Ajudes a ajuntaments i mancomunitats de municipis

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

Orde de 18 de febrer de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2009. [2009/2253] (docv núm. 5.965, de 02.03.2009)
– vegeu text

L’any passat van ser 460.000 euros; enguany en són 500.000. Algun dia es suposa que podrem comprovar si eixos diners s’apliquen de manera efectiva i eficient o simplement es repartixen per a fer el paperot. Les dades d’ús del valencià indiquen que l’activitat es decanta cap a la segona possibilitat. Com ara el Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i navegació de la CV que s’emporta 100.000 euros de subvenció. Algú sabrà què fan, però en el web encara trobem algun apartat, «Actualitat», on indiquen:

Este apartat posa a disposició de cambres, institucions i empreses interessades les ùltimes notícies i una agenda amb aquells esdeveniments i activitats organitzades pel Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana, cursos, fires, congressos, etc. Els continguts d’esta secció només estan disponibles en castellà.

Incomplixen la Llei 4/1983 i damunt es veu que es pensen que si avisen ja no l’han de complir.

Activitats de cohesió lingüística a Mallorca

Magdalena Ramon ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Activitats de cohesió social als municipis

La Direcció Insular de Política Lingüística posa en marxa, a partir de demà, la primera de les diverses activitats de cohesió lingüística adreçades als ajuntaments de Mallorca que s’han previst per enguany.

Demà, dia 3 de març, a les 17 h comença a Palma el primer taller de còmic, la primera d’un paquet d’activitats que la direcció insular de Política Lingüística ofereix als ajuntaments de l’illa per ajudar-los en la tasca d’extensió de l’ús social del català als seus municipis. Els destinataris són joves d’entre 12 i 16 anys, i els tallers tindran una durada de vuit setmanes, repartides en sessions de dues hores.

Aquest primer taller, coordinat per la revista Esquitx, es farà al Casal de Joves Nord de Palma i finalitzarà el proper 21 d’abril de 2009.

La Xarxa d’Activitats Culturals a Mallorca és una nova iniciativa del departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca que ofereix als ajuntaments de l’illa la possibilitat de gaudir en els seus municipis de tot un ventall d’activitats culturals produïdes pel Consell de Mallorca. A partir d’aquí, tots els ajuntaments que hi estan interessats poden sol·licitar qualsevol de les activitats que es proposen. La idea principal és aconseguir donar-los la màxima difusió possible i que puguin itinerar pel major nombre de pobles de l’illa.

Enguany, la Direcció Insular de Política Lingüística s’afegeix a aquesta iniciativa i ofereix, a través de la Xarxa, un paquet d’activitats amb les quals es pretén facilitar la integració lingüística dels nouvinguts i la cohesió social entre aquests i els habitants dels municipis que els acullen.

Aquest paquet d’activitats, emmarcat dins la campanya «Ara és la teva», pretén donar continuïtat al Projecte d’Acolliment Lingüístic que es dugué a terme l’any passat a Sant Llorenç i a sa Pobla, i que enguany es farà a vuit municipis. Davant la impossibilitat d’implantar el Projecte alhora a tots els municipis, el Consell de Mallorca ha programat tota una sèrie d’activitats que incideixen en la necessitat d’aconseguir nous reptes en política lingüística adreçada a població nouvinguda. Aquestes activitats van més enllà de l’aprenentatge de la llengua. Es fa una especial incidència en temes tan importants com la cohesió social o el coneixement de l’entorn, i es treballa tant amb els nouvinguts com amb la població d’acollida, oferint-los la possibilitat d’interactuar participant en activitats lúdiques que afavoreixen l’acostament entre els diferents col·lectius.

Els ajuntaments que podran gaudir d’aquests primers cinc tallers de còmic són Calvià, Vilafranca, Capdepera, Pollença i Palma, les sol·licituds dels quals s’han acceptat per estricte ordre d’arribada.

A més d’aquest taller de còmic, està previst que s’ofereixin cinc activitats més: tallers de plantes i fitoteràpia, tallers per la llengua, cursos de cuina, xerrades sobre «Dona i literarura» i tallers de curtmetratges.

Font: Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca

Diccionari de noms de plantes del Termcat

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalita de Catalunya ens envia la informació següent:

El TERMCAT publica un diccionari en línia amb més de 25.000 noms catalans de plantes

El diccionari s’anirà actualitzant amb noves incorporacions

El TERMCAT ha publicat un nou diccionari en línia, Noms de plantes, amb la voluntat de posar a l’abast dels usuaris la primera versió d’un projecte en curs d’elaboració, el Recull de noms catalans de plantes, obra en què treballa actualment un equip format per botànics, filòlegs i terminòlegs, vinculats al Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el TERMCAT.

