Apareix el número 51 de la Revista de Llengua i Dret

Marta Torres Vilatarsana envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Ja està disponible la versió electrònica del núm. 51 de la Revista de Llengua i Dret, que inclou les ponències del 25è Aniversari de la Revista.

Pel que fa a aquesta versió electrònica, aprofitem l’avinentesa per informar-vos que hem eliminat la formalitat del registre i que per tant podeu accedir a tots els articles de tots els números sense necessitat d’usuari i contrasenya.

Font: Antoni Milian i Massana

Cal destacar l’anàlisi que fan Eva Pons i Agustí Pou de la sentència relativa al cas d’unes oposicions a policia en Massanassa. És una nota interessant per als tècnics lingüístics, ja que mostra alguna de les coses que cal tindre en compte a l’hora de col·laborar en l’assessorament dels tribunals d’oposicions:

La Sentència de 28 de gener de 2008 anul·la un exercici lingüístic obligatori no eliminatori en una convocatòria per a unes places de policia local del municipi de Massanassa. La resolució, tot i reconèixer el marge de discrecionalitat de la comissió avaluadora, es basa en la manca de criteris previs i públics […]

Article complet: pdf

Flaixos de traducció i interpretació i de base de dades jurídica

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 35, 03.06.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Convocatòria de proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades 2009

El dogc 5.391, del 2 de juny de 2009, publica la resolució de convocatòria de les proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació juradesd’altres llengües al català i viceversa per a l’any 2009.

Enguany les llengües objecte d’examen són:
— Anglès (prova de traducció i prova d’interpretació)
— Castellà (prova de traducció i prova d’interpretació)

La sol·licituds s’han de presentar del 3 al 15 de juny a la Secretaria de Política Lingüística a Barcelona (C. de Mallorca, 272, 1r); Girona (Gran Via de Jaume I,9, 1r pis); Lleida (C. de Lluís Companys, 1); Tarragona (C. de Sant Francesc, 3) o Tortosa (C. de Montcada, 23).

Per a més informació: http://www.gencat.cat/llengua/tij

Llengües i legislació. Base de dades jurídica

La base de dades de dret i legislació lingüístics és fruit d’un conveni de col·laboració entre la Secretaria de Política Lingüítica i el ciemen (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), responsable del programa Mercator: dret i legislació lingüístics. L’objectiu és reunir les bases de dades d’aquestes dues organitzacions i posar-les a disposició dels estudiosos i la ciutadania en general a través d’Internet. Té gairebé 30.000 entrades, de les quals unes 21.000 han estat aportades per la Secretaria de Política Lingüística.

Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/bdjuridica

El TSJ valencià valida l’activitat censora de Francisco Camps

Ens assabentem d’una nova sentència del tsj valencià que, és clar, deu ser possible, tot i que mal explicable, tenint en compte el panorama televisiu. Segons l’Avui (23.12.2008):

Acció Cultural recorrerà al Suprem la sentència favorable al tancament de TV3 al País Valencià

El Tribunal Superior de Justícia valencià avala la decisió del govern de Francisco Camps de tancar tres repetidors de la televisió catalana

Esperem que les altes instàncies acaben resolent el judici quan les instàncies polítiques hagen declarat i lamentat menys i fet més, principalment pel cantó del govern de l’estat i del psoe, que és qui dóna les excuses fàcils a l’actuació dels censors valencians.

Valoracions de l’STEPV sobre la STS que valida la filologia catalana

El company Simó Colomer ens ha fet arribar la informació sobre la roda de premsa del sindicat stepv arran de la STS que validava la filologia catalana per a les oposicions del País Valencià (veg. dtl, 02.12.2008). El sindicat fa un repàs al procés d’acreditació dels coneixements lingüístics en les oposicions per a la docència no universitària i, a més, una anàlisi de les possibles conseqüències de la sentència.

En extracte, algunes de les conseqüències, segons el sindicat, són:

  • El Tribunal Suprem consolida el reconeixement del títol de filologia catalana com a acreditació de valencià.
  • La sentència recull les possibilitats no excloents entre elles de les denominacions llengua valenciana i llengua catalana.
  • L’exclusió del títol de filologia catalana en les convocatòries de les oposicions és contrària a dret.
  • El tribunal condemna en costes per primera vegada la Generalitat Valenciana per esta qüestió.
  • El conseller d’Educació pot incórrer en el delicte de prevaricació si persistix en desobeir els manaments judicials.

Podeu llegir la nota completa en el web de l’stepv.


Les dos sentències de Tribunal Suprem que establixen jurisprudència sobre la qüestió:

  • Recurs 6.206/2004 (Universitats d’Alacant i de València) [pdf]
  • Recurs 5.209/2004 (STEPV) [pdf]

El Tribunal Suprem espanyol valida de nou la filologia catalana

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat una sentència que resol de nou la validesa de la titulació de filologia catalana per a acreditar els coneixements de llengua en les oposicions valencianes, segons hem pogut llegir en Vilaweb (02.12.2008).

