Tribunals, llengües i justícia

Hi ha tribunals i hi ha justícia. Es veu que les coses no van massa lligades. En alguns tribunals espanyols el que prima és la discriminació lingüística. Es veu que això només seria un delicte si es tractara d’impedir parlar en espanyol. En canvi, és alguna altra cosa —que no sabem identificar legalment— quan són jutges els qui impedixen fer ús d’alguna de les altres llengües oficials.

La notícia del diari Avui (11.10.2007) és la següent:

El Poder Judicial no veu motius per expedientar la jutge que va vetar el català

La majoria conservadora imposa el seus vots | López Tena porta el cas a la Fiscalia del TSJC perquè considera delictiva l’actitud d’Ingelmo

Jordi Panyella

El plenari del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va rebutjar ahir obrir un expedient disciplinari a la magistrada de l’Audiència de Barcelona, Ana Ingelmo, que la setmana passada va impedir a un testimoni del judici del crim de la Patum declarar en català al·legant el dret de defensa dels acusats. La decisió de la jutge va motivar la protesta de tres advocats que participen en el judici i la crítica de la consellera Montserrat Tura.

El cas de la jutge havia arribat al CGPJ a través del vocal Alfons López Tena, que va presentar una proposta de sanció, i de l’Associació de Juristes en defensa de la Llengua, que va formalitzar una denúncia. La iniciativa de López Tena demanava també retirar a Ingelmo la distinció de Sant Raimon de Penyafort -que va rebre recentment- i portar el cas a la Fiscalia.

En la votació d’ahir, els vocals de la majoria conservadora del Consell van desestimar qualsevol mesura disciplinària contra la magistrada. Alguns membres del plenari van argumentar que Ingelmo havia actuat bé i van reblar la seva argumentació afirmant que ells haurien fet el mateix. Aquests vocals van explicar que en el servei d’inspecció del CGPJ ja hi ha una «informació prèvia sobre aquest afer» i que aquesta circumstància fa innecessària l’obertura d’un expedient. No es va especificar l’origen d’aquesta informació i si responia a la denúncia presentada per l’Associació de Juristes.

La vocal Montserrat Comas va presentar una esmena on demanava donar trasllat del cas al servei d’inspecció i també va ser rebutjada. La petició d’obertura d’expedient només va rebre el vot del vocal que la va presentar.

López Tena va formular un vot particular a la decisió de la majoria on recorda que Ingelmo ha vulnerat la Constitució, l’Estatut, la llei del Poder Judicial, la Carta Europea de les llengües regionals i la Declaració Universal dels Drets Humans. El vocal també considera que la jutge ha incorregut en un delicte de prevaricació i ahir mateix ho va comunicar a la Fiscalia.

Tipografia, llengua i banalitats

Nacionalisme banal La normativa lingüística és molt important per als tècnics lingüístics, ja que es troba a la base de la seua tasca. Tanmateix, la normativa no és una doctrina que s’aplica de manera cega, sinó que es veu modulada per les consideracions professionals dels mateixos tècnics i, també, per les les limitacions tecnològiques de cada moment.

Un simple accent en una majúscula, per exemple, l’accent que faltava en la capçalera del diari espanyol El País, ha mereixcut comentaris des de fa molts anys. Ara sembla que per fi es resoldrà la mancança. A més, aprofiten per a fer un canvi d’imatge i vendre una renovació —i podríem dir, llegint l’editorial d’ahir sobre la Fira del Llibre de Frankfurt, que posaran l’accent més acríticament encara en l’espanyolitat: tot i la part de raó que puguen tindre, ¿què comentaren en abril passat sobre la presència espanyola en la Fira del Llibre de Londres? Més enllà d’un exercici de periodisme, el diari cau massa sovint en la hipocresia i el nacionalisme banal.

