Els catalanòfons encara tenim un bon tros de camí per davant per a aconseguir el compliment dels drets i deures lingüístics. I anem fent eixe camí:
Absolt l’home vexat per no haver parlat en espanyol
El Punt/Avui (19.01.2013)L’hospital Jaume I de Castelló es disculpa per la humiliació lingüística a una pacient
Vilaweb (25.01.2013)
El mitjà digital Vilaweb (25.01.2013) ens informa de la iniciativa que, coincidint amb el centenari de l’Institut d’Estudis Catalans han tirant avant el Grup de Treball per la Normalització Tipogràfica de la Ela Geminada:
[…] La commemoració del centenari ha estat aprofitada ara pel Grup de Treball per la Normalització Tipogràfica de la Ela Geminada, format per professionals de la llengua i de les noves tecnologies, per lligar-la a una crida d’atenció a tots els usuaris d’eines digitals: l’escriptura errònia d’aquesta lletra pot tenir conseqüències, greus i tot. I és que no escriure-la bé pot comportar problemes d’indexació o identificació a les persones físiques i jurídiques que porten una ela geminada al nom, el cognom o l’adreça. Per paŀliar aquesta situació anòmala, el Grup de Treball i la Fundació Puntcat han organitzat campanyes com la Caça de Nyaps, per documentar-ne tants casos com sigui possible, i el concurs Pangrama.
Els Flaixos d’Actualitat (núm. 100, 16.01.2013) ens envien, entre altres, les informació següents:
L’Alguer
El DOGC núm. 6279, del 21 de desembre de 2012, ha publicat la Resolució PRE/2830/2012, de 14 de desembre, per la qual es dóna publicitat al Conveni entre l’Ajuntament de l’Alguer i l’Administració de la Generalitat de Catalunya en el terreny de la cultura i la llengua catalana i l’impuls de l’activitat econòmica, turística, esportiva, comercial i de l’ocupació entre tots dos territoris, i de tots aquells espais de cooperació derivats de la proximitat cultural que s’escaiguin dins de l’àmbit de les seves competències.
El Conveni es pot consultar a: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6279/1276153.pdf
Política lingüística valenciana
El Govern valencià ha aprovat el Decret 179/2012, de 14 de desembre (DOCV núm. 6924 del 17), del Consell, pel qual establix l’estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat. La política lingüística torna a aparèixer en la denominació d’una direcció general: Direcció General d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística. Anteriorment, la competència en matèria de política lingüística havia estat atribuïda a la Direcció General de Patrimoni Cultural, d’acord amb el Decret 75/2011, de 24 de juny, del Consell, pel qual s’estableix l’estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat.
El Decret es pot consultar a: http://www.docv.gva.es/datos/2012/12/17/pdf/2012_11622.pdf
Appsencatala.cat, el portal de les aplicacions mòbils en català
Les aplicacions mòbils en català ja tenen un lloc de referència a la xarxa. Amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, el portal Appsencatalà.cat permet localitzar ràpidament i fàcilment qualsevol aplicació mòbil, obtenir-ne informació de qualitat i accedir al proveïdor virtual on es pot adquirir o descarregar. S’hi poden trobar tant aplicacions per a Android com per a IOS (el sistema operatiu dels IPhone i les IPad).
Més informació: http://appsencatala.cat
El bloc Vent d Cabylia (de l’historiador Vicent Baydal) ens proporciona un enllaç a un web ben documentat i interessant: Vent d Cabylia: Iberolingua (I): Per a curiosos de les llengües peninsulars. Entre altres informacions actuals i històriques que oferix Iberolingua sobre les llengües de la península Ibèrica, podem destacar, pel que fa al català:
- Atles Lingüístic General del Català: l’Atles recull una sèrie de mapes amb aspectes geogràfics, històrics, dialectals i lingüístics de l’àmbit del català.
- Atles Lingüístic del Valencià: l’Atles recull una sèrie de mapes amb aspectes geogràfics, històrics, dialectals i lingüístics del valencià.
