L’actualitat previsible sobre l’ús de la llengua

Algun dia faran el balanç com toca de la gestió i la política lingüístiques del govern actual —el Botànic, que en diuen—, si és que això dels balanços i les fiscalitzacions arriba per ací a alguna cosa més que a les flageŀlacions i plors processionals. Aleshores es comprovarà si es certa la percepció que en alguns àmbits de les conselleries hi havia més afany de control i poder personal que interés aconseguir objectius polítics útils relacionats amb l’increment de l’ús lingüístic i del compliment als drets lingüístics dels valencians.

Les concordances i les discordances entre les propostes i les actuacions es poden anar resseguint a còpia d’una de les poques fonts d’informació que permeten estar al cas de l’actualitat passada, de l’actualitat present i de la previsible, el Diari La Veu. El balanç està per fer, però l’actualitat continua fent camí:

  • 10.07.2020: «Propostes d’ús lingüístic després de dir “Bon dia”» 🔗
  • 26.11.2021: «El Suprem desactiva l’Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià» 🔗
  • 07.10.2022: «La conducta lingüística dels polítics lingüístics» 🔗
  • 28.11.2022: «La Generalitat exigirà la competència lingüística en valencià per a accedir a la funció pública» 🔗
  • 01.12.2022: «Hi haurà un requisit legal, però de facto no» 🔗
  • 13.02.2023: «Llancen un manifest perquè l’Estat espanyol permeta l’oficialitat del català a la UE» 🔗
  • 13.02.2023: «Internet és l’àmbit en què els valencians més utilitzen la llengua pròpia» 🔗
  • 14.02.2023: «Escola Valenciana impulsa el Voluntariat pel Valencià a dotze instituts» 🔗
  • 18.02.2023: «Xe, en valencià, xe! (que sou À punt, ràdio i televisió)» 🔗
  • 16.02.2023: «Acció Cultural col·laborarà amb l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat» 🔗
  • 16.02.2023: «La Xarxa Vives demana incloure el català en la plataforma d’aprenentatge de llengües d’Erasmus+» 🔗
  • 21.02.2023: «Naix Apunts de Llengua, una plataforma per a aprendre valencià a través dels materials d’À Punt» 🔗
  • 21.02.2023: «En la meua setmana de la Llengua Materna: 20 anys ensenyant valencià» 🔗

Després de la desfeta legal del 2021 de l’Oficina de Drets Lingüístics regulada al 2017, la Llei 8/2022 la va tornar a activar amb una regulació diferent que caldrà comprovar fins a on arriba. Pel que fa a la resta de reivindicacions relacionades amb els drets i els àmbits d’ús de la llengua, podríem mirar documents dels anys huitanta i noranta del segle passat per a comprovar fins a quin punt les necessitats i exigències continuen pegant-los voltes als mateixos punts, tots relacionats amb una regulació i limitació dels privilegis d’imposició de l’ús del castellà. El problema per al valencià no és que se’n fomente l’ús, sinó que eixe foment només és permés mentres no entre en conflicte ni devalue la política nacional-espanyolista d’imposició de l’ús del castellà.

Pel que fa a l’ensenyament, la mala gestió, la descontextualització de les necessitats o l’assignaturització, serien un mal menor, si l’entorn sociolingüístic fora prou potent per a permetre assimilar el valencià en l’ús quotidià, i amb unes pautes d’ús saludables i democràtiques. Però sense atendre si es dona o no eixe context en cada població, l’educació s’havia convertit en el cresol general des d’on s’havia d’irradiar l’ús i la qualitat de l’ús. I això ja es sabia i s’ha vist que era un erro de comptes, ja que les llengües oficials de les nostres societats no s’aprenen en el sistema educatiu: s’aprenen a casa, en els mitjans, en la necessitat quotidiana d’atendre, d’entendre i de fer-se entendre. I el que és més evident i lamentable: en la militància, l’exigència i la reclamació, en el cas del valencià.

Però ara este govern suposadament interessat per l’extensió de l’ús de la llengua, però que encara no ha segut capaç de normalitzar l’ús del valencià en la seua paperassa ni en els seus webs, pretén que els jóvens suposadament educats en valencià obtinguen un reconeiximent d’un nivell que no tenen per a l’ús d’una llengua que la mateixa administració que reconeix fraudulentament eixe nivell sap que no demanarà que facen ús d’eixa llengua, sinó del castellà imposat en tots els àmbits i per tots els mitjans. Al cap i a la fi, pareix clar que els programes de traducció automàtica es van crear per a això, per a poder fingir que l’administració funciona en valencià.