Per cert, la manca de l’accent s’haguera pogut resoldre fa molt de temps, però la qüestió es va maquillar amb reflexions sobre icones, que és una manera de reflexionar més pròpia d’ocupacions diferents de les del periodisme. La carta dels dissenyadors de la capçalera aclarix algunes coses (El País, 13.10.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):

L’accent d’El País

Reinhard Gäde i Julio Alonso – 13.10.2007

La capçalera d’El País es va dissenyar sense titlla per una raó més senzilla, però de més pes, que l’utilitzada dijous passat per a anunciar que el redisseny del periòdic incorpora el preceptiu accent en la i. «Que la capçalera té un significat icònico no literal i que ningú es para a pensar en el contingut del que definix» és una explicació o justificació a posteriori, no per això exempta de fonament. I d’exemples; entre ells, el logotip de Telefónica.

Però s’oblida que no va ser l’estètica sinó un impediment tècnic el que ens va dur a proposar la supressió de l’accent: les modernes fotocomponedores, de fabricació nord-americana, mancaven de majúscules accentuades, i no tenia sentit posar accent en la capçalera quan els textos que en la resta del periòdic s’escrigueren tot de majúscules haurien d’anar sense accent. No érem els únics. La resta dels periòdics, amb tecnologia més endarrerida, estaven igual. Era una situació que s’arrossegava des de la implantació de la linotípia, màquina inventada per l’alemany Mergenthaler a la fi del segle xix. Fins a tal extrem que més d’una generació d’aquella època va ser educada en la idea que les majúscules no s’accentuaven.

Cal dir també que El País va ser el primer periòdic —almenys entre els de difusió nacional— a retornar l’accent a les majúscules. Va ser el 9 de novembre de 1983, la primera vegada que el cognom del director (Cebrián) i el dia de la setmana (dimecres) s’escrivien amb titlla.

L’atovament espanyol i l’enduriment català

Una cosa són els titulars que últimament fa el diari El País i una altra de diferent el contingut de les notícies. En este cas tenim que l’enduriment de què parla no consistix, com podríem pensar, en un nivell de qualitat superior (exigible potser a través d’una titulació adequada), sinó simplement del fet que els que hi treballen han d’emetre en català la seua faena.

Poc enduriment, doncs, excepte si admetem que vivim en un món molt dur on els diputats no poden parlar en català al congrés espanyol, el català no és llengua oficial a la Unió Europea —perquè el govern espanyol no ho vol—, el mateix diari El País impedix fins i tot la publicació de les cartes dels lectors en català —almenys en la secció del País Valencià— i les dóna traduïdes a l’espanyol, hi ha professors de català que no en saben, hi ha funcionaris públics que no atenen en català…

I ara el cas de Cristina Peri Rossi. Si l’únic motiu per a acomiadar-la era que no parlava en català, doncs, alguna cosa no ha estat ben explicada o gestionada en l’ens públic, perquè segurament el seu contracte no dia que havia de parlar cap llengua en concret. La corporació pública ha de tindre clar el seu requisit lingüístic, i és una cosa ben habitual en el món de les administracions públiques espanyoles en el cas del requisit espanyol. Per exemple, a les Corts fan unes proves d’espanyol per a estrangers (d’un nivell superior). Això no sembla que ningú ho qualifique d’un enduriment de res. Per contra, la mateixa exigència respecte del català és valorada amb una altra «sensibilitat», una de molt «sensible».

Per cert, potser intentaran llogar-la en Canal 9, on no hi ha cap requisit lingüístic llevat de l’obediència. I els sous públics n’endurixen, d’obediències.

La notícia del diari El País (traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

La ccrtv endurix l’ús del català en els mitjans públics

El País – Barcelona – 28.09.2007

La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (ccrtv) ha endurit el compliment de la seua carta de principis referent a l’ús del català en els mitjans de comunicació públics. Este enduriment s’ha cobrat la primera víctima en l’escriptora d’origen uruguaià Cristina Peri Rossi, de qui, després d’haver col·laborat en Catalunya Ràdio durant les dues últimes temporades, l’emissora ha prescindit dels seus serveis este curs al·legant, segons explica, que «no es podia pagar a un col·laborador que parlara en castellà». L’escriptora qualifica el seu acomiadament de «persecució lingüística», perquè «l’única raó que se m’ha donat és que parle castellà».

