Edició de llibres de text per a Voramar

Trobem en el setmanari El Punt (5-11.10.2008) una oferta laboral de Voramar (Santillana):

Editor o editora de llibres de text

Ref.: EDLTV
Data de publicació: 05.10.2008
Lloc de treball: València

Perfil del candidat:
– Capacitat per a la creació i redacció de textos per als diferents nivells educatius.
Formació:
– Imprescindible llicenciatura en filologia valenciana o catalana.
Informàtica: es valorarà el domini de programes informàtics, especialment de l’Indesign.
Experiència: es valorarà l’experiència editorial, docent i en traducció i correcció de textos.

Oferim:
– Possibilitats de desenvolupament professional.
– Retribució competitiva.
– Beneficis socials.

Entitats locals menors valencianes

Eines de Llengua

Hem inclòs els noms de les entitats locals menors (també denominades «entitats locals d’àmbit territorial inferior al municipal» o «entitats d’àmbit inferior al municipi») en la fitxa referent a les denominacions oficials dels municipis valencians. Hem localitzat les entitats següents:

  1. Barraca d’Aigües Vives, la (Alzira) [D 12/2000, dogv 3.676, 28.01.2000]
  2. Bellestar, el? (la Pobla de Benifassà) [Trobem una referència a la seua condició d'entitat local menor en el D 57/2006, dogv 5.252, 05.05.2006]
  3. Jesús Pobre (Dénia) [D 21/1999, docv 3.435, 16.02.1999]
  4. Llosa de Camacho, la (Alcalalí) [D 70/1996, dogv 2.723, 04.04.1996]
  5. Mareny de Barraquetes [D 137/2008, docv 5.855, 23.09.2008]
  6. Perelló, el (Sueca) [D 43/1999, dogv 3.463, 29.03.1999]
  7. Xara, la (Dénia) [D 73/1994, dogv 2.254, 27.04.1994]

Oferta laboral a Barxeta

A través de la llista Infozèfir ens arriba l’oferta següent:

Professor/ra de valencià a Barxeta

Necessiten un professor de valencià (llicenciat en filologia catalana o mestre de valencià) per a un curs de 60 hores a Barxeta (La Costera):

– Adreçat a pares i mares de l’escola.
– Curs de 60 hores nivell elemental o mitjà
– Dos vesprades a la setmana (1,5 hores o 2 hores per sessió), depén de quan començara el curs.
– Es paguen 15 euros nets per hora, amb contracte.
– Si el professorat és de molt lluny, es paga a banda el desplaçament.
– Horari: entre las 15.00 i les 17.30, depén de l’horari de l’escola de Barxeta, perquè es fa a una aula de l’escola.

Les persones interessades s’han d’adreçar a:
A/e: covalba@fev.org
Tel.: 635 622 345 (Jordi)

Font: Jordi Mollà (Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià)

Les llengües en Le Monde Diplomatique

La llista Infoedicat ens informa d’uns continguts interessants en Le Monde Diplomatique sobre la «guerra de les llengües» a Espanya i el plurilingüisme:

Le Monde Diplomatique (edició espanyola; no disponible en línia en cap llengua), setembre 2008, número 155

Sobre l’imperialisme lingüístic

La guerra de les llengües a Espanya

Per Ramón Chao

RESUM [Traduït per al dtl amb l’ajuda d’Internostrum]
En la seua última campanya electoral, José Luis Rodríguez Zapatero va prometre que d’ací a deu anys tots els xiquets d’Espanya sabrien parlar anglés. Per a començar —i no és poc— el candidat socialdemòcrata va proposar que, abans de quatre anys, el 15% de les assignatures del sistema educatiu espanyol foren impartides en anglés. Aquesta submissió a la «llengua dels amos» resulta xocant. Perquè l’actual situació dominant de l’anglés està lligada al colonialisme britànic i, sobretot, al domini mundial dels Estats Units. No només l’anglés està per tot el món, sinó que, en el món, quasi tot està en anglés. En eixe context, la campanya actual a Espanya contra les llengües perifèriques, abanderada per la dreta i bona part de la mateixa socialdemocràcia sembla més que absurda. Si el castellà està en perill, és perquè l’angloamericà —i no el català, ni l’èuscar, ni el gallec— l’acorrala cada vegada més.

«—»

Un monde polyglotte pour échapper à la dictature de l’anglais

Bernard Cassen
Le Monde Diplomatique (edició francesa), gener del 2005

Original francès
Català
Portuguès del Brasil
Esperanto

«—»

Esprit de famille

Françoise Ploquin
Le Monde Diplomatique (edició francesa), gener del 2005

Original francès
Català
Esperanto
Anglès

«—»

La bataille des langues

Le Monde Diplomatique, núm. 97 / febrer-març 2008

Es consolida la nova ortografia portuguesa de 1990

Ens assabentem a través de Pàgina 26 de la consolidació definitiva de la nova ortografia portuguesa (de 1990), fet que es va formalitzar dilluns passat quan Lula da Silva, el president brasiler, va firmar l’acord:

[D]’ara en avant s’incorporaran la «k», la «w» i la «y» a l’alfabet, que passarà de 23 a 26 lletres. Entre els altres 20 canvis, cal destacar les noves regles sobre l’ús del guionet, la supressió de la dièresi o les noves regles d’accentuació.

Com ja sabíem per ací, de més verdes en maduren.

