Requisit de competència lingüística

El butlletí Notícia Jurídicas ens envia la informació següent:

Orden FOM/896/2010, de 6 de abril, por la que se regula el requisito de competencia lingüística y su evaluación (boe núm. 89, de 13 d’abril de 2010)

L’Organització d’Aviació Civil Internacional va introduir, mitjançant l’aprovació de l’esmena 164 de l’annex 1 (llicències al personal) del Conveni sobre aviació civil internacional de 7 de desembre de 1944, el requisit de competència lingüística per a pilots d’avió i helicòpter i per als controladors de trànsit aeri. Això suposa l’exigència de parlar i comprendre l’anglés o l’idioma utilitzat per l’estació terrestre amb què es produïxen les comunicacions radiotelefòniques.

I podem llegir en l’ordre esmentada:

En Espanya, exclusivament es practicaran anotacions del nivell de competència lingüística en anglés i en castellà.

Era previsible, ¿no?, això és eixa Espanya, ¿no?

Pañella Alcàcer i el requisit lingüístic

El diputat Pañella Alcàcer contesta als missatges que rep sobre l’exigència del requisit lingüístic en la nova llei de la funció pública valenciana amb el missatge següent:

Requisit Lingüístic en la Nova Llei per a l’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana.

Com a ponent d’eixa llei des de Compromís, puc assegurar-te que des del BLOC i la resta de formacions polítiques que compartim el grup parlamentari, anem a defensar mitjançant esmenes i totes les mesures que la legislació vigent posa al nostre abast per defensar la dignitat, el prestigi, la protecció i difusió de la nostra llengua.

Per a qualsevol aclaració, estic a la vostra sencera disposició.

Josep Maria Pañella i Alcàcer
Diputat del BLOC
Grup Parlamentari Compromís

No podem negar que no els vindria malament una mica més d’assessorament politico-lingüístic.

Pel valencià en la funció pública

El diari El País (02.03.2010) inclou una nota breu d’interés lingüístic i parlamentari:

A favor del valencià en la funció pública

Vicenta Crespo, portaveu del pspv en la comissió de política lingüística de les Corts, ha presentat una proposició no de llei urgent per a instar el Consell a exigir el coneixement del valencià per a accedir a la funció pública. L’objectiu és «garantir el coneixement d’esta llengua en les administracions valencianes», va precisar Crespo després de reunir-se amb les plataformes i sindicats de l’ensenyament, que es congratularen per la iniciativa. —n. c.

Com sabem molt bé, el que cal garantir és l’ús, perquè les estadístiques sobre titulacions ens indiquen que el coneixement està assegurat —tot i que el desús també perjudica la capacitació, és clar.

D’altra banda, en tot cas, resulta esperançadora eixa proposta, atés que podria afavorir que el sindicat ugt es convencera de la necessitat d’aplicar eixe mateix principi en l’estatut dels funcionaris de les Corts que s’està negociant actualment, i podrien actuar conjuntament en eixe sentit amb els altres sindicats participants (cc oo i stas).

Els serveis lingüístics municipals

No és estrany sentir parlar repetidament i repetitivament de l’increment de serveis lingüístics en les administracions locals. Fa poc que Font de Mora es comprometia a això durant l’acte de presentació d’un protocol en què participaven la Generalitat, l’avl i algunes entitats locals.

En canvi i al mateix temps, hi ha serveis lingüístics vacants i, per una altra banda, un cas ben concret i aclaridor, Alboraia (ajuntament de PP) ha tancat el seu servei lingüístic sense justificar com farà a partir d’ara per a complir amb el servei que està obligada a donar als seus veïns. Això, a més de ser un acte que va en contra de les declaracions polítiques dels dirigents del Partit Popular i dels membres del govern valencià, va en contra del que indicava un document de la Direcció General de Funció Pública del 1999, document que ja indicava que les funcions que porten avant els serveis lingüístics municipals tenen «un suport legal més que suficient per a considerar-les obligatòries i que requereixen, per a dur-les a terme, un treball del grup B».

La documentació administrativa pot ser objecte de lectures diverses. Esperem que l’avl complixca la seua part del protocol. Pel que fa al document de la Direcció General de Funció Pública i a les actuacions polítiques, ja hem vist que no acaben de concordar. La cdlpv va fent per tal d’aconseguir eixa harmonia.

