Intel·lectuals impositius

Una colla d’intel·lectuals hispanoparlants han elaborat un manifest en defensa del castellà, defensa que consistix en impedir la igualtat de dret dels ciutadans que desitgen fer ús de qualsevol de les llengües oficials del seu país. En eixe sentit, tracten d’imposar una llengua que diuen comuna, obviant que ja fa segles que és imposada per les armes o mitjançant instruments legals —que no designarem, és clar, justícia— i que, simplement, eixa situació de privilegis dels castellanoparlants i de discriminació i marginació permanent dels altres parlants són els factors que els ha dut, com xiquets malcriats, a concloure que les altres llengües no servixen més que per a torcar botes, fent un paral·lelisme amb una expressió coneguda en societats racistes.

No faré ara la faena de traduir el manifest, que podeu localitzar en El País (23.06.2008), ni la notícia que van elaborar en el mateix diari, però són referències que els tècnics lingüístics han de tindre presents, és clar.

Només afegiré que, atesa la matraca permanent en les notícies d’eixe diari referides als milions de parlants de castellà, als èxits d’eixa llengua en la seua conquesta de tots els àmbits del món, notícies que no solen brillar pel rigor ni per la reflexió sobre si això és mínimament positiu per a la humanitat, tinc seriosos dubtes sobre l’honradesa intel·lectual de molts periodistes, més encara perquè els articles d’alguns altres professionals són una referència de tot el contrari, com ara la faena que fan Soledad Gallego-Díaz o Vidal-Beneyto. Curiosament, esta setmana Josep Ramoneda fa un toc ben expressiu sobre estes qüestions en el seu article «La negación del nacionalismo español».

L’IEC i els francesos impostats, les Corts valencianes i l’apartheid valencià

Ens informa el diari Avui (18.06.2008) que l’IEC ha reaccionat davant el comunicat de l’Acadèmia Francesa (veg. dtl, 17.06.2008):

L’IEC exigeix a París una rectificació de l’Académie Française per la seva càrrega contra el català

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha exigit durant un acte a París que l’Académie Française «rectifiqui» en referència a la càrrega contra la llengua catalana de la setmana passada, segons ha informat l’institut

I ara hauríem de poder pensar que avl pot ser que demane també explicacions identitàries als francesos, tan aficionats com són als incendis identitatris els pròcers més reaccionaris que seuen a l’hemicicle valencià. No serà este el cas. En canvi, Josep Lluís Doménech (acadèmic de l’avl) es mostrava molt indignat en el setmanari El Punt d’esta setmana amb la presidenta de les Corts, que féu només en castellà el seu discurs de commemoració del quart de segle de la institució:

[…] Arribe a pensar moltes vegades que això és el que es pretén des de moltes instàncies, que ens convertim en un gueto en la nostra pròpia terra. Vosté està una mica cabrejat, senyor Doménech. No senyor, no. N’estic fart. Fart i indignat. En fi, que fa igual que l’acte s’haguera fet a València que a Burgos o a Buenos Aires. Ja veus. I ací no ha passat res. ¿Què hem celebrat, doncs? Perquè a Sud-àfrica ningú celebrava l’apartheid. […]

Les identitats impostades

Com a tècnics lingüístics ens interessa el que diuen les acadèmies del ram. Hui, segons el diari Avui (17.06.2008) podem delitar-mos ben a gust:

L’Acadèmia francesa ataca les llengües “regionals”

Carrega contra l’esmena aprovada pels diputats perquè la Constitució reconegui el català, el basc i el bretó com a “patrimoni de França” i n’exigeix la retirada

Podeu llegir més extensament la declaració de l’AF en català en el bloc A la taula i al llit…. La reproduïm tot seguit en francés, perquè a voltes convé conéixer-los en versió original:

(Cette déclaration a été votée à l’unanimité par les membres de l’Académie française dans sa séance du 12 juin 2008).

Depuis plus de cinq siècles, la langue française a forgé la France. Par un juste retour, notre Constitution a, dans son article 2, reconnu cette évidence : « La langue de la République est le français ».

Or, le 22 mai dernier, les députés ont voté un texte dont les conséquences portent atteinte à l’identité nationale. Ils ont souhaité que soit ajoutée dans la Constitution, à l’article 1er, dont la première phrase commence par les mots : « La France est une République indivisible, laïque, démocratique et sociale », une phrase terminale : « Les langues régionales appartiennent à son patrimoine ».

Les langues régionales appartiennent à notre patrimoine culturel et social. Qui en doute ? Elles expriment des réalités et des sensibilités qui participent à la richesse de notre Nation. Mais pourquoi cette apparition soudaine dans la Constitution ?

