Jornada sobre el DCVB

L’avl ha programat una jornada (05.10.2012, aula magna de la Universitat de València, carrer de la Nau) sobre el cinquantenari de l’edició del Diccionari català-valencià-balear. El programa és el següent:

9.15 h

Inauguració: Esteban Morcillo,
rector de la Universitat de València,
i Ramon Ferrer, president de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

9.30 h

Santi Cortés (UV), «La presentació
del DCVB a València el 1951»

10.15 h

Taula redona: «El DCVB i el valencià».
Moderador: Emili Casanova (UV-AVL)

– Josep Lacreu (AVL),
«L’aprofitament normatiu del DCVB»
– Lluís Gimeno (UJI),
«El tortosí en el DCVB»
– Santi Vicente (UV),
«La fraseologia en el DCVB»

11.30 h Descans

12.00 h

Gabriel Janer Manila (UIB),
«Antoni Maria Alcover, el promotor
del DCVB»

12.45 h

Maria Pilar Perea (UB),
«La tasca d’elaboració del DCVB»

13.30 h

Joan Veny (UB-IEC),
«Els criteris d’elaboració del DCVB»

Flaix sobre la Comissió de Toponímia de Catalunya

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 94, 19.09.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

La Direcció General de Política Lingüística assumeix la Secretaria de la Comissió de Toponímia

El dia 13 de setembre es va reunir la Comissió de Toponímia de Catalunya, presidida per Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura. En aquesta sessió, la Direcció General de Política Lingüística va assumir també la Secretaria de la Comissió, que exercirà Montserrat Montagut, cap del Servei de Recursos Lingüístics, en substitució de Francesc Vilaró. En aquesta mateixa sessió s’hi va incorporar la nova representant del Conselh Generau d’Aran, Lourdes Espanya.

La Comissió de Toponímia de Catalunya és l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya. Pel treball rigorós, els criteris i el tractament en l’aplicació dels topònims, és en aquests moments un referent reconegut també per altes institucions internacionals, com es va posar de manifest en el darrer Congrés Internacional d’icos, celebrat a Barcelona el setembre del 2011.
 
Entre els principals temes, es va tractar de l’impuls de la publicació de les actes del Congrés icos, a més de la presència de la toponímia catalana en productes informàtics de geolocalització per buscar solucions a l’ús correcte de topònìms en aplicacions com ara Google Maps, geolocalitzadors, etc. Finalment, es va acordar intensificar els treballs de la Comissió, de manera que la propera reunió sigui ja dins del primer trimestre del 2013.

Les fronteres mentals dels diputats espanyols

La iniciativa legislativa popular ha acabat com estava previst d’acord amb el sistema de «partitocràcia sense participació ciutadana» que han organitzat els partits polítics espanyols majoritaris. Segons el diari El Punt (12.09.2012):

No a tv3 al País Valencià

El pp i upd voten en contra de la tramitació de la iniciativa promoguda per acpv, ‘Televisió sense fronteres’, que permetia la legalització de les emissions

El web d’Acció Cultural del País Valencià (11.09.2012), una de les entitats impulsores de la iniciativa, comenta i desmunta algunes de les excuses dels polítics opositors. Per exemple, quant a l’excusa econòmica:

Respecte a l’excusa econòmica, que l’actual obligació assumida pel Govern espanyol de reducció del dèficit i de la despesa pública implique que no hi haja disponibilitat econòmica per al 2013 i fins i tot per al 2014 no significa que no es puga aprovar el tràmit parlamentari de la ilp i fins i tot convertir-la en llei, en el benentés que la despesa necessària podria pressupostar-se per a més endavant; és a dir, fonamentalment es tracta de voluntat política. I respecte a l’excusa tècnica, que l’espectre radioelèctric siga un bé escàs és un argument precisament a favor de pensar molt bé a quina finalitat es dedica la seua disponibilitat i, per tant, novament, es tracta de voluntat política, en aquest cas de garantir la igualtat de de totes les llengües de l’Estat en l’àmbit àudiovisual.

