El cidaj ens envia la informació següent:
RESOLUCIÓ de 27 de juny de 2008, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau elemental de coneixements de valencià i de capacitació tècnica: llenguatge als mitjans de comunicació. [2008/8391] (docv núm. 5.801, de 08.07.2008)
– vegeu text
El cidaj ens envia la informació següent:
- DECRET 90/2008, de 27 de juny, del Consell pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi Peñíscola per la forma bilingüe de Peníscola/Peñíscola. [2008/8108] (docv núm. 5.796, d’01.07.2008)
– vegeu text- DECRET 91/2008, de 27 de juny, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi Torre Endoménech per la forma exclusiva en valencià la Torre d’en Doménec. [2008/8126] (docv núm. 5.796, d’01.07.2008)
– vegeu text
Ester Franquesa i Bonet ens envia la informació següent sobre el seu llibre La terminologia. Un mirall del món:
Pergamí, linotipista, dida, sereno, trabucaire, quinqué, fitxa perforada, apotecari, operador, pentinadora, transportista, representant, elapé, transistor… Aliment funcional, cèl·lula mare, bulímia, bàner, GPS, servidor FTP, qualitologia, contrabrífing, diner electrònic, enoteca, família heteroparental, ambientòleg… Evoquen móns diferents.
A La terminologia. Un mirall del món veurem com s’organitzen, construeixen i transfereixen els coneixements, com es creen nous conceptes per a tot discurs i tota forma de comunicació per generar continguts especialitzats i posicionar-se en aquest món d’avui, sense límits fronterers.
Entrarem al món de la ciència i la tecnologia de la mà del llenguatge que li és propi i els textos articulats amb lèxic especialitzat.Ens acostarem al terme en la doble cara de forma i noció, als elements claus de la teoria de la terminologia, avui més propera a l’ús social de la llengua; a les modalitats de recerca, a la diversitat de productes i les metodologies per a elaborar-los, amb especial dedicació als projectes de naturalesa temàtica. Observarem el traçat propi del català en l’àmbit de la ciència, dotada d’un sistema organitzat per a l’activitat terminològica, avui prou consolidat.
Científics, tècnics, docents, traductors, professionals del sector empresarial i responsables polítics saben el valor de la terminologia com a factor i recurs per a l’intercanvi d’informació i com a element que no té punt final.
El món i les llengües no s’aturen.
Alfons Esteve ens envia la informació següent:
Dos nous pronunciaments judicials reconeixen el títol de Filologia Catalana i el nom català per a la llengua pròpia
El Tribunal Superior de Justícia valencià ha estimat el recurs interposat per les universitats de València i Alacant contra l’Ordre de la Conselleria de Cultura i Educació de 19 de juliol de 2006 que no reconeixia la titulació de Filologia Catalana per a acreditar el coneixement de valencià en les oposicions als cossos de professors d’ensenyament secundari.
A més, el Tribunal, seguint els mateixos arguments que la Sentència núm. 75/1997 del Tribunal Constitucional, avala la doble denominació de valencià i català per al nom de la llengua del País Valencià: «oficialmente “valenciana” en su Estatuto de Autonomía, y en el ámbito académico “catalana”».
La sentència núm. 558/08, de 10 de juny, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona, és la quinzena sentència consecutiva del Tribunal Superior de Justícia valencià, i la dissetena si tenim em compte que sobre aquest punt hi ha també un pronunciament del Tribunal Constitucional (sentència 21 d’abril) i un del Tribunal Suprem (sentència de 15 de març de 2006).
D’altra banda, també el mateix Tribunal Superior de Justícia valencià ha dictat una interlocutòria de 25 de juny de 2008 que accepta les mesures cautelars que també les universitats de València i Alacant li demanaven respecte de les ordres de la Conselleria d’Educació de 15 d’abril de 2008, en les quals la Generalitat Valenciana torna a desobeir la justícia.
Per això, el Tribunal ordena a la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana “que eximisca de la realització de la prova d’acreditació de coneixements de valencià els aspirants admesos a les esmentades proves que tinguen el títol de Filologia Catalana”.
Un fragment interessant de la interlocutòria diu:
[E]nfront del reiteradíssim criteri d’este tribunal, favorable a les pretensions que sostenen les universitats valencianes, no arribem a entendre —excepte òbviament per raons jurídiques que en esta seu no hem de valorar—l’entossudiment de la Generalitat al fer cas omís d’eixe criteri en les successives convocatòries docents.
