El síndic tanca la queixa 201811449 vist que el director de l’IVIA indica que durant els pròxims mesos hi haurà versió en valencià d’un web seu sobre gestió integrada de plagues i malalties en cítrics.
Resulta cansat i lamentable que les administracions públiques valencianes no apliquen encara cap protocol d’actuació contra la discriminació lingüística. Com que això va aixina, anem posant queixes davant el Síndic de Greuges (en podeu vore un bon grapat en la secció «Greuges» del DTL).
Els mitjans s’han fet ressò d’un fet anecdòtic i simptomàtic alhora de la poca i mala educació, política i gestió lingüístiques que es s’apliquen a l’estat espanyol, en general, i en l’administració central espanyola, en particular. Podem llegir en el Diari La Veu (23.01.2019):
La seguretat d’Ifema demana a Mónica Oltra i el seu equip que “deixen de parlar en valencià”
En Madrid en esta ocasió, però a qualsevol lloc en qualsevol moment, l’educació democràtica dels ciutadans encara no ha interioritzat que la llengua dels altres ha de ser entesa i tractada com una característica més que els responsables de la gestió i la seguretat de l’espai i els serveis públics han d’atendre de la mateixa manera que qualsevol altra condició dels ciutadans.
A banda d’aparéixer en els mitjans, haurien de presentar la queixa davant el Defensor del Poble espanyol, per si esta institució és competent i este cas es pot recollir i tractar formalment, que és la manera com l’administració hauria de resoldre les coses, no tan sols a colp d’escàndol mediàtic.
La periodista Tere Rodríguez oferia una informació en el Diari La Veu (19.12.2017) sobre l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat valenciana:
Com funcionarà l’Oficina de Drets Lingüístics?
L’ens es reserva un paper mitjancer en els casos de discriminació lingüística que ultrapassen l’àmbit dels usos administratius i no podrà aplicar cap mesura sancionadora
Més d’un any ha passat i podem localitzar en la xarxa alguna prova del funcionament de l’ens. Per exemple, en el Diari La Veu (09.04.2018):
L’Oficina de Drets Lingüístics rep cinc reclamacions per vulneració de drets
La majoria de queixes estan relacionades amb organismes de caràcter públic
De moment, no aconseguixc localitzar la memòria anual sobre l’activitat de l’oficina que s’havia de dur a les Corts. Per contra, sí que he provat a posar una queixa i he descobert que el burocratisme continua sent la pauta en alguns organismes. Podeu llegir el manual que es suposa que descriu els 6 passos que cal pegar per a omplir un formulari… ¡Diuen que en són 6!, perquè supose que no compten les repeticions de dades que has d’incloure, les voltes que s’ha d’obrir el Java per a firmar, el fet que has de descarregar un formulari en l’ordinador i, després d’omplir-lo (de nou amb les teues dades), l’has d’annexar per a enviar-lo…
Trobe que han creat l’oficina, però algú ha fet ús de la sentència política aquella de «ja faré jo els reglaments», és a dir, els procediments a través dels quals les polítiques es perden pel camí. En contrast quasi vergonyós, podeu anar al web del Síndic de Greuges: vos identifiqueu i poseu la queixa (podeu annexar el document que vos vinga bé en eixe mateix pas). Cap romanç més.
Parafrasejant aquella sèrie d’humor de fa uns anys, ¡n’hi ha que naixen burocratitzats!
Tal com explicava Jordi Palou en el número 1.397 (06.11.2018) de la publicació periòdica InfoMigjorn:
L’associació Xarxa de Mots ha pres la decisió d’interrompre, almenys temporalment, la publicació de l’InfoMigjorn. Som una entitat molt petita i simplement no disposem dels recursos humans ni econòmics per assumir la publicació d’un butlletí que, ho sembli o no, exigeix una atenció i un esforç constants.
