Les editorials valencianes i el mercat de mínims

Podem pensar que hi ha a les llibreries un nombre excessiu de llibres, sobretot si ens guiem per la qualitat que detectem i, paradoxalment, per l’absència quasi absoluta de crítiques negatives —i constructives— sobre cap llibre.

Pel que sembla (El País, 20.12.2007), l’oferta editorial dels editors del País Valencià ha disminuït un 3,7 % els últims tres anys (2.264 títols). Quant als llibres en valencià, la notícia del diari diu:

Els llibres en valencià van facturar 15 milions d’euros en 2006, que suposa un 14 % més que en 2004. El 80 % de les obres en valencià són textos no universitaris i llibres infantils i juvenils, fet que reflectix la notable dependència que les lectures obligatòries del sistema educatiu tenen sobre aquest sector. En 2006, l’edició en valencià va suposar el 28 % del total de títols i el 49 % dels exemplars produïts.

Malauradament, l’actuació de les administracions públiques valencianes del Partit Popular consistix en tancar i retallar el mercat en valencià (començant per la TV3, un aparador impagable que no tan sols desaprofiten, sinó que volen negar als valencians), en contradicció amb les seues proclames liberals, un liberalisme paradoxalment proteccionista en tot el que afecta els seus privilegis particulars derivats d’un abús de les majories que els atorga la petita democràcia que tenim.

Difusió dels vídeos sobre el País Basc i llengües

La tasca que consistix a fer titulars en els diaris deu ser, sens dubte, una tasca ideològica. Certament, ho sé massa bé, perquè sóc qui fa els titulars de les meues entrades en el dtl. Per tant, haurem d’acceptar com a normal que el diari El País (05.09.2007) faça els titulars que fa, on la notícia pot arribar a ser una anècdota respecte al que en el fons que realment transmet.

Eixa la impressió que he tingut jo en llegir el titular i la notícia que reproduïxc més avall (traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum). Crec que hi havia molts altres títulars possibles, sobretot perquè potser no calia «insinuar» que els vídeos fets en basc no es podien penjar fins ara en Internet o que només es poden penjar en Euskaltube.

El web Euskaltube donarà cabuda en Internet als vídeos realitzats en èuscar

EP – Sant Sebastià – 04.09.2007

Euskaltube.com, un web dissenyat a semblança de Youtube, però en èuscar, pretén convertir-se «en referent principal de la videocreació social basca en Internet». Este nou web permet als internautes enviar els seus propis vídeos i visualitzar-los. Segons va explicar en un comunicat el periodista Haritz Rodríguez, responsable d’Euskaltube.com, el projecte sorgix «de la necessitat de dotar la societat basca d’eines web 2.0 pròpies i, especialment, a aquells que s’expressen en èuscar». Rodríguez va precisar que, encara que este web està destinat a totes les persones que vulguen fer-ne ús, «sense distinció de llengües, el sistema està desenvolupat íntegrament en èuscar, amb el clar objectiu de fomentar l’ús de la llengua basca en la xarxa de xarxes». Encara que va assenyalar que fer la competència a Youtube és una mica impensable pel seu potencial i nombre d’usuaris «des d’Euskaltube creiem que, en paral·lel a les eines globals de la xarxa, les eines locals poden tenir el seu lloc», va assenyalar. Els vídeos que es pengen en Euskaltube no haurien d’estar necessàriament editats en èuscar. Qualsevol vídeo relacionat amb el País Basc, també aquells que estiguen realitzats en castellà o francès, tindrà majors possibilitats de difusió que en altres plataformes.

Subvencions estatals a les editorials

L’estat també participa, és clar, de la política de la subvenció a empreses que treballen en les llengües de l’estat diferents de l’espanyol. Eixa política, com la caritat, és un pedaç substitutiu de la política de la gestió amb què sembla que ens hem de conformar, si no és que volen que fins i tot els ho aplaudim.

De fet, més que caritat hauríem de tindre drets i deures, espais de llibertat i de responsabilitat, de producció i de circulació. Naturalment, això hauria de ser la conseqüència normal de la il·lusió que tots formem part —¡i ara!— de la mateixa entitat política democràtica, el Regne d’Espanya.

La notícia que ens reporta Vilaweb (ep, 10.08.2007) és la següent:

El Ministeri destina vora 22.000 euros a ajudes a l’edició d’obres literàries en valencià

VALÈNCIA, 10.08.2007 (EUROPA PRESS)

Un total de cinc editorials de la Comunitat Valenciana es repartiran els 21.850 euros que el Ministeri de Cultura ha concedit per al foment de l’edició d’obres literàries en valencià. En concret, les firmes beneficiàries són Brosquil, Bromera, Tres i Quatre, Edicions del Bullent i Perifèric.

Segons la llista d’ajudes, que publica hui el Butlletí Oficial d’Estat (boe) i que recull Europa Press, Bromera rebrà el major muntant econòmic —7.566 euros— per a cinc llibres. Es tracta de Pana negra de Joan Olivares; Contra Unamuno de Joan Fuster; La frontera negra de Silvestre Vilaplana; L’artista en el laboratori de Xavier Durán, i Em dic vermell del recent Premi Nobel de Literatura Orhan Pamuk.

A Brosquil Edicions se li ha atorgat una ajuda global de 5.706 euros, que aniran a parar a les obres L’última victòria de Tirant lo Blanch; El somni de Gabriel Garcia Márquez i El somni de Lorca. Per part seua, a Tres i Quatre se li han assignat 3.910 euros per a la publicació de Borja Papa de Joan Francesc Mira, i Simenon i la connexió catalana de Xavier Pla.

