Dos decrets sobre l’ús del valencià: usos institucionals i denominació dels municipis

Dos novetats legislatives sobre l’ús de la llengua al País Valencià són el decret d’usos institucionals (D 61/2017) i el nou decret sobre els canvis dels noms oficials dels municipis (D 69/2017):

Decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat

Decret 69/2017, de 2 de juny, del Consell, de regulació dels criteris i procediment per al canvi de denominació dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana

Són dos disposicions desigualment importants (la segona no és una novetat: actualitza i millora la disposició anterior) i haurem de vore fins a quin punt ajuden a canviar el rumb de més de vint anys fent recular l’ús de la llengua en quasi tots els àmbits. D’entrada, el decret d’usos institucionals, que no entrarà en vigor fins al novembre, ha estat objecte d’un recurs del sindicat CSIF en contra, però també ha rebut el suport decidit de la Intersindical Valenciana, suport complementari als passos avançats anteriorment amb CCOO i UGT.

La negociació terminològica en el parlament

La política es preocupa per l’ús del llenguatge, per la manipulació del llenguatge i de les idees que transmet. L’activitat legislativa és un dels nuclis polítics rellevants pel que fa a la fixació de termes i conceptes que utilitza i transmet una societat. Albert Morales Moreno ens en dóna unes pinzellades interessants en un article del bloc de la Revista de Llengua i Dret (27.04.2017). En destaquem un fragment:

Apunts sobre la negociació de la terminologia i el vocabulari de les lleis

[…] Aquesta entrada tracta, precisament, sobre un aspecte relacionat amb la tramitació: la negociació del lèxic i de la terminologia. La lingüista Maria Navas citava Francesc Torralba a l’entrada «Paraules adequades en el procés de mediació» i afirmava com d’important és emprar llenguatge ponderat, equilibrat i sense ressentiment per garantir una bona mediació. Una cambra legislativa (la classe política i, sobretot, el personal tècnic que l’assisteix durant la tramitació de la norma) exerceix aquesta mateixa funció mediadora dins un sistema parlamentari. La cambra legislativa és, segons Andrea Mayr (2008), una institució amb un rol cabdal a l’hora de construir la realitat. Precisament per això és interessant estudiar el discurs juridicoadministratiu en general, i, en particular, el discurs normatiu.
[…]

Podeu llegir la resta de l’article ací: rld.

El sufix -al/-ar

El professor de la Universitat d’Alacant i acadèmic de l’avl Jord Colomina i Castanyer ha publicat un estudi sobre el sufix -al/-ar: El sufix -al/-ar amb valor col·lectiu, abundancial i augmentatiu. Un estudi de morfonologia lèxica iberoccitanoromànica. Ell mateix fa la presentació de l’estudi en un vídeo elaborat pel Departament de Filologia Catalana de l’UA:

Cloenda dels 40 anys del Departament de Filologia Catalana

La commemoració dels quaranta anys d’existència del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València arriba al final amb els actes de cloenda el 30 de juny. El programa és el següent:

COMMEMORACIÓ DELS 40 ANYS DEL DEPARTAMENT DE FILOLOGIA CATALANA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Palau de les Arts-Sala Magistral, 30 de juny de 2017

Programa

18:00 Salutació als assistents, a càrrec d’ Emili Casanova, director del Departament

18:05 Taula redona dels antics directors del departament sobre “Trajectòria i principals fites del Departament”, amb la participació de Jaume Pérez Montaner, Antoni Ferrando, Manel Pérez Saldanya, Carme Barceló, Joan Rafael Ramos i Ramon Rosselló. Modera: Maria Josep Cuenca.

19:00 Presentació del treball “Els inicis del departament, des de 1976 a 1983”, a càrrec de Santi Cortés.

19:15 Presentació del documental “40 anys treballant per la llengua i la literatura”, a càrrec de Miquel Francés i Antoni Medall.

20:00 Representació de «Le carnaval des animaux», de Saint-Saëns, a càrrec de l’Orquestra de la Universitat de València”, presentada i dirigida per Hilari Garcia.

20:45 Paraules de comiat dels actes dels 40 anys, a càrrec del Rector i de les autoritats.

Sopar

Els actes aniran seguits d’un sopar de companyonia i de retrobament dels antics estudiants i professors a l’hotel Porta de València-Silken, Avinguda de Cardenal Benlloch, núm. 28, a les 21:45 h.

Preu del sopar: 30 euros. Cal inscriure’s abans del dia 15 de juny, fent un ingrés pel concepte SOPAR 40 ANYS, en el Banc de Santander, C/C.: ES84 0049 6721 62 2110026601.

(Vegeu el menú: [pdf]).

Envieu correu electrònic a: inmaculada.genoves@uv.es, amb la confirmació de la inscripció i de l’ingrés i la tria de carn o peix per al sopar.

