Valoracions de l’STEPV sobre la STS que valida la filologia catalana

El company Simó Colomer ens ha fet arribar la informació sobre la roda de premsa del sindicat stepv arran de la STS que validava la filologia catalana per a les oposicions del País Valencià (veg. dtl, 02.12.2008). El sindicat fa un repàs al procés d’acreditació dels coneixements lingüístics en les oposicions per a la docència no universitària i, a més, una anàlisi de les possibles conseqüències de la sentència.

En extracte, algunes de les conseqüències, segons el sindicat, són:

  • El Tribunal Suprem consolida el reconeixement del títol de filologia catalana com a acreditació de valencià.
  • La sentència recull les possibilitats no excloents entre elles de les denominacions llengua valenciana i llengua catalana.
  • L’exclusió del títol de filologia catalana en les convocatòries de les oposicions és contrària a dret.
  • El tribunal condemna en costes per primera vegada la Generalitat Valenciana per esta qüestió.
  • El conseller d’Educació pot incórrer en el delicte de prevaricació si persistix en desobeir els manaments judicials.

Podeu llegir la nota completa en el web de l’stepv.

Les dos sentències de Tribunal Suprem que establixen jurisprudència sobre la qüestió:

  • Recurs 6.206/2004 (Universitats d’Alacant i de València) [pdf]
  • Recurs 5.209/2004 (STEPV) [pdf]

Oferta laboral a Barcelona (120 hores)

Joan Vilarnau ens envia a través d’IinfoZèfir la convocatòria següent:

Oferta de feina

El servei lingüístic de Comissions Obreres de Catalunya busca un professor o professora per fer un curs de català de nivell B a Barcelona a partir del 8 de gener. El curs és de 120 hores i es farà els dimarts i els dijous, de 5 a 8 de la tarda.

Les persones interessades ens han de fer arribar el currículum a sl@ccoo.cat.

Font: Dolors Frutos

Dos places d’assessoria lingüística a Mallorca

Magdalena Ramon ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears ( cofuc) convoca dues places d’assessor/a lingüístic/a a Mallorca

Tipus de contracte: laboral indefinit

Retribució bruta anual: 28.917,40 €

Sistema de selecció: concurs oposició

Titulació exigida:
– Llicenciatura en filologia catalana, filosofia i lletres, filologia, geografia i història, filosofia, ciències de l’educació, sociologia, humanitats, traducció i interpretació o alguna d’equivalent.
– Els aspirants que no tenguin la llicenciatura en filologia catalana també han d’acreditar el certificat de coneixements de llengua catalana corresponent al nivell D, expedit per l’Escola Balear d’Administració Pública o expedit o homologat per la Direcció General de Política Lingüística (abans Junta Avaluadora de Català).

Lloc de presentació de sol·licituds i documentació: seu del Consorci, carrer d’Alfons el Magnànim (abans carrer del Capità Salom), 29, 1r, de Palma.

Data límit de presentació de sol·licituds i documentació: 10 dies hàbils comptadors des de l’endemà de la publicació de la convocatòria en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Publicació de les bases: en el tauler d’anuncis del Consorci, en l’adreça cofuc i en el boib.

Font: cofuc

La llengua i les reformes estatutàries

La xarxa Cruscat ens envia la informació següent:

La llengua en les reformes dels estatuts d’autonomia: progressos i límits

LLOC I HORARIS

Dimarts 9 de desembre de 2008, a les 18 h
Sala de Nicolau d’Olwer de la seu central de l’Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47)

CONTINGUT

Experts en dret lingüístic analitzaran l’estat actual de la llengua pròpia en els Estatuts d’autonomia. Durant la jornada es reflexionarà sobre l’abast de les reformes estatutàries recents i sobre les perspectives de canvi en la resta de territoris. La jornada pretén obrir un fòrum de debat al voltant de la protecció de la llengua pròpia i les possibles vies de col·laboració en aquest àmbit.