Le droit ne décrit pas, il engage. Surtout lorsqu’il s’agit du droit des droits, la Constitution.
Au surplus, il nous paraît que placer les langues régionales de France avant la langue de la République est un défi à la simple logique, un déni de la République, une confusion du principe constitutif de la Nation et de l’objet d’une politique.

Les conséquences du texte voté par l’Assemblée sont graves. Elles mettent en cause, notamment, l’accès égal de tous à l’Administration et à la Justice. L’Académie française, qui a reçu le mandat de veiller à la langue française dans son usage et son rayonnement, en appelle à la Représentation nationale. Elle demande le retrait de ce texte dont les excellentes intentions peuvent et doivent s’exprimer ailleurs, mais qui n’a pas sa place dans la Constitution.

La justícia corregix un decret «obscur» de Francisco Camps

El cidaj ens dóna a conéixer la informació següent:

[pdf]

DECRET 84/2008, de 6 de juny , del Consell, pel qual s’executa la sentència de 20 de juny de 2005, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en els termes expressats per la providència de 22 de maig de 2008. [2008/7155] (docv núm. 5.781, de 10.06.2008)
– vegeu text

Els tribunals han hagut de corregir les males pràctiques del conseller Font de Mora Turón (pp) i ha obligat al Consell de Francisco Camps a tornar a publicar un decret en què realment quede clar quin és l’article dels estatuts de la Universitat d’Alacant que calia aprovar:

DECRET 84/2008, de 6 de juny , del Consell, pel qual s’executa la sentència de 20 de juny de 2005, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en els termes expressats per la providència de 22 de maig de 2008. [2008/7155]

L’Estatut de la Universitat d’Alacant va ser aprovat pel Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, d’acord amb les previsions contingudes en la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats.

Posteriorment, la Universitat d’Alacant va interposar recurs contenciós administratiu, davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, quant a la redacció final donada a la lletra k de l’article 2 de l’Estatut.

En virtut de la sentència ferma de 20 de juny de 2005, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, es va considerar el recurs interposat per la Universitat d’Alacant contra el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar l’Estatut de la dita universitat.

Mitjançant un edicte de 26 d’octubre de 2005 es va publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la resolució de la sentència mencionada.

El 15 d’abril de 2008 es va publicar el Decret 47/2008, d’11 d’abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, que va aprovar l’Estatut de la Universitat d’Alacant.

Per resolució dictada el 22 de maig de 2008, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana requerix, en relació amb l’execució definitiva núm. 1/001755/2004, l’aprovació i publicació en el docv de l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant.

Atés que l’aprovació del referit article es va produir en virtut del Decret 47/2008, d’11 d’abril, del Consell, és procedent la publicació de l’article en qüestió.

Per tot això, i en compliment del que establixen els articles 103 i 104 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, és procedent portar a efecte la sentència, raó per la qual, a proposta del conseller d’Educació i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 6 de juny de 2008, decrete:

Article únic
Publicar, perquè així ho disposa expressament la resolució de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció 1, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en relació amb l’execució de la sentència dictada el 20 de juny de 2005, l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant:

«Potenciar el coneixement i l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l’Estatut d’Autonomia, acadèmicament català, atenent a la seua consolidació i plena normalització en tota la vida universitària.»

Disposició final única

Este decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 6 de juny de 2008

El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ.

El conseller d’Educació,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN.

Fa uns mesos, la justícia impedia les censures de Francisco Camps [dtl 16.04.2008]. Ara, per a fer oficial un simple article —que encara no sabem per què els molestava, atés que no tenien cap fonament legal: ¿devia ser simple politiqueig institucional?—, el Consell ha hagut de fer dos decrets. Eixa és l’«eficàcia» del malbaratament dels recursos públics que paguem entre tots i que tant agrada a les oligarquies valencianes.

La quarta part d’ensenyament en valencià

Ferran Isabel ens proposa a través de la llista InfoZèfir unes dades sobre l’oferta d’ensenyament en valencià:

Anàlisi de la demanda i l’oferta d’ensenyament en valencià

Els pares i mares valencians són sabedors que l’ensenyament en valencià és l’únic que garanteix l’igual domini de valencià i castellà i facilita l’aprenentatge de l’anglès. Per això, allà on poden triar, matriculen ja, en major mesura, els seus fills en valencià. La demanda potencial de valencià se situa en 220.000 alumnes, però per manca d’oferta i planificació tan sols 130.000 alumnes poden estudiar en valencià. Més del 55% dels centres valencians no ofereixen l’opció d’estudiar en valencià.

Font: Escola Valenciana (05.06.2008)

Escola Valenciana afirma que hi ha 93.700 alumnes que es queden sense plaça en valencià

La federació assegura que la demanda és major que l’oferta

Font: Maite Ducajú, Levante (06.06.2008)

Més de la meitat dels centres no oferta ensenyament en valencià

Font: Ezequiel Moltó, El País (06.06.2008)

En resum, rememorant les paraules de Maragall en el parlament català, i tal com ja sabíem, segons les dades de l’STEPV (dtl, 13.05.2008) tenim un problema i es diu «només 25%».

