Jurisprudència – Diari per a Tècnics Lingüístics

Faltes i variants

Els tècnics lingüístics convé que llegim la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Vilaweb, 09.05.2022) que pretén, mostrant un repertori interminable de faltes ortogràfiques, fer creure que eixe tribunal entén res d’ensenyament de llengües, d’educació i ni tan sols de justícia.

En eixe sentit, els quatre últims números de la revista Saó (476 a 479) mostren com de rellevant és entendre la distància que hi ha entre aprovar les assignatures de llengua, saber usar, poder usar i usar realment la llengua com si els valencianoparlants no estiguérem injustament discriminats en quasi tots els àmbits de la vida quotidiana. A més, és interessant observar que els articles que aporten dades verificables són útils i productius per a reflexionar sobre l’estat i les necessitats reals de l’ús de la llengua.

Mentrestant, l’actriu Natalia de Molina aporta una nota de color lingüístic, amb què mos podem identificar, quan comenta un poc la utilitat de les variants de l’andalús —la seua de Jaén i la de Cadis— per al film Techo y comida en Versión Española.

Diferents notes de color per a tècnics lingüístics.

Censura lingüística institucional a l’estat espanyol

Encara no hem de acabat de combatre la pandèmia sanitària del còvid i ja tornem a patir l’epidèmia ideològica que envisca els tribunals espanyols. Segons els titulars:

Ara.cat, 18.07.2018: «Anul·lada part de la norma que prioritza l’ús del valencià perquè “només és obligatori saber castellà”»
Ara.cat, 16.06.2020: «El Consell recorrerà la sentència que obliga els governs català i valencià a comunicar-se en castellà»
El Temps, 16.06.2020: «L’enfangada lingüística del Tribunal Suprem»
Eldiario.es, 15.06.2020: «El Supremo confirma la obligación de la Generalitat Valenciana de dirigirse a los gobiernos catalán y balear en castellano»
dBalears, 14.06.2020: «El Tribunal Suprem espanyol sentencia que les Balears, Catalunya i el País Valencià s’han de comunicar en castellà»

Segurament per provar si actua com a mesura profilàctica o antivírica, l’Institut d’Estudis Catalans ha emés ràpidament una declaració:

«Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans arran de la Sentència del Tribunal Suprem 634/2020, sobre els usos institucionals i administratius de les llengües oficials»

Podem destacar un aspecte de la declaració que incidix en una mancança dels poders públics espanyols (especialment en el cas del poder judicial) pel que fa a l’aplicació constitucional:

… la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’article 7.1.b de la qual estableix, com a criteri de les polítiques lingüístiques, «el respecte a l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària».

És possible que la cúpula judicial practique una ideologia predemocràtica en este àmbit, però l’estat espanyol hauria d’esmenar eixes deficiències i hauria de posar els mitjans per a complir amb eficàcia i rigor l’article 10.2 de la Constitució espanyola, pel qual s’obliga a complir els acords internacionals ratificats per Espanya.

Els revessos dels drets lingüístics

L’any 2018 estem tenint una collita de sentències judicials, decisions polítiques i sindicals que estan provocant un cert desconcert pel que fa la concepció que tenim dels drets lingüístics i de la democràcia en el País Valencià, si més no, en alguna concepció sobre el que ha de ser el respecte als drets lingüístics dels ciutadans i la gestió de les administracions en este àmbit. Recopilem una petita mostra periodística que dóna una idea de la situació.