Aquesta versió en línia ofereix unes 25.000 denominacions catalanes de plantes referides a uns 5.900 tàxons botànics. S’hi poden trobar casos com la Paronychia argentea, una petita herba per a la qual s’han documentat 37 noms catalans, alguns dels quals fan referència al seu aspecte (floreta blanca, nevadeta, plateta, arracades), semblances amb la morfologia animal (cama de perdiu, pota de colom), topònims on es localitza la planta (herba de Sa Punta), usos medicinals (herbeta de la sang, sanguinària) o bé usos que en fan els animals (herba capsotera, perquè el capsot o capsigrany la utilitza per construir el seu niu).

El projecte actualitza i amplia la informació de l’obra Els noms de les plantes als Països Catalans de Francesc Masclans (9.500 denominacions). D’aquesta primera versió digital se’n farà una actualització semestral i s’espera que la versió final de l’obra, que es preveu de publicar en paper, superi les 30.000 denominacions catalanes de plantes (incloses variants fonètiques, gràfiques, etc.) corresponents a uns 6.000 tàxons de flora vascular (falgueres i plantes amb flor).

La col·lecció Diccionaris en Línia, en què s’inclou aquest nou recull, aplega repertoris de terminologia específica sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs, el Diccionari d’esports olímpics o el Diccionari de la renda. La interfície utilitzada, igual que en la resta de títols d’aquesta col·lecció, permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de cada llengua o bé fent una cerca en el quadre de diàleg, tant a partir d’una denominació com d’un mot de la definició. En aquest cas, destaca també la incorporació d’imatges i la possibilitat de cerca per famílies botàniques i a partir dels noms científics.

El TERMCAT és un organisme amb participació de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que s’encarrega de promoure i coordinar les actuacions terminològiques en llengua catalana.

Més informació a www.termcat.cat.

Ajudes de la Generalitat valenciana per a les associacions

El cidaj ens envia la informació següent:

Orde d’11 de febrer de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2009. [2009/2180] (docv núm. 5.963, de 26.02.2009)
– vegeu text

Encarna Sant-Celoni recorda Carmelina Sánchez-Cutillas

Supose que ja us heu assabentat que diumenge passat va faltar l’escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas; com a antòloga d’Eròtiques i despentinades, hi havia de fer quelcom i hi vaig posar mans a l’obra.

Us adjunte dos textos: l’un amb una coseta que li dedique, ara ja in memoriam, i l’altre amb un poema seu, «La sang se’m clivella» —un fragment del qual és en la pàgina 135 de l’antologia—, perquè el tingau sencer. Podeu compartir-los amb qui vulgau.

Encarna

Men i den bløde dæmring der står
som en lysende stribe langs himmelranden
og spinder os kærtegn om skulder og hår,
mens dagen og natten kysser hinanden
– da vågner vi bange og ser, at vi går
med mindernes krans om panden.


Tove Ditlevsen

Traducció:
Però amb el suau crepuscle, que és
com una ratlla lluent al llarg de la vora del cel
i ens fila carícies sobre muscles i cabells
mentre el dia i la nit s’entrebesen,
llavors ens despertem amb por i veiem que portem
la corona dels records al voltant del front.


Em costa trobar la paraula justa que done cos a la mancança i, doblegant-hi el coll, deixe de pouar númens i hàlits en la mar de lletres que m’escanya i t’ampre la veu, despentinada: encara ‘em cou massa la sang’, i ‘se’m clivella’, i ‘se m’esmussen les dents, com atzavares, de tant de traure estelletes al silenci’…

No fa gaire que m’he assabentat, pel diari, que has faltat, de matinada… Te n’has anat, curiosa, amb el cap alt i la mirada serena, així de clar. I també de puntetes, com si res, així de cru… I de sobte m’ha creuat la cara un somriure, recordant l’última vegada que ens vérem, fa uns huit mesos, a ta casa, amb les teues gates i un llanterner pel mig, mentre ens dedicàvem llibres de poemes i xarràvem de revoltes i justes, i de la cosa pública i de la literària…

Gràcies per ser com fores —com ets—, senyora i madona Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez, preclara escriptora i historiadora, e cara amiga d’anys i afanys.

Encarna Sant-Celoni i Verger, febrer 2009

I el poema de Carmelina Sánchez-Cutillas:

La sang se’m clivella

Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l’enyor de tanta cosa
em despentina l’instint,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.

Mira com llance
inútilment els somnis.
Mira també,
escampades pel llit,
les filagarses d’aquells moments perduts…
No sé si ploraré demà,
perquè la pena
és massa fonda avui
per a arrencar-la
estella a estella.

Però tot està a punt:
l’artèria, oberta;
les mans, enceses; el cos,
tens i expectant…
i tot és tan a punt,
que la sang se’m clivella!