Màrius Serra entrevista Juan Carlos Moreno Cabrera

Linguamón ens envia la informació següent:

Us enviem la informació de l’acte que celebrarem a l’envelat de l’exposició «La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània» (plaça de la Universitat de Barcelona) on Màrius Serra entrevista Juan Carlos Moreno, autor del llibre El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva que esperem que sigui del vostre interès.

Us agrairem que feu arribar aquesta invitació [pdf] a totes les persones que us sembli que hi poden estar interessades.

Correus espanyols i llengües a trossets

Podem llegir en el diari Avui (20.05.2008) la notícia següent:

Correus distingeix el català del valencià

La Societat Estatal de Correus i Telègrafs fa imprimir llegendes en català i en valencià en els sobres que edita, tot i que no hi ha cap norma, legal ni filològica, que avali que es tracta de dos idiomes diferents. Una lectora de l’AVUI.cat ho denuncia, ja que es tracta d’una empresa pública

«Al comprar aquest sobre, col·laboreu amb 2 cèntims d’€ per a la plantació d’arbres». «Amb la compra d’este sobre, col·laboreu amb 2 cèntims d’€ per a la plantació d’arbres». Aquestes dues frases —impreses en una sèrie de sobre editats per l’empresa estatal Correus— són, suposadament, la versió en català i en valencià del missatge de la campanya, que es troba també en castellà, euskera i gallec.

Amb aquesta distinció, Correus, contra les normes legals i filològiques, diferencia entre el català i el valencià com si fossin dos idiomes diferents, concepció no reconeguda per cap acadèmia de la llengua. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua avala la unitat de la llengua i, tot i que l’Estatut valencià indica que la llengua pròpia de la comunitat autònoma és la valenciana, «valencià» és el nom que rep la llengua catalana al País Valencià, sense que impliqui res més.

Una lectora de l’AVUI.cat, Meritxell Marsà, ha rebut un d’aquests sobres i ens en fa arribar la foto, fent notar la voluntat (o la ignorància) de Correus de fragmentar la llengua catalana.

En la frase presumptament traduïda l’únic que diferencia el català-central del català-valencià (dos dialectes de la mateixa llengua) és l’adjectiu determinant: «aquest», per al central, «este», per al valencià. Pel que fa a l’inici diferent de la llegenda, no té cap raó de ser lingüística. De fet, «al comprar» és una expressió incorrecta gramaticalment: hauria de ser «en comprar», tant al Principat com al País Valencià. També es podria optar per la fórmula «amb la compra», tant en el dialecte central com el valencià. Es dedueix, per tant, que el redactat diferent respon únicament a la voluntat de diferenciar el que els responsables de Correus consideren o creuen erròniament dos idiomes diferents.

No ens detindrem a ressaltar el fet que «al més infinitiu» és una expressió ben correcta gramaticalment (veg. al + infinitiu). Sí que volem assenyalar, en canvi, que les malifetes de l’administració central espanyola contra les llengües i cultures espanyoles fan més rebombori que efecte. En tot cas, esperem que els tècnics i dirigents de l’empresa estatal, que no usa el seu nom en cap varietat de català, actuen amb la mateixa sensibilitat lingüística i comencen a retolar en les varietats andaluses, argentines o peruanes de l’espanyol-castellà.

Oposicions i proves de coneixement dels idiomes oficials

El cidaj ens envía la informació següent:

  • RESOLUCIÓ de 16 de maig de 2008, del director general de Personal, de la Conselleria d’Educació, per la qual es declaren aprovades les llistes provisionals d’admesos i exclosos per a participar en els procediments selectius d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents de professors d’Ensenyament Secundari, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, professors de Música i Arts Escèniques i professors tècnics de Formació Professional, convocats per Orde de 15 d’abril de 2008, de la Conselleria d’Educació, i per la qual es convoca els aspirants declarats no exempts a la realització de la prova de coneixements dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana i a la prova d’espanyol per a estrangers. [2008/6223] (docv núm. 5.766, de 20.05.2008)
    – vegeu text

Observem que hi ha «espanyol per a estrangers»: ¿espanyol? Oficialment, castellà; acadèmicament, espanyol, pel que sembla. Tot ben normal, diríem. Excepte en el detall que encara no hi haja «català per a estrangers».

UGT i el requisit lingüístic incloent

Segons podem llegir en Panorama-Actual (13.05.2008; ho hem traduït amb l’ajuda d’Internostrum):

UGT denuncia la «discriminació lingüística» en les places públiques d’FGV

La Federació de Transports d’UGT a Alacant va denunciar aquest dimarts «la discriminació lingüística que està practicant Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) en les últimes convocatòries públiques per a la cobertura de places en la província d’Alacant» on sol·licita com requisit per a optar a la plaça acreditar el coneixement del valencià, segons van informar fonts sindicals.