Per sort per als subscriptors i seguidors de la publicació, el Col·lectiu Set Ciències (d’Andorra) se’n farà càrrec a partir del 2019, tal com expliquen en un article Arnau Colominas, Maria Cucurull, Marta Manzanares:
A partir del 2019, arriba la tercera etapa d’InfoMigjorn, amb novetats però conservant la idiosincràsia del butlletí inicial. Mantindrem el nom i la periodicitat. Sortirà setmanalment i ens servirem dels comptes de Facebook i Twitter per a tenir presència a les xarxes. A més, el butlletí tindrà un format que s’adaptarà a qualsevol dispositiu electrònic. Volem adreçar-nos a tothom que tingui interès en la llengua catalana, siguin especialistes o simples usuaris. Finalment, la intenció és conservar la quota de subscripció anual de 20 euros, que creiem prou moderada per a no impedir que el butlletí arribi a tots els interessats a rebre’l i llegir-lo.
Per tant, agrairíem a tots els interessats a mantenir la subscripció o bé als nous subscriptors que ens comuniqueu aquesta voluntat enviant un missatge a nou@infomigjorn.com o a infomigjorn.com. Així mateix, també agrairem que ens ajudeu a fer-ne la màxima difusió.
Encara hui hem d’homenatjar l’exconseller valencià socialista Ciprià Ciscar —i actual diputat espanyol per València—, perquè la llei que va impulsar, la 4/1983, va «despenalitzar» l’ús del valencià. Encara que, al cap d’un període de 35 anys, en què es suposa que hem anat comprovant fins a on donava això de la despenalització, ja fa anys que hem vist que era un primer pas, però que no podia ser l’únic pas que havia de fer un estat democràtic que pretenguera facilitar els drets lingüístics dels «espanyols», si és que els «espanyols» tenen dret a la diversitat de llengües (de pensaments, d’expressions, d’identificacions, d’identitats…).
Per això, hui mateix també podem llegir el titular següent (Diari La Veu, 04.11.2018):
El sindicat de policies i bombers denuncia l’Ajuntament de Xirivella per retolar «únicament» en valencià
El titular és interessant, perquè el podem llegir en valencià en un mitjà electrònic en valencià. Per contra, el contingut assenyala que l’estat espanyol no està disposat a anar més enllà de la despenalització i no pretén ser un estat per a tots, ja que dicta i aprova normes que faciliten la retolació «únicament» en castellà, tal com diu el Reial decret 6/2015, de 30 d’octubre, de la Llei de trànsit, en l’article 56: «les indicacions escrites dels senyals s’expressaran, almenys, en la llengua oficial de l’Estat». Despenalitza la resta de llengües, sí, però sempre subordinades, secundàries, redundants, en suma, inútils.
Certament, és cosa de la democràcia, de majories i de minories. Hem de pensar sempre si és això el que volem per al nostre poble, per al nostre país. Perquè tot és possible.
El municipi del Genovés ha fixat la forma oficial del seu nom (dogv 8.388, 21.09.2018; boe 283, 23.11.2018):
Decret 139/2018, de 14 de setembre, del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi de Genovés per la forma exclusiva en valencià el Genovés. [2018/8723]
El municipi de Nàquera ha fixat la forma oficial del seu nom (BOE 246, 11.10.2018):
Decret 116/2018, de 3 d’agost, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Náquera per la forma bilingüe «Nàquera/Náquera»
Els canvis normatius en l’ortografia de l’escriptura són decisions i processos que cal adoptar i posar en marxa després d’haver analitzat i resolt les deficiències de la normativa vigent. Però el vessant simbòlic i afectiu d’eixes decisions enterbolix l’anàlisi científica i fa perdre de vista que les tradicions tenen el valor de la rutina i l’antigor, però no necessàriament són bones ni és acceptable condemnar les generacions futures a patir un problema perquè mosatros l’hajam patit.