Cercle XXI publica el Butlletí núm. 11, titulat: Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica.
En general, les comprovacions empíriques tenen la funció de validar o de desmuntar determinades posicions ideològiques o simples creences. Això s’hauria d’aplicar sempre en el cas de les polítiques públiques. Quan els polítics i els governs no actuen així, és perquè afavorixen interessos privats o particulars, però no els interessos públics de la societat. Les dades permeten conéixer quins sistemes oferixen solucions més bones. Per exemple, «Coneixement matemàtic. Immersió i No-immersió a Catalunya I Espanya. Quart de Primària. Curs 1993-1994»:
Immersió
No-Immersió
Espanya
Nombres i operacions
61,10
52,76
61,30
Mesurament
63,39
59,29
60,80
Geometria
65,56
56,66
60,10
Anàlisi de dades
68,90
65,65
69,30
Àlgebra i funcions
61,67
53,42
58,30
Comprensió conceptual
60,44
57,23
60,80
Coneixement procedimental
69,05
60,19
66,10
Resolució de problemes
60,98
49,89
57,30
Algú en el govern valencià ha tingut la pensada de reduir també el nombre d’acadèmics. De moment, enguany han reduït el 15 % el pressupost que rebrà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Segons la informació del diari Levante (15.12.2012):
Fabra quiere refundar la Acadèmia de la Llengua y el Consell de Cultura
La Acadèmia y el cvc pasarán de 21 a 11 miembros y las Corts, en el supuesto de que la ley se aprobara (para lo que hacen falta tres quintos de la Cámara, esto es, el apoyo del pdpv), tendrán tres meses desde la publicación en el docv para reeditar el pacto de los académicos de la lengua que tanto costó fraguar. En la práctica, supondrá la refundación de la avl, que pondrá el contador a cero en el plazo de 15 años sobre los que se mantiene la tutela política respecto a su composición.
L’associació Taula de Filologia Valenciana ha volgut fer públic el seu parer sobre eixa «refundació» mitjançant un comunicat i demana als polítics valencians:
Taula de Filologia Valenciana demana a tots els membres de les Corts valencianes que reflexionen sobre el manteniment de la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sens dubte, el Govern valencià deu reduir les despeses evitables en el funcionament de les institucions públiques per a contribuir a superar el deute de la Generalitat. Però eixe objectiu es pot satisfer sense tocar la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que tant de consens polític va tindre (el ppcv, el pspv-psoe, el Bloc Nacionalista Valencià i, posteriorment, eupv).
La Xarxa Cruscat ha presentat l’informe del 2011 sobre la situació de la llengua catalana. Segons anuncien en el seu web:
El català es consolida amb deu milions de parlants, però manté profunds desequilibris territorials en un entorn sociopolític més advers
El 70,7 % de la població dels territoris de llengua catalana declara que sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3 % l’entén (12.728.00 persones) i el 50,3 % afirma, per primera vegada, que el sap escriure (7.005.000 persones). La realitat, però, és que encara hi ha una cinquena part de la població de Catalunya, més d’una quarta part de les Illes Balears i quatre de cada deu persones del País Valencià que manifesten que no saben parlar el català, i que el nivell de coneixement i ús d’aquesta llengua en els diferents territoris és molt heterogeni.
El web d’Acció Cultural del País Valencià porta bones notícies judicials:
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) valora molt positivament la sentència del Tribunal Suprem sobre el recurs de la nostra entitat a la primera multa per les emissions de TV3 al País Valencià.
[…]Ara, Acció Cultural estén la mà al president Fabra i al nou Govern valencià perquè trenque definitivament amb el llegat del president Camps, que ha estat censurat jurídicament pel Tribunal Suprem, i opte pel diàleg que, una vegada més, li oferim. Diàleg per a, primer, posar fi a la persecució a la nostra entitat i retirar els expedients administratius contra Acció Cultural i retornar l’import de les multes que ens hem vist forçats a pagar injustament (com ara es demostra). Diàleg, segon, per a posar fi a la censura i reobrir les emissions de TV3 al País Valencià el més prompte possible.