La ILP Televisió sense Fronteres al parlament espanyol

Segons recull Europa Press (04.09.2012):

El Congrés debat el dia 11 la iniciativa popular perquè cadenes autonòmiques es vegen en altres CA amb igual llengua

El Ple del Congrés debatrà i votarà dimarts que ve, dia 11, la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ‘Televisió sense fronteres’, que pretén que les cadenes autonòmiques es puguen veure en aquelles comunitats on es compartisca la mateixa llengua.

Joan Tardà recorda en el seu bloc què va passar amb l’espai televisiu valencià i amb esta iniciativa durant la legislatura passada. I conclou:

[…] com que les ILP no decauen en acabar-se la legislatura, dimarts vinent arriba al plenari. Desconeixem a hores d’ara quina serà la posició del PP. El PSOE, ara, hi votarà a favor. Ara, sí!

Suport a La Bressola en Granollers

Acte de suport a La Bressola

Divendres dia 7 de setembre, a la Sala Sant Francesc (carrer Espí i Grau, 1) de Granollers, es farà un acte de suport a La Bressola. Aquest acte ha estat impulsat per les JERC Vallès i Esquerra Republicana de Catalunya i amb la coŀlaboració d’Òmnium.

L’acte començarà a les 19h00 amb un concert de Música Clàssica al carrer a càrrec de joves alumnes del Conservatori Municipal Josep M.ª Ruera, i continuarà a les 20h00 amb una xerrada coŀloqui a càrrec de:
– Joan Pere Le Bihan, president de La Bressola,
– Francesc Franquesa, director pedagògic de La Bressola,
– Aleix Andreu, president de l’Associació d’Amics de La Bressola.

Us hi esperem!

Associació d’Amics de la Bressola

III Festa Estellés

L’escriptor i company Josep Lozano Lerma ens recorda que la iniciativa cultural i política de la Festa Vicent Andrés Estellés té un llarg recorregut per davant:

2012. Lletra de Convit a Celebrar la III Festa Estellés

Alginet, 15 de juliol de 2012

Estimats amigues i amics:

L’any passat, el 2011, al llarg dels mesos de setembre i octubre, es va celebrar la II Festa Vicent Andrés Estellés als poble i ciutats següents —espere no deixar-me’n cap—:

Alaquàs, Albal, Alboraia, Albuixech, Alcàssser, l’Alcúdia, Alfarb, Algemesí, Alginet, Alpens, Altea, Barcelona, Barcelona, Benicarló, Benimodo, Benimaclet, Bétera, Borriana, Burjassot, Campredó, Canals, Carcaixent, Castelló de la Ribera, Catarroja, Corbera, Dénia, Elx, Foios, Gandia, Guardamar del Segura, la Mata, Manuel, Masquefa, Massalfassar, Mislata, Munic, Ontinyent, Otos, Paiporta, Pedreguer, Picanya, Quart de Poblet, Real, Riola, Sant Joan d’Alacant, Senija, Silla, Sollana, Suera, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna, Torrent, Tivenys, Turballos, València, Vila-real, Xàbia, Xaló, Xàtiva i Xirivella.

La celebració va nàixer fa dos anys amb l’objectiu de cohesionar-nos honorant un dels nostres màxims poetes, Vicent Andrés Estellés, en un acte festiu i vindicatiu de la nostra cultura, que tan necessitada està de pautes culturals i de celebracions identitàries.

Enguany la situació política i econòmica general no és massa encoratjadora, però crec que, tot i això, si és possible, i com un repte a les circumstàncies adverses i com a prova de la nostra voluntat de ser —ara i també en el futur— caldria que celebràrem la III Festa Estellés, perquè en allò que solem fallar valencians, balears, catalans o, simplement, gent que ens estimem la cultura, és en la perseverança i defensa de les nostres conviccions i actes d’afirmació.

