Conferències de Juan Carlos Moreno i Carme Mangiron

Ferran Isabel ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Conferències a la Universitat d’Alacant

  • Dr. Juan Carlos Moreno, Universitat Autònoma de Madrid
    «Tópicos del nacionalismo lingüístico español»
    Dilluns 23 de març, 12 h
    Sala de Graus. Facultat de Filosofia i Lletres III

  • Dra. Carme Mangiron, Dublin City University
    «Reptes de la traducció de videojocs»
    Dimecres 25 de març, 15 h
    Aula Magna. Filosofia i Lletres II

Totes dues s’insereixen en la VII Setmana Cultural de Primavera que organitza la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant.

Font: Joan Perujo (Universitat d’Alacant)
Més informació en: http://www.ua.es/dfcat/

Ajudes a la traducció i al teatre i convocatòria de les proves de la JQCV

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Orde de 5 de març de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes a la traducció i l’edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes per a 2009. [2009/3090] (docv núm. 5.978, de 20.03.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 5 de març de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana per a 2009. [2009/3091] (docv núm. 5.978, de 20.03.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 10 de març de 2009, de la Secretaria Autonòmica d’Educació, per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià i es nomenen les comissions examinadores. [2009/3043] (docv núm. 5.978, de 20.03.2009)
    – vegeu text

Primer congrés de serveis lingüístics

Joan Vilarnau ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Govern, ajuntament de Girona i altres institucions impulsen el primer Congrés de Serveis Lingüístics de territoris de parla catalana

Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Girona i altres institucions impulsaran el proper mes de juliol a Girona el primer Congrés de Serveis Lingüístics de territoris de parla catalana, que vol ser un punt de trobada per posar en contacte els professionals implicats en el coneixement, ús i difusió de la llengua catalana, detectar necessitats comunes i aprofitar sinèrgies. Aquest és un congrés «necessari» i «positiu» segons ha destacat el vicepresident del Govern qui ha assegurat que en el futur «es farà imprescindible» pels [per als] professionals del sector.

El primer congrés girarà al voltant del multilingüisme i la seva relació en la societat i les noves tecnologies de la informació. El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha insistit que «si abans la llengua catalana es trobava encotillada per les barreres territorials, avui es troba lliure i en expansió». El vicepresident ha encoratjat a aprofitar les noves tecnologies i ha destacat que «hi ha noves vies de comunicació que permeten organitzar-nos i ser més creatius», que «democratitzen l’accés a la representació i promoció de les cultures i les llengües, no hegemòniques estatals, fins ara en desavantatge clar».

El primer Congrés de serveis lingüístics de territoris de parla catalana se celebrarà els propers 16 i 17 de juliol d’aquest 2009 a Girona després que aquest mati s’hagi rubricat a la ciutat l’acord de col·laboració per fer-ho possible entre totes les institucions participants: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Girona, Consorci per a la Normalització Lingüística, Universitat de Girona, la Diputació de Girona, el Govern d’Andorra, l’Institut Font Nova de la Vila de Perpinyà i la Xarxa Vives d’Universitats.

[…]

Font: Generalitat de Catalunya

Més dades: Convit

XXII Jornada d’antroponímia i toponímia en Pollença

Magdalena Ramon ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

XXII JORNADA D’ANTROPONÍMIA I TOPONÍMIA

Pollença, 28 de març de 2009

PROGRAMA

9 h Recepció dels participants
9.15 h Inauguració de la Jornada
9.30 h Comunicacions del tema 1: Toponímia. Aspectes geogràfics
— Sobre la invenció del pont Romà de Pollença, per Pere Sales Vives
— Toponímia en disseminat a la perifèria de Palma (III): el barri dels Indioters (1830-), per Antoni Ginard Bujosa
— L’aportació dels geògrafs a l’estudi de la toponímia balear, per Miquel Grimalt Gelabert i Antoni Ordinas Garau
— Topònims costaners de Pollença des de la Conquesta fins a l’Arxiduc, per Joan Torres Velasco
— Les depressions orogràfiques a la toponímia pollencina, per Miquel Àngel March Cerdà
11.45 h Debat i torn de preguntes sobre les comunicacions
12 h Descans i berenar