Carmelina Sánchez-Cutillas (del llibre Llibre d’amic e amada)

O estigma das línguas

Abans que el company Sérgio Ferreira ens amplie la informació sobre el portugués, podem llegir en el diari Avui (27.02.2009) un article de Lois Oreiro, «O estigma da língua», sobre la situació de les llengües a Galícia. En resum:

O galego vaise convertendo en língua litúrxica, propia de actos oficiais. Os políticos fálano cada vez peor e as subvencións de fomento da língua úsanse para comprar incluso aos medios de comunicación que a repudian. A iso engádanlle a utilización do galego na loita partidaria, metendo medo cos presuntos excesos cometidos nas escolas catalás e vascas, e xa teñen o panorama completo dos lastres do galego.

Hi podem afegir el tancament del repetidor que feia arribar la tv3 a la Catalunya del Nord (Avui, 27.02.2009), i tindrem un panorama ben galdós del que massa polítics fan realment per la promoció i el gaudi de les llengües i cultures humanes.

Empitjora la gestió lingüística de Swiss Air

Sobre la decisió de Swiss Air de suprimir el català en la megafonia dels seus vols, la Secretaria de Política Lingüística catalana ha tramés el comunicat de premsa següent:

La Secretaria de Política Lingüística insisteix perquè el català es torni a utilitzar a Swiss Air

Amb motiu de la supressió del català de la megafonia d’alguns vols de Swiss Air el desembre de 2008, la Secretaria de Política Lingüística es va posar en contacte amb la línia aèria. Ara, la Secretaria n’ha rebut la resposta, que indica que Swiss Air ha adoptat el criteri de limitar a tres el nombre de llengües utilitzades en la megafonia interna als avions, per evitar molèsties a la clientela. Pel que fa als vols amb destinació Barcelona, la companyia ha triat el castellà com a tercera llengua (a part de l’anglès, l’alemany o el francès, segons els casos), amb el convenciment que aquesta elecció respon a les necessitats de la majoria dels usuaris.

La Secretaria de Política Lingüística ha manifestat per carta el seu desacord amb aquesta postura, que elimina el català, i insisteix perquè es restitueixi la megafonia en aquesta llengua, que feia més de 20 anys que s’emetia. El secretari de Política Lingüística ha demanat entrevistar-se amb el secretari d’Estat espanyol de Transports, del Ministeri de Foment, per tractar el tema. Recordem que la Generalitat de Catalunya no té competència per obligar Swiss Air a emetre els missatges en català.

Tot i les raons tècniques que addueix la companyia aèria, sembla que la decisió és conseqüència d’una carta que presumptament des del partit Unión, Progreso y Democracia s’havia adreçat a la direcció de Swiss Air per queixar-se per la presència del català als vols.

En el diari Avui (25.02.2009) Jordi Palmer ha lamentat també la discriminació lingüística amb què els suïssos, ¡qui ho havia de dir!, han decidit agredir els catalanoparlants. Concloïa l’articulista:

Però no, a Swiss Air han decidit que no, que és millor utilitzar poques llengües per no «molestar» per comptes de procurar satisfer el client que li agrada escoltar el seu idioma quan torna a casa. Doncs mirin, jo ja estic molest amb vostès. Sempre ens quedarà Spanair, espero.

Tampoc no és tan estranya l’actuació de Swiss Air, ja que el seu web no té versió ni en català ni en romanx. Encara haurem d’agrair-los l’excentricitat d’estos vint anys passats.

Flaix de subvencions

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 28, 23.02.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Subvencions destinades a promoure els usos de la llengua catalana

Amb data 16 de febrer de 2009, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’Ordre VCP/38/2009, de 3 de febrer, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a iniciatives adreçades a promoure els usos de la llengua catalana a Catalunya.

D’aquí a uns dies, es publicarà la resolució per la qual es convoca el concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives adreçades a promoure els usos de la llengua catalana a Catalunya, per a l’any 2009. Tingueu en compte que el termini de presentació de les sol·licituds és d’un mes a comptar de l’endemà de la data de publicació de la resolució.

Podeu consultar l’ordre i tota la informació relacionada amb aquesta convocatòria de subvencions (model orientatiu de projecte, model orientatiu de memòria d’actuació, criteris del programa Voluntariat per la llengua, etc.) a l’apartat de subvencions del web de la llengua catalana:
http://www.gencat.cat/llengua/subvencions.

Oferta laboral a Manacor

Magdalena Ramon ens envia a través d’InfoZèfir l’oferta següent:

L’empresa Femarec (www.femarec.es), amb seu a Barcelona, busca professors/res de llengua per a diversos cursos (nivells A,B i C) a Manacor, que han de començar el mes d’abril de 2009.

Si hi esteu interessats/ades, podeu enviar el vostre currículum a Marina Subirana (msubirana@femarec.es) amb telèfon de contacte 932922181.