La carta europea incomplida en la justícia

Laura Abelló i Figueras fa un petit repàs en el bloc de la Revista de Llengua i Dret (04.05.2017) als incompliments estatals, al cap de vint-i-cinc anys, de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries:

Vint-i-cinc anys d’incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM) per part de l’Estat espanyol en l’àmbit judicial

Aquest any 2017 es compleixen vint-i-cinc anys des que el Consell d’Europa va elaborar l’únic tractat internacional vinculant centrat en la protecció de les llengües regionals o minoritàries, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM). Aquest acord entrà en vigor el 1998 i va ser ratificat inicialment per 5 estats membres, entre ells l’Estat espanyol. Encara que el va signar l’any 1992, no es ratificà ni entrà en vigor fins el 2001 i, malgrat el temps transcorregut, les disposicions en matèria de justícia i en d’altres sectors no han estat acomplertes del tot.

Davant dels incompliments, els contrasentits o la inactuació dels governs espanyols, veu encara possible un camí:

Una possible escletxa que cal explorar encara és la denúncia en el si dels tribunals, tot i que no ho prevegi la Carta, i davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, i dels atacs continuats que creen situacions de discriminació envers l’ús de la llengua catalana.

Josep Lacreu convertix el seu bloc en un llibre

Davant la pròxima aparició del seu llibre Pren la paraula, Josep Lacreu Cuesta comenta com veu l’evolució del coneiximent i l’ús del valencià en una entrevista al diari Levante (06.05.2017).

L’activitat actual de l’iec i l’avl confirmen algunes de les paraules del cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’acadèmia:

En les gramàtiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i en moltes altres, no apareixen mai els qualificatius de «correcte» i «incorrecte». Des de fa molt de temps, en l’àmbit educatiu la dicotomia «correcte»/«incorrecte» s’ha substituït per «adequat»/«inadequat». Allò que és inadequat en un àmbit formal pot ser totalment adequat en un registre poc formal, i al revés. Cal buscar les paraules més idònies per a cada context. No sempre és fàcil dirimir què és apropiat per a cada àmbit; però com a filosofia del llenguatge és un plantejament integrador i respectuós de la variació lingüística.

Tot i que també pareix que eixes institucions es dediquen a posar en dubte algunes coses tan bàsiques com les que comenta Lacreu en un altre moment:

Els parlants necessiten un conjunt de normes que regulen l’expressió culta de l’idioma i, alhora, la normativa lingüística ha d’ajustar-se a les necessitats dels parlants per a poder complir satisfactòriament la seua funció. Cal diferenciar també diversos nivells de regulació de la llengua. Una cosa és l’ortografia, on la norma ha de ser clara i taxativa, i una altra, posem per cas, l’ortologia. Una paraula pot tindre diverses pronunciacions acceptables. El lèxic és també una part de la llengua que ha de tractar-se amb molta flexibilitat. Els diccionaris incorporen noves paraules constantment; no es pot considerar que tot el que no està en els diccionaris està mal dit.

La llengua de la nova televisió pública valenciana

Diversos departaments universitaris i institucions han programat per al 19 de maig una jornada sobre models lingüístics de la comunicació audiovisual relacionada amb la llengua de la futura televisió pública valenciana, jornada que tindrà lloc a la sala Enric Valor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Segons el fullet informatiu:

Aquesta jornada té l’objectiu d’analitzar models de llengua per als mitjans de comunicació audiovisual i reflexionar-hi davant de la represa de les emissions de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.

Inscripció per correu electrònic: inmaculada.carrasquer@uv.es

Termini d’inscripció obert fins a les 10:00 del 18 de maig del 2017.

Més dades: fullet informatiu.

Una pinzellada sobre l’ús del valencià

El bloc de la Revista de Llengua i Dret és un espai que els permet oferir pinzellades àgils i acostades a l’activitat quotidiana, com ara l’article de Ferran Bargues Estellés «L’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat Valenciana» (RLD, 23.03.2017). L’autor es centra en dos aspectes:

El primer és el que fa referència a la necessitat de traduir les comunicacions o els documents quan hagen de produir efecte fora de la Comunitat Valenciana. […]

El segon aspecte que ha encetat titulars en la premsa valenciana és el que fa referència a les intervencions públiques de les autoritats i els càrrecs de l’Administració de la Generalitat que quan ho «facen per raó del càrrec ho faran en valencià» (article 27).

Dos qüestions que pareix que ja haurien d’estar més que resoltes fa anys, almenys en un estat democràtic plurilingüe modern. Lamentablement, encara són objecte de disquisicions i reflexions més o menys agosarades i, massa sovint, més atentes a formalismes oportunistes que a resoldre la gestió lingüística de manera lògica, eficient i justa.

La retolació en Cullera

En resposta a la queixa número 201612151 feta davant el síndic de greuges, l’Ajuntament de Cullera diu que posarà els cartells informatius que hi ha al seu terme també en valencià. A més d’això, el síndic de greuges li ha demanat a l’ajuntament que —dins de tres mesos— li envie un informe sobre les mesures que ha pres per a fer efectiva eixa previsió. Caldrà comprovar que l’ajuntament complix el seu propòsit.