Els destrellats que hem hagut de suportar al llarg de massa anys dels governs del Partit Popular i, particularment, de l’antic president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps Ortiz (veg. dtl), tenen ara un contrapunt judicial —un altre, si tenim en compte les sentències (veg. dtl) contra les seues polítiques autoritàries i aŀlòfobes— que reconforta un poc davant la situació de crisi econòmica, social i política de la societat valenciana a què ha dut eixa ideologia sense valors.
Els Flaixos d’Actualitat (núm. 98, 27.11.2012) ens envien, entre altres, les informacions següents:
Formació especialitzada en llengua de signes catalana per a mossos i bombers
L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ispc) dóna formació, aquesta tardor, a bombers de la Generalitat de Catalunya i mossos d’esquadra en llengua de signes catalana (lsc). L’objectiu del curs és proporcionar a policies i bombers uns coneixements bàsics de la llengua de la comunitat sorda, la seva cultura i la seva història per afavorir l’eliminació de les barreres de comunicació amb les persones sordes que utilitzen la llengua de signes catalana i per fomentar el contacte i la comunicació entre aquest coŀlectiu i els cossos de seguretat i emergències.
Més informació: Mossos i bombers reben formació especialitzada en llengua de signes catalana
Portal del projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada
El portal del projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada és un espai de documentació, consulta i debat entorn de la ela geminada. Pretén ser útil i accessible als usuaris i, alhora, una plataforma activa i portaveu de la problemàtica davant dels organismes executius, tant locals com internacionals, que permetin, en última instància, la normalització plena de la ela geminada en l’entorn digital.
Es pot consultar a: http://www.l·l.cat
Avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana a les Illes Balears
El Govern de les Illes Balears ha aprovat el Decret 87/2012, de 16 de novembre (BOIB núm. 170, de l’endemà), d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, que substitueix el Decret 6/2012, de 3 de febrer, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana. Al boib núm. 175 es publica el decret complet, amb els annexos.
Es pot consultar a: http://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8039/504484/acord-del-consell-de-govern-de-23-de-novembre-de-2
Arran del cas de la supressió de l’oficina d’Alboraia (veg. dtl) i del procés legal que la denúncia de diverses persones i entitats van interposar, una sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià insistix en les obligacions de gestió lingüística que han d’atendre els ciutadans (El Punt, 22.11.2012):
El TSJ anuŀla la supressió de l’Oficina de Promoció Lingüística d’Alboraia
L’Ajuntament va adoptar la decisió en 2009 per raons econòmiques i perquè assegurava que «els funcionaris coneixen amb suficiència el valencià»
El Tribunal considera que el consistori suprimint l’oficina i no acreditant altres medis incompleix l’obligació de promoure la recuperació del valencià i fomentar-ne el seu ús en tots els àmbits de la vida ciutadana
En el web d’Acció Cultural del País Valencià hi ha més informació i també la sentència (veg. pdf), que assenyala, entre altres coses:
L’article 6.5 de l’estatut d’autonomia valencià disposa que «s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià», així mateix, del preàmbul i dels articles 28 i 33 de la Llei 4/1983, d’Ús, deriva una específica obligació per als ajuntaments de fomentar l’ús del valencià en totes les activitats administratives dels òrgans que en depenen, així com en les activitats professionals, mercantils, laborals , sindicals, polítiques, recreatives, artístiques i associatives. Finalment, l’article 2 del Reglament municipal de promoció del valencià, en les seves lletres b i c), subsistents després de la modificació d’aquest, assenyalen entre els seus objectius «promoure la recuperació del valencià i fomentar el seu ús en tots els àmbits de la vida ciutadana» i «fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’administració local i el municipi d’Alboraia».
Ah, la sentència està redactada en castellà. Pel que sembla, les obligacions lingüístiques encara no s’han instaurat convenientment en l’àmbit de la justícia.
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
