La carta de l’IEC en castellà

La revista El Temps va publicar fa unes setmanes (03.09.2013) una entrevista de Víctor Maceda amb Pere Maria Orts que conté diversos passatges ben interessants, fins i tot inquietants:

—A través de l’AVL, la Generalitat vol instar la RAE a modificar la definició de valenciano que apareix al seu diccionari perquè esmenta textualment el català.

—Això és una ximpleria, una ximpleria; jo deixaria les coses com estan… I ja posats a fer, us diré una altra ximpleria: a causa de l’article dels topònims, mirant de consensuar si es posen amb majúscula o no i en quins casos, un catedràtic de l’AVL va escriure al IEC perquè ens digueren què feien ells. Sabeu què han fet?

—No.

—Ens han contestat en castellà! Si aquell paper m’arriba a les mans, els el torne l’endemà al matí, per correu urgent i certificat! Si aquells senyors s’han cregut que som igual que l’Argentina per als castellans, van molt errats. Em va semblar un menyspreu absolut, una manca de sentit de la realitat! I una manca d’educació, també. Això no es fa! Si una persona m’escriu en castellà, jo li conteste en castellà, i si algú ve a casa i em parla en castellà, primerament li parle en valencià, però si veig que continua parlant-me en castellà, me’n passe de seguida. No em cau bé allò de parlar en dues llengües distintes. Jo he rebut cartes en català i en valencià vulgar, i quan les he respostes, no he dit als destinataris que han escrit malament açò, allò i allò altre. Cal tenir criança, però aquells del IEC, de criança, no en tenen gens.

—Esteu molt molest.

—Moltíssim! Ja em va molestar molt que ara fa poc el president del IEC [Salvador Giner] diguera que fins i tot es reuniria amb el dimoni, però que mai no ho faria amb el president de l’AVL [Ramon Ferrer]. Però quin dimoni? Escolteu, que ja estem farts d’anar a Barcelona i que la gent canvie al castellà en sentir-nos parlar valencià.

—Potser es pensen que us esforceu a parlar català i us ho volen fer més fàcil.

—No, no; ho fan per fastidiar. Conec molta gent de Barcelona amb qui parle en català sense cap problema, però uns altres ens veuen com els valencianets… Per a tots ells, el Regne de València és com Hispanoamèrica per als espanyols. Les coses cal dir-les tal com són, i m’ha ofès moltíssim aquesta contestació en castellà. La persona a qui ho han enviat no els ha respost, però jo ho hauria fet l’endemà mateix.

En el número d’esta setmana de la revista una carta de l’Institut d’Estudis Catalans desfà el malentés (o l’engany) en què havia caigut l’erudit valencià. La carta existia, efectivament, però no anava adreçada a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sinó a una entitat toponímica estatal espanyola que té com a llengua de treball el castellà. A pesar de les consideracions de Pere Maria Orts, la realitat ens permet llevar-mos un poc de victimisme de damunt.

Elx contra la discriminació lingüística

El diari Avui ens informa d’una iniciativa reivindicativa, que malauradament sembla últimament ben necessària:

Elx denunciarà la discriminació lingüística

El Tempir ha convocat per al pròxim 1 d’octubre una concentració davant la comissaria de la policia espanyola

La convocatòria té autorització de la subdelegació de Govern

L’entitat assegura que els últims casos del País Valencià palesen que l’objectiu de les autoritats és «humiliar» els valencianoparlants

23/09/13 08:37 – Elx – Daniel Betoret

Els darrers casos de discriminació lingüística que han patit ciutadans del País Valencià per expressar-se en la seua llengua tindran una contundent resposta en forma de concentració el proper dimarts 1 d’octubre a les 17.30 hores i serà davant la comissària de la policia espanyola a Elx.

L’èxit poc exitós

Amb la calor de l’estiu arriba els butlletí de la Scaterm (núm. 37) per a refrescar un poc la terminologia.

En este número, entre altres qüestions, Marc Font, de l’Observatori de Neologia, pretén impulsar l’èxit de l’adjectiu exitós exitosa:

Tenint en compte l’ús estable i estès de l’adjectiu exitós -osa i la formació correcta i anàloga que segueixen altres adjectius en català, fóra bo que la lexicografia catalana donés entrada a aquest adjectiu.

L’article comença afirmant que «transgredim la normativa si parlem d’un examen exitós». En fi, el diccionari del programa Salt 2.0, avalat com a oficial per l’avl, inclou sense cap restricció l’adjectiu. Per tant, la validació normativa ja havia arribat fa anys. Hauríem de vore quin problema tenen les institucions normatives amb la difusió i l’acceptació de les seues decisions. Sobretot entre elles mateixes.

Despesa en política lingüística (9)

Continuant amb la tasca d’informació sobre la inversió del govern valencià en política lingüística, hem revisat les xifres dels pressuposts anteriors relatius a la despesa del programa 422.50 (promoció i ús del valencià) i hem precisat les xifres que havíem recollit en l’apunt anterior, on no havíem tingut en compte el detall important de la diferència entre el que proposava el projecte de llei i la llei de pressuposts una vegada aprovada. Hem procurat ser més exactes esta vegada i el resultat és el següent:

Pressupost
Variació
% de variació
2006
6.457.880
2007
6.765.440
304.560
4,76
2008
6.790.550
25.110
0,37
2009
7.001.760
211.210
3,11
2010
6.155.750
-846010
-12,08
2011
6.629.940
474.190
7,70
2012
5.926.020
-703.920
-10.61
2013
4.834.530
-1.091.490
-20.10

