Oposicions i proves de coneixement dels idiomes oficials

El cidaj ens envía la informació següent:

  • RESOLUCIÓ de 16 de maig de 2008, del director general de Personal, de la Conselleria d’Educació, per la qual es declaren aprovades les llistes provisionals d’admesos i exclosos per a participar en els procediments selectius d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents de professors d’Ensenyament Secundari, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, professors de Música i Arts Escèniques i professors tècnics de Formació Professional, convocats per Orde de 15 d’abril de 2008, de la Conselleria d’Educació, i per la qual es convoca els aspirants declarats no exempts a la realització de la prova de coneixements dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana i a la prova d’espanyol per a estrangers. [2008/6223] (docv núm. 5.766, de 20.05.2008)
    – vegeu text

Observem que hi ha «espanyol per a estrangers»: ¿espanyol? Oficialment, castellà; acadèmicament, espanyol, pel que sembla. Tot ben normal, diríem. Excepte en el detall que encara no hi haja «català per a estrangers».

Invitació de Linguamón – Casa de les Llengües pel diàleg intercultural

Hem rebut la invitació següent de Linguamón – Casa de les Llengües:

Per celebrar el Dia del Diàleg Intercultural, Linguamón – Casa de les Llengües us convida a la sessió de contacontes «La llengua d’en Bernat» que tindrà lloc als Jardins del Palau Robert el proper dimecres 21 de maig, a les 17.30 h. (Pg. de Gràcia, 107, Barcelona).

Us agrairem que feu arribar aquesta invitació a totes les persones que us sembli que hi poden estar interessades.

Atentament,

Equip de Linguamón – Casa de les Llengües

Via Laietana, 46 A, pral. 1a
08003 Barcelona
Tel. 932 689 073
www.linguamon.cat

UGT i el requisit lingüístic incloent

Segons podem llegir en Panorama-Actual (13.05.2008; ho hem traduït amb l’ajuda d’Internostrum):

UGT denuncia la «discriminació lingüística» en les places públiques d’FGV

La Federació de Transports d’UGT a Alacant va denunciar aquest dimarts «la discriminació lingüística que està practicant Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) en les últimes convocatòries públiques per a la cobertura de places en la província d’Alacant» on sol·licita com requisit per a optar a la plaça acreditar el coneixement del valencià, segons van informar fonts sindicals.

Segons UGT, «els aspirants que no acrediten aquest coneixement deuen superar una prova específica de valencià, de caràcter eliminatori», que exclourà de l’oposició dels aspirants que no la superen.

Des de la Federació de Transports d’UGT a Alacant «es rebutgen aquestes condicions que discriminen als ciutadans per motius de llengua i vulneren el principi d’igualtat per a l’accés a una ocupació pública, més tenint en compte la realitat lingüística en la província d’Alacant, on la majoria de la població és castellanoparlant».

D’aquesta forma, el sindicat va proposar que «el coneixement de la llengua valenciana siga valorat com un mèrit puntuable, però no com un requisit excloent». A més, va recomanar que «es practiquen dins de les empreses polítiques formatives integradores dirigides als treballadors per a la promoció de l’ús progressiu de la llengua valenciana, amb la implicació de l’administració valenciana i de les forces socials».

Eixos ugetistes d’Alacant tenen una visió molt peculiar i estranya dels drets i els deures dels empleats públics —sobretot si són els seus afiliats—. A més, no tenen gens de respecte pel funcionament de l’administració ni pels drets lingüístics dels ciutadans. I que siga només pels drets lingüístics, perquè, ja posats, podrien demanar que no saber res no siga impediment per a aprovar les oposicions. A més, que no ser massa racista siga un mèrit i, qui ho siga molt, ¡però molt!, que ho deixe de ser progressivament tant —«amb polítiques formatives integradores»— fent cursets per a la promoció del no racisme mentres cobra per discriminar els ciutadans en la seua faena.

De fet, si enfoquen les coses al revés, no avançaran massa: el coneixement de les llengües oficials és un requisit incloent; el que és «excloent» és no tindre capacitació ni coneixements.

Oferta laboral de redacció per al DDLC (IEC)

Xavier Rull ens informa a través d’InfoZèfir de la convocatòria d’una plaça de redacció per al Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC):

Convocatòria d’una plaça de redactor/a per al Diccionari descriptiu de la llengua catalana (Ref. DCC/08)

L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça de redactor per al Diccionari descriptiu de la llengua catalana.

La funció principal que s’ha d’exercir en aquest lloc de treball consisteix en la redacció d’articles de diccionari.

Requisits:

  • Ésser titulat/ada superior, preferentment llicenciat/ada en filologia catalana, lingüística o estudis similars.
  • Tenir un alt domini de l’expressió escrita i de la normativa de la llengua catalana.
  • Tenir coneixements aprofundits com a usuari/ària d’eines d’ofimàtica (bases de dades, tractament de textos…).
  • Tenir experiència en l’anàlisi descriptiva del lèxic.
  • Acreditar experiència en l’elaboració de diccionaris o haver participat en projectes lexicogràfics.
  • Tenir aptituds per al treball en equip i bona capacitat d’anàlisi i de síntesi.

Mèrits:

  • Estar en possessió del diploma d’estudis avançats o del títol de doctor en filologia.
  • Acreditar un nivell alt d’anglès i francès.
  • Tenir formació complementària en el camp de la lexicografia.

El contracte serà per obra o servei, amb una jornada de 37,5 hores setmanals i una retribució negociable d’acord amb el currículum que s’acrediti.

