La manipulació de la lingüística al servei del nacionalisme espanyolista

Silvia Senz ens recorda el primer Príncep d’Astúries a Puerto Rico, recompensa per haver establit l’espanyol com a única llengua oficial de l’estat americà. «Doble moral», en diu:

«Mientras en España no se escatima en batallas jurídicas y políticas para garantizar que el castellano sea única lengua oficial con máximos derechos de usarlo y deberes de conocerlo en toda España, se premia al mismo tiempo a Puerto Rico por declarar el español único idioma oficial del país, rechazada la cooficialidad del inglés:»

sábado, 20 de abril de 1991

El pueblo de Puerto Rico recibe el premio Príncipe de Asturias de las Letras

http://elpais.com/diario/1991/04/20/cultura/672098415_850215.html

A més, ens aporta documentació sobre la diversitat lingüística a Espanya:

Juan Carlos Moreno Cabrera: «La manipulación de la lingüística al servicio del nacionalismo españolista. El caso del andaluz en la fonología de la Nueva gramática de la RAE y la Asale», en Actas de la de la 6a Hunta d’Ehkritoreh en Andalú, Sociedad para el Estudio del Andalú, Chiclana, 2012, pp. 12-29; en línea: http://es.scribd.com/doc/116473742/Libro-de-Actas-VI%C2%AA-Hunta-d-ehkritoreh-en-andalu

Monolingüismes impossibles

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que sembla que ha pretés sentenciar una mena de supremacisme lingüístic castellà ha tingut repercussió en les corts espanyoles (El Punt, 11.04.2013):

Els tres diputats d’ERC, expulsats de la tribuna del Congrés per parlar en català

Joan Tarda, Alfred Bosch i Teresa Jordà traslladen al Congrés la interlocutòria del TSJC i insten els diputats a parlar en català si «un sol diputat» ho demana

El president de la cambra els crida a l’ordre perquè utilitzar el català «està prohibit pel Reglament»

Avaluació de la normativa

La Societat Catalana de Terminologia ens envia la convocatòria següent:

I Jornada d’Estudi de la Implantació de la Normativa

Presentació

L’objectiu de celebrar una jornada d’estudi d’implantació de la normativa neix de la constatació recollida per diversos autors (Payrató 1988; Boix, Payrató i Vila 1997; Marí 2000; Marí i Mestres, 2002; Bassols i Paloma (2002); Brunat et al. 2006 i 2009, entre d’altres) sobre la necessitat de fer un seguiment de l’aplicació de les propostes normatives, i recollir, així, el testimoni de les Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística, organitzades per l’Institut d’Estudis Catalans els anys 1999 i 2000. En aquest sentit, la jornada que plantegem vol servir com a punt de trobada entre els àmbits acadèmic i professional per tal de plantejar els punts més conflictius en què la normativa i l’ús s’allunyen, fer un estat de la qüestió de com s’ha fet el seguiment de la implantació de la normativa i valorar la possibilitat de crear un observatori de la normativa catalana.

Dades
Jornada: 6 de juny de 2013
Barcelona, Universitat Pompeu Fabra (aula 52.023. Campus del Poblenou, Roc Boronat, 138)
Preinscripcions: del 2 d’abril al 3 de maig
La jornada és d’accés restringit i cal inscripció prèvia amb aquest formulari.[**] Data de confirmació de la inscripció: 17 de maig
Contacte: avalnorm (arrova) gmail (punt) com

Més dades: Xarxa cruscat.

Termes nous en el DOGC núm. 6.318

Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat durant el segon quadrimestre de 2012 (dogc 6.318, 19.02.2013):

[Botànica] peril·la

[Ciències de la salut] eritròcit de casc (sin. compl. queratòcit), esquistòcit, substitut de la sang, transportador d’oxigen

[Física] bellesa, bola de gluons, cinturó de Kuiper, experiment imaginari, fissionar (sin. fissionar-se), llum antisolar, objecte clàssic del cinturó de Kuiper (sin. compl. cubewano), objecte transneptunià, plutí, (sin. compl. plutino), polaritó, quantització (sin. compl. quantificació), quantització, (sin. compl. quantificació), quantitzar (sin. compl. quantificar), quantitzar (sin. compl. quantificar), quark b (sbl.: b), quark c (sbl.: c), quark d (sbl.: d), quark s (sbl.: s), quark t (sbl.: t), quark u (sbl.: u), sabor, seeing [en], veritat (sbl.: T)

[Informàtica] CASE integrat (sigla: I-CASE), enginyeria del programari (sigla: CASE)

[Nanotecnologia] bit quàntic (sin. compl. qbit), computació quàntica, díode electroluminescent orgànic (sigla: OLED), efecte dragó, efecte lotus, (sin. compl. efecte fulla de lotus), entrellaçament quàntic, grafà, grafè epitaxial, grafè per exfoliació, innovació incremental, memoresistència, nanoempremtació, nanoempremtador, nanopartícula, nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural, nanotecnologia humida, nanotecnologia seca, nanoxip (sin. compl. xip nanomètric), ordinador quàntic, plasmó de superfície, plasmònica, ressonància de plasmó de superfície (sigla: SPR), tècnica d’ultrasons per làser, tecnologies convergents, tecnologies convergents NBIC, transistor d’efecte de camp orgànic (sigla: OFET), transistor electroluminescent orgànic (sigla: OLET)