Segona provisió de quatre llocs de tècnics en l’AVL

El cidaj ens envia la informació següent:

RESOLUCIÓ de 18 de setembre del 2008, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es convoca un concurs de mèrits per a la provisió de quatre llocs de naturalesa funcionarial, sector administració especial, grup B (concurs 3/2008). [2008/10965] (docv núm. 5.857, de 25.09.2008)
– vegeu text

  • CORRECCIÓ d’errades de la Resolució de 18 de setembre del 2008, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es convoca un concurs de mèrits per a la provisió de quatre llocs de naturalesa funcionarial, sector administració especial, grup B (concurs 3/2008), publicada en el docv número 5.857, de 25 de setembre del 2008. [2008/11173] (docv núm. 5.859, de 29.09.2008)
    – vegeu text

Es tracta dels llocs de treball de tècnics lingüístics 15, 19, 20 i 21, que tenen la classificació B 20 E038. El lloc 15 no es va cobrir en la convocatòria anterior (dtl 02.04.2008 i 02.07.2008).

Des del català i cap al català amb Google

Marc Belzunces ens informa en el seu bloc De l’Holocè Estant de la incorporació del català en el traductor del Google:

La traducció sembla bidireccional entre totes les llengües. És a dir, que podem traduir del català a: àrab, francès, alemany, espanyol, anglès, portuguès, italià, xinès (simplificat i tradicional), holandès, grec, coreà, japonès, rus, hindi, búlgar, txec, danès, finès, noruec, polonès, romanès, suec, filipí, hebreu, indonesi, lituà, serbocroat (alfabet llatí i ciríl·lic), eslovac, eslovè, ucraïnès i vietnamita i a l’inrevès.

La utilitat de l’eina, a més, és que es pot integrar en els webs de cada u mitjançant el codi que oferix la pàgina d’eines de Google. Les traduccions són una mica precàries, com és habitual, però suficients per a entendre i fer-se entendre a quasi tot arreu —sempre hi ha qui no vol entendre res, és clar.

La llengua sense estat i sense nació

El filòsof Xavier Rubert de Ventós publica en el diari El País (23.09.2008) un article, «L’espanyol, ¡quina gran llengua!», on enfronta i glossa alguna de possibles les conseqüències d’aparellar la relació entre les llengües i les organitzacions polítiques de la societat, partint del cas plantejat amb el Manifiesto de Savater i Grisolía.

Com a mostra del que diu Rubert de Ventós:

Però és curiós: llengües com l’espanyola o la francesa, que fins ara mateix es defensaven pel seu universalisme enfront de les llengües vernacles, apel·len hui a arguments particularistes i reclamen la protecció política de l’estat. ¿Deu ser que ara, quan nosaltres anem oblidant aquests arguments i defensem el català en l’escola per raons de «cohesió social», ells s’han tornat com catalanistes rancis que defensen el castellà o el francés per raons de «cohesió política o cultural»?

[…]

¿Que si som una nació? Deixem-los a ells estos discursos essencialistes, en què espanyols i francesos semblen ara tan interessats, i acontentem-nos amb arribar al banal estatus d’estat davant del qual ja ningú no s’ofenga ni es senta literalment “estirat de la llengua”.

Jornada És A Dir: noms propis en els mitjans

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir la convocatòria següent:

Primera Jornada «És A Dir»

Els noms propis d’alfabet no llatí en els mitjans de comunicació

Data de la jornada: 20.02.2009

Al-Qaeda o Al-Qaida?, Shevchenko o Xevtxenko?… La presència de noms propis procedents de llengües que no fan servir l’alfabet llatí (com l’àrab, el rus, l’hebreu, etc.), tant de l’àmbit de la política com dels esports o la cultura, és constant en els mitjans de comunicació d’arreu del món. Tot i això, no sempre s’escriuen ni es pronuncien de la mateixa manera, per factors diversos.

L’És A Dir, el web lingüístic de la CCMA, convoca una jornada de reflexió i intercanvi sobre la transcripció gràfica i la pronúncia dels noms propis de les llengües que no s’escriuen amb l’alfabet llatí.

Les llengües escrites amb l’alfabet llatí poden generar problemes d’adaptació de la pronúncia en context de locució en català: cal saber quins sons representen les lletres i adaptar-los al context català. Però en el cas de les llengües que utilitzen altres alfabets, hi ha un pas previ, que consisteix a determinar com s’han d’escriure (transcriure o transliterar), i a continuació establir com els hem de dir. La cosa es complica en el marc de les TIC i la globalització. Quan l’accés a la informació és www, té sentit que cada llengua faci servir una transcripció gràfica diferent per reproduir un mateix nom propi? O, al contrari, convé disposar de grafies «internacionals»? Per a quins noms?

Calendari previst:
— Setembre 2008: 1a convocatòria.
— Novembre 2008: 2a convocatòria.
— 17.12.2008: tancament de recepció de comunicacions.
— 14.1.2009: acceptació de les comunicacions i programa definitiu.
— 20.2.2009: celebració de la jornada, de 9.30 a 18.

Aquesta convocatòria s’adreça als mitjans de comunicació, especialment els representats a l’Antena de Terminologia del Termcat, i a les institucions interessades en aquesta qüestió: l’Institut d’Estudis Catalans, el Termcat, Enciclopèdia Catalana, la Secretaria de Política Lingüística, la Secretaria de Mitjans de Comunicació, departaments de Filologia de les universitats, l’IULA, Wikipedia, etc.

El tema d’aquesta jornada és prou important, perquè genera dubtes habituals en la feina d’assessorament lingüístic. Per això us animem a presentar comunicacions, i us demanem d’incloure en el resum de presentació els exemples que fareu servir, per ajudar-nos a coordinar els continguts de la
jornada. La recepció de comunicacions es tancarà, tal com consta en el calendari previst, el 17 de desembre.