Completen la llista Edicions del Bullent, amb 2.976 euros, per a Els valencians a l’Alger de Joan-Lluís Monjo i Àngela-Rosa Menages; i Els tresors dels Maulets de Josep Castelló; i Perifèric tv sl, que disposarà de 1.692 euros per a l’obra El domador de línies de Marc Granell i l’il·lustrador Francisco Giménez.

La Comissió de Valoració del Ministeri de Cultura ha concedit, després d’estudiar les diferents propostes, ajudes el 2007 per al foment de l’edició de llibres espanyols en llengües oficials diferents a la castellana a un total de 50 empreses editorials i un centenar de projectes per un import total de 199.946 euros.

La correcció i el mercat editorial

La precarietat de la tasca dels tl és bastant important en les administracions públiques. Però encara podem alçar un dit si ho comparem amb el que s’esdevé en moltes empreses editorials —cosa que ens va comentar una mica Joan R. Borràs en un curset no fa massa.

En parla també Dolors Udina en Cultura21.cat (16.07.2007):

Què se n’ha fet, dels correctors?

Es tracta, potser, de l’última peça del món editorial (em sembla que ara en diuen redactors), per bé que, pel que he sentit, en altres temps eren figures poderoses que imposaven la dictadura del mot escaient i tenyien els textos d’una clara tendència noucentista. Tothom en sabia el nom i el seu criteri es respectava, sobretot perquè eren capaços de defensar amb arguments convincents les opcions lingüístiques que prenien.

Aquells temps van acabar aproximadament a la dècada dels vuitanta, quan les editorials catalanes van iniciar la producció desenfrenada de literatura traduïda. Hi havia alguns correctors que encara s’hi dedicaven habitualment, tot i que començava a ser una professió inviable. Ningú no en sabia el nom (només Quaderns Crema els citava a la pàgina de crèdits) i, encara que se’ls menystenia, tenien a les seves mans el poder d’ennoblir o destrossar un text.

Tot això ve a tomb perquè, darrerament, tinc la sospita que la majoria de llibres surten al carrer sense passar pel sedàs d’un corrector atent. Ara que figura que tots sabem tan català, ara que les editorials s’estalvien mecanografiar els llibres per publicar-los, sembla que també han volgut prescindir d’una correcció indispensable per a la qualitat. Podria citar molts llibres amb un gavadal d’errades, però potser la versió catalana de L’edició sense editors, d’André Schiffrin, permet prendre consciència més clarament del desgavell en què es pot convertir un llibre sense corrector.

La producció discogràfica en català


Segons informa El Punt (a través de Vilaweb, 12.07.2007):

Cada dia s’editen 1,3 discos en català

Una de les dades més positives que recull l’Anuari 2007 de la Música és que, gràcies sobretot al cada cop més emergent fenomen de l’autoedició, a Catalunya es van publicar l’any passat 480 discos de música en català, la qual cosa significa una mitjana d’1,3 discos editats cada dia. Aquest augment del 7,1 % respecte del 2005 confirma el fort increment dels últims anys. El pessimisme encara marca moltes consideracions al voltant de la crisi del sector, però el cas és que, si l’any 1999 es van editar 128 discos en català, actualment gairebé s’arriba al mig miler.

D’aquests discos, deu han superat les 10.000 còpies venudes: El disc de la Marató (90 000), Mô, de Joan Manuel Serrat (40 000); l’homenatge a Sopa de Cabra (22 500), l’últim disc de Lluís Llach (20 000), el recopilatori Benvinguts al Club (20 000), l’homenatge Per al meu amic… Serrat (18 500), Batiscafo Katiuskas, d’Antònia Font (12 000); Sakam te, de Macedònia (12 000); T’estim i t’estimaré, de Josep Carreras (12 000), i Vola’m a sa lluna, de Cris Juanico (11.500). Amb tot, els músics de Catalunya que canten en castellà continuen venent més: Antonio Orozco, Estopa, Manolo García…

El 2006, de tota manera, el mercat discogràfic català va notar la venda de Vale Music a la multinacional Universal, que ha deixat la indústria musical catalana amb un únic 8,5 % del conjunt de tot l’estat espanyol. El 2005, el mercat català significava una cinquena part de tot el de l’estat, però ara la situació és semblant a la que hi va haver quan els anys setanta les grans multinacionals van marxar de Barcelona a Madrid, i van deixar enrere l’època d’or del sector català. D’altra banda, la pirateria continua fent estralls: a Catalunya l’any passat es va deixar de facturar per valor de 60 milions per les vendes il·legals, i des d’internet es van descarregar 500 milions de cançons.

MÉS DISCOS EN CATALÀ A VALÈNCIA

L’informe també assenyala una millora en facturació dels segells independents catalans (Blanco y Negro, Discmedi, Música Global, Propaganda pel Fet!…), que el 2006 van facturar per valor de 30 milions d’euros, un 7 % més que l’any anterior. Finalment, al País Valencià una dada convida a l’optimisme: es dobla el nombre d’edicions discogràfiques en català.

Diners per a la nostra cultura subvencionada

El cidaj ens ha fet arribar la informació següent:

RESOLUCIÓ de 5 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per al doblatge al valencià de produccions audiovisuals. [2007/7839] (docv núm. 5 538, de 20.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ d’11 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual 2007. [2007/7985] (docv núm. 5 538, de 20.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ de 14 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2007/8212] (docv núm. 5 541, de 25.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ de 13 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística per la qual es concedixen ajudes a la traducció i edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes. [2007/8214] (docv núm. 5 541, de 25.06.2007)
– vegeu text