El Consell d’Administració de la ccrtv va aprovar per majoria el passat maig instar el director general de l’ens, Joan Majó, a aplicar les normes lingüístiques que establix la carta de principis per la qual es regixen els mitjans de comunicació públics, que va ser actualitzada al març del 2006. La carta especifica que «locutors, conductors, entrevistadors i col·laboradors fixos haurien d’usar sempre la llengua catalana quan estiguen en antena. L’ús d’altres llengües serà excepcional i motivat, recomanant sempre que siga possible la traducció simultània».

Altres referències:

Encara contra la reemissió de TV3 al País Valencià

F. Camps contra TV3
Continua l’atac del govern del PP valencià contra la llibertat d’informació dels valencians. Francisco Camps pretén ignorar la Carta europea de les llengües i s’encabota a posar obstacles i crear fronteres contra la difusió de la llengua i la cultura entre Catalunya i el País Valencià. Un sainet ideològic que compartix amb Mohàmmed VI (Marroc) o de Chávez (Veneçuela) i que patim els ciutadans de tots els colors.

Acció Cultural del País Valencià ha emés el comunicat següent:

La Generalitat comunica a ACPV que en el termini de deu dies hàbils «complisca de mode voluntari l’ordre de cessament» de les emissions

ACPV no tancarà voluntàriament els repetidors de TV3

26.09.2007

Segons el comunicat oficial rebut per ACPV, de no fer-se efectiu el tancament voluntari en el termini marcat per la Generalitat Valenciana «es procedirà a l’execució forçosa de la resolució». Després que el passat 10 de setembre el govern valencià notificara la desestimació del recurs de la nostra entitat contra la resolució del mateix govern valencià que ens sanciona arbitràriament a pagar 300.000 € i ens insta al cessament de les emissions de TV3, ara (i després de no haver tancat el repetidors), la Generalitat Valenciana ens llança un ultimàtum i augmenta la seua pressió contra ACPV.

Us informem que la via que té ara la Generalitat per a «l’execució forçosa» és tornar a demanar permís d’accés a les instal·lacions reemissores als jutjats del contenciós administratiu de València, Alacant i Castelló.

En aquest pols permanent de la Generalitat Valenciana a ACPV, la nostra entitat no es troba sola. A les mocions a favor d’ACPV i TV3 aprovades per centenars d’ajuntaments de tot l’àmbit lingüístic s’han d’afegir les mostres de suport de desenes d’entitats, personalitats i ciutadans del nostre país rebudes en les darreres setmanes.

La resolució del govern autonòmic valencià significa una conculcació dels més elementals drets democràtics, un atac a llibertat d’expressió i a la pluralitat informativa sense precedents a l’Europa occidental, i una agressió a la llengua, davant la gravetat de la qual ACPV farem públic en pocs dies les iniciatives que pensem impulsar.

Enllaços:

L’Eurocarta i les bandositats autonòmiques

En un món cada vegada més ben comunicat, en tots els aspectes, hi ha «espanyols» que mantenen uns tics atàvics de por a la lliure circulació (d’idees, llengües, polítiques: no de capitals, ça va de soi). Tal com diu Baztarrika (en la versió del diari El País, 14.09.2007), seria «completament incomprensible» que no hi haguera cap problema perquè el País Basc puga establir convenis de col·laboració amb governs de tot el món i, en canvi, no puguera fer-ho amb Navarra. Certament, així pretenen alguns polítics —a Madrid, al País Basc o al País Valencià— que siga el món: incomprensible, desconegut, perillós… I això és justament el contrari del que hauria de ser la política.