12.30 h Comunicacions del tema 2: Toponímia. Aspectes històrics
— Llocs, termes i valls a Pollença durant l’època medieval i moderna, per Pere Sales Vives i Joan Torres Velasco
— Fonts manuscrites per a l’estudi de l’antroponímia medieval als arxius de les terres de Ponent (Lleida), per Moisès Selfa i Sastre
— Petjades romanes al territori de Mallorca. El camí de Palma a Pollentia, per Antoni Borràs Seguí
— La toponímia àrab del districte de Bulansa, per Guillem Rosselló Bordoy
— La toponímia del repartiment al districte de Sineu, per Andreu Ramis Puigròs i Antoni Ginard Bujosa
14 h Debat i torn de preguntes sobre les comunicacions
14.30 h Dinar

16 h Comunicacions del tema 3: Antroponímia. Aspectes filològics i històrics
— Estudi sobre els llinatges més comuns a Santa Maria a partir del corpus d’antropònims mallorquins del segle XIV de Joan Miralles i Monserrat, per Maria del Camí Dols Martorell
— Els noms de les mines de lignit d’Alcúdia i Pollença i la seva toponímia en disseminat, per Gabriel Alomar Garau i Manuel Espinosa Galán
— Noms d’alguns personatges de la nostra història d’etimologia dubtosa o no prou aclarida, per Antoni Llull Martí
— Alguns malnoms de Pollença al segle XVI, per Maria Barceló Crespí (matí)
— Sobre tres llistes de montuïrers del segle XIV, per Joan Miralles Monserrat
18 h Debat i torn de preguntes sobre les comunicacions

Acte de cloenda de la Jornada

Lloc: Club Pollença (plaça Major, 1)

http://www.slgonomastica.uib.cat

Talaia terminològica

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Us informem que al web del TERMCAT (www.termcat.cat) podeu consultar un diccionari en línia que us pot resultar d’utilitat: Talaia, un observatori de terminologia de la societat del coneixement fruit d’un acord de col·laboració entre el TERMCAT i la Universitat Oberta de Catalunya (uoc). L’observatori recull, a partir d’un buidatge semiautomatitzat i de tècniques de filtratge de tipus lingüístic i estadístic, la terminologia en català, castellà i anglès publicada a les revistes acadèmiques de la uoc, que estudien els efectes i la influència de l’ús de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en les persones, les organitzacions i el conjunt de la societat.

L’objectiu de Talaia és posar a disposició pública terminologia neològica de qualitat en català, castellà i anglès, a fi de facilitar les comunicacions especialitzades i afavorir el treball multilingüe i l’elaboració d’estudis sobre neologia emergent o sobre formes que tenen un ús especialment rellevant en la comunitat d’especialistes.

Actualment, l’observatori (http://www.termcat.cat/dicci/talaia/index.html) conté 168 procedents de la primera revista buidada, Artnodes, una publicació sobre art, ciència i tecnologia. Destaquen termes com art en xarxa, art transgènic –a, cibercepció, hacktivisme o wiki, entre d’altres. Progressivament s’hi aniran incorporant els termes procedents d’altres publicacions acadèmiques de la uoc.

El contingut terminològic de Talaia és descriptiu i els termes s’hi recullen tal com han aparegut publicats en les fonts de buidatge. Tot i això, cada fitxa incorpora un indicador que orienta sobre l’adequació de la denominació catalana utilitzada. Cada fitxa terminològica conté els camps següents: entrada catalana, categoria gramatical de la denominació catalana, indicador de ponderació, equivalent castellà, equivalent anglès, àrea temàtica genèrica, freqüència d’ús del terme, rellevància del terme, nota i contextos d’ús en català, castellà i anglès, amb la font de procedència corresponent.

Els termes es poden consultar actualment seguint tres procediments diferents: utilitzant l’Accés alfabètic, utilitzant l’Accés per ponderació o bé utilitzant la Cerca.