Flaixos sobre certificats, convenis i termes del Termcat

El Els Flaixos d’Actualitat (núm. 47, 02.02.2010) ens envien, entre altres, la informació següent:

  • Convocatòria de proves per a l’obtenció de certificats de català
    El DOGC núm. 5558, de 2 de febrer de 2010, publica la Resolució VCP/173/2010, de 22 de gener, de convocatòria de les proves per a l’obtenció dels certificats de llengua catalana de la Secretaria de Política Lingüística.

    El període de sol·licitud d’inscripció és del 8 al 22 de febrer de 2010. Trobareu tota la informació relativa a terminis, dates, certificats convocats i condicions d’examen a: http://www.gencat.cat/llengua/certificats

  • Conveni del Govern de les Illes Balears per ensenyar català als funcionaris de l’Estat
    La Resolució de 15 de gener de 2010 (BOE núm. 22, de 26 de gener de 2010), de l’Institut Nacional d’Administració Pública del Govern espanyol, publica el Conveni de col·laboració amb la Conselleria d’Innovació, Interior i Justícia del Govern de les Illes Balears, per a la formació en llengua catalana del personal de l’Administració General de l’Estat que presta els seus serveis a la comunitat autònoma de les Illes Balears durant l’any 2009. El conveni es pot consultar ací en format [pdf].
  • Nous termes normalitzats
    El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 5.553, de 26 de gener de 2010) publica la llista de termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT durant el segon quadrimestre de 2009. Els termes aprovats pertanyen als àmbits de les ciències de la vida i de la salut, educació, electrònica i telecomunicacions, enginyeria química, esports, fusteria, gastronomia i alimentació, música, política i sociologia i ramaderia.

    Podeu consultar la Resolució a: http://www.gencat.cat/diari/5553/10012118.htm

Els termes aprovats pel Termcat són els següents:

àcid xalmúgric, aliment de gran quilometratge, aliment modificat genèticament, aliment transgènic, alliberament assistit, autoclavable, autoclavar, autoclavatge, bastidor, complex d’Adonis, cultiu, diàleg a tres, encimbellament, flexiseguretat, fluctuació del senyal, gammapatia, guetització, guetitzar, malaltia òrfena, medicament orfe, miratge, música d’espera, oli de xalmugra, organisme modificat genèticament, organisme transgenic, ortorèxia, ovoscopi, pas, planxa de vela ràpida, proteïna de fluorescència verda, proteïna de membrana, proteïna transmembrana, quasiespècie, quilometratge alimentari, senyal, síndrome del declivi, so de línia lliure, so de línia ocupada, so de trucada entrant, so de trucada sortint, subcultiu, surf de vela ràpid, tauler aglomerat, tauler d’encenalls, tauler d’encenalls no orientats, tauler d’encenalls orientats, temple-block [en], vela de patins, vela de rodes, veler de patins, veler de rodes, webquesta, xalmugra, xili, xili de Jalapa

La llengua en el cinema

Bernat Salvà publica en el diari Avui (0102.2010) un article amb dades (d’un estudi del catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat Oriol Amat) ben interessants per a valorar l’ús de la llengua en el cinema:

L’excusa del català

Un estudi encarregat a la Pompeu Fabra per la mateixa entitat que convoca el tancament de cines revela que la llei del cinema fins i tot pot fer pujar els ingressos

Avui, 01.02.2010

Tot i que el gràfic és molt eloqüent, podeu completar la informació amb l’estudi que ha fet la Plataforma per la Llengua: [pdf].

El reglament d’ús lingüístic de l’Ajuntament de Barcelona

Podem llegir en el web de l’Ajuntament de Barcelona la notícia següent:

L’Ajuntament aposta pel català

Redacció bcn.cat

El Consell Plenari del proper 5 de febrer aprovarà un reglament d’usos lingüístics que reconeix el català com a llengua de ple ús de l’Administració municipal. En aquest sentit, el català serà la llengua oficial i d’ús normal i preferent de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Barcelona utilitzarà només el català per a totes les seves comunicacions internes, després d’incloure al Reglament d’usos lingüístics una esmena del grup municipal d’ERC que va modificar l’afirmació anterior d’«ús preferent».

El reglament enforteix l’ús «vehicular» del català en les comunicacions del consistori. El Reglament d’usos lingüístics de la llengua catalana de l’Ajuntament s’aprovarà definitivament en el pròxim ple, el 5 de febrer, amb el vot a favor de psc, ciu, erc i icv-euia, i en contra del pp, després que es resolguessin les al·legacions en la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública.