La notícia del diari Diario Vasco (13.09.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

El Govern Basc proposa al navarrés la creació d’un òrgan per al foment de l’èuscar

El viceconseller de Política Lingüística, Patxi Baztarrika, ha anunciat que el departament farà arribar la iniciativa al govern foral «immediatament després» que es constituïxca l’Institut Navarrés del Basc

Bilbao | Vasco Press – 13.09.07

El Govern Basc aprofitarà el «canvi d’actitud» intuït amb el nou executiu navarrés per a proposar-li la creació d’un òrgan comú permanent per al foment de l’èuscar, basat en el «més absolut respecte institucional i a les respectives estructures juridicoadministratives».

Segons ha anunciat avui el viceconseller de Política Lingüística, Patxi Baztarrika, el departament farà arribar la iniciativa al govern foral «immediatament després» que es constituïxca l’Institut Navarrés del Basc. «Sense perdre ni un sol minut ens posarem en contacte amb els seus responsables», ha avançat.

Baztarrika ha valorat este matí a Bilbao l’informe lliurat al Consell d’Europa sobre grau de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals (Eurocarta), abans de viatjar a Madrid per a reunir-se amb el Comité d’Experts del Consell d’Europa. «Acudim amb els deures fets», ha indicat.

En l’estudi basc, lliurat al Ministeri d’Administracions Públiques perquè siga inclòs en el text final, el govern autònom ha tingut en compte la Comunitat Autònoma Basca, Euskadi Nord, la Comunitat Foral de Navarra i l’administració central i els seus organismes.

Baztarrika ha destacat el «continu i progressiu» avanç que està experimentant la llengua basca a Euskadi ja que cada vegada són més els ciutadans que saben èuscar i cada vegada és major el seu ús. «L’èuscar està present cada vegada més en més àmbits i pràcticament el 100 % dels pares bascoparlants garantixen la transmissió generacional de l’èuscar», ha explicat.

Quant a la comunitat foral navarresa, el viceconseller considera «totalment necessària la col·laboració i coordinació» entre ambdós governs en matèria de promoció de l’èuscar. En aquest sentit, ha lamentat que fins al moment, a pesar dels «reiterats intents», no haja estat possible establir el «més mínim marc de col·laboració» a causa del fet que el Govern navarrés «ha posat un color i un ús polític a l’èuscar que en res l’afavorix i que per a res mereix, en lloc de partir de la consideració de la llengua patrimoni de tots».

«Esperem i desitgem que amb el nou govern recentment constituït siga possible establir eixos canals de col·laboració que no han resultat factibles amb l’anterior», ha dit.

Baztarrika ha advertit així mateix que el govern central «està lluny» de complir amb el que recull l’Eurocarta i d’assumir el realment «el caràcter plurilingüe de l’estat i promoure el coneixement i l’ús de les llengües cooficials».

Agressions diverses contra Ca Revolta

Reproduïm al nota de premsa de Ca Revolta, perquè mostra un problema que afecta el funcionament d’una administració pública, l’Ajuntament de València, que permet que hi haja funcionaris en contacte amb el públic que són incapaços de protegir els drets lingüístics dels ciutadans. Pijor encara, funcionaris que vulneren eixos drets.

La nota de premsa de Ca Revolta (05.09.2007):

A la 1.45 de la matinada del dissabte 1 de setembre, primer dia que obria la casa després de les vacances, quan Ca Revolta acabava de tancar, les persones que estaven recollint el bar escoltaren sorolls fora i després van veure un jove que se’n pujava a la finestra i feia un tret contra el vidre amb una pistola de perdigons. Quan varen eixir es trobaren les pintades: «Mai catalans. Fora d’ací. R.V.» I uns pocs joves que fugien corrent. Avisada la policia es va presentar una dotació uniformada de la Policia Nacional, la qual, davant les explicacions en valencià del personal de la casa, va dir: «Si sigue hablando usted así, nos vamos.» Després es van personar policies no uniformats que seguiren les diligències.

