La ideologia lingüística dels dirigents del Partit Popular valencià

Ferran Suay, professor de psicobiologia de la Universitat de València. descriu en l’article «Castellanisme radical» (Levante, 23.04.2009), a patir d’un fet aparentment anecdòtic, la diferència que hi pot haver entre una campanya comercial en favor de la societat valenciana i una campanya ideològica disfressada de comercial que perjudica la societat valenciana. Citem un frament central de l’article:

En comptes d’això, els actuals ocupants de la Generalitat Valenciana opten per fer una campanya en castellà. Hem de pensar, per tant, que no es tracta d’una campanya comercial, sinó d’una campanya ideològica, i que el seu objectiu no és el de reactivar el sector turístic valencià, sinó algun altre. La campanya és ideològica perquè, com ja hem vist, l’opció pragmàtica, la que aconsegueix l’objectiu d’aproximar el producte al seu client potencial, és la d’anunciar-se en la llengua de l’emissora. Per tant, fer-ho en castellà, pagant el preu d’allunyar el producte del consumidor, no respon a cap criteri de comercialitat, sinó que és un pronunciament ideològic en favor del castellanisme radical.

De nou la vella política lingüística al País Basc

El País Basc està en un procés de canvi, ja que el pnb ha guanyat les eleccions, però no aconseguirà el suport necessari per a ocupar el govern.

Les novetats que assenyalen els diaris indiquen que un aspecte habitualment tan poc important com és la llengua —poc important quan es tracta de valorar la tasca dels tècnics lingüístics—, resulta que sembla un eix bastant central de les negociacions i del procés de canvi. El pacte entre el psoe i el pp no sembla que es preocupe gens per millorar la gestió lingüística, el coneixment de les llengües o el compliment dels drets lingüístics dels ciutadans, sinó que pren mesures simplement per afavorir el desconeixement de l’èuscar, almenys entenem això del que comenta Javier Rivas en el diari El País (31.03.2009):

— Educació. Un dels punts clau per al pp i, juntament amb l’èuscar, un dels que més negociació ha necessitat. El pp aconseguix que es garantixca l’«exercici efectiu» del dret dels pares a triar la llengua en què seran educats els seus fills. En conjunt, ix reforçat l’actual sistema de tres models (castellà, bilingüe i en èuscar) i es busca un consens per al model trilingüe (amb l’anglés) que el pse duia en el seu programa. Els decrets que la Conselleria d’Educació, d’ea, va aprovar per a fixar l’èuscar com a llengua vehicular en primària, infantil i Batxillerat, els dos últims ja amb el parlament dissolt, seran derogats.
[…] — Política lingüística. Es garantirà l’exercici efectiu de la lliure elecció dels pares de la llengua vehicular. La llengua no limitarà l’accés a la funció pública.

Conforme redacten les coses, si la llengua no limita l’accés a la funció pública, no cal saber ni èuscar ni castellà. Sabem que això només serà cert en el cas del basc. D’altra banda, en un gest de molta «responsabilitat», el pse desenvolupa el dret a la ignorància pública de la llengua basca, concepte que no s’explicita però que es fa efectiu amb les mesures que s’adopten.

Conferències de Juan Carlos Moreno i Carme Mangiron

Ferran Isabel ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Conferències a la Universitat d’Alacant

  • Dr. Juan Carlos Moreno, Universitat Autònoma de Madrid
    «Tópicos del nacionalismo lingüístico español»
    Dilluns 23 de març, 12 h
    Sala de Graus. Facultat de Filosofia i Lletres III

  • Dra. Carme Mangiron, Dublin City University
    «Reptes de la traducció de videojocs»
    Dimecres 25 de març, 15 h
    Aula Magna. Filosofia i Lletres II

Totes dues s’insereixen en la VII Setmana Cultural de Primavera que organitza la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant.

Font: Joan Perujo (Universitat d’Alacant)
Més informació en: http://www.ua.es/dfcat/

Empitjora la gestió lingüística de Swiss Air

Sobre la decisió de Swiss Air de suprimir el català en la megafonia dels seus vols, la Secretaria de Política Lingüística catalana ha tramés el comunicat de premsa següent:

La Secretaria de Política Lingüística insisteix perquè el català es torni a utilitzar a Swiss Air

Amb motiu de la supressió del català de la megafonia d’alguns vols de Swiss Air el desembre de 2008, la Secretaria de Política Lingüística es va posar en contacte amb la línia aèria. Ara, la Secretaria n’ha rebut la resposta, que indica que Swiss Air ha adoptat el criteri de limitar a tres el nombre de llengües utilitzades en la megafonia interna als avions, per evitar molèsties a la clientela. Pel que fa als vols amb destinació Barcelona, la companyia ha triat el castellà com a tercera llengua (a part de l’anglès, l’alemany o el francès, segons els casos), amb el convenciment que aquesta elecció respon a les necessitats de la majoria dels usuaris.

