El municipi de la Mata de Morella va intentar canviar el seu nom oficial el 18 de maig de 1992, canvi que la Generalitat valenciana va aprovar amb el Decret 231/1992.
Dissortadament, la legislació estatal va impedir oficialitzar eixe canvi de nom. L’existència de la denominació oficial homònima d’un municipi toledà (La Mata) ha fet que la modificació no s’arribe a publicar en el boe i que tampoc siga incorporada al Registre d’Entitats Locals (veg. una nota de l’avl sobre la qüestió).
Els pressuposts estatals dedicats a la política lingüística no solen ser massa tinguts en compte, perquè pareix una convenció entendre que l’estat espanyol no aplica una política o gestió lingüístiques, sinó que eixa és una activitat polèmica i insidiosa que duen avant algunes comunitats autònomes i alguns partits polítics «nacionalistes».
És fàcil no vore l’aire que respirem, és fàcil no vore que el «nacionalisme» més excloent i prepotent és el que té també el pressupost més alt i els mitjans d’actuació més nombrosos i de més abast, el de l’estat l’espanyol i la seua política «espanyolista» —és a dir, d’imposició del castellà i exclusió de la resta de llengües—.
Enllacem alguns articles periodístics on podem trobar dades i valoracions sobre eixes polítiques i eixos pressuposts estatals i, per contrast, els d’altres àmbits:
Les quantitats pressupostades no són les invertides, i les invertides no solen tindre un efecte real proporcional a la inversió, però eixe quantitats són un primer indicador i un factor rellevant per a analitzar i valorar els èxits i deficiències de les polítiques lingüístiques, de les normes que es promulguen i de les possibilitats i opcions per a aconseguir que les actuacions tinguen incidència i efectes en la societat.
L’enquesta sobre coneiximent i ús social del valencià de l’any 2021 publicada per la Generalitat valenciana ha mogut un poc de pols i remolí entre els actors socials implicats en la gestió lingüística, on trobem interpretacions interessants i interessades:
Convindria que hi haguera sociolingüistes de guàrdia al País Valencià analitzant les dades i proposant mesures per a millorar la política i la gestió lingüístiques que s’apliquen per a millorar l’ús del valencià-català. Seria interessant que intentaren corregir-les quan s’apliquen per a empitjorar les possibilitats d’ús del valencià, situació habitual que fa que es continuen mantenint actituds anormalment» prepotents d’imposició del castellà-espanyol.
Parlava d’això un article de Vicent Marco («La moda de les camisetes en valencià», Valencia Plaza, 13.07.2021), i encara aguanta la cosa. La llengua és un mercat, com dia el llibre de Jesús Royo (veg. ressenya de Josep Murgades), i el valencià ha arribat al mercat glocal, és a dir, des del País Valencià (o des de la voreta) a la resta del món, per exemple, amb articles d’ús quotidià com ara tasses, samarretes i altres objectes d’ús quotidià.
Segur que n’hi han més marques i empreses, per a tots els gusts i inclús per a tots els corrents ideològics. En este àmbit també, el «mercat» és dinàmic i va canviant. Fem un petit recull (alfabètic) d’adreces de botiguetes (amb el web també en valencià) que hem localitzat ara mateix:
Els tècnics lingüístics convé que llegim la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Vilaweb, 09.05.2022) que pretén, mostrant un repertori interminable de faltes ortogràfiques, fer creure que eixe tribunal entén res d’ensenyament de llengües, d’educació i ni tan sols de justícia.
En eixe sentit, els quatre últims números de la revista Saó (476 a 479) mostren com de rellevant és entendre la distància que hi ha entre aprovar les assignatures de llengua, saber usar, poder usar i usar realment la llengua com si els valencianoparlants no estiguérem injustament discriminats en quasi tots els àmbits de la vida quotidiana. A més, és interessant observar que els articles que aporten dades verificables són útils i productius per a reflexionar sobre l’estat i les necessitats reals de l’ús de la llengua.
Mentrestant, l’actriu Natalia de Molina aporta una nota de color lingüístic, amb què mos podem identificar, quan comenta un poc la utilitat de les variants de l’andalús —la seua de Jaén i la de Cadis— per al film Techo y comida en Versión Española.