Denunciem una vegada més les agressions dels grupuscles feixistes i anticatalanistes contra l’esquerra i el valencianisme, reclamem l’efectiva actuació de la policia davant aquests actes repetits i considerem inacceptable la sistemàtica lesió dels drets lingüístics dels valencians tan habitual per part de la policia.

Ca Revolta

Els drets lingüístics, segons una organitació de funcionaris de la Guàrdia Civil

El problema no és la llengua, sinó el respecte als drets lingüístics (i el compliment de les obligacions que estos drets impliquen). Hi ha, però, qui només reconeix drets a les persones que parlen en una llengua i, en canvi, obligacions per als que pretenen parlar-ne una altra. Un sentit de la democràcia, de la igualtat i de la justícia certament peculiar. El greu del cas és que eixos plantejaments els puguen fer funcionaris públics (un associació professional), atés que estan reclamant simplement l’abolició dels drets dels ciutadans davant dels desitjos o privilegis dels funcionaris (armats, en este cas, cosa que empitjora l’assumpte).

Si, dissortadament, arribem al web El Portal del Guardia Civil, hi podrem trobar [Consulta: 03.09.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum]:

La ufgcs assegura que no tolerarà la imposició del gallec

L’organització comenta a més que qualsevol ciutadà pot dirigir-se en gallec, per escrit i verbalment, a qualsevol agent. Davant la proposta del bng en el parlament d’establir convenis de formació lingüística per als policies i guàrdia civils de Galícia, la Unión Federal de Guardias Civiles de Galícia [ufgcs] assegura a Bieito Lobeira «que per moltes propostes i peticions que faça al respecte, els guàrdies civils no acceptaran imposicions d’una llengua que molts no parlen perquè senzillament no coneixen, perquè no desitgen utilitzar-la».

Els civils de l’associació afirmen que eixa iniciativa obligaria a tots els guàrdies civils d’Espanya a conéixer totes les llengües de la península i «és una cpsa que no van a tolerar». Insistixen que «l’idioma oficial és el castellà i ja es pot posar fent el pi el senyor Lobeira, que els guàrdies civils, aquells que així ho vulguen, continuaran usant el castellà». La ufgcs qualifica de falsedat el fet que diverses persones hagen patit problemes amb l’ús de la llengua gallega en dependències policials, ja que, segons diuen «és obligació de tots els espanyols, també dels gallecs, conéixer el castellà». L’organització comenta a més que qualsevol ciutadà pot dirigir-se en gallec, per escrit i verbalment, a qualsevol agent i també presentar escrits o denúncies en el mateix idioma. La ufgcs sol·licita al general cap de la zona de Galícia que es pronuncie al respecte sobre l’assumpte.

La Guàrdia Civil i la llengua de tots

Potser és una conspiració periodística o simplement es tracta d’una línia d’actuació «nacional» de la Guàrdia Civil. Fa uns dies era a Ondara [veg.] i ara és a Palma (Mallorca). Naturalment, esperem que l’autoritat competent (civil, per supost) prenga les mesures reglamentàries necessàries contra els energúmens devots d’altres regnes menys «democràtics» que l’espanyol —n’hi han, ei!

Les notícies del Diari de Balears són les següents:

Una intèrpret denuncia un capità de la Guàrdia Civil en dir-li «mora catalanista»

Saïda Saddouki perdé la seva feina de traductora «pel simple fet de parlar en català als agents»

ANTONI MATEU. Palma. 28.08.2007

Una intèrpret i traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, féu pública ahir a la seu de l’Obra Cultural Balear la seva denúncia per haver rebut un «tractament vexatori» per part de dos agents de la Guàrdia Civil del quarter del carrer Manuel Azaña de Palma, pel fet de dirigir-s’hi en català. Segons Saddouki, «el simple fet de parlar en la llengua pròpia de les Illes Balears comportà la pèrdua d’una feina de traducció que tenia aparaulada amb el capità del quarter, el senyor Bartolomé. Els fets ocorregueren dia 16 d’aquest mes, a les 9.30 del dematí. Saïda es presentà al quarter per entrevistar-se amb l’esmentat capità. «Bon dia, tenc cita amb el capità sr. Bartolomé, amb motiu de prestar servei de traduccions», digué a l’agent Sarro, que en aquells moments controlava l’accés a l’edifici. «A mi no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo —porque hablas raro—, no te puedo dejar pasar. Así que… tú decides!», fou la resposta de l’esmentat agent.

