del valencià del català en l’àmbit informàtic. En concret, ha intentat que, a les comunitats de programari lliure, les traduccions al valencià evitin utilitzar cap codi de llengua que relacioni el valencià amb el català i, fins i tot, ha preferit la utilització del codi d’estat del Vaticà (va) en lloc dels codis que la normativa internacional determina per al valencià.

La mateixa distribució Linux del Govern valencià (LliureX) utilitza un codi de llengua local (qcv i qcv_ES) que trenca de forma premeditada la compatibilitat de les traduccions valencianes amb les traduccions al català, tot i que ens consta que les traduccions al valencià es van fer aprofitant les traduccions al català. Igualment, el Govern valencià ha preferit que les traduccions al valencià es facin en el marc d’equips de traducció a l’espanyol més que no pas en el marc d’equips de traducció al català.

Peticions a Microsoft i a la Generalitat Valenciana

Des de Softcatalà entenem que l’objectiu compartit és que els usuaris valencians puguin triar lliurement la utilització dels productes informàtics en valencià, en l’estàndard general del català o en qualsevol altra llengua. A més de dur a terme polítiques que promocionin l’ús de programari en valencià, que actualment pateix una minorització extrema.

És per això que volem fer-los un seguit de peticions.

A Microsoft:

  • Que tracti el català i qualsevol de les seves variants com a llengua de ple dret. Entenem que la dimensió del mercat catalanoparlant no justifica ni paquets clip ni paquets lip parcials amb deficiències tècniques (sense canviar la configuració regional, ni el teclat, ni la llengua d’identificació del navegador).
  • Que respecti els codis internacionals de llengües i variants dialectals per tal d’assegurar la compatibilitat entre les traduccions a l’estàndard general de la llengua catalana i les del valencià.

A la Generalitat Valenciana:

  • Que posi fi a les seves maniobres de separar el valencià del català en l’àmbit de la informàtica.
  • Que accepti els codis internacionals de llengua i variants, on el valencià té perfecta cabuda.
  • Que iniciï una política lingüística per promocionar i prestigiar l’ús del programari en valencià.

L’APTIC publica l’enquesta del 2009 sobre tarifes

Un dubte recurrent entre els qui es llancen a treballar en el sector de la traducció i correcció són els preus que han de cobrar per la seua faena. L’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (aptic) fa una tasca informativa molt important en este sentit:

Enquesta de tarifes de l’aptic 2009

Ja podeu consultar els resultats de l’enquesta de tarifes de l’aptic 2009. També teniu disponible la versió en castellà.

Aquesta enquesta, que té vocació de continuïtat i es farà cada dos anys, té l’objectiu d’oferir-nos una orientació sobre les tarifes que apliquem els socis de l’aptic en diferents modalitats de feina i combinacions lingüístiques. No és una guia de tarifes obligatòries, sinó que vol servir d’inspiració i d’eina comparativa. Hi trobareu molta informació a banda de les tarifes; esperem que us sigui útil i que en la propera edició s’animi més gent a respondre perquè resulti encara més representativa.

Si teniu dubtes o voleu coŀlaborar en la pròxima enquesta, no dubteu a posar-vos en contacte amb la Comissió de Tarifes!

Atentament,

Comissió de Tarifes
tarifes@aptic.cat

Youtube té versió en català gràcies a un elxà

Una bona notícia que podem llegir en Eldebat.cat (20.01.2011) la notícia següent:

YouTube ja parla en català

acn

YouTube parla en català des d’aquest dijous. Tota la interfície del portal de vídeo, el més popular d’Internet, és navegable en llengua catalana de la mateixa manera que ja fa temps que ho són altres eines de Google, com ara el cercador o el correu electrònic. Aquesta nova aposta arriba gairebé tres mesos després que un grup d’internautes van entregar més de 2.000 signatures a Google soŀlicitant la traducció al català. El responsable d’aquesta campanya és un informàtic d’Elx, en Daniel Olivares, que ha valorat a l’ACN que ‘ja era hora’ que YouTube apostés pel català per la ‘normalització de la llengua’ en un servei tan popular. Ara, el seu nou objectiu és la traducció del servei de música Spotify.

[Més…]

Flaixos legislatius, lexicogràfics i empresarials

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 65, 17.01.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Canvi d’adscripció de les atribucions en matèria de política lingüística de la Generalitat

El nou Govern de la Generalitat ha aprovat dos decrets que afecten l’organització de la política lingüística de la Generalitat:

– El Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, inclou la promoció i foment de la llengua catalana dintre de l’àmbit de competència del Departament de Cultura (article 3.8). Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/diari/5785/10362138.htm

– El Decret 45/2011, de 4 de gener, d’estructuració del Departament de Cultura, estableix les funcions de la Direcció General de Política Lingüística (article 7 i disposicions addicionals). Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/diari/5791/11003162.htm

La Generalitat de Catalunya ha publicat la guia «Empresa i llengua»

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha publicat la guia Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d’interès. Elaborada per Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social de les empreses, la guia promou els aspectes lingüístics com un element més en la gestió de la responsabilitat social de les empreses, alhora que ofereix exemples de bones pràctiques aplicables a contextos diversos.

Es pot consultar en línia: Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d’interès [pdf, 781,43 KB.]

Diccionari de serveis socials en línia

El Termcat ha publicat la versió en línia del Diccionari de serveis socials, que s’ha elaborat conjuntament amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i que es va presentar el passat mes de novembre.

L’obra recull gairebé nou-cents termes relatius als serveis socials. Cada terme inclou la denominació catalana, els equivalents en castellà (algunes fitxes contenen també equivalents en anglès i francès), la definició i, sovint també, notes explicatives. El diccionari es presenta com una eina pràctica de referència per a totes les persones que treballen en el món dels serveis socials i per als professionals d’altres àmbits que hi actuen de manera coordinada.

http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/

Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. La Llei conté diverses referències a la difusió i la promoció de la llengua catalana, entre les quals: «La llengua vehicular de tota la programació és el català, d’acord amb el que disposen l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Llei de normalització lingüística, tot respectant les modalitats lingüístiques pròpies de la llengua» (art. 26). Es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2011002/mp5.pdf [pdf].

Sobre la Llei 15/2010 de les Illes Balears, més detall i un petit comentari en «La justíticia de les normalitats».