Entitats locals menors valencianes

Eines de Llengua

Hem inclòs els noms de les entitats locals menors (també denominades «entitats locals d’àmbit territorial inferior al municipal» o «entitats d’àmbit inferior al municipi») en la fitxa referent a les denominacions oficials dels municipis valencians. Hem localitzat les entitats següents:

  1. Barraca d’Aigües Vives, la (Alzira) [D 12/2000, dogv 3.676, 28.01.2000]
  2. Bellestar, el? (la Pobla de Benifassà) [Trobem una referència a la seua condició d'entitat local menor en el D 57/2006, dogv 5.252, 05.05.2006]
  3. Jesús Pobre (Dénia) [D 21/1999, docv 3.435, 16.02.1999]
  4. Llosa de Camacho, la (Alcalalí) [D 70/1996, dogv 2.723, 04.04.1996]
  5. Mareny de Barraquetes [D 137/2008, docv 5.855, 23.09.2008]
  6. Perelló, el (Sueca) [D 43/1999, dogv 3.463, 29.03.1999]
  7. Xara, la (Dénia) [D 73/1994, dogv 2.254, 27.04.1994]

L’Enciclopèdia Catalana accessible de forma gratuïta en Internet


L’Enciclopèdia Catalana (ec) va posar el 19.02.2008 a disposició de tots els usuaris d’Internet de forma gratuïta els continguts de la Gran Enciclopèdia Catalana, obra de referència, al costat del seu Gran diccionari de la llengua catalana, per als tècnics lingüístics.

Arran d’eixa novetat, el Multicerca ha modificat una mica la seua interfície per a proporcionar accés als fons de l’ec. Hi ha ara tres quadres de cerca, que donen accés als continguts, però amb l’opció d’anar a una única finestra (segon cercador del gdlc) o a noves finestres per al resultat de cada cerca (primer cercador del gdlc i cercador de l’enciclopèdia).

Butlletí de la CDLPV: Índex, núm. 14

Posem una mica al dia la secció del web Eines de Llengua corresponent al butlletí Índex. Hi hem afegit el sumari del número 14:

Pàg. 2 | legislació: «Comparativa del tractament de la llengua en els estatuts d’autonomia dels Països Catalans» (Gabriel Bibiloni)
Pàg. 13 | dialectologia: «Aplicació de tècniques de socioestadística avançada en l’anàlisi de dades dialectals: classificació dels parlars locals de la Marina» (Joan-Carles Ortega i Berenguer)
Pàg. 21 | dialectologia: «Locucions i modismes en el Dietari de Pere Joan Porcar» (Josep Lozano Lerma)
Pàg. 32 | web: «Novetats en el web Eines de Llengua»
Pàg. 32 | terminologia: «Dades de diccionari» (Miquel Boronat Cogollos)

L’ús del català a la Franja aragonesa i arreu

L’ús del catalàAmb una mica de retard ens fem ressò d’una notícia que tracta amb un cert detall les dades sociolingüístiques de la Franja aragonesa (i les emmarca amb les dades de la resta dels territoris de parla catalana). A més, tenim també l’ocasió de completar la impressió que donen les xifres amb el punt de vista d’Eliseu Climent sobre la salut del valencià (La Vanguardia, «La Contra» de Lluís Amiguet, 28.11.2007):

Aquí repiten que el catalán se muere.

¡Al contrario! ¡Goza de buena salud!

¿También en Valencia?

Cuando iba al cole me prohibían hablarlo, y ahora es la lengua del campo del Valencia CF o el Corte Inglés: el catalán es lengua vehicular elegida por 200.000 escolares valencianos. Goza de buena salud aquí y allí.

La notícia amb les dades de la Franja és del diari El Periódico (24.10.2007):

La Franja aragonesa supera Catalunya en l’ús del català

  • El 98,5 % dels habitants de la zona l’entenen, davant el 97,4 % de catalans
  • L’idioma llangueix a la població sarda de l’Alguer i al Rosselló, a França
Xabier Barrena – Barcelona

La Franja d’Aragó, terra que ha vist néixer catalans de pro, com el polític democristià Josep Antoni Duran Lleida i la presentadora Mari Pau Huguet, és l’àrea on es conserven millor les essències de la llengua catalana, segons una enquesta de la conselleria de la Vicepresidència que dirigeix Josep-Lluís Carod-Rovira. Els índexs de coneixement i capacitat oral en aquesta part de l’Aragó superen no només els del País Valencià, les Illes Balears, l’anomenada Catalunya Nord, l’Alguer (illa de Sardenya, Itàlia) i Andorra, sinó la mateixa Catalunya.

