Ascensió Figueres, la incompetència i el demèrit

Fa uns dies mos sorprenia la presidenta de l’AVL quan declarava que el valencià no havia de ser més que un mèrit per a ser professor d’universitat. El company Francesc Esteve ha tret més conclusions sobre la qüestió en El Punt:

L’AVL reivindica la incompetència?

24.06.10 – Francesc Esteve

Per increïble que puga semblar, la presidenta d’una entitat que s’anomena acadèmia, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), reivindica la incompetència lingüística en la mateixa llengua que té l’obligació estatutària de promoure. En la presentació del documentadíssim Informe sobre els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes dirigit per Artur Aparici i Rafael Castelló, que avalua el coneixement, l’ús i les actituds lingüístiques dels universitaris valencians, la presidenta de l’AVL, Ascensió Figueres, manifestava que si les universitats demanen als professors la competència també en valencià —en castellà sí que s’exigeix— «potser estaríem lligant-nos de peus i mans i podríem penedir-nos-en en un moment donat». I ella, sense aportar mai cap xifra ni cap argument, proposava que el domini de la llengua oficial i pròpia no fos una exigència —al contrari del castellà— sinó només «un mèrit».

[…]

Podem recordar ara també una entrevista de l’any 2003 que té relació amb esta qüestió en la qual Ascensió Figueres responia:

— Quina posició ha pres l’AVL davant del requisit lingüístic?

— Hi hagué set acadèmics que varen demanar que es tractara el tema en el Ple, i es va incloure en l’orde del dia, però el document que es va elaborar intentant aproximar posicions no va tindre la majoria absoluta perquè anara avant; per tant, l’avl no es va pronunciar sobre este tema. Este ha sigut l’únic punt en què no hi ha hagut consens des de la creació de l’Acadèmia.

És a dir, que n’hi han més encara dins de l’avl que no tenen res a dir contra el requisit castellà, però, en canvi, tenen problemes amb el requisit valencià. Una cosa com si el ministre d’hisenda no recomanara que la declaració de la renda fóra voluntària… Ai, que això es veu que ho deuen haver sentit uns quants que també puŀlulen per la Generalitat valenciana.

El Senat plurilingüe

El diari El País (12.05.2010) publica un article de Pablo Ximénez de Sandoval, «Benvinguts al Senat espanyol» (títol original), en què es comenta la possibilitat que eixa «cambra de representació territorial» adopte la pràctica plurilingüe:

Benvinguts al Senat espanyol

La cambra alta es proposa generalitzar l’ús de les llengües cooficials – Ja es feia, però la idea és titllada ara de ridícula i malbaratament

No cal dir que hi ha unes quantes perles ideològiques que falsegen el que podria ser una exposició democràticament respectuosa. Per exemple, si enllacem estos dos fragments:

Podríem vore el president del govern i els ministres dues vegades al mes amb els auriculars posats. […] En realitat, es tracta de parlar-lo en l’hemicicle, on el que es fa és una representació de les posicions de cadascun, no una negociació política. És una qüestió simbòlica i els símbols superen qualsevol crítica per a aquells que els senten com a tal.

El «símbol» dels membres del govern amb auriculars representa la caiguda del seu símbol lingüístic. Tanmateix, no en diuen símbol, però, en canvi, sí que ho són les posicions dels partits que ho demanen.

A més, el Tribunal Constitucional accepta certa extraterritorialitat de les llengües en casos concrets.

Segons això, pot paréixer els parlants de llengües diferents del castellà sembla que no en puguen fer ús fora d’uns territoris concrets. Bé, ho deixarem ací, perquè es veu que el nivell de comprensió del que són les llengües i els drets dels seus parlants no arriba mai al nivell democràtic que hauria de tindre. La cirereta es pot trobar en un el titular d’una nota a banda: «Bègica i Suïssa: dos confusos precedents». ¿Confusos? No precisament els suïssos i els belgues.

