Borsa de TL (A2) del Departament de Promoció Lingüística de Vila-real

L’Ajuntament de Vila-real ha fet pública la convocatòria següent:

Bases de la convocatòria per a la constitució d´una borsa de treball per a proveir provisionalment llocs de treball de tècnic/a mtjà d’Administració especial per al departament de Promoció Lingüística.

Presentació de sol·licituds: del 17 al 27 de febrer de 2009

OBJECTE DE LA BORSA: L’objecte d’aquestes bases és regular la constitució i el funcionament d’una borsa de treball per a cobrir provisionalment els llocs de treball de tècnic/a mitjà d’Administració especial, grup A, subgrup A2, del Departament de Promoció Lingüística que puguen quedar vacants en virtut de les places que figuren en la plantilla pressupostària d’aquest Ajuntament, mitjançant nomenament com a funcionaris/àries interins/es.

SISTEMA DE SELECCIÓ: El sistema selectiu serà el concurs oposició, d’acord amb les proves i temari que es recullen en l’annex I d’aquestes bases, i al barem que s’estableix en l’annex II. Serà requisit indispensable haver superat la fase d’oposició per a optar a la fase de concurs.

[…]→ [pdf]

Convocatòria del 2009 per als certificats de català

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la convocatòria següent:

Dilluns, 16 de febrer, s’inicia el termini d’inscripció a les proves per a l’obtenció dels certificats de català de 2009

Aquesta és l’única convocatòria que hi haurà durant l’any 2009

El proper dilluns, 16 de febrer s’obre el termini per inscriure’s a la convocatòria de proves per obtenir els certificats de coneixement de la llengua catalana de la Secretaria de Política Lingüística.

Les dates d’examen són:
– Certificat de nivell bàsic de català (A bàsic): 20.06.2009
– Certificat de nivell elemental de català (A elemental): 20.06.2009
– Certificat de nivell intermedi de català (B): 16.05.2009
– Certificat de nivell de suficiència de català (C): 06.06.2009
– Certificat de nivell superior de català (D): 23.05.2009

Aquesta serà l’única convocatòria del 2009.

La inscripció es pot fer de manera telemàtica des del portal de serveis i tràmits de la Generalitat de Catalunya (http://www.cat365.net), o bé per telèfon (012).

Per a més informació sobre la convocatòria (terminis i condicions de preinscripció, de pagament, de sol·licitud d’exempció i de bonificació de l’import de les taxes, dates i llocs de notificacions de l’hora i el lloc de les proves, etc): http://www.gencat.cat/llengua/certificats.

Promoció del valencià en l’administració estatal del País Valencià

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 27 de gener de 2009, del director general de Relacions amb les Corts i Secretariat del Consell, de la Conselleria de Presidència, per la qual es disposa la publicació del conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Institut Nacional d’Administració Pública per a la promoció del coneixement del valencià entre els funcionaris de l’administració general de l’Estat a la Comunitat Valenciana durant l’any 2008. [2009/836] (docv núm. 5.946, de 03.02.2009)
    – vegeu text

Contraplanificació lingüística / 4: zones de vianants de l’Ajuntament de València

Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 082810

Em toca reprendre la contraplanificació davant la resposta des responsabilitat col·lectiva de Vicente Igual Alandete, Alfonso Novo Belenguer i, és clar, Rita Barberá Nolla. M’havien dit:

En el cas que ens ocupa, que són els cartells informatius que indiquen al conductor que entra en una zona de vianants, es va adoptar la solució d’utilitzar-hi només l’idioma castellà i no en bilingüe per tractar-se d’un text llarg i no poder utilitzar un senyal molt gran, ja que la ubicació dels dits cartells és en zona urbana, amb nombrosos elements que en condicionen la grandària.

I llavors m’he permés adreçar-li un comentari a la síndica de greuges:

He estat a punt de deixar-me dur per la temptació de no aportar elements nous a la queixa, ja que estic segur que el síndic de greuges sabrà aclarir-los a l’alcaldessa Rita Barberá Nolla, al regidor Vicente Igual Alandete i al senyor Alfonso Novo Belenguer la incompatibilitat manifesta que es desprén del contingut del seu escrit amb el que ha de ser els respecte als drets lingüístics dels ciutadans valencians i a les obligacions lingüístiques de l’ajuntament que representen.

Dit això, voldria recordar-los que l’elecció lingüística amb què van decidir discriminar els ciutadans valencians contravé, entre altres normes, el mateix Reglament sobre l’ús i la normalització del valencià al municipi de la ciutat de València (bopv, 14.05.2005), l’article 17 especialment.

Finalment, em sorprén de la resposta de l’ajuntament tant la pressuposició que el senyal havia de ser bilingüe com que no fonamente la supressió d’una de les llengües en cap norma legal, sinó simplement en una decisió personal discrecional i arbitrària. No puc evitar tindre la sensació que qualsevol excusa els sembla bona per a imposar el castellà en les seues actuacions públiques.