Diferents notes de color per a tècnics lingüístics.
El municipi de Beniardà (Marina Baixa) ha fixat la forma oficial del seu nom (dogv 9.306, 25.03.2022):
Decret 26/2022, d’11 de març de 2022 del Consell, d’arprovació [sic] del canvi de denominació del municipi de Beniardá per Beniardà.
Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).
Les comarques no s’han creat encara com a entitats oficials, a pesar de la llei de comarcalització prevista en l’estatut d’autonomia valencià (art. 65). L’avl és l’entitat encarregada per la Generalitat valenciana de fixar la toponímia que s’aprova de forma oficial. Les comarques valencianes existixen com a entitats geogràfiques i culturals —no com a entitas administratives oficials—. A més, tenen noms coneguts i utilitzats per la toponímia, noms que no s’han fixat oficialment i que, per tant, no són únics i presenten variacions tradicionals.
Per extensió, la toponímia que utilitza i difon l’acadèmia és la referència també per als topònims d’entitats no oficials que utilitzen els organismes de l’administració. En eixe sentit, fa vora quatre anys, l’acadèmia va aprovar el canvi del nom habitual de la comarca dels Serrans. Actualment és denominada la Serrania (ca) / la Serranía (es), d’acord amb una informació aportada per una tècnica de l’acadèmia en resposta a la nostra consulta (07.02.2022):
En el Ple de l’avl del 4 de maig del 2018 es va aprovar el canvi de denominació en valencià de la comarca de la Serrania, anteriorment els Serrans. La modificació, demanada per col·lectius de la zona, es va basar en un informe aprovat pel la Secció d’Onomàstica del dia 23 d’abril del 2018.
L’acadèmia no ha fet públic ni l’informe ni l’acord ni ha donat cap informació oficial sobre esta decisió, silenci estrany que es desvia de la línia habitual d’actuació en les decisions que han de ser conegudes i aplicades per a respectar la normativa de la llengua. Amb tot, hi van fer referència una notícia en Vilaweb (22.02.2020) i un apunt del web del partit polític Compromís (24.02.2020), mitjans que no suplixen les funcions i atribucions de l’avl, entitat que, en l’àmbit de la difusió, hauria d’anar més enllàde limitar.se a incloure el nom de la comarca en una llista d’una publicació o en les definicions del seu diccionari.
L’article «El portal compendium.cat: recursos de llenguatge jurídic català» de la professora Cristina Gelpí (Revista de Llengua i Dret, 20.01.2022) , a més de comentar diversos aspectes interessants sobre l’ús de la llengua en l’àmbit de la justícia, aporta informacions i enllaços útils relacionats amb la normativa i el llenguatge jurídic. La informació més rellevant és la firma d’un conveni entre díhuit institucions catalanes i andorranes (al qual es poden sumar més entitats i institucions) per a impulsar l’ús de la llengua en les professions jurídiques i en l’administració catalana:
És especialment rellevant que aquestes institucions vegin en un portal de recursos de llenguatge jurídic català una eina útil i necessària perquè els operadors jurídics –i els professionals de la llengua, el personal de les administracions públiques i privades– tinguin a l’abast un recurs de qualitat que els ha de facilitar la redacció de documents jurídics en català.
Eixe portal serà Compendium.cat, «en línia i obert, amb un accés universal i gratuït», que estarà disponible quan comence a arribar la calor, cap a la primavera. Fins aleshores, i després també, tal com diu la professora, «és d’esperar que també augmentin les institucions col·laboradores que hi donen suport». Esperem que hi haja entitats institucions i entitats valencianes (i d’altres territoris) interessades en utilitzar i millorar el portal i l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic.
Quant als recursos que comenta l’article, destaquem el «Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018», en el qual podem localitzar molta documentació i enllaços rellevants.