Pel que fa al plurilingüisme en l’ensenyament:

STEPV (29.04.2018): «Les sentències del TSJ sobre plurilingüisme, un pas més contra l’autogovern»

Vilaweb (26.04.2018): «El TSJ anul·la parcialment el decret de plurilingüisme de la Generalitat, que ja va derogar-lo el desembre»

Nació Digital (04.07.2018): «El Suprem ordena al TSJ del País Valencià que deixi de jutjar el Decret de Plurilingüisme»

Més enllà de l’ensenyament, pel que fa al decret d’usos institucionals i administratius de les llengües oficials (veg. DTL, 26.06.2017):

dBalears (18.07.2018): «El TSJ obliga la Generalitat Valenciana a dirigir-se a les Balears i a Catalunya en espanyol»

Diari La Veu (18.07.2018): «El TSJ anul·la parcialment el decret que prioritza l’ús del valencià en l’administració»

Diari La Veu (18.07.2018): «El TSJ avala que el Consell fomente el valencià però sempre acompanyat del castellà»

Vilaweb (18.07.2018): «El TSJ retalla el decret que prioritza l’ús del català a l’administració del País Valencià»

Naturalment, el repàs es fa encara més alarmant quan l’empitjorament no tan sols té relació amb uns pronunciaments judicials discutibles i caducs, sinó amb una falta de previsió del que ha de ser la gestió lingüística de les institucions, que és el que s’ha produït en el nucli central del sistema democràtic valencià, és a dir, en les Corts Valencianes:

Diari La Veu (09.06.2018): «Morera demanarà als parlaments regionals europeus que reconeguen les llengües minoritzades»

Diari per a Tècnics Lingüístics (09.07.2018): «L’acreditació idiomàtica en les Corts Valencianes»

Diari Sindical de les Corts (29.06.2018): «La capacitació lingüística per a les oposicions de les Corts»

El Temps (12.07.2018): «La batalla inacabada pels drets lingüístics a les Corts Valencianes»

Diari La Veu (12.07.2018): «Podem proposa exigir el valencià als nous funcionaris de les Corts quan la necessitat “siga evident”»

Jornada (14.07.2018): «El descuit de Morera rere la pèrdua del requisit lingüístic»

Per a avançar en tots estos àmbits caldrà dur avant una gestió política rigorosa i previsora per a fixar un rumb clar que amplie i millore els espais d’ús del valencià. Ha de ser una gestió que ha de ser persistent i tenaç i que ha de buscar i trobar l’assessorament i els suports adequats per a cada qüestió i en cada moment. Els entrebancs i els revessos han de ser les ocasions per a reenfocar les estratègies i localitzar els punts que convé millorar.

L’anormalització a Dénia: el TSJ valida l’actuació del tècnic lingüístic

Han hagut de passar tres anys (veg. dtl) i ha calgut arribar al Tribunal Superior de Justícia, però finalment han condemnat l’actuació de l’equip de govern de l’alcaldessa Ana Kringe en Dénia contra els drets lingüístics dels ciutadans i, en particular, contra l’actuació professional del tècnic lingüístic municipal d’aquell moment, Josep Andrés. Segons la notícia apareguda en l’informatiu La Marina Plaza (21.04.2015):

El TSJ condena a Dénia a readmitir al técnico de Normalització Lingüística al que despidió Kringe por hacer un informe crítico con el uso del valenciano por el consistorio

El funcionario interino fue despedido por elaborar un informe crítico con el uso de la lengua en una campaña municipal a petición de un edil de la oposición
La sentencia señala que el ejecutivo local confundió el interés público con el interés del equipo de gobierno al expedientar al trabajador
El ayuntamiento tendrá que abonar además a Josep Andrés todas las cantidades dejadas de percibir desde principios de 2012 más los intereses correspondientes
[…]
La sentencia de la Sala de lo Contencioso de la Sección 2 del TSJ no sólo es contundente en cuanto a que Andrés debe reingresar a su puesto en el Ayuntamiento de Dénia, sino que además critica con claridad la decisión de despedirlo tomada en su día por la alcaldesa Ana Kringe. Sobre todo, con una frase lapidaria: «no se puede confundir el interés público con el interés del equipo de gobierno del municipio», afirma. El contenido del informe era crítico con la gestión municipal, por cuanto que advertía del incumplimiento de la normativa sobre el valenciano, y en este sentido la sentencia recuerda que la Constitución señala que «la administración pública sirve con objetividad los intereses generales», más allá de si al hacerlo favorece o perjudica los intereses del partido o partidos que la gobiernan.