Saïda fou retinguda durant vint minuts a l’entrada del quarter i no aconseguí veure el capità. L’endemà, Saddouki hi tornà, aquest cop amb la intenció de parlar en castellà i així poder accedir a les tasques de traducció que tenia encomanades. «Buenos días, vengo al departamento de policia judicial con el capitán Sr. Bartolomé, por unas traduccions, hi és?», demanà a mitges, en castellà i en català, la traductora. La resposta de l’agent Sarro fou la mateixa que la del dia anterior. S’inicià una discussió en què l’agent negà a la professional el dret d’expressar-se en català. L’agent Sarro féu servir arguments que posaven en qüestió l’oficialitat del català a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i, amb pretensions de coneixements filològics, arribà a dir que «el català no era cap llengua».

Després d’un quart d’hora d’estires i arronses, un altre agent deixà entrar Saïda. La sorpresa més grossa, però, encara havia d’arribar. Un cop Saïda estigué asseguda davant el capità Bartolomé, aquest li parlà així: «A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tú a defenderlo! (…) Lo que me faltaba: una mora catalanista! (…) Si quieres el catalán pues quedaté con él! (…) Sabes que aquí no hay nada que odiemos más como ese maldito idioma y posturas como la tuya!». Tomeu Martí, el portaveu de l’OCB, va assegurar que aquest cas ja es troba en mans d’un advocat i que l’entitat ja ha sol·licitat una visita amb el delegat del Govern central, Ramon Socias, per aclarir els detalls d’aquest tema.

Socias rebrà l’OCB per la suposada agressió lingüística a la traductora

Delegació de Govern fomentarà el coneixement del català entre els agents de la Guàrdia Civil

ANTONI MATEU. Palma. 29.08.2007

El delegat del Govern central, Ramon Socias, s’ha compromès a rebre demà representants de l’Obra Cultural Balear per parlar sobre el tema del suposat tractament humiliant que rebé la traductora d’àrab Saïda Saddouki per part de dos agents de la Guàrdia Civil, segons informaren ahir fonts de la Delegació de Govern. De moment, Socias ha evitat fer cap tipus de declaració sobre la feta que ocorregué dia 16 d’aquest mes al quarter de la Guàrdia Civil del carrer Manuel Azaña de Palma. Segons Saïda, el capità Bartalomé l’anomenà «mora catalanista» perquè féu ús de la llengua catalana per dirigir-se als agents. A més, un altre membre del cos, l’agent Sarro, la retingué durant vint minuts a l’entrada del quarter perquè s’hi dirigí en la llengua pròpia de les Illes Balears, segons informà dilluns passat la traductora i intèrpret. Es desconeix si, a hores d’ara, Delegació de Govern ha obert cap expedient als dos agents involucrats en el suposat cas de maltractaments per raons lingüístiques.

Cal recordar que d’ençà del passat mes de maig, gràcies a l’aprovació per part del Congrés dels Diputats de la Llei orgànica del nou Règim Disciplinari de la Guàrdia Civil, un agent podrà ser inhabilitat durant un període d’entre un i tres mesos pel fet de no haver atès degudament una persona que hagi tramitat una denúncia en català o s’hi hagi dirigit en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat.Delegació de Govern no ha confirmat, de moment, si s’aplicarà aquest nou codi als agents Bartolomé i Sarro, si es confirma que propiciaren un tractament vexatori a la traductora d’àrab i bereber pel fet de dirigir-s’hi en català i que just moments abans feien comptes contractar per fer unes tasques de traducció i interpretació al mateix quarter de l’àrab al castellà.

