Continuant amb els articles d’anada i tornada entre el secretari de comunicació i política lingüística de cc oo i Francesc Esteve, membre de l’Institut de Política Lingüística d’ACPV (veg. «El requisit lingüístic i la retòrica sindical», dtl, 29.09.2009), en podem llegir dos més:
6. Ferran Vicent García Ferrer: «El requisit lingüístic: un conte contat al revés», El Temps, 13.10.2009 [pdf]
7. Francesc Esteve: «Requisit lingüístic: contes fantàstics i comptes clars», El Temps, 27.10.2009
Per a donar suport a la campanya i a l’ús del valencià en Alboraia, vos convidem a presentar queixes davant el síndic de greuges [ací] relatives a mancances que hajau detectat en eixe ajuntament, per exemple, a causa d’este panell municipal que només informa en castellà:
El text pot ser el següent:
Benvolgut síndic de greuges:
L’Ajuntament d’Alboraia ha instal·lat pels carrers d’Alboraia mobiliari d’informació municipal sobre «Central de policía y de emergencias» que contenen informació només en versió castellana (tal com indica el títol que hem reproduït). Amb eixa actuació els dirigents municipals ha menystingut els drets lingüístics dels ciutadans i han infringit la legislació vigent (Llei 4/1983 i Constitució espanyola de 1978, entre altres normes), en no haver disposat els mitjans per a informar i relacionar-se amb els ciutadans en les dos llengües oficials.
Espere que prengau les mesures adients per a fer que l’Ajuntament d’Alboraia esmene la discriminació a què està sotmetent els ciutadans d’Alboraia i que adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans d’Alboraia.
La regulació del requisit lingüístic en l’administració pública valenciana està patint entrebancs imprevistos en l’elaboració de la nova Llei d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana. A més dels que podíem sospitar que hi posarien els dirigents polítics valencians en el govern, s’han sumat a la política de desús del valencià (i no en contra del requisit lingüístic, que continua existint per al castellà) els sindicats ugt i cc oo, ja que han firmat l’esborrany de llei, esborrany que continua problematitzant el respecte als drets lingüístics del personal de l’administració i, de rebot, dels ciutadans valencians (art. 53 i 100 [dtl]) en no tractar amb igualtat les dos llengües oficials (valencià i castellà).
Per contra, ací teniu l’esmena proposada per l’stas per a l’article 53:
Per a superar les proves selectives les persones aspirants hauran d’acreditar els seus coneixements de les dues llengues oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita.
L’acreditació es farà mitjançant la presentació dels certificats, diplomes o títols que hagen estat homologats per la Generalitat, o bé mitjançant la realització d’un exercici específic en què l’idioma en qüestió siga el vehicle d’expressió en qualsevol de les tasques que hauran de dur a terme en el lloc de treball corresponent.
Com a norma general, el nivell de coneixement de valencià que s’ha d’acreditar és el del nivell mitjà, excepte per a les agrupacions professionals funcionarials, en què el nivell exigit podrà ser l’elemental, i per als cossos o escales específics en què el desenvolupament del treball exigisca uns coneixements més elevats, casos en els quals el nivell de coneixement de valencià exigit podrà ser el superior.
Igualment, el nivell de coneixement de castellà que s’ha d’acreditar és el del nivell C1 del marc europeu de referència, excepte per a les agrupacions professionals funcionarials, en què el nivell exigit podrà ser el B1, i per als cossos específics en què el desenvolupament del treball exigisca uns coneixements més elevats, casos en els quals el nivell de coneixement de castellà exigit podrà ser el C2.
Quant a la polèmica que ha generat la renúncia de cc oo (i UGT) als drets lingüístics dels valencians, podeu llegir els articles següents:
El cidaj ens envia la informació següent:
Tal com vam comentar (dtl, 03.07.2009), l’Ajuntament d’Alboraia ha dut avant la modificació de la seua plantilla de personal (veg. bopv 171, 21.07.2009), modificació que eliminava diversos llocs de treball i que suprimia l’oficina de gestió lingüística de l’ajuntament. L’alcalde no ha tingut en compte l’escrit d’al·legacions que els va fer la cdlpv i que reproduïm a continuació:
La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv) ha sabut que l’Ajuntament d’Alboraia ha previst l’amortització del lloc de treball de la seua plantilla «70-128 Técnico promoción valenciano funcionario Amortizar / Suprimir Puesto» («Anuncio del Ayuntamiento de Alboraya sobre publicación inicial del Plan de Empleo, modificación de la Relación de Puestos de Trabajo y Plantilla», bopv 113, 14.05.2009).