Naturalment, espere que siga una sensació sense més fonament i que l’ajuntament resolga la qüestió posant els senyals esmentats en valencià, d’acord amb la normativa lingüística vigent i en sintonia amb l’esperit cívic de respecte i millora dels serveis i espais públics que anima la presentació de les queixes ciutadanes davant el síndic de greuges.

Contraplanificació lingüística / 3: el web Portal del Comerciante

Molts polítics tenen el vici de pensar que si no hi ha queixes és que ho fan perfectament. Saben que això és una excusa que els reconforta, però que no té cap fonament, més encara si una de les seues activitats consistix a enterbolir i entrebancar l’accés dels ciutadans a la informació pública i als procediments de participació i d’exigència envers l’activitat pública. En este cas la consellera d’Indústria, Comerç i Innovació féu un web que no respecta els drets lingüístics dels ciutadans valencians. Estem pendents de vore si pensa complir la legislació en una pàgina (tal com diu) o en tot el web.

Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 083281

M’heu indicat que tancàveu l’expedient «atés que s’ha obert la via de solució» a la meua queixa. La consellera d’Indústria, Comerç i Innovació ens informava que «en un termini de quinze dies estarà finalitzada la versió en valencià» de la pàgina «www.portaldelcomerciante.com». Això era l’1 de desembre del 2008. Ara ja és 16 de gener del 2009 i la «pàgina» inicial, efectivament, està en valencià. Tanmateix, la resta del web, els continguts que oferix, continuen apareixent només en castellà. Això continua infringint la legislació lingüística. La consellera, certament, no ha indicat que tindrem tot el web en valencià, sinó que féu referència només a una «pàgina».

Naturalment, al cap de vint-i-cinc anys de la Llei 4/1983, considere que no puc atribuir a confusió o interpretació errònia per la meua part si entenc en les paraules de la consellera, quan ha esmentat una «pàgina», que no anirà més enllà, atés que complir la legislació lingüística vigent no sembla objecte d’atenció de la seua gestió lingüística ni ha segut iniciativa seua en este cas, sinó requeriment del Síndic de Greuges a causa d’una queixa ciutadana.

Per tot, voldria insistir en la queixa a fi que no es tancara i, si ja s’han tancat, que se n’òbriga una nova i que es mantinga oberta almenys fins que la conselleria aclarixca que tot el web serà gestionat lingüísticament d’acord amb la legislació vigent, cosa que no està fent encara.

Contraplanificació lingüística / 2: el web de la Conselleria de Sanitat

Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 083326

Hui toca replicar-li al director general de Salut Pública, Manuel Escolano Puig, que ha atés la nostra queixa sobre diversos apartats del web de la seua conselleria. La seua resposta no s’ajusta a la realitat ni als fets plantejats en la queixa, aixina que la rèplica que hem enviat a la síndica de greuges ha segut esta:

Estimada síndica de greuges:

Vullc pensar que li heu escrit en català al director general de Salut Pública, que és com jo vaig escriure la meua queixa, però observe que no respon en la mateixa llengua, sinó en espanyol, contràriament al que hauria de ser la pràctica administrativa normal.

D’altra banda, el web www.ditca.net està predeterminat per a obrir-se en espanyol i no permet que siga el ciutadà, a través de la configuració del seu navegador (que té eixa opció tècnica), qui decidixca la llengua amb què vol iniciar la seua relació en Internet amb eixe web, català, en el meu cas.

A més, tot i que el document sobre el virus del papil·loma ha desaparegut dels accessos, es pot trobar (i descarregar en pdf) a partir del cercador del mateix web de la conselleria (dalt a la dreta), fent la consulta, és clar, «papiloma», ja que només està fet en castellà [pdf] i no apareix fent la consulta «papil·loma». De fet, entre les campanyes informatives vigents actualment, la campanya «Perquè rebes les cures que et mereixes», presenta la imatge del cartell en castellà en la versió valenciana del web.

En tercer lloc, el director general de Salut Pública no respon al que jo he plantejat, ja que els apartats que vaig indicar que estaven només en espanyol, continuen estant només en eixa mateixa llengua. A més, si accedim al web de la Conselleria de Sanitat, per exemple, en l’apartat «Informació institucional» > «Contractació administrativa», els enllaços de «Concursos d’obres, subministraments i servicis públics», «Correccions d’errors» i «Adjudicacions» van a la versió castellana del cidaj, sense més opció. S’esdevé el mateix amb la resta d’enllaços de més avall que van adreçats a la versió castellana del web de la Conselleria d’Economia.

Amb la qual cosa hem vist que no és certa actualment l’afirmació del director general de Salut Pública respecte del web ditca ni respecte del web de la Conselleria de Sanitat, tot i que no defallim en la intenció que es convertixca en realitat, per a la qual cosa només cal aplicar la gestió lingüística corresponent a una institució, la Generalitat, que ha d’estar disponible en les dos llengües cooficials, com a mínim.

