Gestió lingüística franquista al parlament espanyol

En les Corts espanyoles no es trauen la pasta dels dits per a una decisió tan democràtica i tan simple com és la gestió de les diverses llengües oficials que parlen els diputats i diputades. Segons el diari El País (01.09.2009):

Dur enfrontament de Bono i els partits nacionalistes del congrés

El president de la cambra impedix l’ús de les llengües cooficials

Els partits nacionalistes representats en el congrés han envestit este dimarts contra el president de les Corts, José Bono, per haver tancat el pas a l’ús de les llengües cooficials en la cambra, fins i tot de forma puntual.

[…]

Podem pensar que la qüestió no és gens complicada de resoldre, atés que la resta de parlaments de l’estat són capaços de gestionar lingüísticament les seues cambres en més d’una llengua oficial. I exemples de parlaments democràticament multilingües en podem trobar arreu del món, fins a l’exemple paradigmàtic del parlament de la Unió Europea, on, simptomàticament, el govern espanyol impedix que s’hi puga usar el català. Al parlament espanyol (i a Europa) no hi ha cap impossibilitat real, ni cap incapacitat, sinó només una continuació de la gestió lingüística de les corts franquistes, simple al·lofòbia.

El síndic de greuges renya l’Ajuntament d’Alacant

Ens informa Rosa Biot en el diari El País (27.08.2009):

El Síndic amonesta Castedo per ignorar el valencià al respondre a un veí

[…]

La institució que dirigeix José Cholbi recorda a l’Ajuntament d’Alacant la vigència de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que perseguix recuperar l’ús social de la llengua pròpia dels valencians i que rebutja de pla que es produïxca una discriminació pel fet d’usar alguna de les dos llengües oficials de l’autonomia. I el síndic agrega que la citada normativa obliga a les administracions a respectar l’idioma que cada ciutadà trie per a adreçar-s’hi i utilitzar-la «al llarg de tot el procediment, l’idioma que haguera estat triat». «La remissió d’un informe en castellà, quan la llengua triada pel ciutadà ha estat el valencià, no s’ajusta a estos manaments legals exposats anteriorment», emfatitza en la seua argumentació la sindicatura.

Les llengües pacífiques

El diari El País (10.07.2009) fa un titular que ja anuncia una proposta gens pacífica:

L’anglés es cola en la guerra de les llengües

En plena revisió de la política educativa, algunes comunidats aposten pel trilingüisme – Mentres Galícia i el País Basc amplien l’oferta, Catalunya consolida el seu model d’immersió en català

[…]

¿I què diuen els resultats? ¿Hi ha diferències entre els alumnes de comunitats monolingües i els de les bilingües? No, segons el Ministeri d’Educació. Este va fer una enquesta en 2007 en 450 centres a 9.500 alumnes d’últim curs de primària (12 anys). Sobre una puntuació mitjana de 250 punts que es va donar a tots els alumnes participants, els de territoris bilingües van traure 256 punts i els de comunitats que tenen només una llengua oficial 252 punts. L’informe pisa de l’ocde confirma estes dades.

[…]

En la Comunitat Valenciana, en 1979 el president del govern Adolfo Suárez va autoritzar que el valencià s’estudiara tres hores per setmana en l’antic bup. Amb este gest, el centredreta s’anticipava a l’Estatut d’autonomia, en 1982, i la Llei d’ensenyament i ús del valencià en 1983, governant ja els socialistes. L’arquitectura normativa dissenyada pel socialista Ciprià Ciscar durant el govern de Joan Lerma ha estat l’edifici sobre el qual s’ha consolidat el model valencià. Aquest consens va estar a punt de truncar-se en 2002 quan el pp, sent ministra, Pilar del Castillo, va aprovar la Llei orgànica de qualitat (loce), avui derogada. Esta llei que tenia la pretensió de reforçar l’horari lectiu del castellà (amb cinc hores setmanals) i reduir a la meitat (2,5 hores) l’ensenyament del valencià i altres llengües cooficials trencant l’equilibri arribat de tres hores per a cada idioma. Si s’haguera consumat l’operació, s’hauria truncat la implantació dels programes d’ensenyament en valencià (pev) i d’Immersió Lingüística (pil) que funcionen, amb èxit, des de fa dos dècades a la Comunitat Valenciana, com demostren les successives avaluacions de 1998, 2001-2002, 2003 i la més recent de 2006.