La Secretaria de Política Lingüística ha manifestat per carta el seu desacord amb aquesta postura, que elimina el català, i insisteix perquè es restitueixi la megafonia en aquesta llengua, que feia més de 20 anys que s’emetia. El secretari de Política Lingüística ha demanat entrevistar-se amb el secretari d’Estat espanyol de Transports, del Ministeri de Foment, per tractar el tema. Recordem que la Generalitat de Catalunya no té competència per obligar Swiss Air a emetre els missatges en català.

Tot i les raons tècniques que addueix la companyia aèria, sembla que la decisió és conseqüència d’una carta que presumptament des del partit Unión, Progreso y Democracia s’havia adreçat a la direcció de Swiss Air per queixar-se per la presència del català als vols.

En el diari Avui (25.02.2009) Jordi Palmer ha lamentat també la discriminació lingüística amb què els suïssos, ¡qui ho havia de dir!, han decidit agredir els catalanoparlants. Concloïa l’articulista:

Però no, a Swiss Air han decidit que no, que és millor utilitzar poques llengües per no «molestar» per comptes de procurar satisfer el client que li agrada escoltar el seu idioma quan torna a casa. Doncs mirin, jo ja estic molest amb vostès. Sempre ens quedarà Spanair, espero.

Tampoc no és tan estranya l’actuació de Swiss Air, ja que el seu web no té versió ni en català ni en romanx. Encara haurem d’agrair-los l’excentricitat d’estos vint anys passats.

Parlamentaris lingüísticament al·lòfobs

Al parlament espanyol, contràriament amb el que s’esdevé en molts parlaments de la resta de l’estat (i en molts estats del món), hi ha polítics al·lòfobs —que odien els altres, començant per les llengües, en este cas—, en el psoe i en el pp, essencialment, que estan d’acord a prohibir l’ús del català, de l’èuscar, del gallec i de qualsevol llengua diferent de la castellana, i que no troben cap inconvenient en censurar i perseguir els diputats i diputades que pretenguen fer-ne ús, amb la qual cosa demostren el valor que li donen a l’article 14 de la Constitució espanyola de 1978.

Hi ha diputats persistents, però, que treballen per fer respectar els drets lingüístics i per establir una gestió lingüística més justa, com és el cas del diputat d’erc Joan Tardà (El País, 31.01.2009):

Tardà desafia Bono i farà bilingües totes les seues iniciatives

El diputat d’erc Joan Tardà està disposat a seguir avant amb el seu desafiament al president del Congrés, José Bono, a propòsit de l’ús del català en la cambra. Tardà té decidit que tots els escrits que presente amb les seues preguntes al govern seran bilingües, és a dir, en castellà i en català.

[…]

En el Congrés no està admés l’ús de les llengües cooficials, a diferència del que ocorre en el Senat, i menys per escrit. Com a molt s’autoritza que en les intervencions dels diputats puga incloure’s una citació o introducció que servixca per a reforçar la seua argumentació.

[…]

Bono no accepta anar més enllà, està disposat a plantar-se i ha convocat per als pròxims dies al portaveu d’erc, Joan Ridao, per a transmetre-li la seua posició i evitar el conflicte públic i obert. De moment, la mesa rebutjarà la petició de Tardà de publicar les preguntes en català en el butlletí. El president del Congrés ha recaptat aquests dies el suport de la resta de portaveus per a donar aquesta batalla, començant pel socialista José Antonio Alonso, que li dóna suport.

Seria més interessant que José Bono «es plantara» &mdash,segons la redacció periodística— a l’hora de promoure els mitjans que eliminen les barreres entre les persones &mdsh;que la tècnica avança que és una barbaritat—, en lloc de pretendre mantindre-les i gestionar lingüísticament el parlament amb la mateixa inèrcia de fa més de trenta anys. Curiosament, en 1970, quan encara eren vigents les lleis franquistes, escrivia Diego Sevilla Andrés («Patria y región en las Leyes Fundamentales» [pdf]), membre destacat d’aquell règim:

El retard d’Espanya en l’escola pública ha fet que diverses llengües —el català, el basc el gallec— hagen arribat vives fins als nostres dies. L’analfabetisme els ha ajudat a sobreviure. Ara, davant el fet de la ràdio, la televisió, que imposen una llengua general, o els donem a eixes llengües el que necessiten com a llengües vives, o seguim en una agra lluita lingüística.

Eixa agror tenim, doncs.

