Entrevista a Albert Branchadell sobre l’estat (espanyol) de les llengües

Pau Rodríguez publica en la secció catalana d’Eldiario.es (23.02.2018) una entrevista a Albert Branchadell: «El derecho a escoger la lengua de escolarización de tus hijos no existe en España». Un petit assaig sobre la gestió lingüística espanyola i l’europea. En destaquem alguns fragments:

[Sobre la denominada «immersió lingüística»] No solemos usar bien el término. Originalmente la inmersión es un sistema de enseñanza en el que los alumnos reciben enseñanza en otra lengua que no es la suya habitual.

[El suposat dret dels pares a triar la llengua de l’escola] Los tribunales lo han corroborado: no existe el derecho a escoger la lengua de escolarización de tus hijos.

[La situació al País Valencià i a Galícia] La competencia en catalán de los catalanes es superior a la de los valencianos, o a la de los gallegos en gallego. Es como la ley de la física: a mayor exposición a la lengua, más competencia consigues.

[La gestió lingüística en l’administració de justícia] En la justicia no hemos hecho las cosas bien, España se resiste a introducir el requisito lingüístico para los jueces desde hace años, y esto no pasa en Suiza, Bélgica o Finlandia, modelos que nos indican la distancia.

Gestió lingüística a la Pobla de Farnals

L’Ajuntament de la Pobla de Farnals ha decidit avançar un poc en la gestió lingüística de l’administració municipal. Segons publica en el seu web (25.01.2018):

L’Ajuntament de la Pobla de Farnals contracta una tècnica lingüística

[…]

L’objectiu principal d’esta iniciativa és dotar al funcionariat d’una figura que impulse l’ús del valencià en l’àmbit laboral. Així i tot, també s’encarregarà de crear models d’instàncies i altres documents oficials en la nostra llengua per a posar-los a disposició de la ciutadania, estudiarà la toponímia dels llocs i carrers i desenvoluparà campanyes de promoció de l’idioma. Altra de les seues funcions serà la d’oferir assessorament lingüístic, per exemple, als veïns i veïnes que ho necessiten o a emprenedors que vulguen retolar en valencià.

La persona seleccionada per a ocupar este càrrec és la mestra de les classes de valencià del Centre de Formació de Persones Adultes i la responsable del programa de voluntariat.

A més d’això, l’ajuntament ha publicat un reglament sobre ús i normalització del valencià (bop València, número 21, de 30 de gener de 2018).

Dialectologia del valencià

El llibre Els parlars valencians (2017, Universitat de València) de Vicent Beltran Calvo i Carles Segura-Llopes s’ha convertit en un èxit de vendes, cosa que en este àmbit de la dialectologia és una sorpresa ben gratificant. Són més tres-centes pàgines que condensen les concordances i variacions que conformen els parlars quotidians al llarg del territori del País Valencià.
Sobre el llibre i la difusió que està tenint:

  • Presentació del llibre Els parlars valencians de Carles Segura-Llopes i Vicent Beltran: vídeo.
  • «El fenomen d’Els parlars valencians» de Vicent Baydal: Vent d Cabylia (25.12.2017).
  • Presentem Els parlars valencians el pròxim 23 de gener al Centre Cultural Les Clarisses d’Elx: bloc d’El Tempir (16.01.2018).
  • «El camp conserva la llengua», programa La Llavor de la Cadena ser (àudio: 20.01.2018).

Un nou instrument per als deures lingüístics

La Generalitat valenciana ha creat oficialment una Oficina de Drets Lingüístics (dogv número 8.192, 18.12.2017):

Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics. [pdf]

Podem fer un petit recorregut periodístic en relació amb l’oficina:

  • El Temps, 10.03.2017: «Així serà l’Oficina de Drets Lingüístics valenciana» de Moisés Pérez
  • Diari La Veu, 18.12.2017: «L’Oficina de Drets Lingüístics ja és una realitat»
  • Diari La Veu, 19.12.2017: «Com funcionarà l’Oficina de Drets Lingüístics?» de Tere Rodríguez

El BOPV encara no és bilingüe

Fa poc més d’un any la Diputació de València anunciava (06.10.2016):

El butlletí oficial de València tornarà a ser bilingüe després de set anys

L’any 2009, el Butlletí Oficial de la Província (BOP) va deixar de ser una publicació bilingüe, una pràctica que l’Àrea d’Administració General de la Diputació, dirigida pel diputat Pepe Ruíz, vol reprendre. Així ho ha avançat aquest dijous el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, que ha posat en valor la defensa de la llengua valenciana en vespres de la celebració del 9 d’Octubre. «Com està fent des del principi aquesta Diputació, anteposem els fets a les paraules», ha assenyalat el president.

Rodríguez ha apostat pel respecte cap a les dues llengües oficials de les comarques valencianes i ha destacat la iniciativa de l’Àrea de Pepe Ruiz, que ha acompanyat al president per a fer públic el projecte i anunciar les accions de la Diputació amb motiu del 9 d’Octubre. La implantació del valencià en el BOP es farà de forma escalonada per fases. La Corporació provincial engegarà aquest nou servei amb mitjans propis, açò és, sense recórrer en cap cas a la contractació externa de les traduccions. Per a açò, es pretén acompassar el previsible increment de la càrrega de treball amb la dotació dels mitjans materials i humans que es requerisca. La data triada per a llançar la primera fase del pla és el 10 d’octubre, ja que el butlletí no es publica el Dia de la Comunitat Valenciana per ser festiu. En aquesta primera etapa, seran els anuncis de la Diputació els que apareixeran en els dos idiomes oficials.