Per tant, com diuen a Benicarló, «no res i avant». I si podeu fer-la, feu-la, i escriviu-me diguent-m’ho a l’adreça electrònica següent:

jlozanolerma@gmail.com

Molt cordialment,

Josep Lozano

45 sentències a favor del valencià

Acció Cultural del País Valencià informa d’una nova sentència contra la Generalitat valenciana, que continua gastant irracionalment els diners públics per a mantindre la seua ideologia particular que consistix a negar els drets dels ciutadans valencians:

Acció Cultural vol recordar que són ja 45 sentències en total les que reconeixen la unitat de la llengua i l’equivalència de la doble denominació (44 arran de processos i recursos oberts a instàncies de la Govern del PP).

[…]

D’altra banda, és lamentable que el cost econòmic d’aquesta posició irresponsable haja de recaure en els pressupostos públics, ja que cada sentència en contra seu implica una condemna a costos a la Generalitat Valenciana (i en els darrers tres anys els costos per aquestes sentències són de 31.500 euros, això és, l’equivalent al sou d’un professor, pagats per tots els valencians).

[…]

Finalment, cal destacar el fet que aquesta nova sentència, en particular, recull els fonaments de les sentències anteriors i en reprodueix gran part del contingut. Però, a més afegeix dos textos nous que són significatius:

Fonament jurídic primer: «[…] la jurisprudència d’aquesta Sala i del Tribunal Suprem sobre el caràcter de llengua comuna que, tant en l’àmbit científic i acadèmic com en la legislació estatal d’educació, s’atribueix a l’idioma conegut amb les denominacions de ‘català’ i ‘valencià’».

És a dir que el Tribunal Suprem parla de llengua comuna, tant si rep el nom de “català” com de valencià”.

Fonament jurídic quart: «[…] encara que l’Administració recurrent [la Generalitat Valenciana] no ho compartesca, sí que li dóna resposta amb aquesta concreta solució: que l’equivalència valencià/català reconeguda en els àmbits acadèmic i científic, segons que ha declarat la jurisprudència…».

Senadors pel català

Uns quants senadors de Catalunya, Illes Balears, Aragó i País Valencià han firmat un manifest en defensa de l’ús del català. Podem llegir la notícia en el diari Avui (19.07.2012):

El PSOE se suma a la defensa del català ara que no mana

Dirigents catalans, valencians, aragonesos i balears critiquen el setge del pp

Proposen una llei de llengües

Segons la notícia en el diari El País (19.07.2012):

Els firmants consideren que les iniciatives legislatives dels governs balear i aragonés contradiuen la Declaració universal dels drets lingüístics que va aprovar per unanimitat el Congrés dels Diputats espanyol, així com els respectius estatuts d’autonomia.

Flaixos sobre l’aranés i sobre la Franja

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 93, 13.07.2012) ens envien, entre altres, les informacions següents:

El català a la Franja

El web Llengua catalana ha incorporat una pàgina que recull les declaracions d’autoritats, institucions i associacions en relació amb el projecte legislatiu del Govern d’Aragó que modifica la situació del català a la Franja. En aquest moment conté, per exemple, les declaracions del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; una declaració institucional de l’Institut d’Estudis Catalans, o una altra de les entitats de la Franja. S’hi van incorporant nous continguts a mesura que es generen.

Més informació: El català a la Franja

Programa per impulsar el desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran

El Govern ha aprovat el Programa per a l’impuls del desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que substitueix l’anterior programa per a la promoció de l’occità. El programa té com a objectiu impulsar la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, i dóna continuïtat a les polítiques de la Generalitat de foment i difusió de l’occità aranès. En el marc d’aquest programa, el 30 de maig passat es va constituir a Vielha el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès com a òrgan principal de coordinació de la política lingüística pel que fa a l’occità aranès. El Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès és un nou instrument amb caràcter institucional i permanent que substitueix el marc relacional que anteriorment s’havia produït per mitjà de convenis i subvencions.

Més informació: El Govern aprova el programa per impulsar el desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran