La Generalitat de Catalunya ha publicat una nova edició, la quarta, dels criteris sobre l’ús de les majúscules i minúscules. Segons indiquen en el web (consulta: 09.02.2017):
Aquesta nova edició respon a la necessitat d’actualitzar la proposta inicial i de donar resposta als casos conflictius que han anat sorgint els darrers anys, cosa que ha comportat la incorporació de nous apartats i nous exemples que l’amplien i l’enriqueixen.
Podeu trobar el document ací: [pdf].
Com a lectura complementària a les estadístiques sobre coneiximent i ús social del valencià, convé llegir l’estudi de Raquel Casesnoves Ferrer «L’evolució del coneixement del valencià en dues dècades: els censos lingüístics del 1991 al 2011» publicat en Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 26 (2016; [pdf]). Després d’analitzar les dades (amb virtuts i mancances incloses) dels censos, l’autora conclou:
L’anàlisi dels censos lingüístics i, molt particularment, el cens del 2011, ens ha servit, a més de difondre unes dades poc conegudes i menys analitzades, per constatar que el coneixement oral del valencià es manté al mateix nivell que fa vint anys: al voltant del 80 % de la població valenciana és capaç d’entendre el valencià i el 50 % podria parlar-lo. El coneixement formal, adquirit a través de l’escola, ha augmentat considerablement, amb prop del 60 % de valencians capaços de llegir valencià i quasi un terç d’escriure’l. Podríem haver esperat uns nivells de competència molt més alts després de quasi trenta anys de normalització lingüística. En vista de la política lingüística portada a terme pel Govern, però, encara ens podria sorprendre el fet que els valencians mantinguen aquests nivells i no uns altres de molt més baixos.
La mateixa autora havia realitzat anteriorment un estudi semblant: «L’evolució del coneixement del valencià 1991-2001: una dècada de canvis socials, polítics, demogràfics i lingüístics» (2005; [pdf]). Podeu trobar més documentació sobre esta qüestió en la bibliografia selectiva sobre censos i enquestes lingüístics (consulta: 29.01.2017; [pdf]) de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
La Generalitat valenciana (13.01.2017; pdf) privatitza la traducció i correcció de textos:
Licitació número CNMY16/PL11A/42. Servei de traducció i correcció de textos per a la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.
Segons el diari Levante (18.01.2016), sembla que la intenció és «alliberar» els tècnics lingüístics (que es diuen tècnics de promoció lingüística; tmpl, en sigla) d’eixa funció per tal que puguen dedicar-se a la promoció de l’ús del valencià, que ara en diuen «acompanyament i impuls».
Si no les han canviades, les funcions dels tmpl són:
- Efectuar correcció i traducció directa i inversa del valencià/castellà.
- Estar a càrrec del reciclatge dels funcionaris.
- Realitzar estudis lingüístics.
No pareix que hi encaixe gens un pretés «acompanyament i impuls», una activitat que pareix més pròpia dels polítics i de les disposicions reglamentàries i legals que haurien d’aprovar si pretenen aconseguir algun objectiu en eixe sentit.
Fins ara la formació i les oposicions dels tècnics lingüístics han tingut relació amb els coneiximents lingüístics, la traducció i la correcció. La nova proposta pareix que la tasca dels tmpl hauria d’estar relacionada també amb altres disciplines, com ara la sociologia, la psicologia o el dret, cosa que s’haurà d’aclarir.
Seria hora, doncs, que es revisaren la classificació i les funcions dels tècnics lingüístics de l’administració pública. I encara més, caldria fixar clarament la capacitació requerida i els deures lingüístics de la resta de funcionaris, que han de ser capaços de complir el deure de disponibilitat lingüística en les dos llengües oficials que tenen les administracions públiques. Podem suposar que majoritàriament han aconseguit la capacitació, si entenem que el funcionariat ha evolucionat, si més no, al mateix ritme que la població valenciana (i amb el suport de l’activitat de la jqcv). Ara caldrà comprovar fins a on arriba l’espenta política. No hauríem de tornar als temps en què els tècnics lingüístics havíem de «predicar» els drets i deures lingüístics.