La titulació de filologia catalana en les oposicions valencianes

Vilaweb ens informa d’una novetat legal important:

El govern valencià inclou filologia catalana en les oposicions de docents després d’una trentena de sentències

[…] La negativa, fins ara, del Consell havia empès alguns sindicats educatius, com l’ste, cc oo i fete, i Acció Cultural a presentar recursos que sempre havien resultat en sentències contràries al govern.
[…]

Efectivament, en la Resolució de 27 d’abril de 2010, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen procediments selectius d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents de professors d’Ensenyança Secundària, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes i professors tècnics de Formació Professional (docv núm. 6.257, de 30.04.2010) conté l’annex següent:

ANNEX X

Titulacions que eximixen de les proves de coneixements dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana

Per a l’exempció de la prova de Valencià:
– Llicenciatura en Filologia, Secció Hispànica (Valencià) o Llicenciatura en Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana), sense perjuí del que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre.
– Diploma de Mestre de Valencià.
– Certificat de Capacitació per a l’ensenyament en valencià.
– Certificat d’Aptitud per a l’Ensenyança en Valencià.
– Certificat de Grau Superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
– Certificat de Grau Mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
– Certificat universitari que acredite haver superat el Nivell II del Pla de Formació Lingüisticotècnica en Valencià del Professorat no Universitari.
– Certificat universitari que acredite haver superat el curs Superior dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica.
– Certificat universitari que acredite haver superat el curs Mitjà dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica.
– Certificat acadèmic d’haver obtingut el Certificat d’Aptitud de Valencià, expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat acadèmic d’haver superat el Cicle Elemental de Valencià, expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat de Nivell Intermedi de valencià expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat de Nivell Avançat de valencià expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en almenys tres cursos d’entre BUP i COU.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en tots els cursos de la Formació Professional.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en tots els cursos del Batxillerat.
– Haver obtingut la qualificació d’apte en la prova corresponent a les oposicions convocades a partir de l’any 2002.

Per a l’exempció de la prova de castellà:
– Titulació universitària expedida per una universitat espanyola.
– Títol de Batxillerat (BUP) o Batxillerat (LOGSE) expedit per l’Estat espanyol.
– Títol de Tècnic Especialista (FP2) o Tècnic Superior expedit per l’Estat espanyol.
– Diploma d’Espanyol com a llengua estrangera (nivell superior) o Certificat d’Aptitud d’Espanyol per a estrangers expedit per les escoles oficials d’idiomes.

El Reial decret 1.954/1994, només recull la denominació filologia catalana, que és la titulació a què equivalen la filologia valenciana i la secció hispànica (valencià).

Els revesos judicials (Levante, 06.05.2010) patits per la Generalitat popular en esta qüestió al final sembla que els ha dut a «acatar» les decisions dels tribunals i a respectar les raons legals, sindicals i universitàries.

La realitat plurilingüe

El diari El País (29.04.2010 i 03.05.2010) publica dos articles relacionats amb la gestió lingüística dels territoris i de les institucions:

«Senyories, l’Espanya real és plurilingüe»

El Senat accepta, amb l’oposició del pp, estudiar que es puguen parlar totes les llengües en el Ple

El nuc gordià de Bèlgica

La caiguda del govern de coalició i l’avançament de les eleccions obeïx al vell conflicte sobre bilingüisme en la circumscripció que envolta la capital

El segon article, a més, inclou un dels tradicionals malentesos sobre el que són o deixen de ser les llengües:

La Bèlgica que hui coneixem va nàixer en 1830 amb molts condicionaments i amb el pecat original d’optar pel francés de les elits nacionals (brusselencs, valons i flamencs) com a llengua oficial, en detriment del neerlandés, llavors un conjunt de dialectes de les zones més desfavorides del país.

El periodista (Ricardo Martínez de Rituerto) contraposa una llengua amb un ens que contenia dialectes, però que sembla que no fóra una llengua. A més, podem observar l’eufemisme optar. No és la primera vegada (dtl, 01.10.2007) que no acabem d’entendre de què parlen.