En el mateix període, el govern del País Basc ha invertit una mitjana de vora el triple d’euros en la promoció del basc, i de fent, enguany (veg. Irekia):

La Viceconsejería de Política Lingüística destinará más de 41 millones de euros a las convocatorias de subvenciones

Una llei de llengües que atempta contra les llengües

La nova llei de llengües de l’Aragó i els polítics que li han donat suport passaran segurament a la història, però a la de la ignomínia política. Segons podem llegir en Vilaweb (10.05.2013):

Les Corts de l’Aragó consumen l’agressió al català i l’aragonès

[…]

D’una banda, deroga la llei de llengües anterior, que reconeixia el català a la Franja de Ponent, tot i que hi mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. D’una altra banda, substitueix els noms del català i l’aragonès per eufemismes: el català passa a dir-se ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (lapao) i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (lapapyp). A més a més, els topònims en català deixaran de ser oficials a la Franja.

Per contra, convé escoltar els discursos que mantenen la racionalitat i la dignitat de l’activitat política, a més del mínim respecte polític i humà pels seus conciutadans. És el cas de la intervenció de la representant de la Chunta Aragonesista contra la nova llei de llengües.

No cal dir que les polítiques lingüístiques estatals (del Partit Popular i del Partit Socialista Obrer Espanyol) tenen molt a vore amb eixos desficacis legals i lingüístics (Vilaweb, 06.05.2013):

Vuit països (Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, els Estats Units, Sèrbia, la República Txeca i Hongria) superen Espanya en nombre d’estudiants de llengua catalana. Espanya ofereix l’ensenyament del català en quatre universitats i té 187 estudiants.

Un diccionari al servei d’unes ideologies

Les filòlogues Silvia Senz i Montse Alberte han fet una tasca de recerca i d’explicitació del posicionament ideològic en el vessant nacionalista que hi ha darrere de la tasca lexicogràfica de la Real Academia Española. En resum, que la redacció de les definicions de les paraules de la llengua espanyola que recull el diccionari de la institució és una activitat que té molt de politiqueig i de posicionament ideològic no necessàriament democràtic. Tal com assenyala Silvia Senz (El Punt-Avui, 18.02.2013):

La rae ha estat una eina al servei de l’Estat centralitzat i homogeneïtzat, de la purificació de la llengua, però també de substitució lingüística, ja que es pot vetllar pel castellà sense anar contra el català.

Una altra referència imprescindible de les mateixes autores sobre esta i altres qüestions polèmiques de l’activitat de la rae és el llibre El dardo en la academia (2011, editorial Melusina).

Professorat de català a l’exterior

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Selecció de professorat de català a l’exterior 2013

A partir del 3 de maig s’inicia el termini de presentació de soŀlicituds per a la convocatòria de selecció de professorat de català a les universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per al curs 2013-2014 organitzada per l’Institut Ramon Llull. Amb aquesta convocatòria comença el procés de selecció dels futurs docents d’estudis catalans a universitats d’Alemanya, Croàcia, Estats Units, França, Hongria, Itàlia, Israel, Portugal, Regne Unit i Rússia.

El termini de presentació de soŀlicituds és del 3 al 17 de maig del 2013.

Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l’Institut Ramon Llull (http://www.llull.cat/catala/aprendre_catala/seleccio_professors_formularis.cfm), on hi ha també les bases de la convocatòria, i adjuntin la documentació requerida.

Font:
Àrea de Llengua i Universitats
Institut Ramon Llull

Noves incorporacions en la Neoloteca del Termcat

La Neoloteca del Termcat s’ha renovat amb la incorporació de termes i accepcions nous corresponents al primer trimestre del 2013 [veg. la Neoloteca]. Recopilem les novetats a continuació:

[Alimentació] cupcake [en]
[Arxivística] calendari de conservació, conservació, disposició, període de retenció, retenció
[Biblioteconomia. Documentació] , [Arxivística] captura, capturar
[Ciències de la salut] clampar, clip, clipar, clipatge, infermer -ra d’enllaç, pacient crònic -ca, pacient crònic -ca complex -xa, pacient en fase avançada, pacient postagut -uda, pacient subagut -uda, bràquet, comorbiditat, multimòrbid -da, multimorbiditat, patologia, cronicitat, problema de salut crònic, atenció a la cronicitat, atenció intermèdia, estratègia multipalanca, hospitalització domiciliària, matriu de cures, model d’atenció, pla d’intervenció individualitzat, ruta assistencial, telemedicina, telemonitoratge, via clínica, autocura, conciliació terapèutica, desprescripció, edatisme, guia de pràctica clínica, revisió de la medicació
[Ciències de la vida. Biologia molecular] bioxip, bioxip de proteïnes, matriu, matriu, matriu de proteïnes, bioxip de DNA, matriu de DNA
[Economia] centralització de tresoreria
[Gastronomia] xifonada, tallar a la xifonada
[Informàtica] model de filferros, model de sòlids, model de superfícies, model de volums, admetre, captura, captura, capturar
[Sociologia] convivial, convivialitat, familiarisme, familiarisme amoral, familiarista, parella en semiconvivència, semiconvivència, edatisme

Ajudes a associacions i entitats locals (2013)

Ferran Isabel ens informa a través de la llista Infozèfir de la publicació de dos convocatòries d’ajudes a la promoció de l’ús del valencià:

Ordre 26/2013, de 21 d’abril, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa i altres entitats, per al foment del valencià en 2013. [pdf]

Ordre 25/2013, de 21 d’abril, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a municipis i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2013. [pdf]