Jaume Fullana, director pioner fa vint anys en la implantació dels programes d’immersió lingüística i d’immersió progressiva en el col·legi públic Gabriel Miró de Calp (que està delimitat en la Llei d’Ensenyament com a territori castellanoparlant [Nota DTL: ací hi ha una errada, ja que la Llei 4/1983 marca Calp com a «de predomini lingüístic valencià»]), «en acabar la primària, un xiquet en cinc cursos d’aprenentatge en els idiomes, adquirix la doble competència en les dos llengües».

En primer lloc, no n’hi ha cap guerra de llengües. El que n’hi ha són algunes persones amb responsabilitats públiques en les estructures de poder de l’estat espanyol que matenen i impulsen una visió gens democràtica i plenament allòfoba pel que fa a la política lingüística. Com a conseqüència d’eixos plantejaments, l’estat espanyol manté una constitució que imposa el deure de conéixer tan sols una de les llengües oficials (el castellà-espanyol*), precepte a partir del qual es promulguen normes que lesionen els drets lingüístics dels ciutadans espanyols que pretenen fer ús de la resta de llengües (oficials: català-valencià*, èuscar i gallec-portugués*) de l’estat.

En segon lloc, poden parlar tant de comunitats monolingües i bilingües com de comunitats que han atés diversament la diversitat lingüística històrica dels habitants dels seus territoris (o que simplement no l’han atesa). Recordem que el català s’estén a Múrcia i Aragó o que el gallec encara es parla a Zamora i Càceres, per posar dos exemples.

* Aplique la doble denominació en els tres casos simplement perquè preferixc mantindre un criteri que no disseccione i problematitze unes llengües i, per tant, que no transmeta una idea de neutralitat pacífica només respecte a unes altres llengües.

El PP elimina l’oficina lingüística d’Alboraia

El diari Levante (03.07.2009) es fa referència de l’eliminació de l’oficina de gestió lingüística en Alboraia que ha dut avant l’alcalde del Partit Popular i diputat provincial Manuel Álvaro —a més del lloc de treball que ocupava la tècnica lingüística, l’ajuntament ha amortitzat dèneu llocs més d’altres serveis municipals.

La cdlpv, col·laborant en la iniciativa reivindicativa que duien a termes alguns tècnics lingüístics municipals, envià un escrit d’al·legacions contra la supressió de l’oficina de gestió lingüística. La notícia d’Alfons Garcia sintetitza els detalls de la qüestió:

Les rebaixes arriben a la llengua

Alboraia fulmina l’Oficina de Promoció del Valencià i els lingüistes temen que altres ciutats copien l’acció

[…]

La decisió del consistori d’Alboraia —l’alcalde és Manuel Álvaro, diputat provincial també pel PP— contradiu les directrius que la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (fvmp) va aprovar arran de la commemoració el 2008 dels 25 anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Fins i tot, la moció amb setze propostes remesa per aquesta institució incloïa en el seu punt sisé: «Impulsar la creació o el funcionament d’oficines municipals de promoció del valencià». Just el contrari ha fet ara Alboraia.

[…]

El Tribunal Suprem espanyol rebutja el recurs contra la filologia catalana

El diari Pàgina 26 (26.06.2009) en informa sobre l’última sentència de Tribunal Suprem espanyol relativa a la capacitació lingüística dels aspirants a funcionaris docents del País Valencià:

El Suprem fa pública la segona sentència sobre el títol de Filologia

En menys d’una setmana la Generalitat ha perdut dos juís més i haurà de pagar més de 3.500 euros pel cost del processos. Si dijous era el Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana (tsjcv) el que donava la raó a la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres, en aquesta ocasió ha estat el Tribunal Suprem que ha emés una nova sentència en què desestima el recurs de cassació que ha interposat Educació contra la sentència de 2005 del tsjcv, que va guanyar l’stepv i que donava validesa a la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions. El Suprem, que farà pagar els 1.500 euros del procés a la Generalitat, ha fet públic una nova sentència, en aquest cas la segona sobre aquest tema, que s’han de sumar a les dèsset anteriors del tsjcv.

Podeu trobar Més dades sobre esta sentència en adn; i sobre les sentències anteriors del ts en el dtl (12.12.2008).

Política lingüística negativa en Carcaixent

Celebràvem el 25 de setembe del 2006 la sentència 765/2006 de Tribunal Superior de Justícia valencià. Més avant, els jutjats van rebutjar el recurs de la Generalitat valenciana contra l’acord de perfils lingüístics del 2002, perfils que establien en Carcaixent nivells lingüístics superiors per als habilitats estatals.