Les persones interessades s’han d’adreçar per escrit al Departament de Recursos Humans de l’Institut d’Estudis Catalans, bé sigui per carta (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), bé sigui per correu electrònic (recursos.humans@iec.cat), i han d’adjuntar el currículum complet i un certificat de l’expedient acadèmic dels estudis realitzats. En l’escrit de la sol·licitud s’ha de fer constar la referència DCC/08.

Suport del Parlament de Catalunya a la Bressola

Els Amics de la Bressola ens feren arribar ahir la informació següent:

Tal i com ja vam informar des de l’InfoBressola, el passat 30 d’abril el Parlament de Catalunya va renovar el seu suport a la Bressola. Aquesta és la segona Resolució aprovada pel Parlament en suport a la Bressola. La primera va ser la de l’any 2002 a instàncies del llavors president dels Amics de la Bressola i Diputat, l’enyorat Francesc Ferrer i Gironès, amb la complicitat i ajuda d’en Josep Camps, llavors Director General d’avaluació i Estudis i encarregat dels afers per a la Catalunya Nord. El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publica en la seva edició d’avui 13 de maig de 2008 el text de la Resolució aprovada. El nou text aprovat té la particularitat que distingeix entre dos tipus de suports: el suport per al funcionament ordinari de la xarxa d’escoles i la dotació de recursos per a nous projectes educatius.

Veg. la resolució: [pdf]

Ajudes per a intercanvis escolars i a la producció editorial

El cidaj ens envia la informació següent:

  • ORDE de 14 de març de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes per a la realització d’intercanvis escolars entre alumnes dels centres mantinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana per a afavorir la integració lingüística. [2008/5764] (docv núm. 5.758, de 08.05.2008)
    – vegeu text

  • ORDE de 11 de abril de 2008, de la Conselleria de Cultura i Esport, per la qual es convoca un concurs públic per a la concessió d’ajudes a la producció editorial en valencià. [2008/5741] (docv núm. 5.759, de 09.05.2008)
    – vegeu text

La llengua i les llengües en l’ensenyament

La Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant té un web ple d’informació que tant poden servir per a ús dels centres educatius com per a aportar dades sobre la situació de l’ús i l’ensenyament de la llengua i de les llengües.

L’apartat de notícies recull la informació següent:

Els alumnes que estudien en valencià augmenten un 30%, segons el Consell, i un 4%, segons STEPV. L’informe del Sindicat de treballadors de l’Ensenyament parla d’un «desequilibri» quant a estudiants en valencià en centres públics i concertats, ja que el primer cas aglutina el 94% de l’alumnat, i el segon només un 6%.

De fet, tal com hem comentat anteriorment en el dtl (27.08.2007), segons les dades de l’stepv:

Dades 2008

Flaixos número 13: Girona i audiència nacional espanyola

Els Flaixos d’Actualitat d’esta quinzena (núm. 13) ens aporten, entre altres dades interessants, les dos informacions següents:

Per exemple, podem extraure de la revista Addenda (núm. 14) les dades sobre «el nombre de documentació que inicia el procediment —demandes, denúncies, querelles, etc.— presentada en català durant els anys 2005, 2006 i 2007» a Girona:

GIRONA | 2005 | 2006 | 2007
Repartiment civil | 2.589 (35%) | 2.571 (32%) | 2.828 (33%)
Rep. contenciós | 645 (41%) | 627 (42%) | 647 (37%)
Rep. social | 794 (27%) | 768 (26%) | 1.261(38%)
Rep. violència sobre la dona | 7 (50%) | 19 (45%) | 20 (40%)
Rep. mercantil | 31 (14%) | 22 (10%) | 25 (9%)
Rep. penal | 2.613 (75%) | 2.533 (73%) | 2.940 (80%)
Rep. instrucció | 3.659 (57%) | 3.308 (51%) | 4.316 (67%)

A més, es fan ressò de l’esmena de l’Audiència nacional espanyola al jutge Vázquez Honrubia (veg. dtl, 14.03.2008):

L’Audiència Nacional de Madrid reconeix el dret dels acusats a usar-hi el català

La Sala Penal de l’Audiència Nacional, amb seu a Madrid, ha estimat un recurs d’apel·lació contra una sentència de 22 de novembre de 2007 del Jutjat Central Penal de la mateixa Audiència. La sentència que resol l’apel·lació, dictada el passat 24 d’abril, considera que el fet d’obligar els acusats a parlar en castellà comporta una infracció del dret a un judici just amb interdicció de la indefensió. El dret de declarar en la llengua que el tribunal anomena «materna» forma part del dret subjectiu a l’autodefensa o defensa personal de l’art. 24 de la Constitució espanyola. En els seus raonaments favorables al dret a l’ús del català, la sentència té en compte l’art. 3 de la Constitució espanyola, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i l’art. 231 de la Llei orgànica del Poder Judicial. El tribunal deixa clar que «és una garantia del dret de defensa permetre a l’acusat que s’expressi en la seva llengua materna». Recorda que la sentència del Tribunal Constitucional 74/1987, de 25 de maig, reconeix el dret de declarar judicialment en la llengua pròpia a tot arreu. L’art. 231.5 de la Llei orgànica del Poder Judicial distingeix les llengües espanyoles «cooficials o minoritàries», «que configuren la riquesa del nostre patrimoni cultural», de les estrangeres. D’acord amb tot això, la sentència anul·la que és objecte d’apel·lació de manera que retrotreu les actuacions al moment del judici oral a fi que un nou magistrat dugui a terme un nou procés.