Dos professors belgues, amb obra de teatre inclosa (La convivialité), estan somovent de nou l’ortografia del francés (Marie Piquemal, Libération, 03.09.2018):
Les Belges sont décidés à simplifier l’orthographe du français
[…] Il existe en effet beaucoup d’exceptions. La plus connue : le participe passé s’accorde si le COD (complément d’objet direct) est placé avant l’auxiliaire avoir. «Les coquillettes que j’ai englouties hier soir», par exemple. Mais exception de l’exception : si un «en» s’invite dans l’histoire, il redevient invariable. «Des coquillettes, j’en ai mangé.» […]
No s’ha esvalotat tant el galliner, i és una mancança ben indicativa, en el cas dels canvis ortogràfics del català, que no han tingut eixe grau de debat, ni en àmbits tècnics o docents ni en la societat afectada per eixes decisions. L’IEC per un costat i l’AVL per l’altre, cordialment d’esquena entre elles i aïllades de la societat, han tirant avant cabassades de canvis que no sempre responen a l’interés dels usuaris de la llengua ni a la intenció manifestada de facilitar l’aprenentatge. Per exemple, l’IEC ha optat últimament per mantindre el recurs a regles imprevisibles (com ara els diferents casos del guionet) i a excepcions innecessàries (com ara el cas de «l’Haia», que preferixen que siga «la Haia», a pesar que ara han fixat definitivament [?] «l’asimetria»). Un poc més de debat social i de rigor acadèmic podria evitar tanta decisió desconcertant. O és possible que no, i que eixa siga la gràcia de tot això.
Els problemes relacionats amb l’educació lingüística tenen relació amb els mateixos fonaments de l’educació general de cada país i amb la percepció del valor de les disciplines impartides. Pel que fa als conceptes lingüístics en valencià, hem d’atendre les conclusions del treball La terminologia sintàctica bàsica en els manuals d’ensenyament del català i l’espanyol. Una introducció d’Alícia Martí Climent:
Els resultats obtinguts ratifiquen les hipòtesis concretes de les quals partíem: els manuals presenten una gran incoherència, amb continguts desconnectats i amb una desvinculació entre la gramàtica i l’ús de la llengua, i la terminologia lingüística es caracteritza, en general, per una manca de coherència i una excessiva sinonímia i polisèmia. Per tant, hem aconseguit sumar evidències sobre la gran incoherència terminològica dels llibres de text, amb un excés de termes que dificulten l’aprenentatge de l’alumnat, la qual cosa posa de manifest la necessitat de dur a terme un tractament integrat de les llengües presents en el sistema educatiu i de l’elaboració d’una gramàtica pedagògica interlingüística bàsica, que oriente la transposició didàctica, que recontextualitze i seqüencie els continguts, i amb una terminologia unificada per a totes les llengües del currículum, per tal de facilitar la consecució d’una adequada educació lingüística de l’alumnat.
Cal trobar solucions a eixos problemes, tenint en compte, això també, que no són una singularitat o una tradició valenciana insalvable, tal com indica l’article «Rethink nouns and verbs» d’Oliver Kamm (The Times, 18.08.2018), articulista que comenta en to positiu que això s’està resolent al Regne Unit de la Gran Bretanya:
Grammar education shouldn’t involve learning definitions by rote. Indeed, the definitions proffered by traditionalist style guides are false. Grammar is a vital part of the curriculum but not because standards are slipping. On the contrary, today’s schoolchildren are getting a much better linguistic education than any preceding generation.
La calina vacacional du a voltes informacions que refresquen una miqueta sociolinguisticament, com ara l’article de Sixto Ferrero «Per què una persona parla valencià? Quatre claus econòmiques per a respondre la pregunta» (Diari La Veu, 05.08.2018). L’article comença amb una reflexió interessant sobre una de tantes mancances de la gestió lingüística acadèmica i institucional:
Els estudis i els debats sobre l’ús del valencià s’han abordat des de diferents àmbits per a polsar la vitalitat de la llengua pròpia a l’escola, als mitjans de comunicació, als quefers quotidians i a les xarxes socials, entre d’altres. Diverses disciplines han aprofundit en la situació del valencià, però, s’ha investigat molt poc des de l’economia. Poc o pràcticament res, va emfatitzar el professor d’Economia Aplicada de la Universitat de València Pau Rausell durant la ponència que va oferir en les passades Jornades de Sociolingüística d’Alcoi celebrades el mes de març a la seu de la Universitat Politècnica.
I la dada que més pot interessar als emprenedors de l’àmbit cultural:
De fet, en aquest sentit va destacar que la taxa de rendibilitat de les editorials que treballen únicament amb el valencià com a llengua d’expressió és major, és a dir, “que els diners que es poden guanyar per cada euro invertit és major” que aquelles empreses que editen en castellà.
El públic consumidor està disposat a invertir en productes en valencià, sempre estem incoativament «a punt» d’aprofitar-ho, només cal més decisió real i menys simbolisme conformista.
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