Tanmateix, a pesar dels arguments propis fonamentats i de les sentències favorables al manteniment d’eixa qualificació lingüística per a llocs de treball qualificats, una decisió política totalment contrària a l’interés públic —demanar menys qualificació als funcionaris que més en necessiten— firmada per Lola Botella Arbona rebaixa l’exigència dels habilitats estatals en l’accés als llocs de treball de Carcaixent (bopv 121, 23.05.2009):

Ayuntamiento de Carcaixent
Edicto del Ayuntamiento de Carcaixent sobre modificación de la plantilla orgánica y la relación de puestos de trabajo
EDICTO

[…]

SEGUNDO.- MODIFICAR el acuerdo del Ayuntamiento Pleno de fecha 27 de junio de 2.002, respecto al requisito de conocimiento del valenciano exigible a todos los puestos de habilitados estatales, en el sentido de requerir el conocimiento del Nivel Medio, quedando comprometidos los que no puedan acreditar tal nivel de conocimientos en el momento de concursar, a hacerlo en el plazo de cinco años a contar desde la toma de posesión.

[…]

Tal com es pot observar, a més apareix publicat en castellà en la versió valenciana del BOPV, fet que indica que l’ajuntament els l’ha remés en castellà (si els l’haguera enviat en valencià, apareixeria ¡en les dos llengües!).

Una altra sentència que valida la titulació de filologia catalana

De nou el Tribunal Superior de Justícia valencià es permet contradir les decisions il·legals de la Conselleria d’Educació de Font de Mora i Francisco Camps Ortiz. Segons els diari Avui (24.06.2009):

Els tribunals valencians avalen un cop més la unitat del català

El TSJPV sentencia que la titulació de filologia catalana eximeix de proves de valencià en les oposicions i critica la «manifesta temeritat» de la Conselleria d’Educació valenciana al no complir la quinzena de sentències emeses ja en el mateix sentit

[…]

La resolució reitera els arguments esgrimits en sentències anteriors, incloses les del Tribunal Constitucional, que determinen que «s’ha de concloure que no existeix raó jurídica que permeti sostenir que la titulació en Filologia Catalana no constitueixi titulació suficient» ja que amb aquest títol s’avala «sobradament el coneixement de la llengua d’aquesta Comunitat, anomenada oficialment valenciana en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic catalana».

[…]

Ensenyament altruista

Podem llegir en el diari El País (10.06.2009):

Profesors s’oferixen a donar valencià de forma altruista

N. C. – València – 10.06.2009

Davant de la supressió de grups en valencià oficiada per la Conselleria d’Educació de la Generalitat, un grup de docents de l’IES Ramon Llull de València s’han oferit a continuar impartint classes en valencià, «de forma desinteressada i altruista» —és a dir, sense que represente cap cost d’increment horari per a l’administració— a fi que «els alumnes de 1r curs de Batxillerat estiguen atesos en valencià en el seu centre».

Deu ser una estratègia contra la crisi econòmica, que pot ser que podrem salvar-la gràcies al voluntarisme i a l’altruisme, tal com demostren cada dia els sectors bancaris i financers. Sense oblidar, és clar, el màxim exemple que es dóna des del sector polític i institucional, on hi ha qui regala obres als amics empresaris, i on hi ha qui accepta vestits i cotxes d’eixos amics empresaris. Ara bé, açò sembla altruisme, però debades no sembla que ho facen.

Pel que fa a les llengües, el castellà és un deure i, per tant, l’aprenem (gratuïtament o pagant), perquè és obligatori, i a pesar que pot ser que no el parlem mai. El valencià, en canvi, en temps de crisi, és un valor afegit, quasi un luxe. Per això l’hem de compartir i ensenyar, i res millor que ensenyar amb l’exemple, amb l’ús, i amb la generositat que mostren els professors de l’institut.

El que no queda clar és si la mesura s’hauria d’estendre a les matemàtiques o la física, perquè d’això tampoc estem massa ben atesos. Segurament sí, cal més altruisme, i segurament podríem ajustar una miqueta millor els preus.