Font: TERMCAT
www.termcat.cat

Ajudes per a empreses, comerços i indústries

El cidaj ens envia la informació següent:

Orde de 25 de febrer de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les empreses, comerços i indústries, radicades a la Comunitat Valenciana, per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2009. [2009/2835] (docv núm. 5.974, de 13.03.2009)
– vegeu text

El cinema en català és de llei

Unes notes periodístiques interessant de fa poc sobre el requisit lingüística català en el cinema:

  • Sílvia Barroso: «Només un requisit» (Avui, 10.03.2009)
  • Patrícia Gabancho: «Anem al cinema» (Avui, 12.03.2009)

Des del País Valencià, per ara i com quasi sempre, en certa manera ho veiem com problemes dels rics, i els rics no som mosatros. Però també hi tenim en «enviat especial» que se’n preocupa i dóna una opinió favorable a la iniciativa, tot i que preveu que no traurà res a carregador, que és com acaba el seu article Enric Sòria (Quadern, El País, 12.03.2009):

Una ofertat de meitat i meitat és justa i el públic la sostindria, però crec que no la veurem, pròximament, en aquestes pantalles

En el mateix diari (09.03.2009), debaten dos articles, un d’Enrique González Macho i un altre de Luis de Val Mínguez. El primer conté argments que no faria servir si hi haguera reflexionat des del punt de vista dels drets dels ciutadans i de l’interés públic. Però un distribuïdor de pel·lícules no té perquè parar-se en brosses si el negoci li funciona tal com està. I millor que no comentem la seua apreciació antropològica sobre la rapidesa o lentitud en l’adquisició d’hàbits.

En canvi, el segon, productor de Media Films, troba ben fet que «un document regule les regles del joc» i no veu cap problema per a l’exhibició en català, llevat que no haja estat fins ara una pràctica comuna. Si s’estén, «la clau està en analitzar com està formulada l’oferta i saber quina és la demanda. La cooficialitat del català i del castellà està en els escoles i també en el carrer».

Jornada Sociolingüística d’Alcoi 2009

Josep Cortés i Roig ens envia a través de la llista Valencià (UPV) la informació següent:

Jornada de Sociolingüística d’Alcoi 2009

Dissabte, 4 d’abril de 2009
Universitat Politècnica de València. Campus d’Alcoi

La transmissió intergeneracional del valencià
La integració lingüística de la immigració

Objectiu
Analitzar dos aspectes clau de la llengua: la transmissió intergeneracional del valencià i la integració lingüística de la immigració.

Programa
9.00 – 9.30 h Recepció i lliurament de la documentació
9.30 – 9.45 h Inauguració a càrrec de Joan Peiró, vicerector de Cultura de la Universitat Politècnica de València

I. La transmissió intergeneracional del valencià

9.45 – 10.25 h «La transmissió familiar del valencià», Brauli Montoya, Institut d’Estudis Catalans i Universitat d’Alacant. Presenta: Verònica Cantó, Acadèmia Valenciana de la Llengua
10.25 – 11.45 h Taula redona: «La transmissió intergeneracional i la revernacularització de la llengua»
– «La transmissió intergeneracional a Catalunya», Ernest Querol, Universitat Oberta de Catalunya
– «La transmissió intergeneracional a les Illes Balears», Joan-Albert Villaverde, Universitat de les Illes Balears
– «El procés de revernacularització del valencià», Rafael Castelló, Universitat de València
Modera: Sandra Obiol, Centre Ovidi Montllor

11.45 – 12.15 h Pausa i cafè

II. La integració lingüística de la immigració

12.15 – 12.55 h «La integració lingüística de la immigració», Empar Morelló, observadora i investigadora de la integració lingüística dels nouvinguts. Presenta: Vicent Romans, Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià
12.55 – 14.30 h Taula redona: «Experiències d’integració lingüística»
– «El Voluntariat pel Valencià», Dariana Groza, Federació Escola Valenciana
– «Experiències escolars d’acollida amb estudiants nouvinguts. El cas de Calp (la Marina Alta) i Catarroja (l’Horta)», Jaume Fullana i Vicent Moreno
– «L’acollida de l’alumnat nouvingut al sistema educatiu de Catalunya: una eina de cohesió social», Pere Mayans, Generalitat de Catalunya
Modera: Josep Cortés, Universitat Politècnica de València