En una segona fase, a més dels anuncis de la Diputació, els dels ajuntaments també s’incorporaran al nou BOP bilingüe. En el cas de les localitats més xicotetes, que no compten amb mitjans suficients per a elaborar els seus anuncis en les dues llengües oficials, la Diputació està estudiant les possibles formes de col·laboració que permeten solucionar aquesta manca.

Ha passat un any i, malauradament, encara no han superat la «primera etapa»: els anuncis dels ajuntaments no tenen sempre versió en valencià i, per tant, la publicació encara no té versió completa en les dos llengües oficials. Esperem que el projecte no haja encallat i que la diputació acabe complint totes les «fases» que havia programat per a, si més no, «tornar» —tal com diuen— a la situació del 2009.

Mentres els polítics estatals i valencians continuen aprovant normes que discriminen injustament els ciutadans pel motiu que siga, en este cas, per motius lingüístics, de poc servirà que hi haja administracions que tracten de suplir eixa deficiència amb focs d’encenalls.

El plurilingüisme i les relacions interculturals

Mentres continua el rebombori republicà o «unionista» que arriba de Catalunya, podem llegir dos articles sobre dos aspectes relacionats amb l’activitat i la conformació socials. Els podem llegir com a complement de les simplificacions polítiques i periodístiques, ja que tracten aspectes diferents d’un mateix fons cultural i lingüístic en conflicte:

  • Esther Monzó Nebot: «L’odi, la vida pública i les relacions interculturals» (bloc de la Revista de Llengua i Dret, 05.10.2017)
  • Alfons Esteve i Gómez: «Plurilingüisme: poques llengües, moltes normes i massa recursos» (bloc de la Revista de Llengua i Dret, 12.10.2017)

L’acompanyament del PALPAG

El Programa d’acompanyament lingüístic al personal de l’administració de la Generalitat (PALPAG), derivat del decret d’usos institucionals i administratius, va configurant els recursos que posa a disposició del personal de l’administració pública, tal com exposen en el comunicat que han enviat als funcionaris de l’administració de la Generalitat:

La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha estat treballant per a implementar les línies estratègiques que conformen el Pla d’acompanyament lingüístic al personal de l’administració de la Generalitat. Us fem saber, per tant, que a partir del dia 30 d’octubre entrarà en funcionament el servei d’atenció lingüística, mitjançant el qual es resoldran dubtes lingüístics a través de l’atenció telefònica i del correu electrònic.

El número de telèfon intern dins del sistema de l’administració és: 403000; el correu electrònic per al personal de la Generalitat és: dubtes_pal@gva.es.

Drets i deures lingüístics dels interins

La igualtat de tracte dels funcionaris interins és una lluita de llarg recorregut que va avançant lentament. Com a marc més general hi ha la directiva 1999/70/CE del Consell de la Unió Europea que establix que no poden discriminats pel tipus de contracte. I pel cantó dels deures, tampoc no poden ser discriminats (ni privilegiats). En el cas dels docents, per tant, els seus deures i obligacions lingüístics també són clars i equiparables amb la resta de funcionaris. Així ho ha considerat un jutjat en una sentència (La Veu del País Valencià, 09.08.2017):

Un jutjat avala que els interins han de tindre coneixements de valencià per a poder optar a una vacant

Un grup de docents havia demanat la paralització cautelar de la resolució d’Educació que regula la competència lingüística en l’ensenyament

[Continueu llegint]

La televisió pública estatal espanyola no invertix en el valencià

El País Valencià continua pràcticament sense mitjans audiovisuals d’abast general en valencià i, a més, com quasi sempre des de l’inici de la democràcia, amb els poders i els mitjans públics estatals actuant contra la diversitat lingüística. Segons la notícia de Sixto Ferrero (La Veu del País Valencià, 10.08.2017)

RTVE ha invertit zero euros en cinema en valencià en els últims tres anys

La corporació de la televisió pública espanyola afirma que la major part dels recursos la destina a la producció de les desconnexions territorials

La inversió de Radio Televisió Espanyola (RTVE) en cinema en valencià dels últims tres anys es redueix a zero euros. Així consta en la resposta que va donar la Corporació de RTVE, el passat mes de juliol, a una pregunta parlamentària feta pel senador d’EH Bildu, del Grup Mixt, Jon Iñarritu. [Continueu llegint]

La poca aplicació de la Carta europea de les llengües en Espanya

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha fet públic el cinqué informe (veg. PDF) sobre el compliment a l’estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Segons la nota feta pública en el butlletí Tocs de Llengua (número 107):

Tot i que l’Estat espanyol va subscriure la Carta europea l’any 1992 i la va ratificar el 2001, en aquests anys no ha portat a terme accions significatives per garantir-ne l’acompliment, com han anat reflectint en els diversos informes emesos les indicacions del Comitè d’Experts i els acords successius del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.

L’informe elaborat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha estat tramès al Ministeri de la Presidència i per a les Administracions Territorials del Govern d’Espanya, organisme responsable d’elaborar un informe únic per al conjunt de l’Estat d’acord amb el que preveu l’article 15 de la Carta. Així mateix serà tramès al Consell d’Europa de manera simultània a la tramesa que els governs valencià i balear faran dels informes que han elaborat les direccions generals de Política Lingüística respectives.