La multa de Rajoy per retolar només en castellà

L’any 2008, Mariano Rajoy va fer servir el cas de la multa per la retolació d’un negoci a Catalunya per a carregar contra la gestió lingüística de la Generalitat catalana. La justícia ha conclòs (per ara) que la multa imposada era correcta i que, tal com defenia el mateix ciutadà afectat, Nevot, no hi ha persecució lingüística, contràriament al que pretenia el líder del pp espanyol (Avui, 02.03.2010):

La jutge esgrimeix la Constitució per avalar les multes lingüístiques de la Generalitat

El tribunal desestima el recurs de l’API de Vilanova defensat públicament per Rajoy. Carrega contra la seva falta d’arguments. La sentència, redactada i feta pública en castellà, argumenta que la llei de Política Lingüística garanteix el dret a la igualtat

El Tribunal Suprem espanyol torna a condemnar la Generalitat valenciana

Els tribunals continuen emetent sentències que la Generalitat valenciana incomplix sistemàticament. En este cas, podem llegir en El Punt (01.02.2010):

Tercera sentència del Suprem contra el veto a Filologia Catalana al País Valencià

01/02/10 – València

El Tribunal Suprem ha tornat a emetre una nova sentència en què desestima el recurs de cassació interposat per la Conselleria d’Educació, aquesta vegada contra la sentència de 2006 del Tribunal Superior de Justícia valencià, guanyada pel Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEPV), sobre la validesa de la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions de 2006 per a l’exempció de la prova de coneixements de valencià.

Aquesta és la tercera vegada que l’alt tribunal es pronuncia contra el veto a Filologia Catalana per part del Consell. […]

En canvi, en el diari El País (02.02.2010) porten uns altres comptes:

Quatre condemnes del Suprem a la Generalitat pel català

Neus Caballer – València – 02/02/2010

El Tribunal Suprem ha tornat a fallar en contra del recurs de cassació interposat per la Generalitat valenciana contra la sentència del 28 d’abril de 2006 del Tribunal Superior de Justícia guanyada per l’stepv, que la condemnava per no incloure la titulació de filologia catalana en la convocatòria de les oposicions per a accedir al cos docent de 2004. Amb aquesta decisió a favor del STEPV, el Suprem acumula tres condemnes contra l’exclusió del títol de filologia catalana de les convocatòries d’oposicions del Consell de Francisco Camps i el seu conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, que no inclouen l’únic títol oficial de l’estat. A més, en va perdre altra contra la Universitat de València per la denominació de la llengua catalana en els seus estatuts.

La llengua en el cinema

Bernat Salvà publica en el diari Avui (0102.2010) un article amb dades (d’un estudi del catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat Oriol Amat) ben interessants per a valorar l’ús de la llengua en el cinema:

L’excusa del català

Un estudi encarregat a la Pompeu Fabra per la mateixa entitat que convoca el tancament de cines revela que la llei del cinema fins i tot pot fer pujar els ingressos

Avui, 01.02.2010

Tot i que el gràfic és molt eloqüent, podeu completar la informació amb l’estudi que ha fet la Plataforma per la Llengua: [pdf].

El requisit lingüístic i la retòrica sindical / 2

Continuant amb els articles d’anada i tornada entre el secretari de comunicació i política lingüística de cc oo i Francesc Esteve, membre de l’Institut de Política Lingüística d’ACPV (veg. «El requisit lingüístic i la retòrica sindical», dtl, 29.09.2009), en podem llegir dos més:

6. Ferran Vicent García Ferrer: «El requisit lingüístic: un conte contat al revés», El Temps, 13.10.2009 [pdf]
7. Francesc Esteve: «Requisit lingüístic: contes fantàstics i comptes clars», El Temps, 27.10.2009

El requisit lingüístic i la retòrica sindical

La regulació del requisit lingüístic en l’administració pública valenciana està patint entrebancs imprevistos en l’elaboració de la nova Llei d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana. A més dels que podíem sospitar que hi posarien els dirigents polítics valencians en el govern, s’han sumat a la política de desús del valencià (i no en contra del requisit lingüístic, que continua existint per al castellà) els sindicats ugt i cc oo, ja que han firmat l’esborrany de llei, esborrany que continua problematitzant el respecte als drets lingüístics del personal de l’administració i, de rebot, dels ciutadans valencians (art. 53 i 100 [dtl]) en no tractar amb igualtat les dos llengües oficials (valencià i castellà).

