La llengua d’alguns funcionaris públics valencians

Segons escriu Xavier Aliaga en el diari El País (25.10.2008):

La Generalitat expulsa el valencià

Només exigix el coneixement de la llengua a l’1,2% dels funcionaris

Les dades concretes, segons l’article, indiquen que eixe 1,2% són 193 empleats (d’un total de 15.669), la major part concentrats en la conselleria d’educació.

Això no contrasta gens amb la Llei 4/1983, contra el que li puga semblar a Ciprià Ciscar, ni hauria de sorprendre a ningú al cap de tants anys denunciant-ho i sabent-ho.

I com que en este aspecte només podem que millorar, potser algun dia sabrem si Jorge Alarte (pspv) manté el que va respondre en l’entrevista que li féu E. Orts en El Punt (19-25.10.2008):

— És partidari que s’exigisca el requisit lingüístic per a l’accés a la funció pública?
—«Sens dubte. Qualsevol persona que vulga treballar en la funció pública a la Comunitat Valenciana ha de conéixer les dues llengües oficials. Al meu parer aquest és un debat vell que la dreta ressuscita de tant en tant. Tots els servidors públics han de conéixer les dues llengües per a poder atendre els ciutadans en la seua llengua.»

Palma, capital de les Illes Balears

Xavier Rull ens informa a través d’InfoZèfir del canvi de nom següent aparegut en el diari Avui (08.10.2008):

Palma de Mallorca passa a ser Palma en aplicació de l’Estatut

El ministeri d’Administracions Públiques ha informat a l’Ajuntament que la denominació del municipi ha passat a ser Palma, en lloc de Palma de Mallorca, una modificació ja introduïda al Registre d’Entitats Locals, que es deu a la publicació de la llei de capitalitat que així ho indica. El canvi de la denominació es deu a l’adaptació del nom a la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Balears.

Podeu consultar la Llei 8/2008 [pdf] i el registre d’entitats locals.

Estratègia europea pel multilingüisme

Els Flaixos d’Actualitat (número 21, 17.10.2008) ens informen d’una estratègia educativa europea sobre les llengües:

El 18 de setembre la Comissió Europea va adoptar, a proposta del Comissionat per al Multilingüisme, un document estratègic que descriu i analitza els reptes i oportunitats del multilingüisme. Aquest és el primer document estratègic de la UE que aconsella una política concreta i específica en pro del multilingüisme.

A banda de reconèixer la importància del multilingüisme quant a la convivència i la integració europea i de refermar-se en la necessitat de continuar promovent espais de debat del tipus esmentat, incorpora dues recomanacions destacables: l’assoliment de l’anomenat objectiu de Barcelona (fer que tots els europeus acabin dominant, almenys, la seva llengua materna i dues més) i la transversalització del multilingüisme en la pràctica interna i els programes de la Comissió Europea i de les altres institucions comunitàries.

El document es pot consultar a: Comissió Europea.

Els parlars valencians de base castellanoaragonesa

Ferran Isabel ens informa a través de la llista InfoZèfir de la convocatòria següent:

I Jornada sobre els Parlars Valencians de Base Castellanoaragonesa

(De l’Alt Millars a la Vega Baixa)

València, 12 de novembre de 2008
Fòrum de Debats de la Universitat de València
Aula Magna. Carrer de la Nau, 2

València, 13 de novembre de 2008
Saló de Graus, Facultat de Filologia
Universitat de València

Inauguració: Fòrum de Debats de la Universitat de València:
Dimecres: 12 de novembre de 2008
Dra. Pilar Garcia Mouton (CSIC), «Las hablas valencianas en los Atlas Lingüísticos españoles».

Ho organitzen: Departaments de Filologia Espanyola i Filologia Catalana de la Universitat de València.
Hi col·laboren: IIFV, Servei de Política Lingüística UV, Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals FIECOV, Fòrum de Debats.

Informació i inscripcions:
Dep. de Filologia Catalana
Universitat de València
Av. Blasco Ibàñez, 32
46010 València
Tel. 96 386 42 55
e-mail: Inmaculada.Carrasquer@uv.es
(Les inscripcions es faran preferiblement per correu electrònic, indicant les dades personals: cognoms i nom, adreça, població, telèfon, codi postal i adreça electrònica).

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

Comité científic:
Antonio Briz, Joan Rafael Ramos, Lluís Gimeno, Jordi Colomina, Margarita Porcar, Francisco Gimeno, Natividad Nebot i Máximo Torreblanca.

La Carta europea de les llengües i la justícia

Xavier Rull ens informa a través de la llista InfoZèfir de la convocatòria següent:

IV Jornada – La Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries i la seva aplicació a l’Administració de Justícia

Dia: divendres 24 d’octubre del 2008
Hora: 16 h
Lloc: Museu d’Història de Catalunya (Barcelona)

Més informació a: Juristes per la Llengua

Navegar en català

La difusió de la llengua té molts vessants. Per exemple, pel cantó de les estadístiques d’ús en Internet, que poden reforçar molt l’ús del català l’àmbit del programari i dels mitjans d’informació i comunicació.

Marc Belzunces comenta una mica eixa qüestió en una entrada del seu bloc, «Les 40 llengües de Google, o la importància de tenir el navegador en català», on conta les raons d’Òscar del Pozo, enginyer de Google, per a afegir el català com a primera opció d’idioma en els navegadors (opció que tenen tots els navegadors i que no té res a vore amb la llengua dels menús del navegador):

L’Òscar ens va explicar que l’any passat Google va analitzar les llengües dels usuaris del web i es va trobar que si s’agafaven 40 llengües, es cobrien el 99% dels usuaris (fins que no revisi el vídeo de l’esdeveniment, no estic segur que aquest sigui exactament el tant per cent). I aquestes 40 llengües són les llengües que Google té pensat utilitzar en els seus serveis.

Sembla ser que el català va entrar entre les 40 per poc. Això contrasta amb la posició 25/20/15 que ocupa en altres rànquings. Cal diferenciar entre la creació activa de contingut/traduccions (la posició 25/20/15), i la posició dels usuaris pasius, la 40 de Google.

Treballar en la RAE

En el diari El País (12.10.2008 dg.) podem llegir en una carta d’una lectora, Michaela Moore, la descripció d’algunes de les condicions laboral amb què es gestiona la Real Academia Española (rae). Entre altres coses:

De fet, hi ha dos règims, l’antic i el nou. Els antics tenen els seus llocs de treball fixos i uns sous al voltant dels 2.000 euros, segons el lloc, amb jornades de 35 hores setmanals; els nous, alguns d’ells estan contractats per empreses de serveis o temporals i tenen contractes d’obra i servei, encara que faça cincs o més que estiguen al mateix lloc, cobrant al voltant dels 1.000 euros, independentment del lloc en què estigues, i les seues jornades laborals són de 40 hores oficials i totes les que vinguen després. I això passa quan la rae obté més beneficis que mai i més ajudes que mai.

Denegat el tancament de la Perenxisa

El diari Avui (13.10.2008) ens informa d’una nova actuació judicial que protegix els drets a la lliure informació i comunicació dels ciutadans valencians:

Una resolució judicial impedeix el tancament de TV3 al País Valencià

El Jutjat número 5 de València denega a la Generalitat Valenciana l’autorització per tancar el repetidor situat a la serra Perenxisa perquè vulneraria «el dret a la llibertat d’expressió i comunicació reconegut en la Constitució»

Convé deixar constància que la Generalitat Valenciana que pretén tancar una de les fonts d’informació dels valencians és la que dirigix actualment Francisco Camps Ortiz i altres membres del pp.