[Economia] acreció, acretiu -iva, dilució, dilutiu -iva

Sentència sobre la titulació de filologia catalana

El web d’Acció Cultural del País Valencià ens informa d’una nova sentència del tribunal superior valencià:

Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua

[…]

El Tribunal destaca, en els fonaments de dret de la seua sentència, que «es necesario referir que la cuestión que se plantea ha sido reiteradamente contemplada por pronunciamientos de esta misma Sala y Sección, que han podido ser considerados de forma favorable por el Tribunal Supremo y a lo expuesto hemos de estar por obvias razones de coherencia y seguridad jurídica», en referència a la llarga llista de pronunciaments judicials favorables al posicionament d’Acció Cultural i de la resta d’impulsors de recursos en el mateix sentit, i contraris tots ells sense excepció a l’intent del Govern valencià de polititzar la llengua, negar l’evidència científica i crear un conflicte artificial per a entrebancar l’extensió de l’ús social, que és en definitiva la preocupació i objectiu de la nostra entitat.

[…]

Esmenes en el DIEC2

L’Institut d’Estudis Catalans informa que ha fet unes quantes esmenes en el seu diccionari:

Els mots blog, bloguer, politòleg i politologia ja són al diccionari normatiu

[…]

De les diverses modificacions introduïdes, també en destaquen les següents:
– El conjunt d’esmenes i addicions als articles agent, agència, corredor i mediador.
– L’esmena de la definició de autisme.
– L’alta dels gentilicis ademusser -a, aiorí -ina, ceretà -ana, cirater -era, enguerí -ina, formiguerenc -a, requenenc -a, vall-de-rourà -rourana, villener -a i xelvà -ana.
– L’addició en el verb enervar del sentit fer posar nerviós.
– El canvi de grafia de l’entrada laurenci per lawrenci.

[…]

A més, dels canvis que apareixen el document de vint-i-dos pàgines, ens permetem assenyalar que han eliminat l’expressió cavar damunt damunt però han afegit (per) damunt damunt; han canviat l’exemple «la p de camp és muda» per «la h d’harmonia és muda»; i un canvi de preposició en «que utilitzen per posar-se damunt» que ara apareix amb «per a» (s. v. tríglids).

Totes les esmenes ací: http://dlc.iec.cat/CLesmenes_DIEC2_internet_2013_final.pdf.

Cent anys de les normes ortogràfiques

L’Institut d’Estudi Catalans commemora el centenari de les seues Normes ortogràfiques [pdf]:

El català normatiu fa cent anys


El 24 de gener de 1913 es van publicar les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, que són la base del català escrit modern i de la normativa vigent a tot el territori de llengua catalana. El 31 de gener de 2013 es va iniciar la commemoració del centenari de la seva publicació amb un acte institucional a l’IEC.

Nous membres de l’IEC

L’Institut d’Estudis Catalans incorpora dos membres nous en la Secció Filològica, el català Màrius Serra i Roig i el valencià Vicent Pascual Granell:

Màrius Serra, Vicent Pascual, Ramon Gomis i Jordi Salas-Salvadó, nous membres de l’IEC

[…]

Vicent Pascual (Silla, 1944) va cursar la carrera de mestre nacional i, tal com explica ell mateix, la resta de la seva formació l’ha adquirida «de manera autodidacta». La trajectòria professional de Pascual va començar en una escola de Torrent, el 1970, i va continuar, des del 1973 fins al 1977, a Algemesí. Va ser allà, en el col·legi Francesc Ribalta, on va començar a fer classes de català. L’any següent es va traslladar a Tavernes i allà va començar una etapa frenètica pel que fa l’ensenyament de la llengua. Començava així una trajectòria que ha estat clau en el procés d’introducció de la llengua catalana en l’escola valenciana en les darreres tres dècades. Pascual va liderar els sectors educatius més dinàmics i compromesos amb la llengua catalana i va tenir un paper clau en el procés modernitzador de l’ensenyament al País Valencià.

[…]

Una nova línia en valencià en Xirivella

Escola Valenciana aconseguix una impulsar a través dels tribunals l’ensenyament en valencià, a pesar de la pretensió contrària de la Generalitat valenciana:

El Tribunal Superior de Justícia dóna la raó a les famílies de l’escola Rei En Jaume de Xirivella que demanaven ensenyament en valencià

[…]

És la segona sentència que el tsj falla en aquest sentit després que obligara a la Conselleria d’Educació a rectificar per un cas semblant, el del coŀlegi concertat Sant Cristòfol de Picassent tal com va anunciar Escola Valenciana el 26 de desembre de 2012.

Notícia relacionada:

· «Quiero clase en valenciano, señor juez», El País, 25.02.2013.