Supose que ja us heu assabentat que diumenge passat va faltar l’escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas; com a antòloga d’Eròtiques i despentinades, hi havia de fer quelcom i hi vaig posar mans a l’obra.
Us adjunte dos textos: l’un amb una coseta que li dedique, ara ja in memoriam, i l’altre amb un poema seu, «La sang se’m clivella» —un fragment del qual és en la pàgina 135 de l’antologia—, perquè el tingau sencer. Podeu compartir-los amb qui vulgau.
Encarna
Men i den bløde dæmring der står
som en lysende stribe langs himmelranden
og spinder os kærtegn om skulder og hår,
mens dagen og natten kysser hinanden
– da vågner vi bange og ser, at vi går
med mindernes krans om panden.
Tove Ditlevsen
Traducció:
Però amb el suau crepuscle, que és
com una ratlla lluent al llarg de la vora del cel
i ens fila carícies sobre muscles i cabells
mentre el dia i la nit s’entrebesen,
llavors ens despertem amb por i veiem que portem
la corona dels records al voltant del front.
Em costa trobar la paraula justa que done cos a la mancança i, doblegant-hi el coll, deixe de pouar númens i hàlits en la mar de lletres que m’escanya i t’ampre la veu, despentinada: encara ‘em cou massa la sang’, i ‘se’m clivella’, i ‘se m’esmussen les dents, com atzavares, de tant de traure estelletes al silenci’…
No fa gaire que m’he assabentat, pel diari, que has faltat, de matinada… Te n’has anat, curiosa, amb el cap alt i la mirada serena, així de clar. I també de puntetes, com si res, així de cru… I de sobte m’ha creuat la cara un somriure, recordant l’última vegada que ens vérem, fa uns huit mesos, a ta casa, amb les teues gates i un llanterner pel mig, mentre ens dedicàvem llibres de poemes i xarràvem de revoltes i justes, i de la cosa pública i de la literària…
Gràcies per ser com fores —com ets—, senyora i madona Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez, preclara escriptora i historiadora, e cara amiga d’anys i afanys.
Encarna Sant-Celoni i Verger, febrer 2009
I el poema de Carmelina Sánchez-Cutillas:
La sang se’m clivella
Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l’enyor de tanta cosa
em despentina l’instint,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.
Mira com llance
inútilment els somnis.
Mira també,
escampades pel llit,
les filagarses d’aquells moments perduts…
No sé si ploraré demà,
perquè la pena
és massa fonda avui
per a arrencar-la
estella a estella.
Però tot està a punt:
l’artèria, oberta;
les mans, enceses; el cos,
tens i expectant…
i tot és tan a punt,
que la sang se’m clivella!
Carmelina Sánchez-Cutillas (del llibre Llibre d’amic e amada)