El 98,5 % dels habitants de la Franja, en comparació amb el 97,4 % dels de Catalunya, diuen que entenen la llengua de Quim Monzó. El sumatori dels percentatges de les set àrees “dels territoris de parla catalana” –denominació políticament correcta del que abans es coneixia com a països catalans— dóna 11,01 milions de persones que entenen el català.

La Franja també encapçala la classificació en referència als que diuen que parlen el català, amb un 88,8 % dels seus habitants en comparació amb el 84,8 % dels catalans. Catalunya, en aquest apartat, té el llast dels baixos percentatges que es registren a Barcelona i al Camp de Tarragona (82 % i 84,6 %, respectivament), ja que a la resta de comarques els índexs superen els de la Franja.

DADES ANTIGUES
L’enquesta es va realitzar entre el 2003 i el 2004. És a dir, fa aproximadament quatre anys, un període excessivament llarg tenint en compte, per exemple, la gran entrada d’immigració registrada a Espanya, i en especial a Catalunya, durant aquest període. Aquesta dada no és intranscendent perquè és fàcil entendre que en una zona com l’aragonesa, que manté uns percentatges d’immigració baixos, el català es conserva més que a la regió metropolitana.

La no oficialitat del català a l’Aragó influeix decisivament en el fet que tant en la lectura com en l’escriptura es trobi en un nivell inferior (72,9 % i 30,3 %) al de Catalunya (90,5 % i 62,3 %), Andorra (89,7 % i 61,1 %) i les Illes Balears (79,6 % i 46,9 %), totes amb ensenyament obligatori de la llengua catalana. L’Alguer (46 % i 13,6 %) i el Rosselló (31 % i 10,6 %) tanquen la llista a causa de la situació gairebé de cures pal.liatives en què es troba la llengua.

Sense dades del País Valencià, a penes l’1,5 % dels habitants de la Catalunya Nord assenyalen el català com la seva llengua. A l’Alguer són el 14,6 %; a les Illes Balears, el 43,6 %, tres dècimes més que els que s’identifiquen amb el castellà, i a Andorra, el 42 %. A Catalunya, els que s’adscriuen al català (48,8 %) superen en un 4,5 % els que s’enquadren en el castellà. I a la Franja, el percentatge de ciutadans que afirmen que el català és la seva llengua escala fins al 66,6 %. Exactament dos de cada tres fronterers.

Utilització majoritària de l’idioma en bancs i caixes

El Periódico

El llibre Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI detalla que el 45 % dels catalans parlen la llengua pròpia de la comunitat a casa, però on més el fan servir, fins a un 59 %, és en bancs i caixes d’estalvis. També els balears i els andorrans deixen anar la llengua en aquestes entitats. En canvi, al País Valencià i a la Franja (fins a un 70 %) prefereixen fer-lo servir en cercles íntims no gaire amplis, és a dir, amb la família i els amics.

Per a completar el panorama, podeu consultar a més les dades que oferim en Eines de Llengua i les notícies del dtl relacionades amb la qüestió: 22.11.2007, 31.10.2007 i 18.10.2007.

Sorribes Martínez comenta els usos lingüístics parlamentaris

Enmig d’un debat parlamentari sobre la declaració d’Ares del Consell de la Generalitat valenciana (2003) —aquell nou decàleg baixat de la muntanya—, la diputada Sorribes Martínez (GP Socialista) de les Corts valencianes ha esmentat el company Joan-Carles Martí Casanova (El Tempir – Elx) fent referència a la seua anàlisi de les dades que oferim en la fitxa corresponent de la CDLPV sobre la pràctica lingüística dels diputats valencians en l’hemicicle.

El fragment és el següent (el debat complet, en el Diari de Sessions número 18 [HTML / PDF]; vegeu també la notícia del diari Levante):

Per tal de no estendre’m massa, no parlaré dels mitjans de comunicació, però sí que ho faré sobre un estudi estadístic de Joan-Carles Martí i Casanova sobre l’ús de les llengües a les Corts Valencianes en el període 2003-2007 sobre el comportament lingüístic dels diputats en les seues intervencions en ple i en comissions. Aquest estudi revela que 47 parlaren sempre en castellà, 28 en valencià, 8 preferentment en castellà, però també en valencià, i 6 a l’inrevés.