També tractaven la qüestió en el diari El País (Blanca Cia, «El catalán será preferente en el Ayuntamiento de Barcelona», 28.01.2010):

Amb el reglament en la mà queda clar que el català serà l’idioma predominant en la relació amb l’administració municipal. Tot tipus d’impresos estaran en català. Els contractes amb tercers per a realitzar informes, projectes o estudis s’haurien de redactar «amb caràcter general» en llengua catalana. El mateix ocorrerà en el plec de condicions dels contractes administratius en els quals es requerirà que la documentació es lliure en català. Tots els catàlegs i ofertes de serveis haurien d’estar redactats en català. Així mateix, el reglament preveu que l’ús de la llengua catalana figure entre «els criteris determinants» en les clàusules dels contractes públics «sempre que de l’objecte d’estos es deriven comunicacions orals o escrites amb els usuaris i usuàries».

El ple del parlament català va iniciar el debat del nou Codi de consum. El text inclou també un capítol que reforça l’obligació de l’ús del català per les empreses. Establix que les ofertes, fullets i cartells dels establiments haurien d’estar en català. Preveu sancions lleus (de fins a 10.000 euros) per a qui ho incomplixca i més quantioses per a qui hi reincidixca. pp i Ciutadans s’hi van mostrar en contra, ja que creuen que la llei vetlarà pel consumidor, però no per l’empresa.

Podeu trobar el reglament ací: [pdf]

Oral de la JQCV i ajudes i beques de l’AVL

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 24 de novembre de 2009, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de coneixements orals de valencià. [2009/13755] (docv núm. 6.164, de 14.12.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 30 de novembre de 2009, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 27 de novembre de 2009, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes a la difusió i promoció del valencià en els centres valencians a l’exterior. [2009/14296] (docv núm. 6.164, de 14.12.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 30 de novembre de 2009, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 27 de novembre de 2009, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes al foment de l’ús del valencià en les emissores locals de ràdio i en les publicacions escrites de caràcter local o comarcal, o de temàtica especialitzada. [2009/14291] (docv núm. 6.164, de 14.12.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 30 de novembre de 2009, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 27 de novembre de 2009, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen beques per a la realització de pràctiques de formació d’Informàtica, de tècnics en Lexicografia i Terminologia i de tècnic en Onomàstica. [2009/14312] (docv núm. 6.164, de 14.12.2009)
    – vegeu text

Un protocol pel valencià

Segons hem pogut llegir en el diari El País (24.11.2009):

L’Acadèmia unix els municipis i el Consell en el suport al valencià

Font de Mora anuncia una plataforma de traducció automàtica de documents

A. B. – Valencia – 24.11.2009

La presidenta de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), Ascensió Figueres, va destacar la «voluntat de proximitat» i la intenció d’«unir esforços i recursos per a enfortir el vincle entre les institucions, però sobretot entre les institucions i la societat». En un acte dotat de certa solemnitat en el monestir de Sant Miquel dels Reis, es va signar ahir un protocol entre l’avl, la Conselleria d’Educació i 61 entitats locals, entre ajuntaments i mancomunitats de municipis, per a la «coordinació d’actuacions en matèria de normalització lingüística». Un acord que és fruit, com va destacar Figueres, de la iniciativa d’un grup de tècnics d’oficines de promoció del valencià de diversos municipis.

Amb representació d’ajuntaments de tots els signes polítics, l’acte va comptar amb la intervenció de la presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la també alcaldessa d’Alzira Elena Bastidas, del pp, qui va apel·lar a la realitat sociològica i la vitalitat del valencià en les comarques i va advocar per «una política lingüística d’unitat i d’avanç, mai d’enfrontament». Signat en el 26é aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el protocol suposa, segons va explicar el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, un mecanisme per a «estar més a prop dels ciutadans». Després de repassar les dades de la política lingüística des que Francisco Camps presidix la Generalitat (centrats en l’augment de l’oferta d’ensenyament en valencià), Font de Mora va anunciar que el seu departament treballa en «una plataforma de traducció automàtica de textos administratius al valencià» que millorarà les possibilitats de normalització de la llengua en les institucions.

Més enllà de les bones intenciones —les reals i les fictícies—, podeu llegir punts i clàusules com els següents en el protocol (versió de setembre d’enguany: [pdf]):

Quinta. Obligacions

A. ALS AJUNTAMENTS I MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS

[…]

2) L’adscripció a l’OPV d’un tècnic, com a mínim, amb un perfil professional específic que li permeta exercir les funcions encomanades amb eficàcia i eficiència.