Eixe lloc de treball és l’únic de què estava dotada l’«Oficina per a la promoció de l’ús del valencià», oficina que depén de la Regidoria de Cultura i Festes (veg. http://www.alboraya.org/basesAyto/home.nsf/VW001/CulturaValencia?opendocument&lg=vl).
Si la creació i el funcionament d’eixe servei eren una iniciativa positiva en el sentit de resoldre un dels aspectes fonamentals en la relació de les administracions públiques amb els ciutadans, la possibilitat que siga suprimit eixe servei adreçat tant als ciutadans com a la millora de la gestió lingüística de la mateixa administració, ens sembla contradictòria amb els principis que guien la legislació lingüística valenciana.
L’Ajuntament d’Alboraia té un reglament municipal per a la promoció de l’ús del valencià (bopv 156, 03.07.2002), reglament que va donar lloc a l’oficina «per tal de canalitzar la correcta aplicació d’aquest reglament», segons indicava en l’article 3, tasca que s’ha de mantindre, atesos els objectius que es marcaven en el reglament, que reproduïm a continuació:
«a) Fer efectiu el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a conéixer i usar el valencià.
»b) Promoure la recuperació del valencià i fomentar-ne l’ús en tots els àmbits de la vida ciutadana.
»c) Fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’Administració local i el municipi d’Alboraya.
»d) Reglamentar l’ús del valencià en l’àmbit de l’Administració Local de l’Ajuntament d’Alboraya, com a llengua pròpia i prioritària.
»e) Estimular la presa de consciència col·lectiva quant a la potenciació ètica del valencià en tots els àmbits socials i nivells d’intervenció dels ciutadans i ciutadanes.»Eixos objectius justificaven la creació de l’oficina, i són objectius —junt amb la resta del que regula el reglament— que no es poden acomplir sense la participació dels tècnics lingüístics capacitats per a dur a terme de manera eficaç i professional la tasca tècnica que permet que les institucions públiques tinguen una gestió lingüística correcta, una gestió responsable del compliment dels seus deures i del drets lingüístics dels ciutadans que atén cada administració.
Eixa activitat és més important encara en el cas dels ajuntaments, a causa de la proximitat de la institució als ciutadans. Per això mateix, la Direcció General de Funció Pública determinà en 1999 que les funcions lingüístiques dels ajuntaments tenen, citem literalment, «suport legal més que suficient per a considerar-les obligatòries i que requereixen, per a dur-les a terme, un lloc de treball del grup B», indicació que l’Ajuntament d’Alboraia hauria de tindre en compte encara hui en dia, ja que les dades sociolingüístiques (avl, 2004; Generalitat, 2005) continuen mostrant la necessitat d’eixa gestió lingüística tant en l’àmbit social com en l’àmbit administratiu.
El cas és que, gràcies a la faena duta a terme fins ara per l’Oficina per a la Promoció de l’Ús del Valencià, l’Ajuntament d’Alboraia ha avançat en la seua gestió lingüística, però ni ha eliminat ni pot eliminar la necessitat i l’obligació que té de continuar eixa gestió, ja que és un deure permanent que té envers els drets dels seus treballadors i de la ciutadania d’Alboraia.
Per tot això, demanem que l’alcalde president d’Alboraia mantinga l’oficina de gestió lingüística, que la dote de mitjans materials i que consolide definitivament els llocs de treball que han de dur avant les funcions atribuïdes a eixe servei municipal.
València, 18 de juny del 2009
La supressió de l’oficina que ha decidit l’actual alcalde del Partit Popular es podria entendre en el sentit que l’equip de govern pretén deixar de complir els seus deures lingüístics. Però, per contra, fins i tot es podria entendre com una pretensió de traslladar l’exigència del compliment dels deures lingüístics a tot el personal de la institució municipal. Tanmateix, esta segona possibilitat no s’acomplix, ja que la institució no ha fixat els perfils lingüístics dels seus llocs de treball.