Esta sentència es suma a la quinzena de sentències en el mateix sentit dictades pel tsj valencià, (dtl, 02.07.2008) i a altres dos anteriors del constitucional i suprem espanyols.

El TS confirma la sentència contra les pretensions de Francisco Camps

Vilaweb ens informa de la sentència del Tribunal Suprem espanyol que en confirma una anterior del Tribunal Superior de Justícia valencià:

La justícia avala que el valencià es denomini acadèmicament català

El Supem espanyol desestima el recurs de la Generalitat contra els estatuts de la Universitat de València

Divendres, 07.11.2008

El Tribunal Suprem espanyol ha desestimat el recurs que havia presentat la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià que permetia a la Universitat de València d’utilitzar la denominació acadèmica de llengua catalana en els seus estatuts. El tribunal recorda que hi ha dues sentències, del 2006 i del 2008, en què es pronunciava sobre l’equivalència de les denominacions català i valencià per designar designar la mateixa llengua.

En ambdós casos, el Suprem avalava la unitat de la llengua catalana.

El 30 de juliol del 2004, el govern valencià va aprovar un decret pel modificar els estatuts de la Universitat de València, concretament l’apartat segon de l’article sis i el primer apartat de l’article nou, que es referien a la denominació acadèmica de la llengua catalana i al nom de l’àrea de lingüística catalana.

La Universitat de València hi va recórrer, i el Tribunal Superior de Justícia valencià va dictar una sentència que admetia parcialment la demanda del centre contra el decret del Consell, l’anul·lava per considerar-lo contrari a dret i el deixava sense efecte. La Generalitat va recórrer al Suprem, que ara ha tornat a donar la raó a la Universitat de València.

La justícia esmena de nou la Generalitat valenciana

Alfons Esteve ens envia la informació següent:

Dos nous pronunciaments judicials reconeixen el títol de Filologia Catalana i el nom català per a la llengua pròpia

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha estimat el recurs interposat per les universitats de València i Alacant contra l’Ordre de la Conselleria de Cultura i Educació de 19 de juliol de 2006 que no reconeixia la titulació de Filologia Catalana per a acreditar el coneixement de valencià en les oposicions als cossos de professors d’ensenyament secundari.

A més, el Tribunal, seguint els mateixos arguments que la Sentència núm. 75/1997 del Tribunal Constitucional, avala la doble denominació de valencià i català per al nom de la llengua del País Valencià: «oficialmente “valenciana” en su Estatuto de Autonomía, y en el ámbito académico “catalana”».

La sentència núm. 558/08, de 10 de juny, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona, és la quinzena sentència consecutiva del Tribunal Superior de Justícia valencià, i la dissetena si tenim em compte que sobre aquest punt hi ha també un pronunciament del Tribunal Constitucional (sentència 21 d’abril) i un del Tribunal Suprem (sentència de 15 de març de 2006).

D’altra banda, també el mateix Tribunal Superior de Justícia valencià ha dictat una interlocutòria de 25 de juny de 2008 que accepta les mesures cautelars que també les universitats de València i Alacant li demanaven respecte de les ordres de la Conselleria d’Educació de 15 d’abril de 2008, en les quals la Generalitat Valenciana torna a desobeir la justícia.

Per això, el Tribunal ordena a la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana “que eximisca de la realització de la prova d’acreditació de coneixements de valencià els aspirants admesos a les esmentades proves que tinguen el títol de Filologia Catalana”.

Un fragment interessant de la interlocutòria diu:

[E]nfront del reiteradíssim criteri d’este tribunal, favorable a les pretensions que sostenen les universitats valencianes, no arribem a entendre —excepte òbviament per raons jurídiques que en esta seu no hem de valorar—l’entossudiment de la Generalitat al fer cas omís d’eixe criteri en les successives convocatòries docents.

La justícia corregix un decret «obscur» de Francisco Camps

El cidaj ens dóna a conéixer la informació següent:

[pdf]

DECRET 84/2008, de 6 de juny , del Consell, pel qual s’executa la sentència de 20 de juny de 2005, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en els termes expressats per la providència de 22 de maig de 2008. [2008/7155] (docv núm. 5.781, de 10.06.2008)
– vegeu text

Els tribunals han hagut de corregir les males pràctiques del conseller Font de Mora Turón (pp) i ha obligat al Consell de Francisco Camps a tornar a publicar un decret en què realment quede clar quin és l’article dels estatuts de la Universitat d’Alacant que calia aprovar:

DECRET 84/2008, de 6 de juny , del Consell, pel qual s’executa la sentència de 20 de juny de 2005, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en els termes expressats per la providència de 22 de maig de 2008. [2008/7155]

L’Estatut de la Universitat d’Alacant va ser aprovat pel Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, d’acord amb les previsions contingudes en la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats.