Hem de valorar positivament el fet que les dades que oferim en Eines de Llengua, i amb les quals pretenem que qualsevol persona s’acoste una mica més a la realitat política, social i lingüística del país, hagen estat recollides amb rigor per la diputada com a font per als seus arguments. Més encara, ens satisfà doblement haver contribuït a difondre una petita part de les faenes i de les reflexions de Joan-Carles Martí Casanova.

Multicerca: valencià col·loquial, Optimot i CRITER


Les últimes incorporacions al Multicerca són:

  • 10.11.2007: (4.1) Diccionari històric del valencià col·loquial (Joaquim Martí Mestre).
  • 14.11.2007: (6.3) Optimot (Consultes lingüístiques – Generalitat de Catalunya).
  • 14.11.2007: (39.1) Corpus du Réseau Interministériel de Terminologie (criter) (Govern de França).

Uns recursos de cerca terminològica que esperem que vos siguen ben útils.

Termes nous en Eines de Llengua

El web Eines de Llengua ha incorporat en l’apartat de termes nous les noves incorporacions de la Neoloteca del Termcat:

a

acord de nivell de servei, aiguagim, ala de pendent, ala de pendent, alta costura, amb seguretat en fallades, ascendència tèrmica, aterratge de precisió, atles,

c

cable d’obertura, campana, CAU, centre d’atenció a l’usuari, CI, cloqué, CM,

d

dinamo d’excitació composta, doble doble,

e

element de configuració, escalat, escalat funcional, escalat jeràrquic, estil clàssic, estil lliure,

f

fil candlewick [candlewick: en], forat de seguretat, formulació, fumble [en],

g

gestió de la configuració, granímetre,

j

jugador -ra més valuós -uosa,

l

lappet [en], lappet [en], llar,

m

màxim -ma golejador -ra, mescla, motor d’excitació composta, MVP,

n

nivell de servei,

o

obertura de cable,

p

paramotor, parapent, parapent, parapent de motor, parapent de muntanya, passada de la mort, pilot extractor, pitxitxi, prêt-à-porter [fr], punt de referència,

q

quàdruple doble,

r

rabona, rasclada, rasclar, rondo,

s

salt BASE, salt en tàndem, seguretat en fallades, SLA,

t

tercera ala, tercera ala dret -ta, tercera ala esquerre -ra, tercera centre, tercera clau, tercera línia ala, tercera línia ala dret -ta, tercera línia ala esquerre -ra, tercera línia centre, tercera línia clau, tèrmica, triple doble,

v

VF, VFC, violació de la seguretat, vol biplaça, vol d’ona, vol de vessant, vol en formació, vol en formació amb campana, vol tèrmic, vulnerabilitat,

x

xarmés

Modificació del règim lingüístic del notariat

El Reial Decret 45/2007 ha modificat el Reglament de l’organització i règim del notariat, reglament que datava de 1944. Podeu trobar les modificacions que afecten el règim lingüístic del notaria recollides en la secció de legislació lingüística (RD 45/2007) d’Eines de Llengua.

Tal com diu la nota de la revista Llengua i Ús (núm. 38):

D’acord amb aquesta regulació, les escriptures i la resta de documents autoritzats pels notaris s’han de redactar en l’idioma oficial del lloc de l’atorgament que les parts acordin i, en cas de discrepància entre els atorgants pel que fa a l’ús d’una única llengua oficial, l’instrument públic s’ha de redactar en les llengües oficials del territori.

Multicerca: Eurodicautom, Oiseaux.net i Avibase

Multicerca
El Multicerca (mltc) ha introduït algunes novetats: torna a funcionar el cercador de l’Eurodicautom (41), ara ampliat a les 24 llengües oficials de la ue. No inclou encara el català, tot i que hi hem traduït la interfície de cerca, per anar fent camí. D’altra banda, hem incorporat un nou cercador d’ocells: Oiseaux.net (44). Permet la cerca en llatí (nom científic), anglés i francés.

Esperem que tot funcione correctament i que vos siga útil. Si voleu incorporar algun recurs o alguna millora, aviseu-nos.

El company Toni Lluch ens ha suggerit la inclusió de la base de dades sobre ocells Avibase: naturalment, li hem fet cas i l’hem inclosa en el Multicerca (44).