En qualsevol cas, la legislació lingüística vigent continua exigint que l’administració es dote dels mitjans necessaris per a complir-la, i la supressió de l’oficina ha anat en el sentit contrari. La cdlpv continuarà exigint que l’Ajuntament d’Alboraia i la resta d’administracions públiques valencianes complixquen els seus deures.
L’últim número de la revista Llengua i Ús (núm. 45) ens oferix, enret altres , els articles següents:
- «Sens Dubte dins l’ESLUB hi ha el CUB. Les noves tecnologies al servei de l’assessorament lingüístic» de Xavier Albons, Àngels Egea, Anna Grau, Marta Juncadella (Universitat de Barcelona). [pdf]
- «Els usos lingüístics a l’Administració de Justícia 2008» de Josep M. Codinach (ICC, Consultors Culturals, SL) i Ignasi Genovès (Secretaria de Política Lingüística). [pdf]
El primer dels articles parlar de l’eslub, un assistent per a la revisió lingüística de textos en català. L’eina està programada en Visual Basic i es distribuïx com una plantilla del Word.
El diari El País (10.07.2009) fa un titular que ja anuncia una proposta gens pacífica:
L’anglés es cola en la guerra de les llengües
En plena revisió de la política educativa, algunes comunidats aposten pel trilingüisme – Mentres Galícia i el País Basc amplien l’oferta, Catalunya consolida el seu model d’immersió en català
[…]¿I què diuen els resultats? ¿Hi ha diferències entre els alumnes de comunitats monolingües i els de les bilingües? No, segons el Ministeri d’Educació. Este va fer una enquesta en 2007 en 450 centres a 9.500 alumnes d’últim curs de primària (12 anys). Sobre una puntuació mitjana de 250 punts que es va donar a tots els alumnes participants, els de territoris bilingües van traure 256 punts i els de comunitats que tenen només una llengua oficial 252 punts. L’informe pisa de l’ocde confirma estes dades.
[…]En la Comunitat Valenciana, en 1979 el president del govern Adolfo Suárez va autoritzar que el valencià s’estudiara tres hores per setmana en l’antic bup. Amb este gest, el centredreta s’anticipava a l’Estatut d’autonomia, en 1982, i la Llei d’ensenyament i ús del valencià en 1983, governant ja els socialistes. L’arquitectura normativa dissenyada pel socialista Ciprià Ciscar durant el govern de Joan Lerma ha estat l’edifici sobre el qual s’ha consolidat el model valencià. Aquest consens va estar a punt de truncar-se en 2002 quan el pp, sent ministra, Pilar del Castillo, va aprovar la Llei orgànica de qualitat (loce), avui derogada. Esta llei que tenia la pretensió de reforçar l’horari lectiu del castellà (amb cinc hores setmanals) i reduir a la meitat (2,5 hores) l’ensenyament del valencià i altres llengües cooficials trencant l’equilibri arribat de tres hores per a cada idioma. Si s’haguera consumat l’operació, s’hauria truncat la implantació dels programes d’ensenyament en valencià (pev) i d’Immersió Lingüística (pil) que funcionen, amb èxit, des de fa dos dècades a la Comunitat Valenciana, com demostren les successives avaluacions de 1998, 2001-2002, 2003 i la més recent de 2006.
Jaume Fullana, director pioner fa vint anys en la implantació dels programes d’immersió lingüística i d’immersió progressiva en el col·legi públic Gabriel Miró de Calp (que està delimitat en la Llei d’Ensenyament com a territori castellanoparlant [Nota DTL: ací hi ha una errada, ja que la Llei 4/1983 marca Calp com a «de predomini lingüístic valencià»]), «en acabar la primària, un xiquet en cinc cursos d’aprenentatge en els idiomes, adquirix la doble competència en les dos llengües».
En primer lloc, no n’hi ha cap guerra de llengües. El que n’hi ha són algunes persones amb responsabilitats públiques en les estructures de poder de l’estat espanyol que matenen i impulsen una visió gens democràtica i plenament allòfoba pel que fa a la política lingüística. Com a conseqüència d’eixos plantejaments, l’estat espanyol manté una constitució que imposa el deure de conéixer tan sols una de les llengües oficials (el castellà-espanyol*), precepte a partir del qual es promulguen normes que lesionen els drets lingüístics dels ciutadans espanyols que pretenen fer ús de la resta de llengües (oficials: català-valencià*, èuscar i gallec-portugués*) de l’estat.