14.30 – 16.30 h Dinar a la cafeteria del Campus d’Alcoi

16.30 – 17 h Presentació del Llibre blanc de l’ús del valencià – II. Iniciatives per al foment del valencià, Honorat Ros, Acadèmia Valenciana de la Llengua. Presenta: Jordi Gisbert, Ajuntament d’Alcoi

17 – 18.30 h Taller: «Què transmetem quan parlem (o no) en valencià?», Ferran Suay, Universitat de València. Presenta: Josep Miquel Molina, Universitat Politècnica de València

19 – 20 h Cloenda ludicoreflexiva: «Especial Pot de Plom», per Xavi Castillo (al Teatre Principal d’Alcoi)

Inscripció
25 euros. Inclou: matrícula, documentació, dinar, certificat d’assistència i entrada a l’espectacle Especial Pot de Plom, de Xavi Castillo, al Teatre Principal d’Alcoi.

Lloc
Universitat Politècnica de València. Campus d’Alcoi
Sala de graus Roberto García Payá. Edifici de Carbonell
Plaça de Ferrándiz i Carbonell – 03801 Alcoi

Informació i inscripció
Universitat Politècnica de València. Campus d’Alcoi
Tel.: 96 652 84 84
Fax: 96 652 85 33
Contacte: Iván Ferrando Guillem
A/e: cfpalcoi@cfp.upv.es
Web: www.cfp.upv.es

Observacions

– La inscripció es pot fer per mitjà de la pàgina web www.cfp.upv.es o remetre-la per fax al 96 652 85 33.
– El Centre de Formació Permanent de la UPV enviarà a l’adreça electrònica de la persona interessada l’imprès per a fer-ne el pagament.
– La fitxa d’inscripció haurà d’anar signada per la persona interessada.
– El fet d’emplenar aquesta fitxa d’inscripció no confirma la l’acceptació en la jornada.
– El pagament de la inscripció s’ha de fer, com a màxim, tres dies abans de la Jornada. L’acceptació del curs serà efectiva una vegada ingressades les taxes de la inscripció.
– El Centre de Formació Permanent expedirà un certificat d’assistència, si es compleix el 80 % de les hores de la jornada. Per això, s’haurà ha de signar en el full d’assistència.
– En el cas de renúncia a la jornada una vegada fet el pagament, la devolució de les taxes no es durà a terme si queden menys de tres dies hàbils per a la data de la jornada.
– El termini d’inscripció finalitza l’1 d’abril de 2009.
– Es podran obtenir crèdits de lliure elecció a la UMH i a la UPV.

Organitzen
Universitat Politècnica de València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, Ajuntament d’Alcoi, Centre Ovidi Montllor i Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià

Col·laboren
Universitat de València, Universitat d’Alacant, Universitat Jaume I i Universitat Miguel Hernández d’Elx

Contraplanificació / 5: Favide i la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques (GV)

Per no perdre punt, i després de la mala passada que m’ha fet el síndic de greuges i que explicaré en un altre moment, toca replicar a l’escrit de la cap de gabinet de la consellera de Justícia i Administracions Públiques:

Ref. queixa núm. 090161
La directora del gabinet de la consellera de Justícia i Administracions Públiques, Carmen Escolano del Real, respon en castellà-espanyol a un escrit que supose que seguix el procediment marcat per la Llei 30/1992, per la qual cosa el síndic de greuges el deu seguir en valencià-català, tal com el vaig iniciar amb la meua queixa. Per tant, si això és com dic, la directora del gabinet està infringint la regulació lingüística marcada per la llei.

En segon lloc, davant l’argument que «en breve finalizará el proceso de elaboración», tal com ja hem assenyalat en alguna ocasió anterior (queixes 080042 i 022124), la legislació lingüística vigent no establix «periodes de discriminació lingüística transitòria» –per anomenar-los d’alguna manera–, sinó que, ben al contrari, establix la prohibició de cap discriminació lingüística.