Els pressuposts de les llengües

Els pressuposts estatals dedicats a la política lingüística no solen ser massa tinguts en compte, perquè pareix una convenció entendre que l’estat espanyol no aplica una política o gestió lingüístiques, sinó que eixa és una activitat polèmica i insidiosa que duen avant algunes comunitats autònomes i alguns partits polítics «nacionalistes».
És fàcil no vore l’aire que respirem, és fàcil no vore que el «nacionalisme» més excloent i prepotent és el que té també el pressupost més alt i els mitjans d’actuació més nombrosos i de més abast, el de l’estat l’espanyol i la seua política «espanyolista» —és a dir, d’imposició del castellà i exclusió de la resta de llengües—.

Enllacem alguns articles periodístics on podem trobar dades i valoracions sobre eixes polítiques i eixos pressuposts estatals i, per contrast, els d’altres àmbits:

  • Rudolf Ortega (El País, 22.03.2022): «Pluja de milions per al castellà»
    • «Potser algun dia assolirem el reconeixement a Europa, però mentrestant Europa estarà finançant a doll el corró del monolingüisme.»
  • Sebastià Alzamora (Ara, 10.04.2022): «Llengües i milions»
    • «Dels 1.100 milions amb què compta aquest perte lingüístic, en fi, se’n destinen 30 (trenta) a “projectes en llengües cooficials”. És a dir, 30 milions sobre 1.100, i encara a repartir entre el català, el gallec i l’euskera.»
  • dlv (Diari La Veu, 18.11.2022): «La llengua, la gran perjudicada dels pressupostos municipals de València»
    • «El de València, amb quasi 800.000 habitants, dedicarà 0,08 euros per veí per al foment del valencià. Almassora, a la Plana Alta, amb 26.000 habitants, en dedicarà 2,28 tot i que compta amb un pressupost total de 61.540 euros en aquesta partida.»
  • Laura Serra (Ara, 03.01.2023): «Espanya també fa política lingüística»
    • «Fins i tot un idioma que té 585 milions de parlants al món fa política lingüística, encara que no ho sembli, perquè no en diuen així. »

Les quantitats pressupostades no són les invertides, i les invertides no solen tindre un efecte real proporcional a la inversió, però eixe quantitats són un primer indicador i un factor rellevant per a analitzar i valorar els èxits i deficiències de les polítiques lingüístiques, de les normes que es promulguen i de les possibilitats i opcions per a aconseguir que les actuacions tinguen incidència i efectes en la societat.

Mercadet de llengua

Parlava d’això un article de Vicent Marco («La moda de les camisetes en valencià», Valencia Plaza, 13.07.2021), i encara aguanta la cosa. La llengua és un mercat, com dia el llibre de Jesús Royo (veg. ressenya de Josep Murgades), i el valencià ha arribat al mercat glocal, és a dir, des del País Valencià (o des de la voreta) a la resta del món, per exemple, amb articles d’ús quotidià com ara tasses, samarretes i altres objectes d’ús quotidià.

Segur que n’hi han més marques i empreses, per a tots els gusts i inclús per a tots els corrents ideològics. En este àmbit també, el «mercat» és dinàmic i va canviant. Fem un petit recull (alfabètic) d’adreces de botiguetes (amb el web també en valencià) que hem localitzat ara mateix:

La premsa valenciana actual

A remolc de les experiències passades i presents més o menys consolidades de la resta de l’àmbit lingüístic, el repertori de la premsa en línia en valencià va sostenint-se tímidament amb iniciatives i perspectives diverses. A partir dels mitjans arreplegats en la Viquipèdia (consulta: 27.01.2021), podem confeccionar la llista següent de mitjans escrits en valencià (que no és tancada i que podrem anar ampliant):

A més hi ha mitjans menys professionalitzats d’interés local que també són referències importants per la constància en l’activitat (com ara La Cotorra de la Vall i altres). Hi ha altres mitjans valencians que presenten una versió en valencià, però sol ser una versió elaborada per un programa de traducció automàtica, com ara ElDiario.es (CV), Levante-emv, Superdeporte…

Sense seguretat lingüística

Els mitjans s’han fet ressò d’un fet anecdòtic i simptomàtic alhora de la poca i mala educació, política i gestió lingüístiques que es s’apliquen a l’estat espanyol, en general, i en l’administració central espanyola, en particular. Podem llegir en el Diari La Veu (23.01.2019):

La seguretat d’Ifema demana a Mónica Oltra i el seu equip que “deixen de parlar en valencià”

En Madrid en esta ocasió, però a qualsevol lloc en qualsevol moment, l’educació democràtica dels ciutadans encara no ha interioritzat que la llengua dels altres ha de ser entesa i tractada com una característica més que els responsables de la gestió i la seguretat de l’espai i els serveis públics han d’atendre de la mateixa manera que qualsevol altra condició dels ciutadans.

A banda d’aparéixer en els mitjans, haurien de presentar la queixa davant el Defensor del Poble espanyol, per si esta institució és competent i este cas es pot recollir i tractar formalment, que és la manera com l’administració hauria de resoldre les coses, no tan sols a colp d’escàndol mediàtic.