Per contra, ací teniu l’esmena proposada per l’stas per a l’article 53:

Per a superar les proves selectives les persones aspirants hauran d’acreditar els seus coneixements de les dues llengues oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita.

L’acreditació es farà mitjançant la presentació dels certificats, diplomes o títols que hagen estat homologats per la Generalitat, o bé mitjançant la realització d’un exercici específic en què l’idioma en qüestió siga el vehicle d’expressió en qualsevol de les tasques que hauran de dur a terme en el lloc de treball corresponent.

Com a norma general, el nivell de coneixement de valencià que s’ha d’acreditar és el del nivell mitjà, excepte per a les agrupacions professionals funcionarials, en què el nivell exigit podrà ser l’elemental, i per als cossos o escales específics en què el desenvolupament del treball exigisca uns coneixements més elevats, casos en els quals el nivell de coneixement de valencià exigit podrà ser el superior.

Igualment, el nivell de coneixement de castellà que s’ha d’acreditar és el del nivell C1 del marc europeu de referència, excepte per a les agrupacions professionals funcionarials, en què el nivell exigit podrà ser el B1, i per als cossos específics en què el desenvolupament del treball exigisca uns coneixements més elevats, casos en els quals el nivell de coneixement de castellà exigit podrà ser el C2.

Quant a la polèmica que ha generat la renúncia de cc oo (i UGT) als drets lingüístics dels valencians, podeu llegir els articles següents:

  1. Francesc Esteve: «Contra el valencià i la paraula donada» (Levante, 06.08.2009)
  2. Francesc Esteve: «CC OO falta al valencià i a la paraula» (Levante, 27.08.2009)
  3. Ferran Vicent García Ferrer: «Un señor entestat en el seu error» (Levante, 11.09.2009)
  4. Francesc Esteve: «Requisit valencià, descrèdit de CC OO» (Levante, 23.09.2009)
  5. Ferran Suay: «Enemics de les llengües» (Levante, 26.09.2009)

El debat lingüístic basc

Els canvis que està introduint el govern socialista en el País Basc tenen un sentit que sembla clar (El País, 21.09.2009):

El govern basc relega el debat lingüístic després d’anys de polèmiques

Ha arribat el momento de centrar-se “en la resta”, diu la consellera

[…]

Però amb algunes novetats, entre les quals en destaquen dos. Una és la recuperació de les exempcions d’estudiar èuscar, que ea va eliminar per als estudiants que estigueren més d’un any en el sistema basc. A partir d’ara, l’alumne que complixca determinades condicions (com ara incorporar-se al sistema educatiu basc procedent d’altres comunitats autònomes i estar de pas en la comunitat) no tindran obligació d’examinar-se d’èuscar. Podran aprendre, si així ho desitgen, la llengua basca, però sense tindre obligació d’examinar-se’n i, per tant, el seu expedient acadèmic no es veurà perjudicat. D’altra banda, els col·leges podran introduir més matèries en èuscar en el model A (en castellà amb la llengua basca com assignatura), sempre que no siguen troncals, com les matemàtiques. És una solució provisional a l’espera del model únic trilingüe.

Tal com podem observar l’èuscar (i no el castellà) és un coneiximent que pot perjudicar els expedients acadèmics, que no és vàlid per a assignatures troncals o que només serà voluntari per als alumnes que viuen temporalment al País Basc… Res de tot això té a vore amb l’ensenyament o la lingüística, sinó amb el nacionalisme lingüístic espanyol.