Al cap de vint i cinc anys de l’aprovació de la Llei 4/1983, qualsevol administració pública hauria de complir no ja des de l’inici, sinó des de la mateixa concepció, el que s’establix en la legislació lingüística (en consonància amb l’art. 14 de la Constitució espanyola i la Carta europea de les llengües), ja que és aixina com hauria de funcionar l’administració pública, amb procediments i protocols d’actuació que guien l’actuació administrativa cap al compliment dels seus deures.

En paraules del síndic de greuges (ref. queixa 022124), «el que ha d’orientar a tots els poders públics autonòmics i locals és salvaguardar la llibertat d’opció lingüística i impulsar l’ús del valencià en totes les esferes de la nostra societat i especialment en l’administració pública, i adaptar, sense cap dilació, les seues estructures al règim de cooficialitat lingüística instaurat en la nostra comunitat autònoma».

Els sons del català

Xavier Rull ens fa arribar a través d’InfoZèfir la informació següent:

Presentació oficial de l’espai web Els Sons del Català

Dia: dilluns, 9 de març del 2009
Hora: 12.15 h
Lloc: Aula Magna de la Universitat de Barcelona (pl. Universitat, Barcelona)

Acte públic, a càrrec de Joan Solà, Josefina Carrera i Clàudia Pons, presidit per la Vicerectora de Docència i Convergència Europea de la Universitat de Barcelona, Amelia Díaz, el Degà de la Facultat de Filologia, Adolfo Sotelo, i el director del Departament de Filologia Catalana, Sebastià Bonet.

L’espai web Els Sons del Català (http://www.ub.edu/sonscatala) aplega una sèrie de materials destinats a facilitar l’aprenentatge autònom de la fonètica tant en l’ensenyament secundari com en l’ensenyament superior i també en l’aprenentatge del català com a llengua estrangera. A més a més, serà útil als professionals de l’assessorament lingüístic o la logopèdia.

En aquests moments, els materials de l’espai web estan basats en els sons del dialecte oriental central i constitueixen una primera fase d’un projecte més ambiciós que acollirà els dialectes més importants i contindrà exercicis generals i específics per a cada dialecte. El web s’organitza en tres pàgines:

1) Una pàgina inicial que conté uns quadres de sons animats en Flash. Quan l’usuari es desplaça per damunt dels sons de la taula, apareixen unes finestretes en què s’expliquen les característiques de cada so i l’origen del símbol que el representa. Quan l’usuari es desplaça per damunt de les altres parts de les taules, també troba explicacions relacionades amb el punt i mode d’articulació dels sons consonàntics, l’anterioritat i l’elevació lingual de les vocals i l’origen i funció dels diacrítics.

2) S’accedeix a la segona pàgina del web després de clicar els símbols consonàntics i vocàlics de les taules de sons. Aquesta segona pàgina conté:

a) un arxiu de vídeo en què dos parlants nadius (home i dona) articulen el so en diferents contextos dins de paraules;
b) un diagrama articulatori animat en Flash que representa la trajectòria de l’aire i els moviments dels articuladors en la producció dels sons;
c) un espectrograma i un oscil·lograma acompanyats d’un arxiu de so que corresponen a cadascuna de les paraules pronunciades pels parlants nadius. Aquestes tres parts de la segona pàgina, que presenten tres nivells de dificultat, van adreçades a usuaris amb diferents coneixements de fonètica.

3) La tercera pàgina del web, destinada a comparar sons, conté tres diagrames articulatoris animats en Flash. L’usuari, mitjançant taules de sons, pot escollir els diagrames articulatoris de les consonants o vocals que vol visualitzar i comparar.

Els responsables del projecte han estat els professors Joan Solà, Josefina Carrera i Clàudia Pons, que han comptat amb l’assessorament de diferents professors de fonètica de les universitats catalanes. A més dels dos informants, hi han participat diferents tècnics per a la representació acústica, els dibuixos i animacions en Flash, el disseny i l’estructura de l’espai web i els enregistraments de so i d’imatge. La realització d’aquest projecte ha estat possible gràcies al finançament de la Universitat de Barcelona, l’Institut Ramon Llull i la Casa de les Llengües.

Font: Josefina Carrera (UB)