Posteriorment, la Universitat d’Alacant va interposar recurs contenciós administratiu, davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, quant a la redacció final donada a la lletra k de l’article 2 de l’Estatut.

En virtut de la sentència ferma de 20 de juny de 2005, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, es va considerar el recurs interposat per la Universitat d’Alacant contra el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar l’Estatut de la dita universitat.

Mitjançant un edicte de 26 d’octubre de 2005 es va publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la resolució de la sentència mencionada.

El 15 d’abril de 2008 es va publicar el Decret 47/2008, d’11 d’abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, que va aprovar l’Estatut de la Universitat d’Alacant.

Per resolució dictada el 22 de maig de 2008, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana requerix, en relació amb l’execució definitiva núm. 1/001755/2004, l’aprovació i publicació en el docv de l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant.

Atés que l’aprovació del referit article es va produir en virtut del Decret 47/2008, d’11 d’abril, del Consell, és procedent la publicació de l’article en qüestió.

Per tot això, i en compliment del que establixen els articles 103 i 104 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, és procedent portar a efecte la sentència, raó per la qual, a proposta del conseller d’Educació i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 6 de juny de 2008, decrete:

Article únic
Publicar, perquè així ho disposa expressament la resolució de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció 1, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en relació amb l’execució de la sentència dictada el 20 de juny de 2005, l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant:

«Potenciar el coneixement i l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l’Estatut d’Autonomia, acadèmicament català, atenent a la seua consolidació i plena normalització en tota la vida universitària.»

Disposició final única

Este decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 6 de juny de 2008

El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ.

El conseller d’Educació,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN.

Fa uns mesos, la justícia impedia les censures de Francisco Camps [dtl 16.04.2008]. Ara, per a fer oficial un simple article —que encara no sabem per què els molestava, atés que no tenien cap fonament legal: ¿devia ser simple politiqueig institucional?—, el Consell ha hagut de fer dos decrets. Eixa és l’«eficàcia» del malbaratament dels recursos públics que paguem entre tots i que tant agrada a les oligarquies valencianes.

La justícia impedix les censures de la Generalitat de Francisco Camps

La Generalitat valenciana juga a la inseguretat jurídica i l’opacitat: ¿de què tracta el Decret 47/2008 del Consell? (docv núm. 5.742, de 15.04.2008 [pdf]):

DECRET 47/2008, d’11 d’abril, del Consell, pel que* es modifica el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar l’Estatut de la Universitat d’Alacant. [2008/4498]

L’Estatut de la Universitat d’Alacant va ser aprovat pel Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, d’acord amb les previsions contingudes en la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats.

Posteriorment, la Universitat d’Alacant va interposar recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, pel que fa a la redacció final donada a l’article 2.k del citat estatut.

En virtut de la sentència ferma de 20 de juny de 2005, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, es va estimar el recurs interposat per la Universitat d’Alacant contra el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar l’Estatut de la dita universitat, i es reconeix el dret al fet que el Consell aprove i publique l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant d’acord amb el text original enviat per esta.

Mitjançant un edicte de 26 d’octubre de 2005, es va publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la decisió de la sentència mencionada. Posteriorment, la Universitat d’Alacant ha sol·licitat l’execució de sentència.

Per tot això, i en compliment del que establixen els articles 103 i 104 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, és procedent portar a terme les declaracions contingudes en la decisió de la sentència, per la qual cosa, a proposta del conseller d’Educació i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 11 d’abril de 2008, decrete:

Article únic. Modificació de l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant

Modificar, perquè ho ha acordat així la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en sentència ferma de 20 de juny de 2005, l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant, que queda redactat amb el text enviat per esta.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

Este decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 11 d’abril de 2008

El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller d’Educació,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN

Sembla clar que, a més d’una redacció embolicada que pretén deixar en bon lloc l’actuació del Consell del Partit Popular, a més, la poca vergonya dels dirigents actuals de la Generalitat valenciana es comprova en l’omissió (censora) de la redacció de l’article 2.k original de l’article dels estatuts de la universitat d’Alacant, que originalment i finalment és la següent:

Potenciar el coneixement i l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l’Estatut d’Autonomia, acadèmicament català, atenent a la seua consolidació i plena normalització en tota la vida universitària.