L’economia del valencià

La calina vacacional du a voltes informacions que refresquen una miqueta sociolinguisticament, com ara l’article de Sixto Ferrero «Per què una persona parla valencià? Quatre claus econòmiques per a respondre la pregunta» (Diari La Veu, 05.08.2018). L’article comença amb una reflexió interessant sobre una de tantes mancances de la gestió lingüística acadèmica i institucional:

Els estudis i els debats sobre l’ús del valencià s’han abordat des de diferents àmbits per a polsar la vitalitat de la llengua pròpia a l’escola, als mitjans de comunicació, als quefers quotidians i a les xarxes socials, entre d’altres. Diverses disciplines han aprofundit en la situació del valencià, però, s’ha investigat molt poc des de l’economia. Poc o pràcticament res, va emfatitzar el professor d’Economia Aplicada de la Universitat de València Pau Rausell durant la ponència que va oferir en les passades Jornades de Sociolingüística d’Alcoi celebrades el mes de març a la seu de la Universitat Politècnica.

I la dada que més pot interessar als emprenedors de l’àmbit cultural:

De fet, en aquest sentit va destacar que la taxa de rendibilitat de les editorials que treballen únicament amb el valencià com a llengua d’expressió és major, és a dir, “que els diners que es poden guanyar per cada euro invertit és major” que aquelles empreses que editen en castellà.

El públic consumidor està disposat a invertir en productes en valencià, sempre estem incoativament «a punt» d’aprofitar-ho, només cal més decisió real i menys simbolisme conformista.

El valencià en la gestoria

No són habituals les novetats en l’aplicació del requisit de disponibilitat lingüística al País Valencià. El company Josep Molés ha localitzat una novetat sobre la qüestió en l’Ordre 2/2015 de la Conselleria de Governació i Justícia, que ha incorporat una «acreditació de l’idioma valencià» en el funcionament de les gestories administratives. Segons el punt 12.vi:

VI. Idioma valencià
Dotze. Acreditació de l’idioma valencià
1. A fi de complir amb el que disposen l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià, i el Reial Decret 981/2013, de 13 de desembre, sobre traspàs de funcions de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de la Comunitat Valenciana en matèria d’expedició del títol de gestor administratiu, els participants declarats aptes en les proves hauran d’acreditar que la gestoria administrativa a la qual aspiren estarà en condicions d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana, així com disposar de personal que tinga coneixement adequat i suficient per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
2. Les persones declarades aptes en les proves podran complir l’obligació ressenyada en l’apartat anterior per mitjà de l’aportació de qualsevol dels documents següents:
a) Còpia compulsada o confrontada de:
– Títol de Batxillerat o equivalent cursat en la Comunitat Valenciana, amb superació de les assignatures de valencià.
– Títol de l’Escola Oficial d’Idiomes corresponent al tercer curs de coneixements de valencià.
– Certificat de Grau Mitjà expedit per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, de conformitat amb la normativa vigent en este àmbit.
b) Declaració responsable per la que la persona declarada apta en les proves es compromet a comptar amb personal contractat que dispose d’algun dels documents ressenyats en la lletra a d’este mateix apartat.
3. Els participants poden consultar la normativa per la qual es regix l’expedició de certificats per part de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià en la pàgina web: http://www.cece.gva.es/polin/val/jqcv.

El Reial decret 981/2013 (BOE 310, 27.12.2013) estatal que traspassa eixes funcions a la Generalitat valenciana indica:

La Generalitat de la Comunitat Valenciana coŀlaborarà amb l’organització coŀlegial de gestors administratius corresponent a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana en la confecció i redacció del temari de les proves per a l’obtenció del títol de gestor administratiu, especialment a fi de garantir el coneixement de la normativa autonòmica i de l’idioma valencià.

Semblava que el requisit era per a obtenir el títol de gestor administratiu, però l’ordre de la Generalitat aplica l’obligació al fet de disposar personal que acredite una capacitació mitjana en valencià.

L’ús lingüístic en les pimes de Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha elaborat, conjuntament amb pimec, un informe sobre l’ús de la llengua en el sector de les pimes:

El català és la llengua predominant a les petites i mitjanes empreses catalanes, ja que gairebé el 70 % de la comunicació en aquestes empreses es fa en aquesta llengua. Tot i així, quan les comunicacions són amb persones externes a l’empresa, el percentatge baixa a favor d’altres llengües; 57,17 % quan és amb els clients i 57,94 %, amb els proveïdors.

L’estudi, publicat a la coŀlecció Biblioteca Tècnica de Política Lingüística (btpl) es va presentar el mes d’abril en el marc de la jornada «La importància de l’ús del català a la teva empresa», que es va fer a la seu de pimec a Barcelona.