ACPV i l’STEPV denuncien el conseller Font de Mora

Acció Cultural del País Valencià ens fa arribar la nota de premsa següent:

acpv i l’stepv denuncien el conseller Font de Mora per no respectar les diverses sentències judicials que validen la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de «català»

Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (acpv), Alfons Esteve (delegat sindical en la Universitat de València de l’stepv, advocat, tècnic lingüístic i també membre de l’Institut de Política Lingüística d’acpv) i Marc Candela (responsable de comunicació de l’stepv) han comparegut en roda de premsa conjunta de les dues entitats per a presentar la denúncia que l’associació cultural i el sindicat han decidit de presentar contra el conseller Font de Mora.

El coordinador d’acpv ha fet, en la roda de premsa, dues reflexions. La primera és la consideració de la gravetat que un dels màxims representants del Govern autonòmic no respecte les diverses sentències judicials que reconeixen la titulació de Filologia Catalana com a títol suficient per avalar els coneixements de valencià de qualsevol persona que es presente a la darrera convocatòria d’oposicions de la Conselleria d’Educació. Com és possible que un càrrec públic faça cas omís dels múltiples pronunciaments judicials, tots ells unànims en el mateix sentit, sense cap conseqüència? Què passaria si un ciutadà qualsevol obviés el que dicta una sentència judicial?

La gravetat d’aquesta situació justifica sobradament la denúncia que han decidit presentar acpv i l’stepv per pressumpta desobediència a la justícia i pressumpta desviació de diners públics, i l’exigència d’una rectificació pública del conseller, en el sentit d’acatar allò que diuen els tribunals i validar el títol de Filologia Catalana com a suficient per acreditar els coneixements de valencià.

La segona reflexió fa referència al fet que estem parlant d’una qüestió que no afecta només a la comunitat educativa, sinó al conjunt de la societat valenciana, ja que no només estem parlant de la resistència a acatar unes sentències judicials que afecten la convocatòria d’unes oposicions: ja hi ha un total de 21 sentències —de moment— (1 del Tribunal Constitucional, 3 del Tribunal Suprem i 17 del Tribunal Superior de Justícia valencià) que reconeixen la unitat de la llengua i la plena legalitat de la denominació també de «català» per al «valencià». Amb l’actitud del conseller Font de Mora —i del President Camps com avalador d’aquest i màxim responsable del Govern valencià— a acatar els pronunciaments dels tribunals en aquest sentit, el Govern valencià es situa fora de la llei i dificulta la necessària entesa entre el País Valencià i Catalunya en un context de crisi econòmica, agreujada en el cas valencià per la crisi del model econòmic i social del PP i els casos de pressumpta corrupció en els quals hi ha implicat diversos alts càrrecs de la Generalitat valenciana.

És per això que el coordinador d’acpv ha reclamat un canvi en la política del Govern valencià en aquest àmbit, en el sentit de posar fi a la censura que pateix tv3 al País Valencià i acatar el reconeixement de la unitat de la llengua i de la denominació de català.

El PP elimina el requisit lingüístic bilingüe d’Ontinyent

Vam poder llegir el dia 5 de març del 2009 en el diari Pàgina 26 :

A Ontinyent el valencià deixa de ser un requisit i només serà un mèrit

Ho va confirmar l’alcaldessa de la localitat en el ple extraordinari que va tindre lloc dimarts: a partir d’ara, el valencià ja no serà obligatori per accedir a un lloc de treball en l’administració, sinó que només puntuarà a les proves.

[…]

L’alcaldessa és del pp, i eixa actuació supressiva no és una declaració sinó un fet. Com podíem esperar (Las Provincias, 22.05.2009):

El portaveu del pspv, Jorge Rodríguez, va recordar als populars que el requisit lingüístic «és un reglament que va aprovar el govern valencià fa anys i que ara a Ontinyent s’incomplirà». Va titllar esta mesura de «involucionista i reaccionària, pel que no votem a favor d’un document que pretén acabar amb un requisit lingüístic».

No sabem a quin «govern valencià» es referix el regidor (o la periodista Rocío Moreno), però està clar que el pspv té algun motiu per a protestar per l’eliminació del requisit lingüístic bilingüe. Al cap i a la fi, Ontinyent era un dels pocs municipis governat pels socialistes on s’havia adoptat la mesura. Naturalment, a més de protestar i de titllar d’«involucionista i reaccionària» la mesura de supressió, el regidor socialista podria estendre eixe concepte a la resta d’ajuntaments socialistes que no han promulgat mai eixe requisit lingüístic, ja que, encara que siga per inacció, es troben en la mateixa situació «involucionista i reaccionària».