*Construcció errònia en lloc de «pel qual». Podem suposar que els tècnics lingüístics del diari oficial no han tingut ocasió de revisar el text.
Nota: el text de la Generalitat és una altra mostra de l’actitud de Francisco Camps i el seu govern, que no eviten les ocasions de fer ús de la prepotència i de mostrar el menyspreu que senten per la majoria dels ciutadans valencians i de les institucions socials que treballen i viuen normalment en valencià. D’altra banda, legalment, ¿on podem consultar la versió oficial de l’article 2.k si només es va publicar en el docv la versió manipulada per la Generalitat?

L’acatament de les sentències i la llengua

Un article del diari El País (14.01.2008; l’hem traduït amb l’ajuda de l’Internostrum) oferix una panoràmica interessant sobre la realitat de l’acatament de les sentències —que declaren alguns polítics, principalment perquè els convé políticament— i l’actuació real que porten a terme, en concret, en la qüestió de les titulacions de valencià [veg. dtl 10.01.2008].

L’anticatalanisme li costa al Consell onze condemnes en tres anys

El TSJ ha emés sentències idèntiques per no reconéixer filologia catalana

Ignacio Zafra – València – 14.01.2008

¿Poden les administracions dictar indefinidament ordres idèntiques sabent que seran tombades pels tribunals? El Govern valencià és una prova que sí que poden. Des de març de 2004, la Generalitat acumula 11 sentències condemnatòries per la mateixa raó: haver obviat en altres tantes convocatòries que la carrera de filologia catalana eximix de l’examen de valencià en les oposicions a professor de secundària. L’última es va donar a conéixer a primers de gener.

«Es tracta d’un drama que es repetix mecànicament», comenta José María Baño, un dels advocats que ha representat a les universitats de València i Alacant en mitja dotzena dels judicis. ¿No pot implicar eixa insistència conseqüències jurídica? Els experts consultats responen que, si es donaren determinats supòsits, el Consell estaria incorrent en un delicte de desobediència. Però que eixa figura és difícil de provar. Faria falta que les sentències foren fermes, que es donara una repetició en la persona de l’administració que signa les ordres i probablement també una “advertència” prèvia, indica, com a teoria general, el catedràtic de dret penal de la Universitat de València Javier Boix. Tots lamenten, en canvi, una conducta que contribuïx a sobrecarregar el sistema judicial, implica despesa de diners públics i no es dirigix a servir als ciutadans, sinó més aviat al contrari.

La crítica més dura contra la Generalitat no ix, no obstant això, d’ells, sinó de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià: «Només la tossudesa en la ignorància i el rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística, es manifesta com a exclusiva raó del manteniment de la posició contrària per part de la Generalitat, més encara quan n’hi han reiterats pronunciaments jurisdiccionals que desautoritzen eixos arguments. Cosa que força a este tribunal a recordar que una de les més elementals exigències de l’estat de dret que consagra el nostre text constitucional és la de l’imperatiu compliment de les decisions jurisdiccionals, especialment per part dels poders públics, que han de servir amb objectivitat els interessos generals». Literal, de la sentència 474/06 (28 d’abril de 2006).

«L’Administració no només ha d’acatar les sentències, sinó també la doctrina», assenyala Tomás Vives, exvicepresident del Tribunal Constitucional i catedràtic de dret penal en la Universitat de València, qui afig que es tracta d’«una anomalia molt freqüent», «tenim unes administracions poc obedients amb els tribunals».

Una de les raons que allunyen la possibilitat d’una condemna per desobediència al Consell és que les 11 sentències del TSJ són recurribles (de fet totes han estat recorregudes, en línia amb eixa repetició mecànica) davant el Tribunal Suprem. La primera sentència d’este òrgan jurisdiccional, que sol tardar uns quatre anys a dictar-les degut precisament a la sobrecàrrega de casos, s’espera que arribe entre enguany i el següent.

El Tribunal Suprem ja s’ha pronunciat sobre la llengua: ho va fer al març de 2006 a l’obligar a la Generalitat a homologar els certificats de coneixement de català emesos pels Governs de Catalunya i Balears. I ho ha fet també el Tribunal Constitucional, en la sentència de 1997 en la qual va reconéixer el dret de la Universitat de València a utilitzar el terme català per a referir-se al valencià en els seus estatuts. De fet, estes dues sentències són citades recurrentment pel TSJ al resoldre sobre les oposicions de secundària. Però el seu objecte no és el mateix, el que permet al Consell mantenir la seua tàctica.

El més paradoxal és que, des de fa anys, la Conselleria d’Educació es preocupa de no perjudicar a ningú en concret. I eximix de facto els posseïdors del títol de filologia catalana del controvertit examen de valencià per dues vies: considerant que qui redacten en eixa llengua els exercicis principals de les oposicions ja acrediten el seu coneixement; o, també, homologant el títol amb el de l’antiga filologia hispànica secció valenciana, una carrera que el Consell sí que reconeix expressament encara que cap universitat del territori la impartixca amb eixe nom.