Tomeu Martí, vicepresident de l’OCB, definí Ramon Socias com una persona sensible a les qüestions lingüístiques de Balears. Així mateix, les mateixes fonts de Delegació de Govern asseguraren que s’estava estudiant la manera d’introduir el coneixement del català entre els agents de la Guàrdia Civil. Encara no se sap de quina manera es pot incentivar l’aprenentage de la llengua de les Balears entre aquest cossos de seguretat, encara que no es descarta la possibilitat de crear incentius laborals. Sigui com sigui, la legislació actual, encara que reconeix el dret dels residents a Balears a poder parlar en català en qualsevol àmbit, no obliga als possibles interlocutors que t’hagin d’entendre. Per tant, es donen situacions tan paradoxals com és el cas de Saïda.

La Guàrdia Civil i la llengua d’Ondara

La Guàrdia Civil va ampliant la seua llista de casos d’agents prepotents i assetjadors lingüístics. Ara un parell d’agents sensibles per estos temes han anat a topar amb un indígena d’Ondara. Tenint en compte les dades sociolingüístiques del País Valencià (i més encara les que es referixen a l’ensenyament), els agents haurien d’haver demanat un autògraf al regidor Xavi Pons… Vaja, potser és el que van fer, al capdavall.

La notícia és del diari Levante (27.08.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):

Un regidor del Bloc d’Ondara denuncia l’assetjament de la Guàrdia Civil per parlar en valencià

L’edil Xavi Pons assegura que els agents el multaren sense raó a causa del fet que no va voler adreçar-se’ls en castellà. El nacionalista advertix que «acudirà als tribunals»

Cèsar Palazuelos, Ondara

El portaveu del grup municipal del Bloc d’Ondara, Xavi Pons, va denunciar ahir haver-se sentit acorralat per dos agents de la Guàrdia Civil per parlar-los en valencià. Els fets van tenir lloc a les 16:30 del passat dimecres quan el regidor nacionalista s’incorporava amb el seu vehicle a la N-332. Els guàrdia civils el van parar i després de comprovar que no duia posat el cinturó de seguretat van procedir a posar-li la multa corresponent.

Va ser llavors quan, segons el relat de l’edil, va passar pel lloc un conegut seu a qui Pons va comentar que «anava sense el cinturó i m’han caçat» després de preguntar-li l’amic què feia amb la benemèrita. Un comentari al qual un dels agents va apuntar —els agents s’expressaven en espanyol—: «té vostè algun problema?». Al contestar l’edil en valencià el mateix agent li assoltar, encara en espanyol: «parle’m en castellà!». El seu company va afegir: «vostè té l’obligació de parlar en castellà perquè està en Espanya».

Arran d’esta discussió els dos agents es van acostar fins al cotxe patrulla per a agafar el quadern de sancions i pel camí Xavi Pons assegura que el van insultar amb el qualificatiu «cateto». En tornar un dels guàrdia civils li va advertir que «t’has buscat un problema» i el va obligar a col·locar els triangles de seguretat del vehicle. L’escorcoll dels agents va ser tan exhaustiu que fins i tot van obligar al regidor a desmuntar la cadira de la seua filla per a comprovar que estava homologada.

La indignació del polític anava in crescendo i va augmentar encara més quan els agents van decidir multar Pons amb 1.500 euros per no dur el document acreditatiu de l’assegurança. Quan li van sol·licitar el document el regidor nacionalista va mostrar un rebut de pagament. Llavors els agents li van recriminar que havia de disposar del rebut bancari. L’edil va respondre que el document amb el qual comptava era vàlid, ja que no havia pagat l’assegurança a través del banc.

De fet, fins al lloc va acudir l’assegurador de Pons qui va defensar davant els guàrdia civils que el document era absolutament reglamentari. No van fer cas a cap dels dos i la sanció va ser imposada.