El cidaj ens fa arribar la informació següent:
- Conselleria d’Educació. RESOLUCIÓ de 16 de juny de 2008, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de coneixements orals de valencià. [2008/7857] (docv núm. 5.792, de 25.06.2008)
– vegeu text- RESOLUCIÓ de 16 de juny de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual s’adjudiquen els Premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de fogueres i barraques en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. [2008/8015] (docv núm. 5.796, de 01.07.2008)
– vegeu text
El cidaj ens fa arribar la informació següent:
- RESOLUCIÓ de 6 de juny de 2008, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es proveïxen les vacants anunciades en la convocatòria de concurs de mèrits 2/2008 (Resolució de 14 de març de 2008; docv núm. 5.729, de 27 de març). [2008/7553] (docv núm. 5.793, de 26.06.2008)
– vegeu text
Els tècnics que ocuparan tres dels llocs són els següents:
- Lloc 14: Susana Pardines López
- Lloc 17: Leonor Selva Aranda
- Lloc 18: Rafael Comeche Palanques
La resolució no diu res del lloc número 15, que supose que no serà cobert definitivament en esta ocasió.
Una colla d’intel·lectuals hispanoparlants han elaborat un manifest en defensa del castellà, defensa que consistix en impedir la igualtat de dret dels ciutadans que desitgen fer ús de qualsevol de les llengües oficials del seu país. En eixe sentit, tracten d’imposar una llengua que diuen comuna, obviant que ja fa segles que és imposada per les armes o mitjançant instruments legals —que no designarem, és clar, justícia— i que, simplement, eixa situació de privilegis dels castellanoparlants i de discriminació i marginació permanent dels altres parlants són els factors que els ha dut, com xiquets malcriats, a concloure que les altres llengües no servixen més que per a torcar botes, fent un paral·lelisme amb una expressió coneguda en societats racistes.
No faré ara la faena de traduir el manifest, que podeu localitzar en El País (23.06.2008), ni la notícia que van elaborar en el mateix diari, però són referències que els tècnics lingüístics han de tindre presents, és clar.
Només afegiré que, atesa la matraca permanent en les notícies d’eixe diari referides als milions de parlants de castellà, als èxits d’eixa llengua en la seua conquesta de tots els àmbits del món, notícies que no solen brillar pel rigor ni per la reflexió sobre si això és mínimament positiu per a la humanitat, tinc seriosos dubtes sobre l’honradesa intel·lectual de molts periodistes, més encara perquè els articles d’alguns altres professionals són una referència de tot el contrari, com ara la faena que fan Soledad Gallego-Díaz o Vidal-Beneyto. Curiosament, esta setmana Josep Ramoneda fa un toc ben expressiu sobre estes qüestions en el seu article «La negación del nacionalismo español».
Els Flaixos número 16 (17.06.2008) ens informen sobre la regulació de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament a les Illes Balears:
S’ha publicat el Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears (BOIB núm. 83, de 14 de juny de 2008; [pdf]). Aquesta disposició estableix, en l’article 6, que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, és la llengua de l’ensenyament, i en regula l’ús com a llengua vehicular i d’aprenentatge de l’educació infantil, l’educació primària, i de l’educació secundària obligatòria. Així mateix, aquest Decret deroga, entre altres disposicions, l’Ordre de 13 de setembre de 2004, per la qual es regula el dret dels pares, les mares o els tutors legals, a elegir la llengua del primer ensenyament dels alumnes dels centres sostinguts amb fons públics.
El cidaj ens envia la informació següent:
RESOLUCIÓ de 10 de juny de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es concedixen ajudes a la traducció i l’edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes. [2008/7542] (docv núm. 5.787, de 18.06.2008)
– vegeu text
El Centro de Investigaciones Sociológicas (cis) féu una enquesta sobre la «identitat nacional» en el 2007, dades que hem conegut ara. El diari El País (23.06.2008) feia la seua faena en un titular:
El 60% dels valencians té el castellà com a primer idioma
El 55% diu que es sent tan espanyol como valencià, segons una enquesta del CIS
Però, com és comprensible, el que cal per a entendre una mica l’estat actual del nostre país és vore les dades de l’enquesta. Només destacarem els tres quadres següents amb les dades del País Valencià:
Pregunta 29: ¿Qué lengua se hablaba en su casa cuando era Ud. un/a niño/a habitualmente?
% (N) La lengua de mi comunidad autónoma 28.8 (173) Castellano 60.8 (365) Las dos lenguas 9.5 (57) Otra lengua 0.8 (5) TOTAL 100.0 (600)
Pregunta 30: Respecto al catalán/valenciano/euskera/gallego, ¿podría decirme si…?
Sí | No | N.C. | (N) Lo entiende 94.7 | 5.3 | — | (600) Lo habla con fluidez 55.7 | 44.2 | 0.2 | (600) Lo lee 62.3 | 37.5 | 0.2 | (600) Lo escribe 35.7 | 64.2 | 0.2 | (600)
Pregunta 31: Y si alguien le preguntara, ¿diría Ud. que es más bien castellano-parlante o más bien (lengua C.A.)-parlante?
% (N) Más bien castellano-parlante 60.5 (363) Más bien lengua autonómica-parlante comunidad 21.7 (130) Bilingüe 17.5 (105) Ninguna de las anteriores 0.2 (1) N.C. 0.2 (1) TOTAL 100.0 (600)
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