Ús del català a l’empresa, i amb clients i proveïdors catalanoparlants
Total Catalunya Barcelona Cat. Central Girona Lleida Tarragona
General 69,68% 62,68% 82,23% 85,04% 77,70% 68,77%
Clients 57,17% 50,04% 66,41% 68,32% 75,43% 54,70%
Proveïdors 57,94% 53,12% 66,96% 64,74% 67,77%

54,54%

– Document: «L’ús habitual del català a les pimes» [pdf]

Al País Valencià tenim el silenci estadístic de la Generalitat valenciana sobre la qüestió.

L’apagada dels mitjans en valencià

Van tancar tv3, després l’rtvv i ara li toca a Catalunya Ràdio. El dirigents del Partit Popular espanyols i valencians han arrasat els mitjans d’informació i comunicació audiovisuals en valencià (veg. 324.cat, 22.01.2014):

El govern espanyol obliga a apagar Catalunya Informació i Catalunya Ràdio al País Valencià […] El govern espanyol ha obligat Acció Cultural del País Valencià a tancar aquest mateix dimarts les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià. La mateixa entitat ha afirmat en un comunicat que el Ministeri d’Indústria els ha amenaçat amb una sanció d’un milió d’euros si mantenen les emissions i que, davant de la notificació del Ministeri d’Indústria, que van rebre divendres passat, han decidit deixar inactius aquest mateix dimarts els repetidors. […]

El seu gran èxit: la censura i la incomunicació.

Flaixos sobre legislació, oferta lingüística i bones pràctiques

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 90 i 91, maig i juny del 2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Actualització de funcions de la Direcció General de Política Lingüística

El Govern ha aprovat el Decret 59/2012, de 29 de maig (DOGC núm. 6139, del 31), de modificació del Decret 304/2011, de 29 de març, de reestructuració del Departament de Cultura. En relació amb la Direcció General de Política Lingüística, el Decret n’actualitza les funcions i adscriu a la Subdirecció les competències relatives a la llengua occitana, aranès a l’Aran, i a la llengua de signes catalana.

Més informació:
DECRET 59/2012, de 29 de maig, de modificació del Decret 304/2011, de 29 de març, de reestructuració del Departament de Cultura
Article 22. Direcció General de Política Lingüística.

L’Ofercat analitzarà l’oferta lingüística de 4.000 establiments de Barcelona

La directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura, Yvonne Griley, i el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, van presentar el nou estudi Ofercat que es farà a la ciutat de Barcelona i van fer una valoració global de les dades recollides a 20 ciutats catalanes des del 2001. La presentació va tenir lloc el 29 de maig, al Palau de la Virreina.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, a través del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, analitzaran l’oferta lingüística de 4.000 establiments barcelonins distribuïts pels diversos districtes de la ciutat. El resultat permetrà conèixer de prop l’oferta en llengua catalana en els establiments comercials, i s’inscriurà en l’estudi Ofercat que, des del 2001 fins a l’actualitat, ja ha permès conèixer de prop la realitat lingüística de 20 localitats catalanes.

Més informació:
– www.gencat.cat/llengua/ofercat
– L’estudi Ofercat analitzarà l’oferta lingüística de 4.000 establiments barcelonins

Creació del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès

El 17 de maig, en la segona comissió bilateral celebrada des de la constitució del nou Conselh Generau d’Aran, s’ha creat el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès, òrgan encarregat d’impulsar les actuacions necessàries per garantir el finançament adequat i suficient de les polítiques lingüístiques amb relació a l’occità aranès, d’assegurar la coordinació entre la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran en aquest àmbit i de fer el seguiment i l’avaluació de tots els acords adoptats.

La creació del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès dóna compliment a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que en l’article 6.5 declara oficial a Catalunya la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, i també a la Llei 35/2010, de l’occità, aranès a l’Aran, en la qual es va preveure la creació d’una estructura paritària entre la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran per a garantir el finançament adequat i suficient de les polítiques lingüístiques en relació amb l’aranès i la coordinació entre ambdues institucions en aquest àmbit.

Més informació:
El Govern i el Conselh Generau d’Aran creen el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès

Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa

La Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle han editat la publicació Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa, una eina útil per a les empreses a l’hora d’actuar amb responsabilitat pel que fa a la llengua catalana. Se n’ha fet també una versió reduïda en format desplegable.

El manual es va presentar en el marc de la jornada “A l’empresa, en català”, que el dia 16 de maig van aplegar algunes de les principals organitzacions del país, representants de l’administració i empresaris, amb l’objectiu de refermar la voluntat dels diversos ens implicats en la normalització del català a l’empresa. Van participar-hi, entre altres, el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena; la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley; l’ expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol; el vicepresident del Cercle d’Economia, Artur Carulla, o el president de Plataforma per la llengua, Òscar Escuder.

Més informació:
http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1735