En segon lloc, poden parlar tant de comunitats monolingües i bilingües com de comunitats que han atés diversament la diversitat lingüística històrica dels habitants dels seus territoris (o que simplement no l’han atesa). Recordem que el català s’estén a Múrcia i Aragó o que el gallec encara es parla a Zamora i Càceres, per posar dos exemples.
* Aplique la doble denominació en els tres casos simplement perquè preferixc mantindre un criteri que no disseccione i problematitze unes llengües i, per tant, que no transmeta una idea de neutralitat pacífica només respecte a unes altres llengües.
El diari Levante (03.07.2009) es fa referència de l’eliminació de l’oficina de gestió lingüística en Alboraia que ha dut avant l’alcalde del Partit Popular i diputat provincial Manuel Álvaro —a més del lloc de treball que ocupava la tècnica lingüística, l’ajuntament ha amortitzat dèneu llocs més d’altres serveis municipals.
La cdlpv, col·laborant en la iniciativa reivindicativa que duien a termes alguns tècnics lingüístics municipals, envià un escrit d’al·legacions contra la supressió de l’oficina de gestió lingüística. La notícia d’Alfons Garcia sintetitza els detalls de la qüestió:
Les rebaixes arriben a la llengua
Alboraia fulmina l’Oficina de Promoció del Valencià i els lingüistes temen que altres ciutats copien l’acció
[…]La decisió del consistori d’Alboraia —l’alcalde és Manuel Álvaro, diputat provincial també pel PP— contradiu les directrius que la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (fvmp) va aprovar arran de la commemoració el 2008 dels 25 anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Fins i tot, la moció amb setze propostes remesa per aquesta institució incloïa en el seu punt sisé: «Impulsar la creació o el funcionament d’oficines municipals de promoció del valencià». Just el contrari ha fet ara Alboraia.
[…]
El diari El País (30.06.2009) ens detalla un poc les dades de l’Informe 2008 de l’Oficina per a les Llengües Oficials en l’Administració General de l’Estat. En resum:
El bilingüisme en l’administració no cobrix les exigències del Consell d’Europa
[…]Les dades de l’organisme interministerial no satisfan, no obstant això, els criteris del Comité de Ministres del Consell d’Europa. El passat desembre, el comité va publicar altre informe, en el qual exigia a l’administració general de l’estat més suport a les llengües cooficials i denunciava deficiències en la utilització de les llengües regionals en serveis públics tan importants i amb tanta relació amb la ciutadania, com el judicial, Correus i Renfe.
[…]En la Comunitat Valenciana (5.000.030 habitants, el 76 % catalanoparlants), la xifra d’empleats bilingües baixa al 76 %.
[…]També en la Seguretat Social són desiguals els resultats. Una vegada més, els empleats públics a Catalunya i Galícia oferixen nivells de bilingüisme propers al 100 %, mentres que a les Balears el percentatge baixa al 90 %, a la Comunitat Valenciana, al 50 % i al País Basc és encara menor.
El diari Pàgina 26 (26.06.2009) en informa sobre l’última sentència de Tribunal Suprem espanyol relativa a la capacitació lingüística dels aspirants a funcionaris docents del País Valencià:
El Suprem fa pública la segona sentència sobre el títol de Filologia
En menys d’una setmana la Generalitat ha perdut dos juís més i haurà de pagar més de 3.500 euros pel cost del processos. Si dijous era el Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana (tsjcv) el que donava la raó a la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres, en aquesta ocasió ha estat el Tribunal Suprem que ha emés una nova sentència en què desestima el recurs de cassació que ha interposat Educació contra la sentència de 2005 del tsjcv, que va guanyar l’stepv i que donava validesa a la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions. El Suprem, que farà pagar els 1.500 euros del procés a la Generalitat, ha fet públic una nova sentència, en aquest cas la segona sobre aquest tema, que s’han de sumar a les dèsset anteriors del tsjcv.
Podeu trobar Més dades sobre esta sentència en adn; i sobre les sentències anteriors del ts en el dtl (12.12.2008).
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