[..]

7) La firma d’este protocol per a accedir a les subvencions anuals de la Conselleria d’Educació i de l’AVL, i ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià.

B. A LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

3) La implementació d’un entorn telemàtic que possibilite la comunicació i facilite la gestió integrada dels processos administratius relatius a l’activitat de promoció del valencià.

[…]

C. A L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

1) La col·laboració en el funcionament de l’OPV per mitjà de la convocatòria anual d’ajudes econòmiques destinades a les entitats firmants d’este protocol que duen a terme activitats de promoció de l’ús del valencià.

[…]

3) La creació d’un servici d’assessorament permanent en matèria lingüística per a les oficines de promoció del valencià.

4) El disseny i l’aplicació d’un programa de formació, informació i assessorament dels tècnics, de manera individualitzada o genèrica, per mitjà de l’organització de cursos, seminaris o jornades amb caràcter periòdic.

[…]

Sèptima. Vigència del protocol

[…]

En cas que s’anul·le o que no es renove l’acord, les parts hem de permetre que el personal tècnic que representa la institució duga a terme les activitats acordades i les que s’hagen començat, amb el vistiplau del personal electe corresponent.

Octava. Clàusula econòmica
La subscripció d’este protocol no implica l’aportació de recursos econòmics. No obstant això, quan la realització d’alguna de les activitats previstes exigisca l’aportació de recursos econòmics, estes activitats estaran supeditades a les disponibilitats pressupostàries de cadascuna de les parts per a cada exercici.

Novena. Modificacions

No té validesa cap variació o alteració del protocol si, prèviament, alguna de les parts no l’ha feta per escrit, de manera que no és vinculant cap modificació pactada oralment que no haja sigut incorporada per escrit al protocol amb la conformitat de totes les parts.

Ja fa anys que havien reclamat els tècnics lingüístics, per exemple, a l’avl, la seua implicació en este àmbit, però esta institució encara no s’havia posat en marxa en eixe sentit. Esperem que ara tinga una excusa adequada per a començar a treballar en este sentit i amb caràcter general.

D’altra banda, cadascú podrà valorar d’acord amb els precedents, què significa el punt 7 de les obligacions dels municipis (clàusula quinta): l’entitat que firma està obligada a firmar el protocol… ¿Pot estar obligada l’entitat a firmar una cosa que ja ha firmat i que per això té l’obligació de firmar? L’abast deu ser un altre, i ja vorem com s’interpreta i qui ho interpreta.

Pel que fa al «perfil professional específic», una reclamació i una necessitat també antiga del col·lectiu, el document no aporta res concret.

Quant a la clàusula setena (que podeu llegir completa en el pdf i interpretar el primer paràgraf si podeu), en el tercer paràgraf hi ha una frase, «amb el vistiplau del personal electe corresponent» que desactiva l’obligació inicial que sembla que pretenia incloure el paràgraf.

Esperem que l’activitat de les administracions millore este protocol o vaja més enllà del que s’expressa sense dotació econòmica ni terminis d’aplicació. No ho han fet fins ara, a pesar de les atribucions legals que tenen i a causa de la programació política que apliquen en este àmbit. ¿Resoldrà este protocol casos com el d’Alboraia i dels municipis que no complixen la legislació lingüística vigent? Tant de bo.

Mentrestant, serà convenient que els tècnics lingüístics s’organitzen professionalment en associacions (com ara la cdlpv) o sindicalment, per tal d’adquirir realment un perfil professional concret adequat, més enllà de les incerteses passades i actuals de la voluntat política.


[Dada afegida el 27.01.2010] Segons la informació de l’AVL, són estes 54 entitats locals les que han signat el protocol:
Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alcoi, Aldaia, Algemesí, Alginet, Almassora, Alzira, Benetússer, Benicarló, Benicàssim, Benissa, Betxí, Borriana, Callosa d’en Sarrià, Carlet, Catarroja, Cocentaina, Elx, Gandia, Godella, l’Alcúdia, la Vila Joiosa, Mancomunitat de la Ribera Alta, Mancomunitat de la Safor, Mancomunitat de la Vall d’Albaida, Manises, Massamagrell, Mislata, Moncofa, Montcada, Montserrat, Muro, Museros, Mutxamel, Novelda, Nules, Oliva, Onda, Ontinyent, Paterna, Peníscola, Petrer, Picanya, Sagunt, Silla, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Teulada, Torís, Vila-Real, Xàbia, Xixona.