Contraplanificació / 1: Centre Esportiu Cultural Abastos

Síndic de Greuges valencià
Queixa núm. 083066

No és la primera queixa, ni serà l’última segurament, relativa a la falta de coherència en la gestió lingüística del centre —i de l’Ajuntament de València, en general—, atés que, excuses, en tenen moltes, però els fets són que tant la retolació com la disponibilitat lingüística dels empleats o la documentació del centre té mancances periòdiques… sempre en valencià.

En esta ocasió el síndic de greuges torna a tancar la queixa perquè es desprén de la resposta de l’ajuntament (més avall) que resoldran les mancances. Caldrà comprovar-ho.

Queixa 083066 - Abastos

Valoracions de l’STEPV sobre la STS que valida la filologia catalana

El company Simó Colomer ens ha fet arribar la informació sobre la roda de premsa del sindicat stepv arran de la STS que validava la filologia catalana per a les oposicions del País Valencià (veg. dtl, 02.12.2008). El sindicat fa un repàs al procés d’acreditació dels coneixements lingüístics en les oposicions per a la docència no universitària i, a més, una anàlisi de les possibles conseqüències de la sentència.

En extracte, algunes de les conseqüències, segons el sindicat, són:

  • El Tribunal Suprem consolida el reconeixement del títol de filologia catalana com a acreditació de valencià.
  • La sentència recull les possibilitats no excloents entre elles de les denominacions llengua valenciana i llengua catalana.
  • L’exclusió del títol de filologia catalana en les convocatòries de les oposicions és contrària a dret.
  • El tribunal condemna en costes per primera vegada la Generalitat Valenciana per esta qüestió.
  • El conseller d’Educació pot incórrer en el delicte de prevaricació si persistix en desobeir els manaments judicials.

Podeu llegir la nota completa en el web de l’stepv.

Les dos sentències de Tribunal Suprem que establixen jurisprudència sobre la qüestió:

  • Recurs 6.206/2004 (Universitats d’Alacant i de València) [pdf]
  • Recurs 5.209/2004 (STEPV) [pdf]

Xavier Sala Martín mostra les vergonyes

Xavier Sala Martín es sent innecessàriament «avergonyit» (Avui, 20.11.2008 dj.):

Avergonyit, en definitiva, perquè en lloc de defensar el nostre país i la nostra llengua amb raonaments lògics i racionals, documentats amb dades per evitar que els que ignoren la realitat catalana es creguin els demagogs que escriuen articles plens de falsedats i invencions, en lloc de fer això, dic, la Generalitat va i explica que tenim mil anys d’història i defensa patèticament l’honorabilitat del president Pujol, a qui la revista acusa de «cacic» com si el punt més important de l’article fos aquesta acusació. Sense posar en dubte l’honorabilitat del millor president que Catalunya ha tingut al llarg de la història, la patètica i ridícula resposta del nostre govern demostra que és incapaç de defensar el nostre país, la nostra llengua i la nostra realitat cultural i econòmica. Per tot això, em sento avergonyit.

Perquè abans d’escriure eixe paràgraf, el catedràtic dóna unes quantes dades i raons que demostren que té motius per a sentir-se suportablement tranquil i gaudint una miqueta de satisfacció pel país en què viu. La vergonya és més aviat aliena, i la sentim en vore l’actuació politica de l’estat espanyol, de la Unió Europea i, és clar, a causa de l’article de la revista The Economist.

Un article que, vist des del País Valencià, ens fa sentir vergonya perquè coneixem els motius pels quals passem desapercebuts entre els països amb diverses llengües oficials.

Policies espanyols contra els ciutadans que parlen en català

Podem llegir en el diari El País (18.11.2008):

Cinc policies denunciats per amenaces contra el valencià

En realitat les amenaces dels policies nacionals de Dénia no eren contra el valencià, sinó contra un ciutadà valencià per parlar en una de les dos llengües oficials, la valenciana. En concret, es tractava d’una agressió contra els drets del professor de l’institut d’Ondara Ferran Giménez. Els «arguments» dels policies eren de l’estil «açò és Espanya» i «ací es parla castellà i punt”, que són expressions que manifesten, sense dubte, un complet acord amb el Manifiesto por la lengua común de Fernando Savater, Santiago Grisolía i altres signants. Cal suposar que estes personalitats també anotaran el nou èxit de les seues propostes.

L’ajuntament de Dénia disposa de servei lingüístic (i, si no han canviat les coses, d’alguna mena de requisit lingüístic per a les dos llengües oficials), així que estem segurs que podrà fer-se càrrec d’informar adequadament tant a estos policies com al jutge que criticà la «falta de tolerància i decòrum» d’un perit per declarar en valencià.