Recurs

Hores més tard Pons es va acostar fins a la caserna de la Guàrdia Civil i, segons ell, allí no li van saber dir quin document havia de mostrar en relació amb l’assegurança ni tampoc els motius de la denúncia. Ahir mateix el regidor va pagar la multa per no dur el cinturó —105 euros— i va presentar un recurs contra la sanció per l’assegurança.

En la valoració dels fets, el portaveu del Bloc d’Ondara va assenyalar: «Estic realment ofés», perquè «em sembla una gran falta de respecte tot el que va passar.» En este sentit, el regidor nacionalista va anunciar: «Pense arribar a totes les instàncies i fins i tot als tribunals per a defensar els meus drets lingüístics i el meu honor».

Els fonaments democràtics i la TV3 al País Valencià

La Constitució espanyola diu (art. 20):

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguen de l’estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.

4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.

5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries diu (art. 11.2):

Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària. L’exercici de les llibertats esmentades més amunt, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a certes formalitats, condicions, restriccions o sancions previstes per la llei, que constitueixen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, per a la integritat territorial o per a la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció de la delinqüència, per a la protecció de la salut o de la moral, per a la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials, o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.

Alguns ens hem fet adults amb TV3. Alguns hem aprés a pensar el món en valencià gràcies a TV3. Molts milers de xiquets i xiquetes valencians han aprés a ignorar i a superar les fronteres mentals del franquisme gràcies a TV3.

Molts ajudàrem a portar la TV3 al País Valencià. Va ser una iniciativa social canalitzada per Acció Cultural del País Valencià. A pesar dels entrebancs dels governs valencianes i espanyols d’aleshores, molts vam participar en la iniciativa tant com vam poder en aquell temps —i gràcies a ma mare i a ma tia Xelo jo vaig col·laborar amb el talonari per a arreplegar els fons.

Alguns hem aprés a ser valencians gràcies a TV3. Hem aprés que érem catalanoparlants gràcies a TV3. Hem aprés que no érem catalans també gràcies a TV3. Hem aprés que serem valencians perquè voldrem i tal com voldrem i no per cap etnicitat ni per cap fanatisme ideològic o religiós. Sabem què i qui són aquells polítics que exalten els sentiments xenòfobs i totalitaris d’alguns valencians contra altres valencians. Gràcies a TV3 i a un president català amb qui no tots combregàvem, hem resolt que serem valencians perquè vivim i treballem al País Valencià.

Fa vint-i-un anys vam aprendre que teníem dret a estar informats i que podíem rebre informació en català. I vam aprendre què és un mitjà d’informació i què és la informació. Alguns recordem el segon avió que s’estavellava contra les Torres Bessones de Nova York mentres Canal 9 no se n’assabentava. I encara tremolem. I molts hem conegut la música, la literatura, el cinema i un espai imaginari ample i divers per a créixer amb llibertat d’expressió i comunicació i en totes les varietats de la llengua. D’això fa ja vint-i-un anys i gràcies a TV3.

Gràcies a TV3 sabem que els mitjans de comunicació públics no han de ser mitjans de propaganda, contra el que entenen alguns dirigents polítics valencians ancorats en el món de referències del franquisme. Són dirigents polítics que viuen encara en aquella «democràcia orgànica», potser no per edat, però sí en les seues idees i en els seus actes. Sabem què i qui són els polítics que ens han censurat en el passat i que ens han prohibit accedir altres vegades a TV3. I sabem què i qui són els qui ho pretenen tornar a fer ara. I són els seus actes els que compten i no la borrumballa retòrica amb què els disfressen en les Corts o en els «seus» mitjans d’exaltació.

Per sort, gràcies a TV3 i a un president català d’altres temps sabem que tornarem a lluitar i que tornarem a véncer. Amb la col·laboració de tots, és clar:

— Criteri