Recopilació dels termes aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre el desembre del 2020 i l’abril del 2021 (dogc número 8.522, 14.10.2021):
[Botànica] cimicífuga, espinífex
[Gastronomia. Restauració] càtering, empresa de càtering, servei de càtering (sin. compl. càtering)
[Genètica. Bioquímica] activació per CRISPR (sigla: CRISPRa), CRISPR, CRISPR-Cas9, edició genòmica, efector similar a un activador transcripcional (sin. compl. efector TAL) (sigla: TALE), eina CRISPR-Cas (sin. compl. CRISPR-Cas), endonucleasa, endonucleasa Cas (sin. compl. proteïna Cas), endonucleasa Cas9 (sin. compl. proteïna Cas9), endonucleasa Cas9 desactivada (sin. compl. Cas9 desactivada; proteïna Cas9 desactivada) (símbol: dCas9), endonucleasa de restricció (sin. compl. enzim de restricció; tisores moleculars), endonucleasa FokI, espaiador, exoma, exonucleasa, nucleasa, nucleasa d’efector similar a un activador transcripcional (sin. compl. nucleasa TALE) (sigla: TALEN), nucleasa de dits de cinc (sigla: ZFN), proteïna anti-CRISPR (símbol: Acr), RNA de CRISPR (sin. compl. ARN de CRISPR) (sigla: crRNA), RNA de CRISPR transactivador (sin. compl. ARN de CRISPR transactivador) (sigla: tracrRNA), RNA guia (sin. compl. ARN guia) (sigla: gRNA), RNA guia simple (sin. compl. ARN guia simple) (sigla: sgRNA), seqüència palindròmica (sin. compl. palíndrom), sistema immunitari CRISPR-Cas (sin. compl. CRISPR-Cas)
[Indumentària] xinos
[Màrqueting] blanqueig (sin. compl. rentat d’imatge), blanqueig blau, blanqueig d’obert, blanqueig de núvol, blanqueig de salut, blanqueig irisat (sin. blanqueig LGBT), blanqueig lila (sin. blanqueig violeta), blanqueig roig, blanqueig rosa, blanqueig verd (sin. ecoblanqueig), narrativa de marca (sin. relat de marca), relat de marca
[Pedagogia. Ensenyament] CTEHM (sin. compl. STEAM), CTEM (sin. compl. STEM),
[Sociologia. Política. Antropologia] acció dilema, al·lofília, botellot (sin. entrompada), capacitisme, capacitista, enclaustrament, facilitador | facilitadora, guerra judicial, interseccionalitat, micromasclisme, negacionisme, negacionista, sensellarisme, sensesostrisme, supervivencisme, supervivencista
[TIC. Realitat virtual] àudio espacial, auralització, càmera de camp de llum (sin. càmera plenòptica), camp de llum, CAVE [en], cibertrastorn (sin. trastorn associat a la realitat virtual), corporeïtzació, dessincronització espacial, efecte de sacsejada (sin. compl. efecte de sacsada), emplenament per context, entorn immersiu (sin. compl. realitat virtual) (sigla: RV), entorn virtual, estat de flux (sin. flux; sin. compl. estat d’experiència òptima), fenomen de transferència del joc (sigla: GTP), fer un mem (sin. memitzar), freqüència de mostratge (sin. compl. freqüència d’actualització), funció plenòptica, grau de llibertat, holoconferència, holotransport (sin. teletransport hologràfic), immersió, immersiu -iva, interacció, multimodal, latència (sin. retard), latència de seguiment del cap (sin. retard de seguiment del cap), locomoció, mem, memitzable, multisensorialitat, narrativa de realitat virtual (sin. relat de realitat virtual), núvol, presència, presència emocional, proximitat virtual, realitat ampliada, realitat augmentada (sigla: RA), realitat augmentada web, realitat mixta (sigla: RM), realitat virtual (sigla: RV), realitat virtual a escala d’habitació, realitat virtual basada en la localització, realitat virtual cinematogràfica, realitat virtual educativa, realitat virtual interactiva, realitat virtual multisensorial, realitat virtual no immersiva, realitat virtual no interactiva, realitat virtual social, realitat virtual web, seguiment de la mirada, seguiment del cap, sensor de profunditat, sensòrica, simulador de realitat virtual, sincronització espacial, sincronització temporal, sis graus de llibertat, sis graus de llibertat, tecnologia hàptica, teletransport, tres graus de llibertat, vídeo estereoscòpic, vídeo volumètric
[Zoologia] camperol de l’espinífex
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