PROGRAMA

PRESENTA

F. Xavier Vila i Moreno
Director de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans

MODERA

Eva Pons
Cap del Grup de Dret Lingüístic de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans

PONENTS

Bartomeu Colom
Professor titular de Dret administratiu de la Universitat de les Illes Balears

Alba Nogueira
Professora titular de Dret administratiu de la Universitat de Santiago de Compostel·la

Josep Ochoa
Professor titular de Dret administratiu de la Universitat d’Alacant

Iñigo Urrutia
Professor doctor de Dret administratiu de la Universitat Pública del País Basc

Jaume Vernet
Catedràtic de Dret constitucional de la Universitat Rovira i Virgili i membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya

Xarxa CRUSCAT – Institut d’Estudis Catalans

Més informació: www.demolinguistica.cat
a/e: cruscat@iec.cat

Borsa d’auxiliars examinadors de les Illes Balears

Ens informa Magdalena Ramon a través de la llista InfoZèfir de la convocatòria següent:

La Direcció General de Política Lingüística té previst convocar un concurs de mèrits per actualitzar la borsa d’auxiliars examinadors. Les bases de la convocatòria es publicaran en el boib de dissabte, dia 6 de desembre, i el termini per presentar les sol·licituds serà del 9 al 12 de desembre.

Totes les persones que estiguin interessades a col·laborar com a examinadors en les properes convocatòries de proves de la Direcció General de Política Lingüística han de presentar una sol·licitud, independentment que ja ho hagin fet altres vegades. No és necessari tornar a presentar la documentació aportada anteriorment.

Trobareu més informació a la pàgina web de la Direcció General de Política Lingüística.

Font:
Direcció General de Política Lingüística Govern de les Illes Balears

Llibres: els estrangerismes i la cursiva

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir informació sobre dos novetats editorials que poden interessar els tècnics lingüístics:

Els estrangerismes en català. Com són i per què en tenim. Una aproximació social i lingüística

Autor: Xavier Rull
Valls / Tarragona: Cossetània / Universitat Rovira i Virgili, 2008

El llibre tracta sobre el fenomen dels manlleus, les qüestions lingüístiques que els afecten (adaptació, traducció, pluralització, etc.) i els factors socials que hi intervenen (superposició cultural, veïnatge, esnobisme, etc.). És la segona obra sobre lexicologia del mateix autor, que ja va publicar La formació de mots. Qüestions de normativa (Vic: Eumo, 2004).

Sobre la cursiva. Ús en els textos impresos per marcar els estrangerismes

Autor: Pere Farrando
Editorial: Pagès Editors
Preu: 10 euros

Les convencions gràfiques, que provenen de la llarga tradició de la impremta i l’edició, estan en mans de tota persona implicada en la publicació d’un text —ja sigui un revisor, ja sigui l’autor— perquè se’n serveixi. La cursiva, igual com fan els altres recursos de la tipografia del text, afavoreix que s’interpreti el contingut d’una determinada manera i dóna ritme a la lectura continuada. Per aprofundir en una de les seves especialitats, la identificació dels estrangerismes, tan variada i subjectiva, desenvolupem la doctrina de Josep M. Pujol i Joan Solà, valorem els materials de consulta i prenem en consideració la terminologia normalitzada.

El Tribunal Suprem espanyol valida de nou la filologia catalana

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat una sentència que resol de nou la validesa de la titulació de filologia catalana per a acreditar els coneixements de llengua en les oposicions valencianes, segons hem pogut llegir en Vilaweb (02.12.2008).

Esta sentència es suma a la quinzena de sentències en el mateix sentit dictades pel tsj valencià, (dtl, 02.07.2008) i a altres dos anteriors del constitucional i suprem espanyols.

Dades sociolingüístiques globals sobre el català

Informa Vilaweb (30.11.2008) que el web de la Generalitat de Catalunya publica un informe que conté les dades sociolingüístiques (2003-2004), Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI [pdf]. Segons la notícia de Vilaweb:

Són les dades sociolingüístiques més àmplies obtingudes fins ara, pel nombre de preguntes fetes al qüestionari i pel nombre de persones entrevistades. Les qüestions tractades són les habilitats lingüístiques, l’ús familiar i la transmissió lingüística entre generacions, els usos lingüístics fora de la llar, els usos en els mitjans de comunicació i les representacions de la llengua catalana.

Ha mort l’acadèmic Arnau i Garcia

Divendres va morir a València l’antic degà de la seu catòlica de València Ramon Arnau i Garcia. Segons les dades del web de l’avl:

Catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia i exdegà de la Seu a València. Dr. en Teologia per la Universitat de Munic (Alemanya).

Autor de moltes obres de teologia i humanitats.

Ha sigut consultor del Secretariat Pontifici pels No Creients i està en possessió de la Gran Creu de Sant Raimundo de Penyafort i del títol de Protonotari Apostòlic.

També era el president de la Comissió de Textos Religiosos de l’avl.