Els sindicats ugt-pv, ccoo pv i Intersindical Valenciana ha firmat un pacte sobre la competència lingüística dels treballadors de les administracions públiques:
Acord dels sindicats sobre la competència lingüística del personal empleat públic
UGT-PV, CCOO PV i Intersindical Valenciana signen un pacte que estableix la competència lingüística que ha d’acreditar el personal al servei de les administracions valencianes. L’objectiu és garantir l’atenció en les dues llengües oficials i compensar els dèficits que encara presenta el coneixement i l’ús del valencià. […]
El municipi d’Almassora (Plana Alta) ha fixat la forma oficial del seu nom (DOGV 7912, 22.12.2016; [pdf]):
Decret 185/2016, de 9 de desembre, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi Almassora/Almazora per la forma exclusiva en valencià d’Almassora.
Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).
El butlletí mensual de novetats de les fitxes de la CDLPV té els continguts següent:
- Revisions:
- Addicions:
El web Mestrat Viu (consulta: 30.11.2016) inclou l’oferta laboral següent:
Maestrat Viu-Escola Valenciana fem una crida a totes les persones que estiguen interessades en el següent lloc de feina.
- Perfil: busquem una persona dinàmica, amb iniciativa, que visca al Maestrat, amb compromís i lligada a alguna entitat cultural del Maestrat.
- Tasques: dinamització de la llengua i la cultura del Maestrat.
- Hores: 10 hores setmanals, 40 mensuals.
- Interessats/ades: envieu currículum, fotografia i una breu descripció vostra aportant idees a fer, a maestratviu@gmail.com.
- Termini: fins al 9 de desembre de 2016.
Mentres esperem la versió definitiva de la nova gramàtica que ha preparat l’Institut d’Estudis Catalans, l’administració del Consell de la Generalitat valenciana acaba de publicar una versió revisada (i en algun cas reduïda) del seu manual d’estil de l’any 1995, que han titulat (com en 1995), Criteris lingüístics:
Resolució de 23 de novembre de 2016, del director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual s’aproven els criteris lingüístics d’aplicació a l’Administració de la Generalitat i els seus ens instrumentals.
Han passat més de vint anys, però pareix que la «suspensió temporal» d’activitat que hem patit en este tema afecta encara la nova gestió política, que no ha estat capaç de revisar, ampliar i millorar el document del 1995. L’única cosa que podem destacar és que en la versió de 1995 preferien tenir i venir i ara preferixen tindre, vindre (i afigen que també preferixen veure, forma que no comentaren en la aquella edició).
El municipi de Benissuera (Vall d’Albaida) ha fixat la forma oficial del seu nom (DOGV 7899, 19.10.2016; [pdf]):
Decret 153/2016, de 14 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi Benisuera per la forma exclusiva en valencià de Benissuera.
Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).
En un mateix mitjà d’informació, Vilaweb, podem llegir dos articles que mostren dos perspectives diferents i enfrontades sobre el mateix objecte, el Diccionari normatiu valencià (dnv) que acaba de traure l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en paper:
- Francesc Esteve: «Calia un altre –i ben contradictori– diccionari normatiu?» (Vilaweb, 29.09.2016)
- Jordi Colomina: «El ‘Diccionari Normatiu’: una contribució al benestar lingüístic dels valencians» (Vilaweb, 09.10.2016)
La controvèrsia i la polèmica ben articulades a través dels mitjans són elements necessaris per a la vitalitat democràtica de la societat i per a entendre que la llengua, més enllà d’objecte de reflexió i estudi acadèmic, és un element comú viu capaç d’articular i de difondre totes les sensibilitats, les opinions i les ideologies.
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