El TSJ valencià valida l’activitat censora de Francisco Camps

Ens assabentem d’una nova sentència del tsj valencià que, és clar, deu ser possible, tot i que mal explicable, tenint en compte el panorama televisiu. Segons l’Avui (23.12.2008):

Acció Cultural recorrerà al Suprem la sentència favorable al tancament de TV3 al País Valencià

El Tribunal Superior de Justícia valencià avala la decisió del govern de Francisco Camps de tancar tres repetidors de la televisió catalana

Esperem que les altes instàncies acaben resolent el judici quan les instàncies polítiques hagen declarat i lamentat menys i fet més, principalment pel cantó del govern de l’estat i del psoe, que és qui dóna les excuses fàcils a l’actuació dels censors valencians.

Valoracions de l’STEPV sobre la STS que valida la filologia catalana

El company Simó Colomer ens ha fet arribar la informació sobre la roda de premsa del sindicat stepv arran de la STS que validava la filologia catalana per a les oposicions del País Valencià (veg. dtl, 02.12.2008). El sindicat fa un repàs al procés d’acreditació dels coneixements lingüístics en les oposicions per a la docència no universitària i, a més, una anàlisi de les possibles conseqüències de la sentència.

En extracte, algunes de les conseqüències, segons el sindicat, són:

  • El Tribunal Suprem consolida el reconeixement del títol de filologia catalana com a acreditació de valencià.
  • La sentència recull les possibilitats no excloents entre elles de les denominacions llengua valenciana i llengua catalana.
  • L’exclusió del títol de filologia catalana en les convocatòries de les oposicions és contrària a dret.
  • El tribunal condemna en costes per primera vegada la Generalitat Valenciana per esta qüestió.
  • El conseller d’Educació pot incórrer en el delicte de prevaricació si persistix en desobeir els manaments judicials.

Podeu llegir la nota completa en el web de l’stepv.

Les dos sentències de Tribunal Suprem que establixen jurisprudència sobre la qüestió:

  • Recurs 6.206/2004 (Universitats d’Alacant i de València) [pdf]
  • Recurs 5.209/2004 (STEPV) [pdf]

El Tribunal Suprem espanyol valida de nou la filologia catalana

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat una sentència que resol de nou la validesa de la titulació de filologia catalana per a acreditar els coneixements de llengua en les oposicions valencianes, segons hem pogut llegir en Vilaweb (02.12.2008).

Esta sentència es suma a la quinzena de sentències en el mateix sentit dictades pel tsj valencià, (dtl, 02.07.2008) i a altres dos anteriors del constitucional i suprem espanyols.

Francisco Camps retalla de nou els drets dels valencians

Francisco Camps, actual president de la Generalitat valenciana, continua amb la seua empresa censora d’emissions públiques de televisió. Segons la notícia de Vilaweb (28.11.2008):

La Generalitat Valenciana tanca els repetidors de TV3 d’Alginet i la Llosa de Ranes

Per ara no hi ha notícia que pretenga adaptar els precedents soviètics, castristes o xinesos a la seua peculiar versió de la democràcia i les llibertats d’informació i comunicació. No podem, però, assegurar que no estiga maquinant alguna cosa per a impedir l’accés a les pàgines d’Internet amb l’extensió .cat.

Xavier Sala Martín mostra les vergonyes

Xavier Sala Martín es sent innecessàriament «avergonyit» (Avui, 20.11.2008 dj.):

Avergonyit, en definitiva, perquè en lloc de defensar el nostre país i la nostra llengua amb raonaments lògics i racionals, documentats amb dades per evitar que els que ignoren la realitat catalana es creguin els demagogs que escriuen articles plens de falsedats i invencions, en lloc de fer això, dic, la Generalitat va i explica que tenim mil anys d’història i defensa patèticament l’honorabilitat del president Pujol, a qui la revista acusa de «cacic» com si el punt més important de l’article fos aquesta acusació. Sense posar en dubte l’honorabilitat del millor president que Catalunya ha tingut al llarg de la història, la patètica i ridícula resposta del nostre govern demostra que és incapaç de defensar el nostre país, la nostra llengua i la nostra realitat cultural i econòmica. Per tot això, em sento avergonyit.

Perquè abans d’escriure eixe paràgraf, el catedràtic dóna unes quantes dades i raons que demostren que té motius per a sentir-se suportablement tranquil i gaudint una miqueta de satisfacció pel país en què viu. La vergonya és més aviat aliena, i la sentim en vore l’actuació politica de l’estat espanyol, de la Unió Europea i, és clar, a causa de l’article de la revista The Economist.

Un article que, vist des del País Valencià, ens fa sentir vergonya perquè coneixem els motius pels quals passem desapercebuts entre els països amb diverses llengües oficials.