Segons UGT, «els aspirants que no acrediten aquest coneixement deuen superar una prova específica de valencià, de caràcter eliminatori», que exclourà de l’oposició dels aspirants que no la superen.

Des de la Federació de Transports d’UGT a Alacant «es rebutgen aquestes condicions que discriminen als ciutadans per motius de llengua i vulneren el principi d’igualtat per a l’accés a una ocupació pública, més tenint en compte la realitat lingüística en la província d’Alacant, on la majoria de la població és castellanoparlant».

D’aquesta forma, el sindicat va proposar que «el coneixement de la llengua valenciana siga valorat com un mèrit puntuable, però no com un requisit excloent». A més, va recomanar que «es practiquen dins de les empreses polítiques formatives integradores dirigides als treballadors per a la promoció de l’ús progressiu de la llengua valenciana, amb la implicació de l’administració valenciana i de les forces socials».

Eixos ugetistes d’Alacant tenen una visió molt peculiar i estranya dels drets i els deures dels empleats públics —sobretot si són els seus afiliats—. A més, no tenen gens de respecte pel funcionament de l’administració ni pels drets lingüístics dels ciutadans. I que siga només pels drets lingüístics, perquè, ja posats, podrien demanar que no saber res no siga impediment per a aprovar les oposicions. A més, que no ser massa racista siga un mèrit i, qui ho siga molt, ¡però molt!, que ho deixe de ser progressivament tant —«amb polítiques formatives integradores»— fent cursets per a la promoció del no racisme mentres cobra per discriminar els ciutadans en la seua faena.

De fet, si enfoquen les coses al revés, no avançaran massa: el coneixement de les llengües oficials és un requisit incloent; el que és «excloent» és no tindre capacitació ni coneixements.

Flaixos número 13: Girona i audiència nacional espanyola

Els Flaixos d’Actualitat d’esta quinzena (núm. 13) ens aporten, entre altres dades interessants, les dos informacions següents:

Per exemple, podem extraure de la revista Addenda (núm. 14) les dades sobre «el nombre de documentació que inicia el procediment —demandes, denúncies, querelles, etc.— presentada en català durant els anys 2005, 2006 i 2007» a Girona:

GIRONA | 2005 | 2006 | 2007
Repartiment civil | 2.589 (35%) | 2.571 (32%) | 2.828 (33%)
Rep. contenciós | 645 (41%) | 627 (42%) | 647 (37%)
Rep. social | 794 (27%) | 768 (26%) | 1.261(38%)
Rep. violència sobre la dona | 7 (50%) | 19 (45%) | 20 (40%)
Rep. mercantil | 31 (14%) | 22 (10%) | 25 (9%)
Rep. penal | 2.613 (75%) | 2.533 (73%) | 2.940 (80%)
Rep. instrucció | 3.659 (57%) | 3.308 (51%) | 4.316 (67%)

A més, es fan ressò de l’esmena de l’Audiència nacional espanyola al jutge Vázquez Honrubia (veg. dtl, 14.03.2008):

L’Audiència Nacional de Madrid reconeix el dret dels acusats a usar-hi el català

La Sala Penal de l’Audiència Nacional, amb seu a Madrid, ha estimat un recurs d’apel·lació contra una sentència de 22 de novembre de 2007 del Jutjat Central Penal de la mateixa Audiència. La sentència que resol l’apel·lació, dictada el passat 24 d’abril, considera que el fet d’obligar els acusats a parlar en castellà comporta una infracció del dret a un judici just amb interdicció de la indefensió. El dret de declarar en la llengua que el tribunal anomena «materna» forma part del dret subjectiu a l’autodefensa o defensa personal de l’art. 24 de la Constitució espanyola. En els seus raonaments favorables al dret a l’ús del català, la sentència té en compte l’art. 3 de la Constitució espanyola, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i l’art. 231 de la Llei orgànica del Poder Judicial. El tribunal deixa clar que «és una garantia del dret de defensa permetre a l’acusat que s’expressi en la seva llengua materna». Recorda que la sentència del Tribunal Constitucional 74/1987, de 25 de maig, reconeix el dret de declarar judicialment en la llengua pròpia a tot arreu. L’art. 231.5 de la Llei orgànica del Poder Judicial distingeix les llengües espanyoles «cooficials o minoritàries», «que configuren la riquesa del nostre patrimoni cultural», de les estrangeres. D’acord amb tot això, la sentència anul·la que és objecte d’apel·lació de manera que retrotreu les actuacions al moment del judici oral a fi que un nou magistrat dugui a terme un nou procés.