La llengua pròpia del Consell Jurídic Consultiu

Davant de l’intent demagògic i temerari del govern valencià d’Alberto Fabra Part —que parlant en castellà és capaç d’assegurar que «hablamos en valenciano»— de problematitzar de nou el valencià arran de l’aparició del Diccionari normatiu valencià de l’avl, fent servir inclús el Consell Jurídic Consultiu (cjc) com a instrument partidista al servei del Partit Popular —això ha dut la institució a fer botiges jurídiques contra el «sentit comú» sense saber ben bé si fea nominalisme, sociolingüística o lexicografia, com es pot llegir en el dictamen—, Acció Cultural del País Valencià li ha demanat al cjc un poc d’acatament i de reflexió tant en l’àmbit jurídic com en el lingüístic. Segons informen en el seu web (11.02.2014):

Acció Cultural demana al Consell Jurídic l’acatament dels dictàmens filològics i de les sentències sobre la llengua

Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià; Francesc Esteve, tècnic lingüístic i membre de la Secció de Política Lingüística d’ACPV; i Moisès Vizcaino, advocat, han lliurat al Consell Jurídic Consultiu un extens document amb l’exposició detallada de les fonts d’autoritat filològica i jurídica que avalen la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de «català».

Enllacem ací el document lliurat al cjc.

L’educació i els drets lingüístics

A començament de desembre de l’any passat els mitjans informavem de l’existència d’una nova plataforma cívica que arrancava amb un «Manifest pels drets lingüístics al País Valencià» (Vilaweb, 04.12.2013) :

Neix una nova plataforma en defensa dels drets lingüístics dels valencians

Exigeix respecte a la pluralitat lingüística • Estableix una jornada anual per denunciar vulneracions i crea un protocol d’actuació davant d’agressions

Una plataforma integrada per una vintena d’entitats, sindicats i partits del País Valencià ha declarat el 4 de desembre com el Dia dels Drets lingüístics. Avui han presentat aquesta jornada, com un dia per defensar l’ús de la llengua i fer visible les vulneracions dels drets lingüístics que pateixen els ciutadans. En un acte davant la delegació del govern espanyol, representants de la plataforma han llegit un manifest i han lliurat un document explicitant les vulneracions. També han presentat el document «Què cal fer davant d’una agressió lingüística?», un protocol d’actuació davant les vulneracions dels drets lingüístics en l’àmbit privat i públic.

I l’any acaba amb la notícia ja habitual de l’anuŀlació d’una disposició de la Generalitat valenciana que, com també és habitual, deteriorava els drets lingüístics i l’accés al coneiximent i l’ús del valencià. En este cas es tractava d’una ordre de Font de Mora Turón, antic conseller d’educació i actual vicepresident de les Corts Valencianes (Levante, 28.12.2013):

El TSJ cierra la puerta a que los padres o alumnos elijan en qué lengua se examinan

Escola Valenciana, que instó el recurso, pide a Catalá que se aplique la sentencia también en la concertada

Sentència sobre la titulació de filologia catalana

El web d’Acció Cultural del País Valencià ens informa d’una nova sentència del tribunal superior valencià:

Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua
[…]
El Tribunal destaca, en els fonaments de dret de la seua sentència, que «es necesario referir que la cuestión que se plantea ha sido reiteradamente contemplada por pronunciamientos de esta misma Sala y Sección, que han podido ser considerados de forma favorable por el Tribunal Supremo y a lo expuesto hemos de estar por obvias razones de coherencia y seguridad jurídica», en referència a la llarga llista de pronunciaments judicials favorables al posicionament d’Acció Cultural i de la resta d’impulsors de recursos en el mateix sentit, i contraris tots ells sense excepció a l’intent del Govern valencià de polititzar la llengua, negar l’evidència científica i crear un conflicte artificial per a entrebancar l’extensió de l’ús social, que és en definitiva la preocupació i objectiu de la nostra entitat.
[…]

Les pedretes del camí

Els catalanòfons encara tenim un bon tros de camí per davant per a aconseguir el compliment dels drets i deures lingüístics. I anem fent eixe camí:

Absolt l’home vexat per no haver parlat en espanyol

El Punt/Avui (19.01.2013)

L’hospital Jaume I de Castelló es disculpa per la humiliació lingüística a una pacient

Vilaweb (25.01.2013)

L’emissió de TV3 al País Valencià és una activitat lícita

El web d’Acció Cultural del País Valencià porta bones notícies judicials:

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) valora molt positivament la sentència del Tribunal Suprem sobre el recurs de la nostra entitat a la primera multa per les emissions de TV3 al País Valencià.
[…]
Ara, Acció Cultural estén la mà al president Fabra i al nou Govern valencià perquè trenque definitivament amb el llegat del president Camps, que ha estat censurat jurídicament pel Tribunal Suprem, i opte pel diàleg que, una vegada més, li oferim. Diàleg per a, primer, posar fi a la persecució a la nostra entitat i retirar els expedients administratius contra Acció Cultural i retornar l’import de les multes que ens hem vist forçats a pagar injustament (com ara es demostra). Diàleg, segon, per a posar fi a la censura i reobrir les emissions de TV3 al País Valencià el més prompte possible.

Els destrellats que hem hagut de suportar al llarg de massa anys dels governs del Partit Popular i, particularment, de l’antic president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps Ortiz (veg. dtl), tenen ara un contrapunt judicial —un altre, si tenim en compte les sentències (veg. dtl) contra les seues polítiques autoritàries i aŀlòfobes— que reconforta un poc davant la situació de crisi econòmica, social i política de la societat valenciana a què ha dut eixa ideologia sense valors.

El TSJ i la gestió lingüística municipal d’Alboraia

Arran del cas de la supressió de l’oficina d’Alboraia (veg. dtl) i del procés legal que la denúncia de diverses persones i entitats van interposar, una sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià insistix en les obligacions de gestió lingüística que han d’atendre els ciutadans (El Punt, 22.11.2012):

El TSJ anuŀla la supressió de l’Oficina de Promoció Lingüística d’Alboraia

L’Ajuntament va adoptar la decisió en 2009 per raons econòmiques i perquè assegurava que «els funcionaris coneixen amb suficiència el valencià»

El Tribunal considera que el consistori suprimint l’oficina i no acreditant altres medis incompleix l’obligació de promoure la recuperació del valencià i fomentar-ne el seu ús en tots els àmbits de la vida ciutadana

En el web d’Acció Cultural del País Valencià hi ha més informació i també la sentència (veg. pdf), que assenyala, entre altres coses:

L’article 6.5 de l’estatut d’autonomia valencià disposa que «s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià», així mateix, del preàmbul i dels articles 28 i 33 de la Llei 4/1983, d’Ús, deriva una específica obligació per als ajuntaments de fomentar l’ús del valencià en totes les activitats administratives dels òrgans que en depenen, així com en les activitats professionals, mercantils, laborals , sindicals, polítiques, recreatives, artístiques i associatives. Finalment, l’article 2 del Reglament municipal de promoció del valencià, en les seves lletres b i c), subsistents després de la modificació d’aquest, assenyalen entre els seus objectius «promoure la recuperació del valencià i fomentar el seu ús en tots els àmbits de la vida ciutadana» i «fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’administració local i el municipi d’Alboraia».

Ah, la sentència està redactada en castellà. Pel que sembla, les obligacions lingüístiques encara no s’han instaurat convenientment en l’àmbit de la justícia.